Que aquest és l'any de Lopatin no ha posa ningú en dubte. Ara editat per la imprescindible Editions Mego (casa de Peter "Pita" Rehberg), aquest Returnal (2010) de Oneohtrix Point Never és sense dubte un dels millors discos de drone d'aquest 2010. Tot i que podeu arquejar les celles si escolteu la cançó que obre el disc -justament per explorar un camp ruidista i experimental lluny d'allò al que ens té acostumats el bo d'en Daniel- el disc continua sobretot per la senda marcada pels devanejos de música inquieta de la seva compilació de l'any passat, titulada Rifts (No Fun Productions/2009).
Un disc ple de melodies monotonals i emotives, sensibilitat a raudals en aquest Returnal, que torna a ser un encert més en la ja inclassificable discografia de Oneohtrix Point Never.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada