Shops#1: ROUGH TRADE (London)

Amb aquesta entrada obrim un altre apartat de l'Apartament18, per a una de les nostres grans passions: les tendes de música. Avui dia, enmig de la teranyina de grans corporacions que dominen (d'una forma o d'una altra) el negoci de la música, encara hi queden persones que, dominats per un apassionament sense límits i amb els ideals incorruptes per senyera, s'atreveixen a obrir (i mantenir!) una tenda de discos.

És per aquest motiu que a l'Apartament18 volem rendir el nostre petit homenatge a totes aquelles persones que amb la seva dedicació, fa possible que encara puguem gaudir d'espais físics on ens podem perdre enmig de racks inacabales i plens de bona música. Per a nosaltres, que som compradors-compulsius-de-música, entrar en una bona tenda de discos és un moment únic, que no saps que et depararà: rarament en sortirem amb les mans buides, sempre caurà alguna cosa.

I que millor, per a l'estrena d'aquest nou apartat, que iniciar-lo amb la millor tenda de música del Regne Unit, i per extensió, del Món. Si senyors, estem parlant de les ROUGH TRADE SHOPS de Londres.

L'any 2006 es van complir 30 anys desde que, un jove Geoff Travis, obrís les portes d'una tenda de música situada a Kensington Road. Dos anys més tard, el mateix Geoff Travis va fundar Rough Trade Records, bressol de bandes com els Smiths, Aztec Camera, Virgin Prunes o Scritti Politti, entre moltes altres. La falera post-new wave va suposar, tant per al segell com per a la botiga, una marxa trepidant encarant un futur prometedor: en aquells temps, la compra de discos, l'edició DIY, estava el primer a l'ordre del dia i Rough Trade es va definir com l'autèntic punt de trobada per a n'aquells qui no quedaven satisfets amb les novetats de torn.

Rough Trade Records, el segell, ben aviat va necessitar de l'atenció exclusiva de Geoff Travis i això va fer que l'any 1983 els tres empleats que en aquell moment tenia la tenda (Pete, Jude i Nigel) la compressin als seus fundadors. "We didn't have mortgages, kids, so we bought it".

La Rough Trade original

Aixi es va obrir l'actual tenda, la "clàssica", a la Talbot Road del districte de Portobello Road, al West London. La sensació a l'entrar a la mítica Rough Trade és la d'estar trepitjant un santuari inabarcable de la música independent. Racks de discos de vinil i CD, 7" i White Labels, la mítica "The Wall", que és la pared darrera del counter (paraula molt a tenir en compte si seguiu de prop les edicions de la tenda) on els treballadors fan les seves recomanacions, sempre amb gent disposada a mantenir una bona conversa sobre qualsevol fet musical: des de l'últim llançament de la netlabel més minúscula fins a la reedició en doble vinil de 180 grams d'un gran clàssic perdut de la kosmische.

El famós Counter de Talbot Road

The Wall, signe de distinció de Rough Trade

Una tenda que representa molt bé la passió per la música, el continuar dia rere dia sense compromisos amb ningú: "Totally inpedendent" diuen ells.

L'any 1987 van obrir una nova tenda a Covent Garden, minúscula, a la planta soterrani d'una famosa botiga d'skates (Slam Skates), especialitzada en singles de 7" i en bandes de la west coast americana. Per accedir-hi calia baixar una escala de cargol. La tenda no tenia més de 25 m2, amb una ingent quantitat de música i parafernàlia. Actualment no existeix.

L'escala de cargol a la mítica (mini)Rough Trade de Neils Yard

La falera de principis dels anys 90 va portar a Rough Trade a obrir tendes arreu del món: San Francisco, Tokyo i Paris es van convertir en referents. Però es van veure afectades per la baixada en la venda de discos i la irrupció del món digital. Actualment tampoc existeixen.

L'any 2007 es va inaugurar una nova Rough Trade. Situada al Dray Walk de Brick Lane, a l'oest de Londres, està considerada com a la millor tenda de música independent del món. Rough Trade East (que així s'anomena) ocupa un espai en una nova zona d'oci modern de Londres, sembla una antiga fàbrica. Una cafeteria, llibreria, espai amb ordinadors amb connexió a internet i inabarcables racks de CD i vinils la completen. La nova Rough Trade (a la que, de moment, encara no hem estat) també fa les funcions de punt de trobada entre els amants de la música, oferint concerts i presentacions de discos en exclusiva. Les fotos que teniu a continuació mostren la qualitat de la nova tenda Rough Trade.

Els racks de CDs

12", 10", 7": delícies en forma de vinil

Vista dels counters i de l'staff, sempre atents

Clàssics? Clàssics.

Una altra vista de l'interior

Però Rough Trade Shops no només són tendes físiques de música, sinó que també editen els seus propis recopilatoris dobles anuals, amb tot allò que ha emplenat moments únics durant les jornades de treball. Els comentaris i recomancions dels empleats i dels amos no tenen desperdici, sempre explicant alguna anècdota que envolta la cançó en qüestió. Aquestes recopilacions porten per títol "Counter Culture" i s'editen des de l'any 2002.

A més, també han editat compilacions dobles, amb presentacions cuidadíssimes, de diferents estils. De moment hi ha disponibes: Electronic, Rock and Roll, Country, Post-Punk, Indiepop i Singer-songwriter. L'any 2001 també van editar u petit cofret de 4 CD's celebrant els 25 anys de l'obertura de la tenda. Per a celebrar els 30 anys, van editar un recopilatori de luxe, on gent relacionada amb la tenda feia la tria d'una cançó que estés relacionada amb la seva vinculació amb Rough Trade, des del 1976 fins al 2006. Tot aixó acompanyat per un llibret on cadascun dels protagonistes explica la seva relació amb les tendes.

Aquesta setmana s'han posat a la venda unes noves recopilacions: els Box Sets d'estils, és a dir, una caixa amb els 5 CD més representatius d'un estil. Han començat pel Krautrock, amb discos de Neu, Can, Faust, Kraftwerk i Tangerine Dream.

Staff Picks, un altre gran clàssic de les Rough Trade Shops

A banda, Rough Trade shops també són els impulsors de l'anomenat "The Album Club", que és una subscripció mensual per correu. El fet és que l'interesat omple unes enquestes on queden definits els seus gustos i la gent de la botiga fa un pack de 5 o 10 CD imprescindibles i te'ls envia a casa. Pràctic per a la gent que no pot estar al dia de tot, però que no vol perdre comba.

Doncs bé, aixó és Rough Trade: no és solament una tenda de discos, pràcticament és una cultura, la que representa als amants i compradors de bona música. I a l'Apartament18, ens sentim identificats.

Algunes d'aquestes fotografies poden estar subjectes a Copyright.

The XX - The XX

The XX. Condemnats a ser el hype de la temporada. Rollet minimalista, molta joventut….i un gran disco, si senyor. El hype de la temporada? Ni de conya. El hype de la temporada és el disc de debut de Girls, banda que rememora els cànons del pop amb molta classe, però res més. Allò si que és un hype.

La recuperació de la memòria raquíticament pop que fan aquesta magnífica banda, es fonamenta sobre tonalitats grisoses, lleugeresa instrumental i molta ànima minimalista. Podríem parlar de la influència extrema del Colossal Youth de Young Marble Giant (les guitarres de Crystalized han sortit d'algun lloc, no?) i de les veus angelicals però, a quants grups podem actualment penjar-li aquesta etiqueta, que és la de recuperar el llegat d'una de les bandes de pop més especials de les decàdes passades?

The XX no són hype, són una banda jove amb la lliçó ben apresa, demostrant-ho en temes com Islands -un himne de pop contemporani- o la grandiosa Infinity, la seva particular visió del Wicked Game de Chris Isaak.

En definitiva, un debut majúscul, difícil d'arrebatar del reproductor si us agrada el POP sense més contemplacions.

John Peel: 5 years without the Legend

Aquesta setmana (ahir, precisament) s'han complert 5 anys de la mort del llegendari DJ de la BBC. L'Apartament18 ja va afirmar que, si el vent ens porta a bon port, per al proper 13 d'octubre de 2010 deixarem l'espai virtual per rendir el nostre homenatge a la figura més influent en la música del segle XX, celebrant el nostre particular John Peel Day.

L'Apartament18 rendeix avui tribut a John Peel com a inspiració principal i constant.

Cheers, John.

L'APARTAMENT18 & THE JOHN PEEL DAY 2009

Avui és un d'aquells dies que cal remarcar en vermell a l'agenda de l'Apartament18. El proper dia 25 (o 26, depèn d'on provingui la notícia) d'octubre se celebrarà el cinquè aniversari de la mort de l'enyorat i alhora inspiració constant per a l'Apartament18, John Peel. La llegenda de la radio ens va deixar després de què el seu cor deixés de bategar sobtadament mentre gaudia d'unes vacances al Perú i la BBC va proclamar el dia 13 d'octubre el John Peel Day. Així doncs, des del passat dia 10 d'octubre i fins al proper dia 20, arreu del món tindran lloc festes, concerts, sessions, programes i showcases en honor a la figura musical més influent del segle XX i principis del XXI.

A l'Apartament18 no volem ser aliens a l'esdeveniment, però la prematura obertura de les nostres portes fa que no tinguem (encara) la suficient capacitat de maniobra per poder traslladar al directe, a la realitat, la proposta i els fonaments de l'Apartament18, que estan inexorablement lligats a la figura del broadcaster anglès. Així doncs, prenem el compromís que per al proper John Peel Day, l'any 2010, l'Apartament18 deixarà el seu espai virtual per a transformar-se en quelcom físic en honor a la persona que ens ha inculcat la inquietud, l'actitud i el criteri en la música.

Avui també hem estat sabedors de què el proper dia 26 d'octubre, Universal Music ha preparat un petit boxset de 4CD en un intent de recopilar l'essència dels programes de John Peel. Aquesta compilació, que porta per títol Kats Karavan: The History of John Peel on the Radio, intentarà fer un resum de les 5 dècades que John va dedicar a descobrir i donar suport a grups, solistes, estils i sonoritat vàries sempre sota el paradigma del bon gust i la diferència com a factor primordial. Hi seran presents grups com The Jam, The Slits, Mercury Rev, Bloc Party, Amsterdam, Ivor Cutler, Extreme Noise Terror, The Damned, The Cure, Linton Kwesi Johnson, That Petrol Emotion, The Misunderstood, Aswad i molts, molts més.

Aquesta recopilació s'ha fet amb el beneplàcit de la família de John (que ja se sap que és gelosa de la intimitat del mestre i supervisa qualsevol cosa que hi tingui relació amb ell) i per tant, gaudeix d'una oficialitat que garanteix respecte i molta dedicació. La intenció de la recopilació és recrear l'ambient dels programes que John Peel feia per a la Radio 1 de la BBC, i per aquest motiu també s'han inclòs clips de veu del DJ. A més, el boxset anirà acompanyat d'un llibret amb fotografies que no s'havien publicat abans.

Així que, amb el pre-order ja fet, només ens queda pensar en el moment en què, a l'arribada a l'Apartament18, comencin a sonar les notes de la música i la veu de John Peel torni a inundar tots i cadascun dels racons del nostre espai vital, per recordar el bé que ens ho passàvem seguint cada dimarts, dimecres i dijous el seu programa de 10 a 12 de la nit, l'estímul que ens suposava (i que perdura) en obrir noves vies en el món musical.

Tot i que sabem que és impensable (i pràcticament impossible) poder sintetitzar el que han estat 5 dècades dedicades a descobrir noves bandes que sí aportaven alguna cosa a la música, a l'Apartament18 ens agradaria que les properes compilacions que sorgissin de l'estela de John Peel fossin dedicades als sons experimentals que tan patent deixava John en els seus programes de radio (amb estils que anaven del drum'n'bass a l'illbient, del death metal al gabber, del noise al doom) i que de moment no han estat recollides per cap de les propostes que han vist la llum d'ençà que en John Peel, the great John Peel, no hi és entre nosaltres.

INSTANT CLASSIC#1: Bill Callahan - Sometimes I wish we were an eagle

Per celebrar el miler i escaig d'entrades que l'Apartament18 ha rebut en els primers dos mesos de vida, que millor que encetar una nova classificació: els Instant Classics, discos que s'han publicat recentment i que de ben segur suposarà un canvi (més) en la nostra manera d'evolucionar com a oients, reformulant i reconduint la nostra experiència musical cap a noves dimensions.

Esperem que aquestes mil primeres visites (entre les quals hi ha visitants de Catalunya, Espanya, Estats Units, Serbia, Alemanya, Rusia, Suècia, Regne Unit, Argentina, Sud Àfrica, França, Islàndia, Mèxic, Suissa i Nova Zelanda) només siguin les primeres mil de moltes més que vulguin compartir una petitat estona agradable amb els habitants de l'Apartament18.

I ara, el primer Instant Classic de l'Apartament18: Bill Callahan - Sometimes I wish we were an eagle

L'eufòria remarcada del seu anterior disc -Wole on a Whaleheart (2007)- era un clar indicador de què Bill Callahan, anteriorment conegut com a Smog o (Smog), havia deixat de banda la sinistralitat del folk de baixes pulsacions que tan bé havia definit en discos superlatius com Red Apples Falls (1997) o Knock Knock (1998). Els últims esdeveniments en la dilatada carrera de Bill Callahan, havien suposat un gir més lluminós que ja es deixava palpar en discos sincers com els últims que va presentar com a Smog: Supper (2003) i A river ain't to much to love (2005).

Però quan ens pensàvem que el geni ja deixava de banda aquesta zona obscura de la intimitat lo-fi plena de fuetades vitals i d'experiències agredolces, quan preveiem que l'acústica havia deixat pas als arranjaments pop del gran Neil Hagerty dels extints Royal Trux, el gran (GRAN) Bill Callahan es torna a despenjar amb un disc esmorteïdor, físic, capaç de copsar els sentiments més profunds que s'arrelen en l'interior d'un personatge severament maltractat pel devaneig de l'amor. Un disc sublim on hi torna a brillar una producció cuidadíssima i on torna a ressaltar aquella amargor pròpia dels qui se saben vencedors havent perdut totes les batalles.

Sometimes I wish We were an Eagle és un disc de regust clàssic, on hi tornen a aflorar els versos envenenats (/the love is the king of the beasts/ canta a la grandiosa Eid Ma Clack Shaw) que van acompanyats un altre cop d'allò que millor sap fer: folk-pop de tonalitats grisenques a ritmes lents i endimoniadament acústics. Així mateix, el gospel i l'orquestració hi són presents de forma rellevant (Faith/Void) com el pop apamat dictat pels cànons (My friend).

En aquest disc no hi ha ni un sol segon de rebuig: tot és profundament vàlid, tot està programat per tal que les melodies d'aquesta obra mestra de la música contemporània se'ns vagin introduint poc a poc, en un viatge cap al nostre interior, de llarg recorregut i que segurament no ens deixarà sortir ilesos de l'experiència que és escoltar l'últim disc de Bill Callahan. I recordeu que el viatge, aquest viatge, no té garantida la tornada. Un dels millors discos del 2009, sinó el millor.

LABELS#2: RASTER-NOTON

Continuant amb la prospecció sobre els labels que considerem interessants i afins a la proposta ideològica i vital de l'Apartament18, és imprescindible parlar del segell de música experimental i d'electrònica minimalista alemany RASTER-NOTON.

"raster-noton . archiv für ton und nichtton” is meant to be a platform — a network covering the overlapping border areas of pop, art and science. emerged from the fusion of the two labels rastermusic and noton (in 1999) they realize music projects, publications and installation works. common idea behind all releases is an experimental approach — an amalgamation of sound, art and design."

Aquesta és la carta de presentació de l'excel·lent segell d'experimentació sonora sorgit de la fusió dels iniciàtics Noton (Archiv für Ton und Nichtton) de l'essencial Carsten Nicolai, on donava via lliure a les seves pretensions d'art conceptual lligat a la música, i Rastermusik, plataforma de treball dels manipuladors d'electrònica fina Olaf Bender i Frank Bretschneider; Raster-Noton és avui dia el segell abanderat de l'expressió minimalista, de l'exercici matemàtic envers la poliritmia sonora, éssent també un dels punts d'expressió artística i conceptual de major calat dels últims anys.

Aquest segell fundat a Chemnitz s'emparenta amb d'altres de molt interessants (i que de ben segur en parlarem a l'Apartament18) com Touch, Mego, Scape, Subrosa o Mille Plateaux.

Raster-Noton es caracteritza per tenir un catàleg limitat i ben definit, on hi ha públicades un centenar de referències que van des de la IDM més precisa fins a l'abstracció estètica del pop. El seu amalgama sonor s'estructura, en alguns casos, a partir de l'estudi mil·limètric del comportament del so i en d'altres de la manipulació dels patrons sonors i creació de capes abstractes de ruidisme acotat.

Els artistes més destacats que formen part del label són Byetone (el mateix Olaf Bender), Alva Noto (el mateix Carsten Nicolai) Atom TM, SND, William Basinski, Pixel, Senking, NHK, Robert Lippok o Signal, i el mateix Frank Bretschneider -que tot i que actualment ja no forma part de la direcció del segell, si que hi continua publicant els seus discos- entre d'altres.

Una de les característiques bàsiques del segell alemany és el disseny dels seus productes, diversificats entre CD, vinils, DVD, SD i llibres, del qual se'n desprenen traçades d'índole quasi bé d'imagineria espacial, molt minimalista, amb el blanc i el negre com a base cromàtica. A més, el segell també promou projectes que s'escapen de l'esfera únicament musical per enfilar-se a l'art conceptual, com el projecte 20' to 2000 on es va demanar a 12 artistes diferents que s'imaginessin quina hauria de ser la música dels últims 20 minuts finals de l'any 1999. Això va desembocar un una tirada de 12 cd que es corresponien a cadascun dels mesos de l'any. Aquesta aventura sonora els hi va suposar ser guardonats amb el "Golden Nica" de l'art electrònic de l'any 2000. També cal destacar les Static Series, un seguit de llançaments amb un packaging únic basat en la reutilització de les bosses d'alimentació que utilitzen els astronautes en les seves missions a l'espai.

En definitiva, Raster-Noton és un dels segells que l'Apartament18 venera pel seu estil, la seva capacitat definitòria, la seva voluntat sòlida, una actitud ferma en les seves accions i un gust refinat per l'experimentació sonora.

DISCOGRAFIA RECOMANADA PER L'APARTAMENT18

CDR056 - VARIOUS ARTISTS - ARCHIV 1

R-N068 - RYOJI IKEDA - DATAPLEX (2001-05)

R-N072 - ALVA NOTO+RYUICHI SAKAMOTO - VRIOON

R-N071 - COH - PATHERNS

R-N092 - BYETONE - DEATH OF A TYPOGRAPHER

R-N095 - ALVA NOTO - UNITXT

R-N099 - ATOM TM - LIEDGUT

R-N107 - SND - ATAVISM

R-N096 - ALVA NOTO+RYUICHI SAKAMOTO - _UTP

+INFO:

http://www.raster-noton.net

Una entrevista publicada a The Wire al desembre de 2003, numero 238: http://www.thewire.co.uk/archive/interviews/raster_noton.html