BLACK MOUNTAIN TRANSMITTER - Black Goat Of The Woods (Aurora Borealis/2010)

La imprescindible Aurora Borealis (proveïdora habitual de material fosc, de soroll, de metal i doom de l'Apartament18) ha reeditat una joia de Black Mountain Transmitter que l'any 2009 ja es va possar en circulació en cd-r d'escassíssima tirada. Aquest Black Goat Of The Woods (Aurora Borealis/2010) comença i acaba de la mateixa manera: un tintineig de campanes anuncia un viatge a les catacombes més fosques del drone, de l'electrònica i la hauntology més espesa, una escapada a paisatges gèlids i tenebrosos. Bellesa sonora i foscor sensorial. Com us he explicat al twitter: near-frozen death sounds.

SEAWORTHY & MATT ROSNER - Two Lakes (12K/2010)

Fantàstic tractat d'electroacústica i drones estratosfèrics feta pels genis de Seaworthy & Matt Rosner en aquest Two Lakes (12K/2010), un disc estructurat a partir de les gravacions de camp fetes en paratges naturals de Nova Gales del Sud, a Austràlia, en els llacs Meroo i Termeil.

Investigació sonora que no perd el rumb i que es capaç d'establir un discurs homogeni i ferm, en un àmbit advers i clarament complicat per a segons quina orella. A mi m'ha deixat glaçat (en el bon sentit de la paraula, of course) i fa dies que li dono al repeat.

Música de sensacions.

AIAS - A La Piscina (Carpark/2010)

Diferents dj's de WFMU (free-form radio station a qui l'Apartament18 dóna suport) estan punxant molt últimament al trio català AIAS, des que van publicar el seu primer single per a un dels segells que més està fent pel pop del segle XXI, Carpark Records.

El seu disc de debut, A La Piscina (Carpark/2010) s'emparenta amb aquesta explosió de bandes fèmines (a la Dum Dum Girls, The Splinters o Vivian Girls, per posar els exemples més obvis) que relliguen cançons quotidianes amb guitarres encesses i emmascarades amb la pintura que s'utilitzava en l'indiepop lo-fi dels primers 90. Una llaminadura pop de qualitat.

K-X-P - K-X-P (Smalltown Supersound/2010)

Una de les primeres bandes que hem van impressionar quan vaig començar a escoltar de manera frenètica el show de John Peel a Radio 1 de la BBC fou Op:l Bastards. Després dels anys, i sense saber-ho, cau a les meves mans el disc de K-X-P, una banda que em va deixar una gran impressió amb el tema que van incloure al recopilatori On Fire del prestigiós segell noruec de músiques possibles Smalltown Supersound. I quina és la meva sorpresa quan, engrescat amb l'escolta del disc de K-X-P, em trobo que el cap pensant de tota la festa és Timo Kaukolampi, el mateix que hi havia al darrere d'aquella primera obsessió anomenada Op:l Bastards.

Ara, ajudat per lluminàries de la talla de Jimi Tenor o Aaviko, es treu de la màniga un disc de krautrock que recorda als millors passatges dels Can menys orgànics i més progressius, tot sense deixar de banda les melodies del pop, tal i com ho feien tan bé Silver Apples. Una de les influències inqüestionables també és la de Suicide, ja que les cançons estan banyades per aquells ritmes motorik que tant agraden a Martin Rev.

Un disc que no estarà entre els millors de l'any, però una grata sorpresa per als que gaudiu, com jo, del bon krautrock.

RANGDA - False Flag (Drag City/2010)

Si hi ha un concert del que guardo un record imborrable va ser el de Six Organs Of Admittance en un Tanned Tin. Un Ben Chasny desbocat, intentant dominar l'electricitat de la seva guitarra, que relligava amb les percusions tribals d'un Chris Corsano ferotge a la bateria. Després d'això, s'han publicat discos superlatius de Six Organs Of Admittance i de col·laboracions diverses de Chris Corsano, però el disc que m'ha deixat la sensació més propera al que vaig viure aquell dia ha estat aquest False Flag (Drag City/2010) de Rangda.

En aquest cas, s'uneix al duo Sir Richard Bishop, que aporta, via guitarra i piano, una estabilitat a la locura de Chasny a la guitarra i Corsano a la bateria, clarinet i òrgan.

Del quasi bé speed-metal de la brutal i iniciàtica "Waldorf Histeria" fins acabar amb "Sarcophagi" una jam de 13 minuts de crescendos incessants.

CUCHILLO - Duat EP (Limbo Starr/2010)

No us descobriré res si us dic que Cuchillo són un dels imprescindibles de l'Apartament18. Ahir vaig estar escoltant el seu nou EP Duat, i una de les conclusions a les que vaig arribar és que cada cop s'assemblen més a una de les millors bandes de doom de per aquí: Orthodox. Les guitarres lentes i plenes de pols i aridesa marcant un camí tènebre de rock cru a cau d'orella, fan que les tres noves cançons continuïn vagant per aquest desert imaginari en el qual Cuchillo és la seva banda sonora. Molt grans.

HALLOGALLO 2010 - Blinkgürtel 7" (Vampire Blues/2010)

Hallogallo 2010: una de les joies de l'any, sense dubte. Rotter & Co tornen a posar el llistó molt alt (de fet, inicien el camí des d'on el van deixar ençà) amb aquest single, anomenat Blinkgürtel (Vampire Blues/2010) de dos cançons excepcionals.

Krautrock fet pel pare del krautrock. Imprescindible i històric.

aTELECINE - aVigillant Carpark EP 7'' (Pendu Sound Recordings/2009)

Feia temps que anava al darrere de aTelecine, la banda de noise amb influències industrials de Sasha Grey (preferida de l'Apartament18, you know) i Pablo St Francis i finalment ha caigut a les meves mans el seu darrer single de 7" en forma d'EP: aVigillant Carpark. Són sis cançons que es mouen entre la lliure deconstrucció del soroll i el metal més experimental, molt en l'ona de bandes com Swans o els Throbbing Gristle més salvatges.

Aquest EP és un trip ruidós que es fa curt, amb una peça central que juga amb el white noise de manera sublim. L'artwork corre a càrrec de Todd Brooks i inclou un collage de l'actriu. És la seva primera referència, quan ja té editat el seu llarg "A Cassette Tape Culture", també a Pendu Records.

Molt fans de tot plegat.

LCD SOUNDSYSTEM @ Razzmatazz, Barcelona 06/11/2010

El dj que obria la sessió, dj Pfff, va fer honor absolutament al seu nom. Pffffffff!!!!!!!!

Anem a les coses que interessen. Cuarta vegada de LCD Soundsystem. Es poden pensar moltes coses sobre el combo de James Murphy, però una d'elles està clara: LCD Soundsystem passaran a la història de la música. Simplement, per ser la banda que millor ha sabut combinar, de forma destil·lada i amb bon gust, tots i cadascun dels estils que han marcat el segle XX.

Del rock&roll que es ballava als grans teatres als anys 50, de l'hedonisme de la música disco al nihilisme punk (d'aquí i d'allà, britànic i americà); del pop de melodia eriçada i cristal·lina a la distorsió de guitarres progressiva i visceral; de la transformació de la música electrònica al techno i al house...LCD condensa en cadascuna de les cançons tot això i més. I a sobre són capaços de fer-ho en una sola cançó: 'I'm Losing My Edge' és la cançó definitiva que ha de servir per tancar un cercle, per sellar un segle d'estils musicals.

Tanmateix, jo em quedo amb els LCD en directe. I com ja us vaig avisar pel twitter de l'Apartament18, "No venim per James Murphy, venim per Pat Mahoney". I és que el bateria de LCD és el cos i l'ànima, la sang i l'esperit (sant). Tot passa per ell, una màquina endiablada del ritme, una non-stop machine que per si sol ja omple l'escenari, un corredor de fons amb baquetes a les mans. Si a tot això, li afegeixes al guitarrista dels Melvins, a Gavin Russom (respect!) i a un James Murphy en estat de gràcia, el resultat és infalible: una hora i mitja de rock, punk, disco, distorsió, subidón techno banyat amb unes lletres (cantades i cridades) antològiques.

La sala rebentanva mentre anaven caient cadascun dels clàssics: Get Yourself Clean, Get Innocuos, Daft Punk is playing in my house, Drunk girls, All my friends, Home i una eligíaca i exemplificant "YEAH", cançó-resum del que significa avui (i significarà per sempre) LCD Soundsystem.

Amén.

Per a que us pugueu fer una idea del que vam viure, us deixo el concert que LCD Soundsystem van fer el 10 de novembre al Alexandra Palace de Londres i que és molt semblant al que van fer a Barcelona.

LAS RODILLERAS - Horror Pleni (Disundead Records/2010)

Ok, english mode.

Las Rodilleras are three girls from Valencia doing their best: a great rock&roll inspired by the dark bands of the eighties (there, Misfits; here, Desechables) with smart lyrics and visceral guitar riffs.

You can download for free her first record called Horro Pleni (Disundead Records/2010), and you can also buy it (9€, click here).

Three girls + punk-rock band + darkness....mate, if you follow regularly l'Apartament18 you know what I like! Listen to it!

BARN OWL - Ancestral Star (Thrill Jockey/2010)

Si seguiu el twitter de l'Apartament18, fa pocs dies vaig recomanar aquesta meravella del duo Barn Owl. Ancestral Star (Thrill Jockey/2010) és un tractat de doom tenebrós, un disc on el pes de les guitarres és evident, com també ho és el seu tractament àrid així com la utilització de drones en base a vells sintetitzadors modulars i un tractament molt haunt de les veus que assomen de manera fantasmagòrica en el disc.

Acostumats com ens tenien a perseguir l'estela dels últims Earth, en aquest disc Barn Owl recreen un paisatges més propers a l'apocalipsi, alentat sobretot quan apareixen les cordes de violí gravades per a l'ocasió de Marielle Jakobsons de Darwinsbitch. Disco a tenir en compte a les llistes del millor de l'any. Avisats esteu, fans de SunnO))).

ELIGIENDO MUERTE de Albert Mudrian

Ja, ja, ja....una de les meves últimes adquisicions, esperant a ser devorat. Intro de John Peel, traduït per l'argentí Carlos San Roman. Un llibre clàssic que no em caldrà llegir en anglès.

WOODEN SHJIPS - Live at Primavera Sound 2009

I ja que estem posats a destruir-ho tot a cops de rock i psicodèlia, no podien faltar una de les meves bandes preferides dels últims temps: Wooden Shjips. Us deixo el directe que van fer l'any que van estar presents al Primavera Sound (2009), grabat en exclusiva per WFMU i que el Free Music Archive posa en circulació.

En aquest si que vaig estar i he de dir que, tot i que Wooden Shjips són una banda per a disfrutar-la de tu a tu, el concert fou impecable. Això si, en recintes petits, la sensació de núvol tòxic és encara millor. A gaudir.

ENDLESS BOOGIE - Full House Head (No Quarter/2010)

Brutalíssim disc que navega entre el stoner rock i el sludge menys pesarós. Influenciat pel blues i pel rock, per John Lee Hooker, Canned Heat i fins i tot Hawkwind, Endless Boogie ha facturat en aquest Full House Head (No Quarter/2010) una barreja d'ofici psicodèlic i ritmes trepidants, jams de rock and roll frenètic que no perd intensitat durant els 80 minuts que dura el disc. La seva actuació al PS fou brutal, que justament que no vaig poder seguir en directe, però gràcies als amics de WFMU el vaig poder gaudir en un dels seus especials.

Un disc que retorna l'autenticitat al rock (i que tan difuminada es troba avui en dia). Rebentant parets a l'Apartament18.

* Link removed by request

FOREST SWORDS - Dagger Paths (Olde English Spelling Bee/2010)

Caure rendit als peus de Forest Swords és una tasca prou fàcil si has estat seguint carreres com la dels enyorats Pocahaunted. Música amb un halo tenebrós, on el protagonisme del baix és molt present al llarg dels sis temes que conformen aquest Dagger Paths (Olde English Spelling Bee/2010). Un compendi de veus anamòrfiques i llunyanes, dub narcòtic, guitarres que juguen a buscar la quadratura del cercle del post-rock i percusions tribalistes que donen cos a tot allò projectat per Mike Barnes.

Es podria penjar l'etiqueta tan manida últimament de "hauntology", però en aquest cas, estem enfront d'un disc molt orgànic, amb una quantitat d'instruments clarament distingibles. Jo prefereixo veure aquest magnífic disc des del mateix prisma que encabia a Pocahaunted o els primers Sun Arraw.

Si us va agradar el que us vaig deixar a l'Apartament18 de Motion Sickness Of Time Travel, heu de continuar per la sendera marcada per Forest Swords.

PYRÉNÉES MUSIQUE

4 dies de tardor gens atonal: llums de verd decadent, grocs d'incessant eclipsi, vermells àlgids al punt d'ebullició. Recorrent altures mitjanes, veient com les nuvolades desperten les passions més inconfessables de la natura verda. Veure la neu blanca com guanya terreny i sentir -sentir- el degoteig incansable del manar celest. I no només natura: tot junt, un cúmul asèptic de gents i de cultura.

Penso en Ur i Angostrina. De valls curulles al ritme marcat per Brian McBride. Recordo creuar la vall perseguint a l'eixam d'abelles que ell m'havia promés. Puc dir que, per moments, hem vaig sentir un més de la fabulosa dansa de les abelles, a la meva manera. Percebre amb més d'un sentit -sentits- com la música fluïa en harmonia amb el paisatge, com els colors delicats i estàticament canviants del recorregut formaven un assemblatge amb el vaivé de cordes i teclats. Aquella lentitud afable i recognoscible d'anada i tornada, que marca la direcció i la distància a la qual es troben els elements essencials per continuar existint, tot sabent, que la música també en forma part de manera inherent. La natura m'ho va prometre i Brian McBride ho ha fet realitat.

Penso en Das i Age. Mentre les sinuoses corbes de nivell sobre les quals em desplaço són el meu únic lligam amb la realitat, espero un altre cop la pluja. Cridant de veu endins que jo també tinc por de Satanàs, com els escocesos valents. I que lluito amb les mateixes armes que ells, perquè lluito amb ells. Perquè la tormenta no és de pluja, és d'una electricitat que podríeu conèixer si en formeu part de la batalla. És l'electricitat en forma de puntejos que marca el principi i el final, que veu com s'apropen els núvols que marquen tempesta i que ens prepara per a l'enèsima descàrrega. Mogwai a l'estèreo, pendents del Déu i del Dimoni. I jo pendent de la tormenta. Esperant amb ànsia que comenci.

Pyrénées musique.

"LIVE FROM TOKYO" Documentary

Live From Tokyo Trailer from Lewis Rapkin on Vimeo.

ATP curated by ANIMAL COLLECTIVE

The first announcements chosen by Animal Collective for the line-up are:

ANIMAL COLLECTIVE
GANG GANG DANCE
LEE SCRATCH PERRY
ARIEL PINK'S HAUNTED GRAFFITI
BROADCAST
BLACK DICE
MEAT PUPPETS performing Up On The Sun
THE FROGS performing It's Only Right & Natural
IUD
OMAR-S
PRINCE RAMA
SPECTRUM
DENT MAY
GROUP DOUEH
THE BROTHERS UNCONNECTED
SUBLIME FREQUENCIES DJs + Films
DERADOORIAN
ZOMBY
VLADISLAV DELAY

SIX YEARS WITHOUT JOHN PEEL

Six years without John Peel. Six years without your inspiration. John Peel: the most important and inspirational music figure in the XX century.

Miss you, John.

L'APARTAMENT18: A SMALL SITE TRYING TO KEEP THE PEEL SPIRIT

UMBERTO - Prophecy Of The Black Widow (Not Not Fun/2010)

M'he quedat impressionat amb el disc que s'ha tret de la màniga Matt Hill sota el psedònim Umberto, que passa a engrossar la ja de per si llarga llista de noms imprescindibles que ha anat parint la factoria de Not Not Fun records.

Prophecy Of The Black Widow (Not Not Fun/2010) són vuit temes de clara tendència score cinematogràfica, tintada pels horror films d'aires '80, que a mi personalment, em recorden a uns Goblin passats pel tamís synth-wave. Tot i això, és un album de creix a cada escolta, que es dilata en el temps i en l'espai i que més enllà de les clares referències que abans he refenciat, també s'amaga un tel de rock instrumental, de cuidada carència post que es va fent forta tal i com avança el disc i es dissipa la boira.

Un disc especial, de tirada limitadíssima, imprescindible si encara penseu que la música era un element fonamental en les pel·lícules de Carpenter o Argento de fa 30 anys.

MOTION SICKNESS OF TIME TRAVEL - Seeping Through The Veil Of Unconscious (Digitalis Limited/2010)

La veritat, no m'agrada la moda aquesta -perquè si, considero que simplement és una moda- que des de ja fa un temps envolta a desenes de segells undergrounds de tot el món, sobretot les relatives al drone i assimilats, a editar als seus grups en cassettes. Perquè se'm fa difícil comprendre com un format tan poc versatil i funcional, tècnicament desfasat, sigui devoció per a aquests artistes. Quan aquest haurien de saber que el format és el vinil.

Ja fa uns anys, quan es va començar a despertar tot el tema de les edicions en cassette, i abans que la revista Wire inclogués una columna dedicada exclusivament a les edicions en aquest format, ja vaig jurar i perjurar en els meus fòrums interns que mai, MAI, compraria un cassette. Per comprar ja hi ha el vinil.

Però després et passen coses com aquesta. Que et trobes pel camí un disc com el de Motion Sickness Of Time Travel, i te n'adones que només ha estat editat en cassette. 80 còpies que van volar el primer dia de posar-se a la venda a través del web de Digitalis. I es que aquest disc de Rachel Evans s'ho val.

Seeping Through The Veil Of The Unconscious (Digitalis Limited/2010) són 50 minuts de pura joia sonora, repartides en 3 cançons per cara, amb reminiscències als ambients enrarits i preciosos dels primers discos de Grouper, però en aquest cas, canviant la guitarra pels sintetitzadors. Són composicions basades en drones calavèrics, veus fantasmagòriques, i sons crepitants: un exemple perfecte d'això que s'anomena hauntology i que tantes bones referències ens ha donat als qui som amants del gènere (Svarte Greiner, Back To Comm, Philip Jeck, etc...).

En definitva, espero que Digitalis es posi les piles i reedita aquesta meravella en vinil, fent així que pugui inundar i omplir de bellesa trèmula els espais buits de l'Apartament18. Un gran disc a tenir en compte a les llistes del millor de l'any.

ARI UP (The Slits) R.I.P.

Sad news. Ari Up, a prime former of the seminal band and favourite The Slits, passed away. Rest in peace.

PAPA M - Live at ATP Festival New York 2010

Meravellós i extrany set que va brindar David Pajo -de qui us he parlat en algunes ocasions a l'Apartament18, i per a mi, membre de la Santíssima Trinitat del post-rock- sota el pseudònim de Papa M a l'últim festival All Tomorrow's Parties celebrat a la ciutat de Nova York. Música ambiental, íntima i incisiva guiada pels puntejos de guitarra i sintetitzadors electrònics. Un gust per a l'oïda, i és que el que aquest home toca es convertiex en or.

Podeu descarragar el set concret clicant aquí. Gentilesa de Free Music Archive.

THE BLUUUUUUUUUUUEEESSSSS XPLOSIONNN!!!!!!

A per l'abonament del PS!!!!

TREMBLING BLUE STARS - Fast Trains And Telegraph Wires (Elefant Records/2010)

Lo prometido es deuda.

Aquest matí feia explícit a través del twitter la meva devoció per tot allò que toca Bobby Wratten. Però el desànim s'alenteix quan et diuen que aquest Fast Trains And Telegraph Wire (Elefant Records/2010) és l'últim disc de Trembling Blue Stars. Merda.

Mentre escric aquesta petita ressenya escolto el disc i tota le meva joventut em passa per davant. És una sensació agradable, perquè penso "Què bo!", "Què gran!" però quan torno a la realitat i les meues neurones tornen a la rutilant feina d'escriure sobre música, penso: Merda. L'últim disc de Trembling Blue Stars?

Segueixo a Robert Wratten des de The Field Mice, de Northern Picture Library i sempre he pensat que tot el bo i millor ho ha volcat a TBS. Para muestra un botón: s'acomiada amb un disc de pop clàssic, on les paraules Sarah o Shinkansen il·luminen els estrats de cada cançó, de cara cor, de cada racó d'aquest meravellós últim disc.

TBS posen a disposició d'aquell qui vulgui la banda sonora perfecta per acompanyar aquesta tardor freda, responent amb vols d'intimitat i mantes fetes de delicadesa. La veu de Beth Arzy segueix present, basculant entre allò terrenal i allò digne de les divinitats més inabarcables, enxamplant els puntejos de guitarra atemporals i els ritmes sintètics de les composicions de Wratten.

Trobaré molt a faltar a TBS. I em sembla que amb això, està tot dit.

DAN MELCHIOR UND DAS MENACE - Visionary Pangs (S.S. Records/2010)

Fan que sóc de Dan Melchior Und Das Menace, els que visiteu sovint l'Apartament18 ja sabeu a què us exposeu quan un escolta la seva música: blues de carretera secundària, guitarres esmolades, canvis de ritme trencallosos i molta, molta actitud. Visionary Pangs (S.S. Records/2010) és la seva última parida: 6 cançons (3 per cara) de rock emmascarat, punk d'anar per casa i maniobres de 12 minuts jugant a ser Syd Barrett. La segona cara, amb dos temes més relaxats, exploten amb Intelligent Design Pt 2: space-noise-blues-psicodèlia. Ahí es ná!

GODFLESH - Streetcleaner (Mosh, 1989)

Parlar de Justin K. Broadrick és sinònim a l'Apartament18 d'allò que els feligresos en diuen "Paraula del Senyor". Fa dies que he tornat a una banda, a un disc, del tot definitiu i definitori. Encara no entenc com hi ha gent que parla de grindcore quan es refereixen a aquesta meravella de la música industrial, fosca, freda i dura anomenada Streetcleaner (Mosh, 1989) d'una de les bandes bàsiques per entendre les derivacions que ha anat fet el metal fins al nostres dies: Godflesh.

Un disc replet d'opressió mil·limètrica, malrollisme, violència tàcita, nihilisme pur i visceralitat a raudals. Des del principi amb els crits esmorteïts i ofegats de "Breed....like rats!" a les veus letals i pregravades de Devastator; les cançons que formen aquest disc desprenen una intensitat tan exagerada en l'ambient que es podria fer, fins i tot, perceptible als sentits menys entrenats. Un disc que ha estat una influència per al rock, per a l'experimentació, per al folk i fins i tot per a l'electrònica actual. Qualsevol excusa hauria de ser suficient per tornar i retornar a aquest Streetcleaner de Godflesh. Paraula de Déu.

ALL TOMORROW'S PARTIES DVD

Una de les últimes adquisicions que he fet i que t'obre els ulls a aquest fenòmen que és el festival All Tomorrows Parties. Un festival diferent (amb base en una ciutat de vacances anglesa, artistes i públic compartint bungalows, concerts improvisats, etc.) del qual encara no tinc clar que es pugui parlar d'un cert hedonisme pel que fa a la seva concepció, però amb una rigorositat a l'hora de programar d'escàndol.

Si esteu familiaritzats amb el festival Primavera Sound, reconeixereu que són els programadors d'un dels millors (per no dir el millor) escenari del festival, l'ATP. Barry Hogan és el cervell de l'invent, impulsat i curat l'any 1999 per Belle & Sebastian i que no ha parat de crèixer durant tots aquest anys, fins arribar a celebrar un holiday a Nova York, programar en base a allò que votaven els fans o fins i tot despertar a bandes mítiques com The Pop Group, Jesus Lizard o My Bloody Valentine.

Un visionat imprescindible per entendre que les coses es poden fer d'una manera diferent, la manera que agrada a l'Apartament18. "Totalmente a favor".

DOMINANT LEGS - Young At Love and Life EP (Lefse Records/2010)

Fa dies que l'Apartament18 es veu envaït per carències pop d'altres èpoques, sobretot per Roddy Frame i els seus Aztec Camera. Una cosa et porta a l'altra, i fa uns dies vaig recordar que encara tenia pendent recollir els últims fruits del raríssim Ryan Lynch. Si amb Girls ja va fer una declaració d'intencions de gran volada amb el seu disc de debut, ara, i juntament amb Hannah Hunt, publica un EP de pop com el que es feia abans (d'aquí el lligam amb l'anterior) sota el paraigua de Dominant Legs.

Un EP anomenat Young At Love And Life (Lefse Records/2010) de 4 cançons influenciades pel pop dels Belle & Sebastian més tecnològics o esperant a ser tocats per la vareta màgica de Arthur Russell. Guitarres cristalines, percusions a la Free Design i la veu de Hannah Hunt que remarca de manera angelical les principals virtuts del seu company, a la veu principal. Si ets dels que encara recoren el bon pop, Dominant Legs estan esperant a que els escoltis.

EMERALDS - Does It Look Like I'm Here? (Editions MEGO/2010)

No es poden comptar tots els discos, cassettes, CD-R, EP, singles de 7'' que han anat publicant Emeralds al llarg d'aquests últims anys però una cosa si que està clara: si en What's Happened (No Fun Productions/2009) ja deixaven entreveure la llum al final del túnel amb espirals de notes sintetitzades i tractaments afables del soroll; aquest Does It Look Like I'm Here? (Editions MEGO/2010) és el disc més accessible del trio de Cleveland.

Seguint els patrons rítmics de la guitarra de Mark McGuire, l'últim disc publicat de Emeralds destil·la tot el que els seus precursors dels anys 70 -sobretot amb la vista posada amb els devanejos contemporanis de Klaus Schulze i la kosmische musik- van posar sobre la taula: pop electrònic vanguardista, electrònica somiadora de traçada allargada amb tempos fràgils hereus dels millors Fripp i Eno i ric en textures complexes. Molt Gran.

THE WORLD INTERNATIONAL JOHN PEEL DAY 2010

Sembla que no fa res que penjava a l'Apartament el logo del John Peel Day de l'any passat, on us prometia que des de l'A18 ho celebraríem amb una festa (i, a més, ho faig fer amb tota rotunditat). Doncs bé, un altre any i un altre John Peel Day que encara no puc celebrar. Però les converses ja estan iniciades i la maquinària funcionant....qui sap si d'aquí 1, 2 o 3 anys podem veure el logo del John Peel Day al costat del de l'Apartament18. Amb ganes i il·lusió tot és possible.

Avui és el John Peel Day 2010 i s'ha centralitzat amb una festa al Bloomsbury Bowling Lane de Londres. Amb 3 escenaris, més de 20 promotores implicades i més de trenta artista, sembla que per fi s'ha institucionalitzat lña celebració del que va ser el meu inspirador i una llegenda de la ràdio, o com a mi m'agrada definir "la figura musical més influent del segle XX".

A contiunuació us deixo informació completa, facilitada per Damnably, un dels organitzadors de l'event:

The Short: A collective of 20 Promoters, Labels, Zines and Radio DJs will be presenting over 30 acts & DJs on 3 stages in celebration of the man who gave us all good taste! The Blurb: John Peel was the greatest DJ the world has known and over the course of his 40-year career he rode on the crest of a wave bringing the best groundbreaking acts to the public. From T Rex, David Bowie, Elton, Captain Beefheart, The Slits, The Fall, Louden Wainwright, The Damned, PJ Harvey, Pulp, Laurie Anderson, Extreme Noise Terror to Nirvana, The White Stripes and many many more acts owed their lucky break/careers to John Peel. We will celebrate his legacy with red wine, loud music and a lot of dancing and laughter! The Good: Proceeds will go to the DEC Charity. The Promoters: Damnably / Dandelion FM / Fortuna Pop / Freedom of Expression / God Don’t like it / God Is In The TV / Gravid Hands / How Does it Feel To Be Loved? / Monotreme / Neo Magazine / Silver Rocket / Southern / Subba Cultcha / The Other Woman radio Show (Resonance FM) / Vacilando68 / Vacuous Pop / Wears The Trousers / WIAIWYA

THE BANDS BAANEEX / Bearsuit / Cosmic Shenngy / Cove / Hyrst / Horowitz / ice, sea, dead people / Indieoke / Mary Epworth and the Jubilee Band / Model Village / Nedry / NITKOWSKI / Smallgang / Stereolab (Laetitia DJ SET) / Superman revenge squad / Susie hug / Vatican Cellars

BAANEEX BAANEEX make fun, tunesome, rawcore noises; avant garde pop-punk ditties; post-rock dib-dabs and mellow, pensive warbles. Formed on February 12th 2010 the four-piece take in a diverse range of influences and sellotape them together into songs about Dracula, Dracula and swans.

Bearsuit Championed by BBC DJs including John Peel, Steve Lamacq, Huw Stephens, Rob Da Bank, Phill Jupitus, Marc Riley, Tom Robinson, Colin Murray, Gideon Coe and John Kennedy on XFM and voted Best Breakthrough Act at CMJ in a New York Times poll of conference badge holders and received shining reviews including Pitchfork. “In an era when almost everything is quite like something else, Bearsuit are not quite like anything.” John Peel

Cosmic Shenngy A rare show by Cosmic Shenngy (“An ambassador for the Chinese avant-garde” – TIME) one time ‘Hang the Box’ drummer (China’s first punk rock band who signed to Cherry Red) and daughter of a Cosmonaught, who dropped the sticks to pursue a more experiemntal space/krautrock bent. Shenngy has collaborated with Elliott Sharp, Alvin Curran, Damo Suzuki and Blixa Bargeld. She also performs as ‘White’ with Shou Wang from ‘Carsick Cars’ and has toured with Neubauten.Cosmic Shenngy will also DJ Techno/German House/Dub Step/Raggae and Kraut/Space Rock.

Crumbling Ghost Riff-Tastic Post-Doom/Prog-Folk from Damo Suzuki’s loudest backing band, that recently super-rocked with Stinking Lizaveta.

Cove London’s Cove are a three peiece rock band who deal in mighty fine riffage over DC basslines and intelligent drumbeats; for fans of Hoover, AC/DC and Slint. Their latest album ‘Show Me Your Nature’ was released earlier this year on Unlabel…expect more to come!

Former Utopia Radio 6/Resonance FM featured, genre defying intelligent edgy song smith that producing the kind of mortally sad, black humoured alt. folk that reminiscent of Lambchop, Mountain Goats and on occasion Shellac. George plays Guitar and is from East London, Rama drums and is from East Seoul. Russ plays Bass and is from Romford and 100% of Russell and the Wolf Choir. They’ve gigged with Steve Malkmus, Shonen Knife, Moon Mama (Afrirampo), Julie Doiron, Thee More Shallows, Mick Turner (Dirty Three) and David Grubbs. “Like (smog) on holiday in Shellac”Drowned in Sound

Horowitz Horowitz formed in 2004 as a three-piece bedroom project. Expect Pavement-esque guitar mangling and Subway Organization style noise pop. “If the restarted Hadron collider proves to have half as much furniture-wrecking power as a Horowitz chorus, then we’re all in trouble. For other bands, Horowitz make lesson one quite simple: have tunes. Loads of them.” – In Love With These Times in Spite of These Times

ice, sea, dead people Ice, Sea, Dead People are three child-men from London who are sick and tired of rock music that isn’t. Inspired by art-rock and punk luminaries such as Fugazi, Liars, Erase Errata, Black Eyes, et al, the trio are more than content to punch through the ceiling of their peers to achieve an even more liberal approach to their explosive sound formed from sharp riffery, rhythmic foreplay and peaking with esoteric vocals. Everything is distorted, most of it is screamed and all of it is energetic. “One of the loudest new bands I’ve seen in a long while… Properly forthright, in-your-face rock music.” Steve Lamacq – BBC 6 Music (’6 Music Unsigned Band of the Week’) “Sawtooth plosives of guitars strung like catapults and screams at exactly the right frequency to be heard by humans.” Plan B Magazine (RIP)

Indieoke (2 sets) If you’ve ever fancied giving Albarn, Ditto, Curtis, Cocker, Kapranos and the like a run for their money by fronting your own indie band then Indieoke is the place to do it. Thier amazing live band will take to the stage and belt out the indie classics, for your pleasure, while you, the REAL stars, take turns in joining the band for one number at a time. Members of the audience (YOU!) take the spotlight to belt out such monster songs as, There she goes, Take Me Out, Common People, Panic, Where’s Me Jumper, 7 Nation Army, Hounds of Love, Love Will Tear Us Apart and Buddy Holly and TEENAGE KICKS for this very special John Peel Day Indieoke! Recommended by Lauren Laverne BBC 6 Music

Lail Arad Young, up and coming folk singer/songwriter and engaging performer, who has played with the likes of Devendra Banhart and has a growing reputation on the London folk scene.

Mary Epworth and The Jubilee Band Psych soul Chanteuse Mary Epworth’s music calls to mind the lushness of Holland era Beach Boys, the plugged in folk of Fairport Convention and the heavy fuzz of Flower Travellin’ Band. Mary’s harpsicord, synth and harmony laden debut album is being recorded as we speak. It’s as mesmerising as it is unnerving.” The Guardian “Imagine a folk Black Sabbath with brass band accompaniment and you’re there. I’ve never heard anything like this. More, please!” Terrascope

Model Village Model Village is a new band, with a new beginning; they have all done lots of things before.. but why live in the past, they ask, why not live in the model village of the future? If you can think of nothing better than coming home, popping off your shoes and settling into a lush bed of indie jangle-tinged folk, then step this way, into your new compact abode … They’ve been playing out with; Casiotone for the painfully alone, Allo Darlin’, Singing Adams, Pony Collaboration, Jeremy Warmsley, Six toes, and Get Cape, Wear Cape, Fly.

Nedry Nedry are Matt Parker, Chris Amblin and Ayu Okakita. Following a series of internet based interactions between 2007 and 2008, the three-piece decided to meet face-to-face in the spring of 2008 and since then they have exploded! The band have seen an incredible amount of Radio play-particularly from Huw Stephens on Radio One who loves them! Endless glowing reviews and massive tours followed. John Peel almost certainly would have approved of this innovative genre hopping act. “(Nedry) reinvent the (trip-hop) genre on their terrific debut, a futuristic sonic collage of dreamy glitch-folk, shimmering electronica and weapons grade dubstep percussion.” **** UNCUT “Intriguing and fantastic!” John Kennedy – XFM

NITOWSKI Nitkowski’s music consists of interlocking guitar and drum figures with sparse vocals, and is inspired by the uncompromising attitude and caustic atmosphere of This Heat, the clinical, deceptively simple technicality of Botch, the interlocking tones of Indonesian Gamelan music, the cyclical rhythms of some African folk music, and the wonder of gin. “One of those bands who’s [sic] songs just don’t go anywhere.” Downtuned.net

Paul Hawkins Formed from a ragbag gang of outsiders and fronted by the most singular frontman in Britain today Paul Hawkins (and his outfit, Thee Awkward Silences) is smart, intriguing and wildly entertaining outsider pop mavericks.

smallgang Sounding something like Johnny Cash fronting Sonic Youth or Smog’s Bill Callahan holding his own in front of Dinosaur Jr, anyone who loves exciting and intelligent rock music will find something to love in the repertoire of Smallgang. The band have just recorded their 2nd album and it is being mastered in Echolab Denton by Midlake/New Pornographers/Silkworms favourite sound tech Matthew Barnhart. “falling somewhere between Regeneration-era The Divine Comedyand Stephen Malkmus at his most post-punk.” God Is In The TV

Stereolab (Laetitia DJ SET) DJ Set from Laetita Sadier-founding member of super legendary uber cool band ‘Stereolab’. Formed in 1990 and saw global success with their mix of hypnotic experimental electronica and naive French pop. They recorded 8 John Peel sessions and remain one of the most influential UK acts.

Superman Revenge Squad Superman Revenge Squad is one bloke from Croydon, called Ben, and an acoustic guitar. He is sometimes joined by a man called Martin, and a cello.

Susie Hug Susie first came to prominence fronting The Katydids, and following collaborations with acts such as The Blue Aeroplanes and Fatima Mansions, has seen a solo career flourish with albums recorded with Travis and most recently Calexico, who backed Susie on her latest release ‘Tucson Moonshine’ on Vacilando ‘68 Recordings.

Theo One man math rock band Sam Knight, Taut, chugging guitar loops layer up with frenetic tapping patterns that interweave in spiraling complexity before near sub-atomically precise, powerhouse drumming.

Vatican Cellars Hailing from London and Orange County The Vatican Cellars write songs about death, loss and guilt. They write songs late at night from the bottom of a bottle of wine, songs that are sung down the phone in the early hours, songs that bring to mind Nick Drake, The Lilac Time and Tindersticks.

Your New Friend Named after an obscure Smog song, this new acoustic duo features ultra baritone voiced Simon Kobayashi (smallgang), with Sun Kil Moon-esque guitar workouts from Alex Carter (Armchair Songs). They play incredibly pretty songs with a rare level of skill and complexity.

THE THERMALS - Personal Life (Kill Rock Stars/2010)

Si hi ha un disc que no para de sonar desde que va arribar a l'Apartament18 és el Personal Life (Kill Rock Stars/2010) de The Thermals. És el disc de rock perfecte per ballar-lo i desganyitar-te, pensant en què les coses poden ser diferents, pensant en la possibilitat d'un ball diferent: ballar amb els punys enlaire, punys que miren al cel reclamant alguna qüestió terrenal mal resolta; punys que miren al cel esperant la enèssima descàrrega elèctrica que, en format de trio i una darrere de l'altra, van escopint a ritme de vendaval melòdic. Música emo-tiva per a gent emo-cional.Ei! però emo en el sentit ben entès de la paraula, no en les ridícules poses adolescents de cabells tenyits i serrells cartesians d'avui en dia. Disc, en definitiva, de Rock & Roll. Discasso.

YOUR RECORDS & YOU#3: LIZ BERG (WFMU/Free Music Archive)

Un altre mes i un altre cop la secció "Your Records & You" arriba a l'Apartament18. Aquesta és una secció on pregunto a gent que directament o indirecta és una influència per a l'Apartament18, que ens parli de la seva relació amb el món dels discos i de les tendes de música, de les seves experiències comprant discos i singles arreu del món i, en definitiva, conèixer la seva opinió sobre quina és la direcció que està prenent la música en l'actualitat.

Aquest cop li toca al torn a una de les persones que ha entrat a formar part de la família de l'Apartament18 a través del seu atreviment i manca de prejudicis a l'hora de programar música eclèctica, però sempre excel·lent, a través d'una de les nostres emissores preferides: WFMU. Ella és Liz Berg, persona que comanda amb mà de ferro els dilluns la tarda durant 3 hores amb el millor rock experimental, electrònica weird, psych-folk, pop de guitarres sublevades i post-metal progressiu. Com podeu veure, no hi ha prou espai per definir la seva amplitud de mires, amb la qual ens sentim plenament identificats i compartim. A més, Liz Berg és la Assistant General Manager (per entendre'ns, la segona de a bordo) de WFMU.

Ha estat un plaer compartir conversa electrònica amb Liz i ja hem quedat per saludar-nos al proper Primavera Sound al seu stand, ja que m'ha confirmat que l'any vinent també estaran presents per retransmetre en directe el festival.

Aquí us deixo les seves respostes al nostre qüestionari, que passa a englossar la llista de persones de la secció 'Your Records & You' de l'Apartament18. Gràcies per tot, Liz.

(A18) Quin artista és la teva última obsessió?

(LB) Per a mí les obsessións musicals poden ser efímeres o de llarga durada. En aquest moment, estic gaudint de sorolloses bandes de noies: Mil Mascaras (que he descobert pel Free Music Archive), i Neon Blud (WFMU ha afegit recentment els seu nou 7'' a la seva discoteca). Aquest any passat he estat obsessionada amb Giorgio Moroder.

(A18) Quin és l'últim cd/vinil que has comprat?

(LB) Actualment, les últimes coses que he comprat han estat regals per al meu pare: un cd de Dengue Fever i un cd de Four Tet. No tots els meus parents són oberts de ment i accepten música nova, però el meu pare s'aventura i té un bon apetit per a nous descobriments. És un repte molt divertit per a mi predir quins seran els nous artistes que ell gaudirà, perquè el seu gust és exactament l'oposat al meu. Si t'ho estaves preguntant, li va agradar el de Four Tet!

(A18) Recomana algunes botigues de discos d'arreu que s'hagin de visitar?

(LB) No penso que cap d'aquests llocs siguin un secret, però…

Nova York: Academy Records a Brooklyn, Other Music a Manhattan, i per suposat, la fira del disc anual de WFMU (Oct 22-24, aquest any).

Nova Jersei: Princeton Records Exchange, a Princeton.

California: Amoeba i Rasputin a Berkeley i San Francisco.

Lima, Perú: Galerias Brasil (me l'ha recomanat el meu amic peruà Jorge).

Bangkok, Tailàndia: Pantip Plaza.

Siem Reap, Cambodja: en lloc d'emplenar el teu iPod amb música america a Rogue, intenta aconseguir jams Camboianes a les botigues de Sivatha Road o als carrers numerats de Sivatha.

(A18) Explica'ns el cop que has comprat la quantitat més ingent de discos.

(LB) M'he d'imposar a mi mateixa limits de temps quan visito Amoeba, i comptar amb un pressupost tancat per a la fira del disc de WFMU!

(A18) Quina ha estat la teva millor/pitjor experiència comprant discos?

(LB) Vaig estar viatjant per Àsia farà uns 5 anys i vaig tenir dos grates experiències comprant música. Quan estava a Hong Kong, no se com vaig trobar una petita botiga indie a la base d'un gran edifici entre els carrers de Causeway Bay o Wan Chai, si no recordo malament. No estic segura de com es deia el lloc, però la botiga era estreta i sense finestres, i la noia que treballava va ser molt simpàtica. Jo no parlo cantonès i ella no sabia parlar anglès, però no se com, vaig comunicar-li que estava interessat en nova música cantonesa, però que no estava interessada en baladistes cutres o boy bands. Ella em va donar un CD d'una banda anomenada Pixeltoy, i vaig confiar en el seu criteri. La banda sona com una versió cantonesa de Pizzicato Five, molt divertits!

També m'ho vaig passar molt bé comprant música a Siem Reap, on vaig estar buscant música vella camboiana i nou hip-hop del país. Vaig entrar a una tenda i allí hi havia dues noies adolescents treballant. Quan els hi vaig explicar que estava buscant, van exclatar a riure (com si diguessin "Què????" Què collons fot aquesta boja blanca interessant-se per la música camboiana??"). Elles em van recomanar un raper anomenat Khmer Rouge, una mixtape de hip hop, i alguns álbums de Sin Sisamouth i Rose Sereysothea. La risa es va converitr en alguna cosa incontrolable quan vaig demanar que em repetissin "Rose Sereysothea" un cop i un altre, així que ho vaig tenir que escriure tal i com a mi em sonava.

(A18) Quin serà el proper pas endavant en la música?

(LB) Bé, només et puc dir que totes les noves bandes aniran amb els portàtils o continuaran copiant a Animal Collective, però desitjo que això no passi. El que espero és que la música independent continuï creixent i canviant de manera impredecible, a partir de noves i dispars influències, o a través de l'experimentació o la reinterpretació de música més vella.

També espero escoltar moltes més bandes de fora dels Estats Units. Cada setmana, quan miro les noves addicions al Free Music Archive, descobreixo nous artistes excitants de Rússia, Mexico, França, Suïssa, Indonesia, Amèrica del Sud, etc. També m'encanta llegir els posts de Chief Boima al blog de WFMU, qui rebusca entre nova música africana i grups immigrants i de llatinoamèrica.

(A18) Recomana'ns unes quantes bandes que haguem de veure. Per què aquestes?

(LB) Omar Soleyman de Síria ha estat de gira recentment pels Estats Units, i pensant que la seva banda completa no va poder venir, el show que vaig veure al Issue Project Room fou increïble i es va convertir en una gran festa.

Monotonix de Tel Aviv sempre són divertits i perillosos en directe, sempre estan escalant per les parets, encenent la bateria, o llençant basura arreu. Molt punk-rock.

Hauries de probar amb Golden Triangle de Brooklyn, que són un festival, com uns B-52, i compten amb una guitarra acròbata!

Si t'agraden els sons més foscos i gòtics, ves a veure Zola Jesus. Tot i pensar amb la petitesa de la cantant, ella comanda l'ambient, i els tres teclistes que porta llueixen molts anys d'entrenament a les seves esquenes.

(A18) Com organitzes la teva col·lecció de discos?

(LB) Els meus cds estan organitzats alfabèticament pel nom de l'artista…fins que m'ho vaig deixar a la lletra F!!!. La resta està "alfabèticament" (ejem ejem). Els meus discos es poden trobar en situacions molt diferents: aquells que escolto més sovint estan situats més prop del reproductor, i els que no, els deixo apartats.

Gràcies de nou a Liz pel seu temps, per la rapidesa i disposició en contestar el qüestionari i pel seu treball al capdavant de WFMU i el Free Music Archive. Ja sabeu que l'Apartament18 dóna suport a WFMU mitjançant una donació anual, per tal que aquesta emissora no-comercial i lliure de dogmes pugui continuar sent una font d'inspiració, retrobament i descoberta de nova i vella música.

Això és el que més escolta Liz Berg.