Podríem discutir si la cisma en el nou món modern d'això anomenat chillwave (abans hypnagology pop, per als puretes) és el disc Causers Of This de Toro Y Moi -ressenyat a l'Apartament18. Podríem.
Però el que ha deixat per a la posteritat un disc de pop en garrafa de vuit litres, 80's condensats en sintetitzador, falsettos, puresa pop, electrònica de 2x2, fantasia, extraterrestres i bon gust és Autre Ne Veut. Una per una, totes les cançons que desfilen pel seu disc homònim Autre Ne Veut (Old English Spelling Bee/2010) són causa i conseqüència de la seva pròpia metàstasi pop. És que...a cas no es desferma l'eufòria continguda en cançons com 'Two Days Of Rain'? Però alerta, estic parlant d'eufòria de dormitori, aquella que solament comprén quan un està tancat en si mateix. I aquest disc té aquesta capacitat: si te'l poses de fons, notaràs que cada cop deixes de prestar més atenció a allò que estaves fent i tot es concentra en mirar a l'aparell reproductor i dir en veu alta: "joder, que bo..." I fins aquí. Fins que algú altre, en una altra dimensió, torni a pulsar el play.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada