ULTIMATE THRUSH - S/T

Glasgow sempre ha destacat pel seu inconformisme musical, terra de mils de variacions sonores possibles. La nova escena del drunk-punx, alimentada per bandes com Ultimate Thrush, Divorce, Bitches o Blood of the Bull és impressionant, tots ells de la mà del segell minúscul Winning Sperm Party. Screamo físic i soroll a mansalva. L'obsessió de l'Apartament18 per aquestes noves bandes és total, ja que a més del gust per la música, també compartim maneres i filosofia d'entendre (i fer) les coses. Edicions manufacturades limitadíssimes per aquells qui valorem la música i descàrregues gratuïtes per al cabotatge dels navegants.

De la web de Winning Sperm Party es pot descarregar tot el catàleg de les bandes més excitants de Glasgow.

http://www.winningspermparty.com

LABELS#3: SHANSHUI RECORDS

La història de Shanshui Records no es pot entendre sense fer el seguiment del seu fundador, un dels músics claus en la (re)conversió de la creació musical al gran país asiàtic: Sun Dawei. Després del seu pas pel conservatori de música de l’Escola d’Art de Shenyang, es pot considerar a Dawei com a un dels precursors de la introducció de la composició electrònica dintre els paràmetres establerts pel rock de tall més clàssic.

Avesat als sons més durs de l’electrònica –abraçant preferentment el hardcore i el breakcore– la seva evolució ha anat dirigida cap a les tonalitats més atmosfèriques i abstractes. Així mateix, Dawei fou nominat l’any 2002 per a ésser guardonat amb el premi “China Musical Medium Award” arran de la seva implicació amb el col·lectiu de música electrònica Modern Sky Records. Aquest reconeixement nacional (i quan fem ús d’aquest concepte en un país com la Xina, hem de percebre canvis de magnitud) li va servir de plataforma per a obrir una nova etapa amb la fundació d’un dels segells més influents i menys conformistes del gegant asiàtic: Shanshui Records.

Festa del 6è Aniversari del segell, 2009

Shanshui Records és un segell ubicat a Beijing, fundat per Sun Dawei al desembre de l’any 2002. Eminentment de caràcter electrònic, Shanshui Records ha destacat per ser la casa de referència de les formes electròniques menys usuals: de l’experimentació pura i dura, a l’IDM més lleugera; del breakcore salvatge a l’electrònica pop de tintada indie. Aquest vindria a ser l’amalgama sonor d’aquest meravellós segell xinès.

Cal destacar diferents fites en la història de Shanshui Records, i que han anat perfilant el seu caràcter: una d’elles, va ser l’edició del seu primer recopilatori V.A. Landscape, una compilació que contenia no solament el bo i millor de la incipient escena experimental xinesa, sinó també artistes de Hong Kong i del Japó. Aquesta aposta segura va fer que al novembre de l’any 2003, Dawei formés part del festival més gran de música electrònica que se celebra a la capital, el “Sounding Beijing”. D’ençà, la relació de Dawei i Shanshui Records amb el món occidental no ha parat: concerts amb Four Tet, World’s End Girlfriend, Piana i d’altres, a més del reconeixement internacional que suposa l’aparició del segell en revistes especialitzades com The Wire o Groove.

Cartell del Neospring Festival de Shanghai

L’any 2005 van editar el segon volum recopilatori V.A. Landscape 2, que ja comptava amb la presència de figures de l’electrònica com Egg, DJ 1000000 o el mateix Alva Noto (capo de Raster Noton, segell del que ja hem parlat a l’Apartament18).

iLoop: Live

Entre els artistes que figuren en la nòmina de Shanshui records hi destaquen COM.A, un jove anglès criat a l’antiga colònia i resident a Tòquio i amistat dels incansables Tigerbeat6, el suec Covox i el japonès USK amb la seva fantasia pop a ritme de 8-bit, el drum’n’bass de Dead J, els imprescindicles ME:MO i el seu so proper a la indietronica més clàssica, el post-rock electrònic de iLoop o el mateix Sun Dawei, sota el nom de Sulumi, la parafernàlia esbojarrada de Panda Twin i la folktrònica introspectiva de Nara, a més de la locura gabber/speedcore/breakcore/chiptune de Bokusatsu Shoujo Koubou.

Cartell de la gira asiàtica de Covox+Aonami

L’any 2008 es va crear un subsegell de Shanshui amb el nom de Kill Club, que va porta de gira monumental a 7 artistes durant tot el mes de maig, essent el primer tour show nacional d’un segell de música electrònica del país.

Amb un catàleg d’edicions curt, poc actiu però molt selecte, Shanshui Records és la referència de la música sense compromisos del gegant asiàtic.

El boxset de 8" CD-R x6: inici de la col·lecció

DISCOGRAFIA RECOMANADA PER L'APARTAMENT18

SHS-002 - V.A. - landscape
SHS-004 - Sulumi - visit
SHS-005 - V.A. - landscape 2
SHS-006 - Covox - Delete the elite
SHS-008 - ME:MO - Acoustic View

KC-002 - USK - Dot Matrix Melodiator

+INFO:
http://www.shanshui-records.com/

LABELS#2: RASTER-NOTON

Continuant amb la prospecció sobre els labels que considerem interessants i afins a la proposta ideològica i vital de l'Apartament18, és imprescindible parlar del segell de música experimental i d'electrònica minimalista alemany RASTER-NOTON.

"raster-noton . archiv für ton und nichtton” is meant to be a platform — a network covering the overlapping border areas of pop, art and science. emerged from the fusion of the two labels rastermusic and noton (in 1999) they realize music projects, publications and installation works. common idea behind all releases is an experimental approach — an amalgamation of sound, art and design."

Aquesta és la carta de presentació de l'excel·lent segell d'experimentació sonora sorgit de la fusió dels iniciàtics Noton (Archiv für Ton und Nichtton) de l'essencial Carsten Nicolai, on donava via lliure a les seves pretensions d'art conceptual lligat a la música, i Rastermusik, plataforma de treball dels manipuladors d'electrònica fina Olaf Bender i Frank Bretschneider; Raster-Noton és avui dia el segell abanderat de l'expressió minimalista, de l'exercici matemàtic envers la poliritmia sonora, éssent també un dels punts d'expressió artística i conceptual de major calat dels últims anys.

Aquest segell fundat a Chemnitz s'emparenta amb d'altres de molt interessants (i que de ben segur en parlarem a l'Apartament18) com Touch, Mego, Scape, Subrosa o Mille Plateaux.

Raster-Noton es caracteritza per tenir un catàleg limitat i ben definit, on hi ha públicades un centenar de referències que van des de la IDM més precisa fins a l'abstracció estètica del pop. El seu amalgama sonor s'estructura, en alguns casos, a partir de l'estudi mil·limètric del comportament del so i en d'altres de la manipulació dels patrons sonors i creació de capes abstractes de ruidisme acotat.

Els artistes més destacats que formen part del label són Byetone (el mateix Olaf Bender), Alva Noto (el mateix Carsten Nicolai) Atom TM, SND, William Basinski, Pixel, Senking, NHK, Robert Lippok o Signal, i el mateix Frank Bretschneider -que tot i que actualment ja no forma part de la direcció del segell, si que hi continua publicant els seus discos- entre d'altres.

Una de les característiques bàsiques del segell alemany és el disseny dels seus productes, diversificats entre CD, vinils, DVD, SD i llibres, del qual se'n desprenen traçades d'índole quasi bé d'imagineria espacial, molt minimalista, amb el blanc i el negre com a base cromàtica. A més, el segell també promou projectes que s'escapen de l'esfera únicament musical per enfilar-se a l'art conceptual, com el projecte 20' to 2000 on es va demanar a 12 artistes diferents que s'imaginessin quina hauria de ser la música dels últims 20 minuts finals de l'any 1999. Això va desembocar un una tirada de 12 cd que es corresponien a cadascun dels mesos de l'any. Aquesta aventura sonora els hi va suposar ser guardonats amb el "Golden Nica" de l'art electrònic de l'any 2000. També cal destacar les Static Series, un seguit de llançaments amb un packaging únic basat en la reutilització de les bosses d'alimentació que utilitzen els astronautes en les seves missions a l'espai.

En definitiva, Raster-Noton és un dels segells que l'Apartament18 venera pel seu estil, la seva capacitat definitòria, la seva voluntat sòlida, una actitud ferma en les seves accions i un gust refinat per l'experimentació sonora.

DISCOGRAFIA RECOMANADA PER L'APARTAMENT18

CDR056 - VARIOUS ARTISTS - ARCHIV 1

R-N068 - RYOJI IKEDA - DATAPLEX (2001-05)

R-N072 - ALVA NOTO+RYUICHI SAKAMOTO - VRIOON

R-N071 - COH - PATHERNS

R-N092 - BYETONE - DEATH OF A TYPOGRAPHER

R-N095 - ALVA NOTO - UNITXT

R-N099 - ATOM TM - LIEDGUT

R-N107 - SND - ATAVISM

R-N096 - ALVA NOTO+RYUICHI SAKAMOTO - _UTP

+INFO:

http://www.raster-noton.net

Una entrevista publicada a The Wire al desembre de 2003, numero 238: http://www.thewire.co.uk/archive/interviews/raster_noton.html

LABELS#1: MAKE MINE MUSIC

“For the major labels, it's over. It's fucking over. You're going to burn to the fucking ground, and we're all going to dance around the fire”

Així resa l’entrada a nodata.tv i l’Apartament18, inherent al seu esperit inconformista i autònom, ho compartim i us volem donar a conèixer altres alternatives existents per a un funcionament diferent i just de la (devaluada) indústria musical. Sabem que l’art (en qualsevol forma d’expressió) neix dels autèntics artistes (i no pas dels residus d’una maquinària dissenyada per vendre’ns fum) i que aquests necessiten d'un engranatge que faci arribar a les persones que ho desitgin la seva obra i els hi doni un aire de coherència i els identifiqui dintre de la jungla musical: això són els segells, els sellos, els labels.

És per aquest motiu que a l'Apartament18 també ens interessa el quefer d'aquesta gent, amb les que compartim entusiasme i passió per allò que més ens agrada, i per això encetem una sèrie de ressenyes dels labels que més ens atrauen. Segells diferents entre sí, però que alhora mantenen un punt comú amb la filosofia de l'Apartament18: la inquietud envers la més expressiva de les arts, la música.

MAKE MINE MUSIC (UK)



“These are difficult times for the music industry. CD sales have plummeted as people swap files, illegally download and burn copies for friends. The traditional music business model is failing and record labels are scrabbling to find a way forward. Many are in panic, losing money hand over fist, merging with other companies in the wider “entertainment industry” in the hope of survival, or simply closing their doors altogether. Yet for others, this isn’t a crisis at all. It is a cause for celebration, a new beginning, a golden opportunity.

Make Mine Music is a truly radical independent label, established in 2002, run and owned by the artists themselves. The artists pay for the manufacture and promotion of their own records and correspondingly they receive 100% of any income generated by those releases. There is no middleman. The label and its artists are not bound by conventional music industry constraints. There are no management pockets to line, no shareholders to please, no restrictive contracts or demands placed on the artists. The artists themselves are in control and they are rewarded fairly for their hard work. Six years and 50 releases since its inception, Make Mine Music is proof that there is another way of working. By buying a Make Mine Music release, you are supporting the artist directly and keeping the spirit of independence alive.”

Aquest escrit forma part de la referència número 50 d’aquest segell “radicalment independent”, un recopilatori dels artistes que s’han acollit a la proposta i amb el qual se celebra una forma de construir una indústria musical més justa al marge de l’establerta. Des de l’any 2002, MMM funciona de manera diferent als altres segells: sense oficines, sense A&R, sense departament de màrqueting, sense oficina de premsa, sense secretaria...en definitiva, sense diners. MMM funciona gràcies als artistes, ells mateixos són els que s'ho paguen tot: gravació, manufactura, producció i promoció dels seus propis discos. Això significa que quan un artista ven una còpia de la seva obra, ell percep íntegrament el 100% de la venda. Sense intermediaris.

La diferència rau en què formar part de MMM suposa seguretat jurídica envers l’obra emesa, la possibilitat de cobrar els pertinents royalties quan arribin al segell, entrar en contacte amb altres artistes afins –la qual cosa significa una retroalimentació en quant a la producció i als contactes de promoció–, aprofitar una xarxa mundial de distribució a través de Cargo Distribution, i el que és més important: llibertat total per a l’artista, sense traves ni prejudicis.

Alguns dels artistes que formen part de MMM són els imprescindibles Portal, Piano Magic, el seu líder Glenn Johnson, bandes com Avrocar, Schengen o Planivaar; Yellow6, Epic45, July Skies o Calder, Innerise o Weyland, o Millimetrick. El llistat d’artistes de MMM el completen Textile Ranch, All Sides, Le Chat Blanc Orchestra, Still Crescent, Library Tapes i The Doldrums.

MMM té una clara predilecció pels sons més arriscats amb base en l’experimentació de la composició clàssica, l’ambient-noise més opressiu, la investigació sonora a partir de la manipulació d’instruments analògics, l’electrònica IDM i el pop no-fi. Es podrien emparentar amb altres segells imprescindibles com Type o Miasmah.

Tal i com indiquen ells mateixos en la seva pàgina web, i per no generar dubtes: «If you're going to send us your music,PLEASE listen to some of the music we've already put out. We're not saying you have to sound like us, but it's pretty obvious we're not yet ready for reggae/metal fusion just yet». A l'Apartament18 li agraden les coses clares, i MMM ens ofereix una forma alternativa i poc complaent d'enriquir de la millor manera possible aquest entramat de petits segells undergrounds que tant ens interessen.

Actualment el segell ja va per la referència número 60 i està previst que el proper 10 d’octubre de 2009 se celebri a la Union Chapel de Londres i en el marc de les famoses Daylight Music Sessions una dedicada a MMM, que portarà per títol MAKE MINE MUSIC in LONDON, amb un showcase que preveu les actuacions de Epic45, July Skies i Yellow6. Per suposat, absolutament gratuït.

Aquí podeu trobar una interessant entrevista amb els responsables de MMM amb la revista (sic) Magazine, on expliquen quins són els beneficis que obté l’artista i quines són les pretensions del segell en un futur a mitjà termini.

“Lastly, don't be afraid. MMM exists as an avenue by which artists can release their music outside of a crumbling and often corrupt conventional music industry system. We are here for the artist, not for profit. We want you to sell records, plain and simple. We have no ulterior motive except to provide you with the means to do just that. We look forward to hearing your music”

+Info: http://www.makeminemusic.co.uk/
Photos: Nina Kernicke/Epic45