MASTERCLASS#1: Krist Novoselic

"It's my favourite Nirvana record...and I tell you why: there was a lot of stuff going on with the band, externally and internally, there was a lot of pressures. But when we walked through that door we left all the stuff outside, we didn't mess around. Nobody get bombed, everybody was focused and clear-headed. I'm really proud of it, it's a beautiful record"

Krist Novoselic, Nirvana bassist, about "In Utero".

TOTEM POLE - Caves and Tunnels, Mountains and Stairs (unsigned/2010)

Fantastic el debut de Totem Pole, banda de Florida que ha enviat el seu EP, anomenat Caves and Tunnels, Mountains and Stairs (unsigned/2010) directament a la bústia electrònica de l'Apartament18 (apartament18 at gmail dot com) per a que en fèssim un tast i unes línies. I, Déu ni do, la sorpresa ha estat majúscula.

Música cinematogràfica, fosca, guiada per teclat i veu espacial, puntejos de guitarra que fan pensar en els passatges més bucòlics de bandes com Pterodactyl, els Spacemen3 més contemplatius o agermanaments amb el pop dolç i etern de la nova lleva (penso amb Ganglians o The Steals).

Magnífic.

-----------------------------

Thanks to my friends Totem Pole from West Palm Beach, Florida (USA), they send me their debut EP "Caves and Tunnels, Mountains and Stairs" this week (out 15th July). You can check out their music and more visiting:

http://totempole.bandcap.com

and

http://www.myspace.com/totempoleaudio

JANE WEAVER - Fallen By Watch Bird (Finder Keepers/2010)

L'enyorat programa d'Irene Trudel els dilluns la nit a WFMU m'ha portat un hivern ple de sorpreses. Una d'aquestes, ha estat el poder tornar a retrobar-me (feia temps que no li seguia la pista) a la meravellosament extranya Jane Weaver, creient-practicant d'un folk digne de fades imaginàries, marfantes i boscos tupits i màgics.

Ara ja es pot gaudir del seu últim disc, anomenat Fallen By Watch Birds (Finder Keepers/2010), un tractat de folktronica contemplativa -però no per això menys agosarada- amb un amalgama de veus angelicals i melodies de tendresa infinita. El que m'impressiona més d'aquest disc és la superlativa lentitud dels seus compassos, ferms, buscant encadenar el seguit de notes que et deixaran encantat i t'arrossegaran al seu món propi.

Un disc curt que parla d'amors robats i retrobats en temps de guerra; la millor Jane Weaver que podia aparèixer en aquest 2010. Disc de capçalera per a les nits d'estiu de l'Apartament18.

PROUD OF MARY ANNE HOBBS

Acabo d'enterar-me per una piulada del twitter que la nostra estimada "new queen of england" Mary Anne Hobb deixa el seu meravellós programa de la BBC 1. Aquí us deixo la nota que la pròpia Mary Anne Hobbs ha deixat al seu myspace:

"LEAVING THE BBC...

Yesterday i resigned from BBC Radio1, after an amazing multi-dimensional 14 year career.

The great freedoms the BBC have given in me as a broadcaster, have allowed me to help break so many confrontational artists as diverse as Slipknot and Skream, and of course, the whole genre of Dubstep in recent times.

My current Experimental show is in peak condition, it’s never been stronger. And although it’s a very emotional decision to leave the show that I love so much, it’s also an optimum moment to bow out, at the very top of my game.

My work for Radio1 on the Breezeblock, Rock Show, many fascinating documentaries about everything from David Bowie to Dubstep, on daytime, at festivals and award ceremonies, has been exceptionally rewarding. These have been glory days not just for me, but for all the artists who have shared my BBC platform, and of course, the listeners everywhere from Beijing to Berlin, Baltimore to Blackpool, who shared a great passion for future sound.

I will continue to DJ live, work in film, and curate at Sonar festival in Barcelona.

I have also accepted a new job mentoring and teaching students at the University of Sheffield’s Union Of Students radio station, TV station and the newspaper that operate out of their superb Forge Media Hub, which presents me with a really exciting new challenge.

My last show on BBC Radio1 will be broadcast:
September 8th>>9th … Wednesday night >> Thursday morning… 2-4am
www.bbc.co.uk/radio1/maryannehobbs

Thank you so much for listening.."

"YOUR RECORDS & YOU" logo contest

Thanks a lot for all your support, sending me an extraordinary bunch of killer logos. The request ends now, and the winner is:

Thanks again for all your interest. From now on, this will be the direct link logo sited on the right side of the blog.

SMOKE FAIRIES DELICATESSEN

Look at this, mate: fantastic 3 cd singles compilation of my adored Smoke Fairies arrived yesterday on l'Apartament18. Their delicate and perturbed sounds are now floating in A18 space...sure, their debut record will be amazing to. Is due to release next month.

ONEOHTRIX POINT NEVER - Returnal (Editions Mego/2010)

Que aquest és l'any de Lopatin no ha posa ningú en dubte. Ara editat per la imprescindible Editions Mego (casa de Peter "Pita" Rehberg), aquest Returnal (2010) de Oneohtrix Point Never és sense dubte un dels millors discos de drone d'aquest 2010. Tot i que podeu arquejar les celles si escolteu la cançó que obre el disc -justament per explorar un camp ruidista i experimental lluny d'allò al que ens té acostumats el bo d'en Daniel- el disc continua sobretot per la senda marcada pels devanejos de música inquieta de la seva compilació de l'any passat, titulada Rifts (No Fun Productions/2009).

Un disc ple de melodies monotonals i emotives, sensibilitat a raudals en aquest Returnal, que torna a ser un encert més en la ja inclassificable discografia de Oneohtrix Point Never.

MILHOES DE FESTA 2010

http://www.milhoesdefesta.com/

ON THE SEA 2010

http://www.onthesea.es

HEY! BO DIDDLEY + BO DIDDLEY

FRIDAY VISIONS: The Carpenters

FRIDAY VISIONS: Gene Krupa vs Lionel Hampton vs Chico Hamilton

LO CONOCERÁS POR LA SENDA DE LOS CONCIERTOS... (Un Clàssic)

El meu primer concert en una sala va ser Los Negativos i Ocean Colour Scene l'any 1997 (Zeleste). El meu últim ha estat SunnO))) a l'Apolo aquest any. Als dos estava present. Qui no se l'ha trobat de concert, és que no ha anat als concerts als que s'havia d'estar. Un clàssic a qui El Periódico dedica una entrevista aquí.

NINCA LEECE - Feed Me Rainbows 12" (thesongsays/2010)

Fa dies que este 12" planteja a l'Apartament18 la possibilitat de l'existència d'un món paral·lel on el techno espacial és la banda sonora. I si aixó es confirma, Ninca Leece és la reina absoluta. Aquest Feed Me Rainbows (thesongsays/2010), una oda d'amor contada amb el fil conductor del millor minimal, inclou la cançó titular i un remix de la mateixa -Public Lover Remix. La primera és una ària de traçada màgica i dub bombollejant, pura sintonia amb el space-techno d'altres artistes -penso amb Lindstrom i Prins Thomas, principalment- però amb una part obscura, amb veus més sexuals que sensuals, i una dèria pop que fan que aquesta cançó es clavi de manera permanent al reproductor. La segona, més rítmica, és l'explosió de llum i reverb de la primera, on es conclou, amb final feliç, la història contada.

Definitivament, algo se mueve en el alma.

UP-TIGHT & MAKOTO KAWABATA (2005)

L'altre dia al tren, amb sol de mitja tarde irrefrenablement dirigit al meu rostre, vaig recuperar esta joia -hauria de dir JOIA, en majúscules- de furia i soroll desbocat d'una de les col·laboracions més brutals de la època: el líder de Acid Mothers Temple, Makoto Kawabata, unit a la banda de psych-noise-rock japonès Up-Tight per demostrar que el llegat a passat de pares a fills i que la psicodèlia ruidista i encesa-a-cal-viva provinent del Japó té un dels millors exponents en aquest disc, anomenat simplement Up-Tigh & Makoto Kawabata (2005).

A més de produir el disc, Kawabata posa a disposició de la Up-Tight -que són els qui porten el fil conductor del projecte- la seva guitarra més afilada i progressiva, en una batalla que deixa com a balanç la destrucció total de tot el que hi ha a les voltes. Psicodèlia Brutal.

Tanned Tin 2011

Quina alegria m'estan donant aquests del Tanned Tin. Després del sabor agredolç que em va quedar l'any passat (un cartell a mig fer, la mala distribució de la sala Opal, un cert regust de modernisme mal entès per un sector del públic) pensava que només ho podien arreglar a cop de bona programació. I veig que les coses estan anat pel seu camí.

Fa una setmana es van publicar els primers noms que formaran part dels 35 artistes que enguany estaran tocant al Tanned Tin. Un festival que es consolida a Castelló, amb el Teatre Principal i la sala Opal -quina llàstima perdre el Casino Antiguo de manera definitiva- com a escenaris de categoria superlativa i que ajuden a fer que aquest festival íntim i de risc el millor de la península.

Il·lusió és la paraula que em fa sentir que Faust estaran tocant per aquí, aíxí com Lone Wolf (si seguiu el blog ja us podeu imaginar el per què), Thusrton Moore en dos versions (acústica i ruidista, guauuu), la bellesa de l'ambient infinit de Goldmund, la densitat d'uns clàssics com Ulan Bator, el pop-folk de Arthur & You i Nick Garrie; el pshyc-kraut finès de Shogun Kunitori; el jazz-improv de Huntsville; el pop maleït dels fabulosos The Bitter Springs; un clàssic com Vic Godard recuperant els temps de The Subway Sect i la veu arenosa del country-roots de Terry Lee Hale.

A més, també estaran presents Xiu Xiu i els desconeguts Isnaj Dui i Hoquets.

Espero que es deixen estar de tonteries amb festes de presentació i històries així. Tota la carn para el asador de La Plana, i punto. El festival se celebrarà els dies 27, 28, 29 i 30 de gener de 2011 a Castelló. A l'Apartament18, al lloc preferencial de les entrades, ja fa temps que en penja una.

THE LOCUST - Peel Sessions (Radio Surgery/2010)

Aquest any també s'han editat en vinil les Peel Sessions que The Locust van gravar per al programa de John Peel a la BBC. The Locust era una de les bandes preferides de John, una barreja de grindcore salvatge i velocitat brutal que juntament amb una capacitat extraordinaria per a l'experimentació amb el soroll i la velocitat els emparentava amb bandes com Naked City, Boredoms o els també preferits de John Peel, Melt-Banana. La cançó més llarga, per a que us feu una idea, és de 1:04.

A mi em sembla una edició magnífica que posa en relleu a una banda en tot el seu esplendor, enreguistrada en directe i que ho fa a veloicitat de creuar, premen l'accelerador des del primer segon fins a l'últim minut del disc. A més, es nota la influència que aquesta banda ha tingut sobre altres contemporànies (Liars, Rolo Tomassi, Trencher). Magnífic. Raaaaawww...