Que el mític Dan Treacy els hagi escollit justament a ells per obrir els concerts de Television Personalities en la seva última gira per Suècia no és casualitat. Dan potser estigui més p’allà que p’acà, però si ha estat capaç de crear algunes de les millors melodies del pop contemporani, és que igual se li hauria de fer una mica de cas.
I si senyor, el tio Dan encerta i, a més, de ple. Després del Just like A Ghost EP (2008) que ja els va situar a l’epicentre del mapa pop suec (i ojo! que això no és moco de pavo), els 5 de Blackeberg, encapçalats per una veu, la d’Anna Eklund, que podria fer les delícies de qualsevol amant del pop shoegaze dels 90, presenten el seu disc de debut: Unknown Colours (Green Ufos, 2009). Un disc que els emparenta amb bandes com Velocette o The Concretes, però que, ben mirat, tant poden recordar als Camera Obscura més alegres com als nous grups que estan apareixent últimament (The School, Betty & The Werewolves) que alimenten el retorn d’aquestes grans melodies fetes per guitarres esmolades, teclats celestials, veus flotants i murs de distorsió, en els millors dels casos.
Unknown Colours és un disc dinàmic i poc contemplatiu, pop plusquamperfet del de tota la vida, que per sobre de les cançons, el que queda és un regust de disc sòlid, compacte, amb un discurs de principi a final, i això, si estem parlant de pop de guitarres més properes als 90 que no pas als 60 o 70, és tot un mèrit. En poques paraules: pop majúscul.
Nota: 8.5
Try! (and if you like it, buy!): http://www.megaupload.com/?d=ADWQN781
1ª escolta : Una altra banda sueca???????
ResponElimina2ª escolta espera, espera, que aquí hi ha més "chicha" de la que sembla...
3ª escolta: Que bona la set...
...i així hem maltracta este disc...