KEEPING THE PEEL SPIRIT

9.07.2009

AARON MARTIN & MACHINEFABRIEK - Cello Recycling / Cello Drowning



El prolífic Rutger Zuydervelt (l'home darrere de Machinefabriek) s'alia amb el multi-instrumentista Aaron Martin per a forjar dues composicions de tonalitat èpica, tota una explosió ambient simfònic per recrear uns passatges plens de drone amb pols ferm, tot un crescendo instrumental on les melodies emeses pel violoncel es barregen amb els watersounds de Martin per al processat posterior de Machinefabriek. En la nota de premsa del disc se'ls emparenta amb bandes properes a Godspeed you! Black Emperor o Stars of the Lid, tot i que des del meu punt de vista s'assimila més a Set Fires To Flames, per buscar un símil de l'òrbita Constellation.


Aquestes peces foren composades expressament per al cicle Geluidpost que se celebra al Lokaal01de Breda (Països Baixos), un espai on s'atén tant a artistes visuals i com a n'aquells manipuladors del so contemporani, per tal de crear i presentar el seus treballs. Entre d'altres, hi han colaborat: Merzbow, Ludo Engels, Steve Roden o Francisco López.


Try it!



-----------------------------------------


WOLVES IN THE THRONE ROOM - Black Cascade



I ja va l'enèsim encert de la imprescindible Southern Lord. Aquest trio d'Olympia ha facturat un dels discs que últimament em té enganxat de manera inhumana: Black Cascade, el seu tercer disc, després del magnífic EP del mateix any anomenat Malevolent Gray. Wolves In The Throne Room practiquen un black-death metal precís, amb aires de dark folk i ambient, passatges que els emparenten a bandes més sludgies, com els Melvins o Khannate. Però alhora, una secció rítmica i unes veus -això de la veu és relatiu quan parlem de death metal- que aporta una solidesa instrumental a tanta visceralitat sonora (a vegades em recorden als grans Nachtmystium) per dotar-la d'aires absolutament volàtils i amenaçadors, passatges llargament intrumentals amb capes i capes de reverb asfixiant.


Puc assegurar-vos que aquest és un disc dels que a mí m'agrada etiquetar-lo com a disc-repeat: un cop s'acaba, només tens ganes de més i més, però sobretot, a més volum. I això només pot ser positiu.


Try it!



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada