KEEPING THE PEEL SPIRIT

8.26.2009

LABELS#1: MAKE MINE MUSIC

For the major labels, it's over. It's fucking over. You're going to burn to the fucking ground, and we're all going to dance around the fire

Així resa l’entrada a nodata.tv i l’Apartament18, inherent al seu esperit inconformista i autònom, ho compartim i us volem donar a conèixer altres alternatives existents per a un funcionament diferent i just de la (devaluada) indústria musical. Sabem que l’art (en qualsevol forma d’expressió) neix dels autèntics artistes (i no pas dels residus d’una maquinària dissenyada per vendre’ns fum) i que aquests necessiten d'un engranatge que faci arribar a les persones que ho desitgin la seva obra i els hi doni un aire de coherència i els identifiqui dintre de la jungla musical: això són els segells, els sellos, els labels.

És per aquest motiu que a l'Apartament18 també ens interessa el quefer d'aquesta gent, amb les que compartim entusiasme i passió per allò que més ens agrada, i per això encetem una sèrie de ressenyes dels labels que més ens atrauen. Segells diferents entre sí, però que alhora mantenen un punt comú amb la filosofia de l'Apartament18: la inquietud envers la més expressiva de les arts, la música.

MAKE MINE MUSIC (UK)



These are difficult times for the music industry. CD sales have plummeted as people swap files, illegally download and burn copies for friends. The traditional music business model is failing and record labels are scrabbling to find a way forward. Many are in panic, losing money hand over fist, merging with other companies in the wider “entertainment industry” in the hope of survival, or simply closing their doors altogether. Yet for others, this isn’t a crisis at all. It is a cause for celebration, a new beginning, a golden opportunity.

Make Mine Music is a truly radical independent label, established in 2002, run and owned by the artists themselves. The artists pay for the manufacture and promotion of their own records and correspondingly they receive 100% of any income generated by those releases. There is no middleman. The label and its artists are not bound by conventional music industry constraints. There are no management pockets to line, no shareholders to please, no restrictive contracts or demands placed on the artists. The artists themselves are in control and they are rewarded fairly for their hard work. Six years and 50 releases since its inception, Make Mine Music is proof that there is another way of working. By buying a Make Mine Music release, you are supporting the artist directly and keeping the spirit of independence alive.


Aquest escrit forma part de la referència número 50 d’aquest segell “radicalment independent”, un recopilatori dels artistes que s’han acollit a la proposta i amb el qual se celebra una forma de construir una indústria musical més justa al marge de l’establerta. Des de l’any 2002, MMM funciona de manera diferent als altres segells: sense oficines, sense A&R, sense departament de màrqueting, sense oficina de premsa, sense secretaria...en definitiva, sense diners. MMM funciona gràcies als artistes, ells mateixos són els que s'ho paguen tot: gravació, manufactura, producció i promoció dels seus propis discos. Això significa que quan un artista ven una còpia de la seva obra, ell percep íntegrament el 100% de la venda. Sense intermediaris.

La diferència rau en què formar part de MMM suposa seguretat jurídica envers l’obra emesa, la possibilitat de cobrar els pertinents royalties quan arribin al segell, entrar en contacte amb altres artistes afins –la qual cosa significa una retroalimentació en quant a la producció i als contactes de promoció–, aprofitar una xarxa mundial de distribució a través de Cargo Distribution, i el que és més important: llibertat total per a l’artista, sense traves ni prejudicis.

Alguns dels artistes que formen part de MMM són els imprescindibles Portal, Piano Magic, el seu líder Glenn Johnson, bandes com Avrocar, Schengen o Planivaar; Yellow6, Epic45, July Skies o Calder, Innerise o Weyland, o Millimetrick. El llistat d’artistes de MMM el completen Textile Ranch, All Sides, Le Chat Blanc Orchestra, Still Crescent, Library Tapes i The Doldrums.

MMM té una clara predilecció pels sons més arriscats amb base en l’experimentació de la composició clàssica, l’ambient-noise més opressiu, la investigació sonora a partir de la manipulació d’instruments analògics, l’electrònica IDM i el pop no-fi. Es podrien emparentar amb altres segells imprescindibles com Type o Miasmah.

Tal i com indiquen ells mateixos en la seva pàgina web, i per no generar dubtes: «If you're going to send us your music,PLEASE listen to some of the music we've already put out. We're not saying you have to sound like us, but it's pretty obvious we're not yet ready for reggae/metal fusion just yet». A l'Apartament18 li agraden les coses clares, i MMM ens ofereix una forma alternativa i poc complaent d'enriquir de la millor manera possible aquest entramat de petits segells undergrounds que tant ens interessen.

Actualment el segell ja va per la referència número 60 i està previst que el proper 10 d’octubre de 2009 se celebri a la Union Chapel de Londres i en el marc de les famoses Daylight Music Sessions una dedicada a MMM, que portarà per títol MAKE MINE MUSIC in LONDON, amb un showcase que preveu les actuacions de Epic45, July Skies i Yellow6. Per suposat, absolutament gratuït.

Aquí podeu trobar una interessant entrevista amb els responsables de MMM amb la revista (sic) Magazine, on expliquen quins són els beneficis que obté l’artista i quines són les pretensions del segell en un futur a mitjà termini.

Lastly, don't be afraid. MMM exists as an avenue by which artists can release their music outside of a crumbling and often corrupt conventional music industry system. We are here for the artist, not for profit. We want you to sell records, plain and simple. We have no ulterior motive except to provide you with the means to do just that. We look forward to hearing your music

+Info: http://www.makeminemusic.co.uk/
Photos: Nina Kernicke/Epic45

8.25.2009

OL'DIRTY DIAMOND#3: Comet Gain - Broken Record Prayers



"Comet Gain are one of the most underrated contemporary indie bands in the UK". Així, tal qual. Com es nota que la Pitchfork és americana i en base a Chicago. Ells ho tenen clar i jo més: Comet Gain és la banda indie. Indie del que us vingui bé, però sobretot indie: per la seva irreverent manera d'afrontar la indústria musical, per la seva radicalitat i ferm posicionament enfront una societat dedicada a valorar més positivament la quantitat que no pas la qualitat. Una banda que beu tant del soul dels 70, com del moviment riot-grrrl o de les girls bands de principis dels 90.

Infinitat de singles en tirades limitadíssimes a segells minúsculs que operen d'una manera artesanal, discos amb una distribució pràcticament nul·la -ans venent-los ells mateixos als concerts- i una praxis una mica sui generis a l'hora d'editar-los, fan que la estela a seguir de Comet Gain presenti més d'una dificultat.

Aquest Broken Records Prayers recopila els diferents singles (cares A, B, C, D i així fins arribar a la Z) que Comet Gain ha anat repartint per segells de tot el món d'entre el 1998 i el 2008. No us explicaré pas a que i com sonen Comet Gain. A n'estes altures, això ja és una lliçó que s'hauria de saber.



8.24.2009

OL'DIRTY DIAMOND#2: Sad Day For Puppets - Unknown Colours

Que el mític Dan Treacy els hagi escollit justament a ells per obrir els concerts de Television Personalities en la seva última gira per Suècia no és casualitat. Dan potser estigui més p’allà que p’acà, però si ha estat capaç de crear algunes de les millors melodies del pop contemporani, és que igual se li hauria de fer una mica de cas.

I si senyor, el tio Dan encerta i, a més, de ple. Després del Just like A Ghost EP (2008) que ja els va situar a l’epicentre del mapa pop suec (i ojo! que això no és moco de pavo), els 5 de Blackeberg, encapçalats per una veu, la d’Anna Eklund, que podria fer les delícies de qualsevol amant del pop shoegaze dels 90, presenten el seu disc de debut: Unknown Colours (Green Ufos, 2009). Un disc que els emparenta amb bandes com Velocette o The Concretes, però que, ben mirat, tant poden recordar als Camera Obscura més alegres com als nous grups que estan apareixent últimament (The School, Betty & The Werewolves) que alimenten el retorn d’aquestes grans melodies fetes per guitarres esmolades, teclats celestials, veus flotants i murs de distorsió, en els millors dels casos.

Unknown Colours és un disc dinàmic i poc contemplatiu, pop plusquamperfet del de tota la vida, que per sobre de les cançons, el que queda és un regust de disc sòlid, compacte, amb un discurs de principi a final, i això, si estem parlant de pop de guitarres més properes als 90 que no pas als 60 o 70, és tot un mèrit. En poques paraules: pop majúscul.

Nota: 8.5

Try! (and if you like it, buy!): http://www.megaupload.com/?d=ADWQN781

+Info: http://www.myspace.com/saddayforpuppets



8.21.2009

OL'DIRTY DIAMOND#1: Grizzly Bear - Veckatimest

Volia que el primer disc que sonés a l’Apartament18 fos un disc especial, un disc d’aquells al que li tens un especial afecció, simplement perquè t’ha acompanyat al llarg de la teva vida o perquè, encara avui en dia, et posa la pell de gallina cada cop que escoltes els seus acords. Això són els autèntics clàssics, pura orfebreria feta música que cadascú guarda personalment com un petit tresor al fons dels seus armaris vitals i que només es recorre a ells en moments molt especials, moments dignes per ser musicats per aquest tipus de joies atemporals.

Doncs bé, a l’Apartament18 en direm d’això els “Ol’Dirty Diamonds”. A partir d’ara us ressenyarem els discos que ocupen un lloc preferencial a la prestatgeria de l’Apartament18, en un intent de fer justícia a aquelles peces imprescindibles del nostre engranatge musical.

Feta la presentació dels “Ol’Dirty Diamonds”, resulta que, des de fa un temps, hi ha un disc que ocupa aquest lloc preferent. Un disc (novetat relativa, és de 2009) però que s’ha convertit en una autèntica deu d’emocions retrobades:

GRIZZLY BEAR – VECKATIMEST



A Grizzly Bear, la enèsima banda cool d’aquesta factoria contemporània de grans músics i grans discos que és Brooklyn, els vaig agafar a punt: començaven a despuntar i les ressenyes aparegudes a la imprescindible revista digital Pitchfork els hi feien justícia: tant el Horn of Plenty (2004) com el Yellow House (2006) i l’EP Friend (2007) rebien excel·lents crítiques que deixaven entreveure el potencial d’Edward Droste i Christopher Bear, multi–instrumentistes avesats al free jazz, al pop instrospectiu i al DIY de baixa intensitat.

El seu últim disc, que porta per títol Veckatimest –que podria passar perfectament pel nom de qualsevol medicament d’una consulta de medicina interna– representa l’explosió de totes les virtuts demostrades en els seus anteriors discos. Veckatimest vessa melodies corprenents mitjançant una instrumentació gens convencional, difícil i de traçat complex, gràcies al gran Nico Muhly, encarregat de l’orquestració de l’Acme String Quartet i del Brookyn Youth Choir, qui realcen la potència evocadora de composicions com “Two Weeks” o “While You Wait for the Others” (aquest últim, clàssic instantani–5 estrelles).

Però a més, Grizzly Bear han passat a la lliga major del pop més elaborat (“All We Ask”, “Cheerleader”), que els emparenta en bandes com Low (no és sinó Alan Sparhawk el que canta a “Fine for Now”?), o, assimilada la seva percussió, els Flaming Lips més sensibles de finals dels anys 90 (“I Live With You”). Un disc íntim, reflexiu, però que alhora també representa el salt a un so més ambiciós (“Dory”) on juga un paper fonamental el revers obscur del pop de cambra –o millor dit, d’habitació solitària en un apartament compartit del comtat de Kings– i més si es té en compte que ha estat gravat a l’estudi completament en directe.

Aquest compendi de cançons amb personalitat intenten –i, de fet, aconsegueix– donar una volta de rosca als patrons del pop imperant en l’estela indie actual. Digue-m’ho clar, Veckatimest no és pot deixar passar per alt: la seva escolta necessita paciència i dedicació, però alerta, perquè significa un punt d'inflexió en el llarg (i complicat) camí d’aquest pop poc convencional.

Nota: 9.1
Try! (and if you like it, buy it!): http://rapidshare.com/files/235539078/G4.rar
+Info: http://www.grizzly-bear.net/


8.18.2009

BENVINGUTS A L'APARTAMENT18!!!

Hola Navegants!

Benvinguts a l’Apartament18. Avui, tal i com havíem anunciat amb anterioritat, i com que l'habitantQ ens ho ha permès, fem l’estrena oficial d’aquest nou habitacle virtual. Hem deixat l’Apartament18 a punt i en el millor estat possible per a la vostra entrada. Endavant.

L’Apartament18 té per objectiu la reflexió envers el fet minoritari: un espai personal i comú ben endreçat on es parlarà sobre els aspectes culturals menys conformistes relatius a la música, la literatura o qualsevol expressió artística lligada a la inquietud constant, l’actitud sòlida i el criteri definit, valors que són l’autèntic leit motiv de l’Apartament18.

No penseu que a l’Apartament18 només hi ha cabuda per a les opinions personals: l’Apartament18 vol ser un lloc de trobada per a les persones d’esperit cultural inquiet i que busquen quelcom més que no pas allò que rellueix en els estants momificats d’aquest gran sistema cancerós en què ens ha tocat viure. L’Apartament18 té un aforament limitat, no ens interessen les grans aglomeracions ni els productes massius, per això no espereu trobar cap concessió a tot allò que no ens emocioni ni ens faci sentir diferents. A l’Apartament18 ens interessa, sobretot, les expressions que vessen classe i bon gust.

A l’Apartament18 trobareu un lloc per desar les vostres opinions i crítiques, a més de tot allò que vulgueu comentar: apartament18@gmail.com és l’adreça de contacte.

També podeu observar el llistat d’allò que més sona últimament a l’apartament i que configura el nostre ambient quotidià. Sons emesos a partir de qualsevol format per artistes compromesos, sense ordres ni preferències. És l’ambient de l’apartament. A més, també hi podeu trobar un recull d’aquelles expressions artístiques i vitals que s’han convertit en imprescindibles i que ocupen un lloc preferent en les nostres prestatgeries i en la nostra memòria: són els preferits de l’apartament.

Noteu que l’Apartament18 no combrega amb una Xarxa cada cop més assetjada per un consumisme salvatge i desbocat. Preferim l’art per sobre del fet comercial. El que ens importa són les opinions ben argumentades i les reflexions amb idees suggerents sobre les coses que ens interessen. És per això que l’Apartament18 resta lliure d’anuncis corporatius, atès que devalua casa nostra.

A partir d’avui teniu un lloc –entre milers de milions– amb les portes obertes de bat a bat als estímuls de la cultura que és i se sent minoritària i lliure de qualsevol dogma. Esperem que l’Apartament18 formi part de la vostra “parada i fonda” al llarg i ample de la Xarxa, per tal que en pugueu degustar les idees que hi destil·lem.

I ara sí. 3,2,1.....

Benvinguts a l’Apartament18!!!

(En breu trobareu ressenyes de discs molt interessants -Sad day for Puppets, The Caretaker- comentaris sobre vida i obra del dibuixant Tim Dale i us presentarem a un personatge parisenc del primer terç de segle XX la mar de curiós. A més, ja estem treballant en la radio/podcast de l’Apartament18)

8.14.2009

Anunci d'obertura! / Hey! You!!!

Hola Navegants!

L'Habitant18 us saluda. Estic donant els últims retocs a l'Apartament. Tot sembla indicar que el proper dimarts dia 18 d'agost de 2009, si l'habitantQ ho permet, obrirem portes i finestres del nostre nou i flamant Apartament18. Pressento que us sentireu molt còmodes en aquest nou habitacle personal i virtual dedicat a la cultura minoritària i a les idees suggerents.

Us espero aquí mentre degusto les melodies del vell Otis.

------------------------

Hey! You!!!

You thought that I wouldn't invite you to our Apartment? Very bad!

Please, you're welcome in this nice and special Apartment18, plenty of suggestive ideas and minority culture.

I hope to see you the next 18/08/09, if the habitantQ allows it....

Cheers!!!

8.13.2009

Last call to......

3,2,1.....

8.08.2009

Ultimant.....

Molt aviat en funcionament!

8.01.2009

Check......

Work in progress