S'ha de mirar amb un cert prisma el debut dels britànics The Telescopes. A l'època, podia passar per un enèssim i pusilànim disc de shoegaze prematur, aquell estil emparentat amb la fúria de The Jesus And Mary Chain i els instrumentals narcòtics de Spacemen 3. Però tots aquests anys després, i atenent al revival que s'està vivint actualment d'aquestes bandes que intenten sonar com ho feien Ride, Chapterhouse o Swervedriver, el debut de The Telescopes, titulat Taste (What Goes On/1989), esdevé actualment un sisma entre els discos que es van publicar a aquella època, per enfocar-se sense condicions a una immediatesa descomunal en base al soroll rutilant de la seva proposta.
Un disc que s'obre amb el mid-tempo 'And Let Me Drift Away', on s'ensenya el que no serà aquest disc: pop emocional cuinat a foc lent en base a guitarres cristalines. Res de tot això.
D'aquí al final del disc es presenta una pulsió catàrtica de feedback desbocat, de soroll volàtil, però melòdic -estem parlant de pop, per molt de soroll que es faci- a través de cançons enèrgiques, intenses, agressives i viscerals. Quan acaba el disc, pots tenir la sensació d'estar esgotat, com si t'haguessin exprimit fins a la última gota. Una altra vegada: res de tot això. Torneu a pulsar el play i doneu mitja volta més en sentit horari al volum del reproductor. Goig de distorsió. Goig de música.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada