HIGH PLACES - Vs Mankind (Thrill Jockey/2010)

Si el seu anterior disc ja era una petita joia minúscula feta en base a pop desestructurat, d'electrònica extranya i d'esperit weird, High Places esvaeixen els dubtes -que generen sobretot amb l'intent de traslladar al directe les seves cançons- amb aquest fantàstic Vs Mankind (Thrill Joskey/2010). De fet, aquest és un disc absolutament lluminós, que segueix l'estela de la nova volta de rosca al pop menys acomplexat iniciada amb els últims treballs de Grizzly Bear o Dirty Projectors.

Aquest nou disc del duet transcorre per una vessant més sofisticada, no tan enigmàtica com en l'anterior treball, amb cançons que, per una banda, doten de nous ritmes més enfocats a una imaginària pista de ball per a caràcters sensibles, però també amb introspeccions clàssiques i hereves de la seva contínua reformulació d'això tan complex que anomenem pop.

En definitiva, un segon disc que supera amb escreix i bona nota tot allò que els hi havíem confiat i suposat en el seu, també magnífic, disc de debut.

FLYING LOTUS, Los Angeles show official flyer

FRIDAY VISIONS# Dr. Feelgood

La meua última obssessió (es que llegir avivadament la Mojo pot comportar un perill important si sou devocionistes com jo).

The Wire#315: EXCEPTER (may 2010)

Dóna goig llegir la WIRE d'este mes de maig: per una banda, es fa justícia amb una grandíssima banda com Excepter a la portada -que s'ho mereixien des del dia que van publicar el seminal KA- i després, pels articles de Jahtari, Toro Y Moi, Virgo i John Wiese.

I ara que estem, us recomano també l'article sobre Eleh que va sortir publicat a la del mes d'abril, amb Konono nº1 en una portada impressionant.

MONO - Holy Ground: NYC Live With The Wordless Music Orchestra (Temporary Residence/2010)

Edició de superluxe per a celebrar els 10 anys de Mono, una de les millors bandes de post-rock clàssic i refrència del gènere, entre d'altres, per a l'Apartament18. En aquest cas, Holy Ground es presenta en un format espectacular, amb triple LP més un DVD que recull la seva actuació a Nova York amb els 24 músics de la Wordless Music Orchestra. Un document únic que capta a la banda japonesa en el seu moment més dolç i àlgid, capaç d'entonar les melodies i sons més bells i bucòlics fins al vessament èpic d'aberrant distorsió elèctrica. Un Must.

TOBACCO - Maniac Meat (Anticon/2010)

Cada referència de Tobacco és benvinguda a l'Apartament18. El projecte en solitari del frontman de Black Moth Super Rainbow (una altra d'aquestes bandes que estan més properes a raticulin que al planeta terra) torna a donar voltes i voltes en aquest Maniac Meat (Anticon/2010) sobre una instrumentació en base a bateria desestructurada i baix distorsionat, tot ensamblat amb sintetitzadors analògics que fan que la música de Tobacco s'aproximi als deliris més humits de Wayne Coyne. Psicodèlia del segle XXI? Que va!!! Tobacco és pop electrònic al·lucinat i al·lucinogen, amb veus d'una altra galàxia, i que no perd pistonada en cap segon del seu recorregut interestelar. Gran.

INDIGNANT SENILITY - Plays Wagner (Type/2010)

Compilació de les dues parts que s'havien editat en vinil (Plays Wagner pt.1 i pt.2), aquesta és una referència imprescindible per entendre que aquest Plays Wagner (Type/2010), conté l'essència d'això que actualment està tan de moda -no se si he utilitzat massa bé el concepte "de moda" quan parlem de discos plens de drones i processats digitals inintel·ligibles de l'obra wagneriana, tot barrejat amb tape loopings- anomenat Hauntology. Indignant Senility s'ha tret de la màniga un disc mordaç, que no dóna treva a l'oient i que et va dirigint cap on li sembla més convenient a cada moment, des del dark ambient fins a la film music més aclaparadora . Un disc necessari per als amants de les últimes grans obres publicades del gènere, i més concretament, de la "gran obra", que no és ni més ni menys que el Sadly, The Future Is No Longer What It Was (History Always Favours The Winners/2009) de Leyland Kirby. Un disc essencial, hipnòtic, desorientador, nocturn.

LIARS - Sisterworld (Mute/2010)

Liars ja em tenen acostumat a la mateixa reflexió de sempre: hi ha bandes que el seu leit motiv es basa en aquelles paraules que tan bé va definir el gran John Peel, "always different, always the same" -en referència a cadascun dels discos que The Fall editaven- i que la banda de Angus Andrew representa a la perfecció en aquest nou Sisterworld (Mute/2010). Aquest cop, un disc de tendència més rockista, amb un contrapunt de foscor que sembla inherent a aquesta banda de discos inclassificables però a la que ningú pot acusar d'enquilosada, i que deriva per racons de ritmes simètrics i sensació de caminar al límit de l'abism del que un dia va escapar aquest trio. Gran disc.

YOUR RECORDS & YOU#1: DJ Marcelle van Hoof/Another Nice Mess

Ja tenia moltes ganes d'encetar aquesta nova secció de l'Apartament18. Si aneu seguint el bloc habitualment, ja haureu notat de la meva profunda passió per la música, pels discos i per les botigues de discos. Si no seguiu el bloc habitualment, doncs ja ho sabeu.

He decidit preguntar a persones que considero influents per a l'Apartament18 sobre els seus discos i la relació que mantenen amb tota allò que envolta al consum musical: quins són els últims discos que han comprat, quina és la seva banda objecte d'obsessió personal actualment, o, simplement, que ens recomanin botigues de discos d'arreu que s'hagin de visitar obligatòriament. Tanmateix, les preguntes també s'extenen un pas més enllà, entrant quasi bé en l'apartat metamusical, per exemple,quan intentarem esbrinar quins seran els pròxims passos endavant d'aquesta música, d'aquests estils, que tant ens apassionen.

No es pot començar de millor manera que amb una persona que des del 1977 porta alimentant la seva estanteria de discos amb tots els estils possibles, però sempre amb molt de criteri, dedicant els últims 20 anys a elaborar i emetre un dels programes de ràdio més influents del panorama underground: Another Nice Mess. Estic parlant de la Dj holandesa Marcelle van Hoof.

Per tal que la conegueu millor, heu de saber que Marcelle destaca per ser considerada l'homòloga femenina de John Peel, del qui era amiga personal i de la família. A l'igual que amb la figura que inspira aquest Apartament18, Marcelle gaudeix d'aquesta amplitud de mires necessària que la deslliga de qualsevol estil i que sempre navega en busca de l'originalitat, el compromís i la música amb actitud, i que trasllada a la perfecció en cadascun dels seus shows, enfront d'audiències selectes de Londres, Viena, Brusel·les, Nova York, Paris o Berlin, entre d'altres.

Així que aquí teniu les respostes que Marcelle ens ha fet arribar a l'Apartament18.

A18) Quin és l'artista que més t'obsessiona, actualment?

Marcelle) No tinc mai una "única" obsessió, m'agrada escoltar com més tipus de música diferent sigui possible, tanmateix alguns artistes que m'agraden actualment són The Bug, Warrior Queen, Ras G And The Afrikan Space Program, Vernon & Burns, High Places, Christy & Emily.

I també un segell de reedicions de Portland (EUA) anomenat Mississipi Records, dels qui compro cadascuna de les referències que editen, ja que sempre em sorprenen amb música molt original i amb discos extranys, des de la música feta amb theremin de Clara Rockmore o música religiosa africana fins al "one-man steel band" Bongo Joe o el punk gospel del reverend Louis Overstreet.

Estic enamorada del dubstep del nou 12" de Sabat Machines, penso que són francesos, anomenat Sylvia.

A18) Quin és l'últim cd/vinil que t'has comprat?

M) El nou LP de Vernon & Burns anomenat 'The Light At The End Of The Dial' editat per segell Gagarin, és una electrònica original i extranya. I l'excel·lent compilacio Africana (en doble vinil) anomanada 'Last Stop...Soweto'.

A18) Recomanans alguna botiga de discos d'arreu que de visita obligatòria?

M) A Amsterdam, Distortion, tenen una gran selecció però la botiga és un caos total, alguns cops fins i tot és difícil trobar discos!!! Hafenschlamm a Hamburg, amb una gran selecció. A-Musik a Colònia, amb una gran selecció i una empleats molt agradables...molts cops fins i tot em serveixen vi dolça blanc cada cop que vaig a m'endinso en els seus discs!!!

A18) Explica'ns quina ha estat la vegada que has comprat la quantitat més ingent de discos.

M) Quan estic de gira pel món sempre m'agrada visitar les botigues de discos locals, ja sigui a Nova York, Berlin o Paris. I m'encanta anar als mercadillos! Quan vaig estar a NYC al mes de gener, vaig visitar un mercadillo de Brooklyn on venien LP de música africana a 4 dòlars la peça!!! En vaig comprar un munt.

A18) Quina ha estat la teva millor/pitjor experiència comprant discos?

M) Hi ha una botiga de discos a Colonia amb uns empleats molt malcarats!! No els hi agrada que prenguis els discos de les seves estanteries i et tracten de forma desagradable. La botiga es diu Parallel Schallplatten. Quan pregunto a gent de Colònia sobre això ells no es sorprenen, els hi ha passat a molta gent!

A18) Quin serà el pròxim pas endavant en la música?

M) A mi m'agrada que em sorprenguin! He vist els vaivens de molts estils (el punk al 1977, el drum'n'bass als 90, el post punk, el dubstep, el techno, etc...Per a mí el gran objectiu és descobrir nous estils excitants: no m'agrada mantindrem en el passat!!!).

A18) Recomanans algunes bandes que s'hagin de seguir.

M) Zea d'Amsterdam, Christy & Emily de Nova York, Vernon & Burns de UK.

A18) Com organitzes la teva col·lecció de discos?

M) La tinc organitzada per estil, regió, segell, etc...no alfabèticament. Tinc una selecció de reggae dividida entre artistes (Lee Perry, Mad Professor, Culture), segell (On-U Sound, Studio One), estil (dub) etc. La meva col·lecció de música africana està dividia en països (Sudàfrica, Zimbawe, Nigeria, etc.). Tinc molta música underground, de The Fugs i Silver Apples a The Fall i The Slits fins a l'últim 12" de dubstep o soroll experimental, com el americans Black Dice. Tinc sobre uns 15.000 discos (LP's, 12" i singles de 7") i també uns milers de cd's...però sempre prefereixo el vinil!!! M'envien molts de cds per als meus programes de radio que faig a Anglaterra, els Països Baixos i Alemanya.

Els programes a què fa referència són, en primer lloc, el que té mensualment a Dandelion Radio, imprescindible per a l'Apartament18; el que fa més de 20 anys que fa i emet en directe per DFM cada dimarts de 20:00 a 22:00 a través d'internet i el que també condueix cada primer dimecres de mes a FSK d'Hamburg, d'entre les 23:00 i les 01:00.

A més de Dj, Marcelle també té publicat un mix excepcional al segell Klangbad records, gravat en els estudis de Joachim Irmler de Faust i que porta per títol 'Another Nice Mess Meets Her Soulmates At Faust Studio Deejay Laboratory'. Un nou mix verà la llum al llarg d'aquest any, editat també per Klangbad i, com no, en vinil.

Per últim, Marcelle em comenta que encara no ha tingut l'oportunitat de posar música a Barcelona i que li encantaria. Doncs ja sabeu, si voleu que Marcelle us trenqui els esquemes, poseu-vos en contacte amb l'Apartament18.

Marcelle van Hoof/ Another Nice Mess: http://www.anothernicemess.com

Detall de la immensa col·lecció de discos de Marcelle

I NEED THAT RECORD! The Death (or Possible Survival) Of The Independent Record Store

Necessari per a un dement de les botigues de discos com jo. Visionable només durant aquesta setmana aquí.

"Guerilla filmmaker Brendan Toller unleashes I NEED THAT RECORD! THE DEATH (OR POSSIBLE SURVIVAL) OF THE INDEPENDENT RECORD STORE, "an elegy for a vanishing subculture...a lively, bittersweet film that examines - with caustic humor, brutal candor, and, ultimately, great affection - why roughly 3,000 indie record stores have closed across the nation over the past decade," (Johnathan Perry, Boston Globe). A tour-de-force tale of greed, media consolidation, homogenized radio, big box stores, downloading, and technological shifts in the music industry told through candid interviews, crestfallen record store owners, startling statistics, and eye-popping animation. Fat cats or our favorite record stores? You decide. Featuring- IAN MACKAYE, NOAM CHOMSKY, MIKE WATT, THURSTON MOORE, LENNY KAYE (Patti Smith), CHRIS FRANTZ (Talking Heads), GLENN BRANCA, PATTERSON HOOD (Drive By Truckers), PAT CARNEY (Black Keys) , LEGS MCNEIL, BOB GRUEN, BP HELIUM, and many indie record stores across the U.S."

“An elegy for a vanishing subculture...a lively, bittersweet film that examines - with caustic humor, brutal candor, and, ultimately, great affection - why roughly 3,000 indie record stores have closed across the nation over the past decade.”
—Johnathan Perry, Boston Globe

“Toller's film is a tour-de-force, instructing without being didactic, plucking the heart strings without being maudlin, and presenting the burgeoning crisis in music retail as a palatable, human story.”
—Ben Richardson, San Francisco Bay Bridged

“For music obsessives like myself, the essence of visiting a new city is going to the hippest, most knowledgeable record store in town...The romance of such places was real, testified to in I Need That Record! ”
—Milo Miles, Obit Magazine

“Thoroughly well-researched, I Need That Record! is a succinct look at how the ineptitude of the record industry has spelt the death for many an independent record store decades before the financial woes of today.”
—Leor Galil, The Bostonist

“A MUST SEE for record fans of ANY age...Toller's movie almost brought me to tears.”
—TC Kirkham, Indie Film Spotlight

“I Need That Record! has taken a snapshot of the downward spiral of the music retail business as sales hit an all time low and offers us a look at the heartbreak and frustration that comes along with the world of iTunes, corporate radio, and chain stores.”
—Jason Schueppert, Ghettoblaster Magazine

T++ - Wireless (Honest Jons/2010)

Això és del millor que he escoltat en molt de temps. En serio. Entre el dubstep, la IDM i el techno alemany. Amb aquestes referències segurament podeu pensar que actualment hi ha dotzenes de referències, però cap destil·la aquest posat tan roots com ho fa Wireless (Honest Jons/2010) de T++. No només busca la immediatesa dels sons sincopats, sinó que va una mica més enllà, intentant captar el bo i millor dels matissos que estils de referència, com el 2-step o el drum'n'bass, han anat deixant al llarg del camí de l'evolució musical . I sobretot, amb la vista fixada en el continent africà, samplejant ritmes i percusions de música dels anys 30 i 40 i especialment del ndingidi de Ssekimonu. Molts, molts quilats.

STEVE REICH - Music For 18 Musicians (ECM/1978)

Un dels discos que més estic recuperant en els últims temps. Una obra de minimalisme clàssic, que obre la porta a l'experimentació musical en base a loops i a variacions constants de notes i tons analògics fins a la sacietat, Music For 18 Musicians (ECM/1978) de Steve Reich és la font a partir de la qual emanen gran part dels millors exemples dels manipuladors sonors de tots els temps: des de The KLF a Oval fins a Stars Of The Lid o Eleh, passant pel grandíssim Phil Niblock.

UN CLÀSSIC PER A CELEBRAR LES 100 ENTRADES DE L'APARTAMENT18

FRIDAY VISIONS# Yours Truly SXSW 2010 via Pitchfork TV

SIMON REYNOLDS presents Eldritchtronica And Wyr Bliss Mixtape

Simon Reynolds, a qui seguim de fa molt temps via les seves dissertacions, crítiques, cròniques, articles en revistes i blogs d'arreu i sempre fent referència a la música úbicada en els extrems menys conformistes, s'ha tret una mixtape de la màniga per a la gent de Pontone. Us la deixo aquí per a que la gaudiu, que val molt la pena.

“When Pontone asked if I fancied coming up with a mixtape of favorites from the last decade, I thought “that could get pretty motley”. So I focused on a particular sound-stream: “eldritchtronic”, a non-existent genre that cuts across a bunch of zones (hauntology, the trippier end of microhouse, hypnagogic/glo-fi, the Brooklyn school of “ecstatic experimental”, etc). Mostly electronic but rarely intersecting with the dancefloor, this music merges blissy and eerie, the wired and the wyrd. And because the 2000s was when the linear temporality of music definitively dissolved, there’s leakage from the remote past, musique concrete and text-sound by artists I encountered for the first time during the Noughties.” – Simon Reynolds

PLAYLIST

Black Moth Super Rainbow – Rollerdisco (“Dandelion Gum” Graveface, 2007)
Belbury Poly – The Willows (“The Willows” Ghost Box, 2005)
Ricardo Villalobos – Fizheuer Zieheuer (“Fizheuer Zieheuer” Playhouse, 2007)
AFX – PWSteal.Ldpinch.D (“Analord 8? Rephlex, 2005)
Isolee – Text (“Rest” Playhouse, 2000)
Mordant Music – The Black Crush (“Dead Air” Mordant Music, 2006)
Ducktails – Neptune City, NJ (“Landscapes” Olde English Spelling Bee, 2009)
Dolphins Into The Future – B9 (“Mountain Saturnus” Dreamtime Taped Sounds, 2007)
Oneohtrix Point Never - Physical Memories (“Rifts” No Fun, 2009)
High Places From Stardust To Sentience (“high Places” Thrill Jockey, 2008)
Henry Sauguet Aspect Sentimental (“Archives GRM” Ina-GRM, 2004)
Harrison Birtwistle Chronometer (“Creelsploitation 1? Creel Pone, 2006)
Lily Greenham Experience (“Lingual Music” Paradigm, 2007)
Animal Collective Panic (“Here Comes The Indian” Paw Tracks, 2003)
Moon Wiring Club Roger’s Ghost (“An Audience Of Art Deco Eyes” Gecophonic, 2007)
The Advisory Circle Sundial (“Other Channels” Ghost Box, 2008)
Sean McCann Look Out (“Phylum Sigh” DNT Records, 2009)
The Focus Group Modern Harp (“Hey Let Loose Your Love” Ghost Box, 2005)
Gang Gang Dance Dust (“Saint Dymphna” Warp, 2008)
J Dilla Won’t Do (Instrumental) (“The Shining (Instrumentals)” BBE, 2006)
Blectum From Blechdom Bastard Child (“Desnaunted Haus” Tigerbeat6, 2001)
Ariel Pink Life In L.A. (“Worn Copy” Paw Tracks, 2005)

Download here

ELEH - Location Momentum (Touch/2010)

Quan vaig comprar per primera vegada un disc de Stars Of The Lid, vaig tenir un impacte que marcaria el meu esdevenir: música atonal en constant circulació, transcorrent en forma d'ones sinusoidals perfectes i que van transformant-se i variant igual que els colors refractats que prenen les gotes d'aigua al veure's atravessades per rajos de llum. Pensava que no podia ser que aquella música existís. Gran debacle personal: des d'aquell moment he viscut en aquest món de drones infinits i he degustat (en disc i en directe) de la bellesa més espatarrant fins a la distorsió més terrorífica de soroll desbocat. Si amics, això és la cultura drone.

Doncs quan ja tens una mica d'experiència en aquest món de ritmes eterns, pots comprovar a la primera de canvi que el disc Location Momentum (Touch/2010) de ELEH és una absoluta obra mestra. Es podria definir de mil maneres diferents, però totes anirien encarades a ressaltar els aspectes positius del drone que ja no té secret per a nosaltres. Però és necessari un pas més enllà en el món del drone de cadència profunda. I aquest pas no és res més que aquest immens Location Momentum, que no és tan allò que expressa sinó allò que conté.

Us deixo com a referència la ressenya que ha fet la gent del pelícan especialista, perquè penso que descriuen les cançons de la millor forma possible, recollint aquest pas endavant que us comento i que representa el nou disc d'aquest misteriós col·lectiu:

<<'Location Momentum' is the first time Eleh's music has become available on a digital format, giving Touch the honour of releasing five long, deeply immersive tracks. The patient deveopment and concentration of resonant acoustic phenomenae on the 20 minute opener 'Heleneleh' leaves us breathing slowly and feeling as though our atoms are about to disintegrate like a sandsculpture built on a bassbin. The overlapping drones hit critical frequencies, creating tactile synaesthetic sensations akin to some religious/narcotic experience. The cathedral-set reverbs of 'Circle One' further enhance the worship/trip, something we recommend experiencing on a good set of speakers as opposed to headphone for maximum effect (apparently you're supposed to be 7 feet away from the sound source), putting us into a drowsy, maleable state, but still acutely aware of an immense and insistent presence in control of our senses. By the time you're onto slow subduction of 'Observation Wheel' expect blurred vision and possibly speaking in tongues as par for the course. Finally we're left open mouthed and drooling at the measured and ultra-precise control of 'Rotational Change For Windmill', gradually lowering the pure, unadorned bass tones into a vacuum of abyssal nether regions, enveloping all other tones until we're in the presence of a mass of tangible air movements, at one with a properly arcane vibe. If the music of Eliane Radigue, La Monte Young or Kevin Drumm has affected your life, this album comes very highly recommended. *WARNING* Do not listen to this album while using heavy machinery or operating a vehicle!>>

IMPRESCINDIBLE

Vídeo MITCHELL MUSEUM - Warning Bells

Vídeo promocional de Mitchell Museum, una banda que ja està a la cartera de Huw Stephens, per a qui han gravat una sessió a Maida Vale. Debuten el dia 14 de juny amb un primer single per a Electra French records.

El video és molt molt xulo. Parant l'orella: http://www.mitchellmuseum.co.uk

ENNIO MORRICONE, il Maestro dei Maestri

Enregistrat a la Piazza San Marco de Venècia l'any 2007. Acollonant.

PIXELS by Patrick Jean

Vídeo: Stan Kenton - The Peanut Vendor

WOODS - At Echo Lake (Woodsist/2010)

I quin és el millor disc de pop, es preguntava tothom?

Woods són el millor exemple per demostrar que el sol i la llum del mític estiu etern és una combinació guanyadora a l'hora d'elaborar discos de pop plusquamperfet. Avui hem sento pop, així que he pensat que us deixo el millor exponent del que portem d'any: At Echo Lake (Woodsist/2010).

At Echo Lake, de Woods, ni té fronteres ni té rival.

SUPERSONIC 2010

Un dels festivals de referència per a l'Apartament18 és el Supersonic Festival que organitza la gent de Capsule (teniu l'enllaç a l'apartat de links).

Si en altres anys la seva missió de recobrar vida a bandes i projectes que molt difícilment podíem esperar tornar a veure en directe (Goblin, Harmonia) enguany han saltat totes les alarmes quan han presentat el que serà el seu cap de cartell: SWANS. La influent banda novaiorquesa de Michael Gira, estarà encapçalant el festival, que se celebrarà a Birmingham entre els dies 22 i 24 d'octubre de 2010.

A l'Apartament18 us aniré anunciant també les bandes que es vagin incorporant al cartell. En edicions anteriors, han destacat bandes com Corrupted, SunnO))), Harmonia, Merzbow, Mogwai, Om, Zu, High On Fire...sons inapelables que ballen entre el noise més radical a l'electrònica més vanguardista, passant pèls sorollls extrems i el metal més pesat.

Més info a Capsule.

"Supersonic's trump card; is it not only a festival that is wildly diverse in it's content but it also manages to flow musically from stage to stage, like looking through your best friend's record collection." Rough Trade Shops

"Supersonic, in our opinion the best festival in the world right now"
Rock-A-Rolla Magazine

”As British music festivals go, Birmingham’s annual Supersonic event is the best kind of mixed musical bag, a dizzying assortment of avant rock textures and Heavy Metal thunder on a bill which swings from the sublime to the ridiculous without once seeming ostentatiously eclectic.” The Wire

JOHN GRANT - Queen Of Denmark (Bella Union/2010)

La veu de John Grant (frontman dels ja extints The Czars) és el bàlsam perfecte per acompanyar dies grisos i de pluja incesantment lleugera com el d'avui. Després de fer de teloner de Flaming Lips o Midlake, ha estat amb aquests últims amb qui ha enregistrat el seu debut en solitari, el majestuós Queen Of Denmark (Bella Union/2010).

Un disc on es troba el bo i millor de la carrera de John Grant, una de les veus més dolces i alhora enigmàtiques de l'actualitat, que be es podria situar a la vora de Scott Walker o Richard Hawley. El disc transcorre entre llums de cordes i instrumentacions tangents a les melodies més exquisides del pop, tot ensamblat per la magnífica veu (literària, interpretativa, persuasiva, inquietant, punyent) de l'home de Denver.

A la Mojo del mes de maig, li donen 5 estrelles i per tant, diploma d'Instant Classic. A l'Apartament18, també.

Friday Vid: THE BOO JAYS - Creepy Crawlin'

Guuuuaaaauuuu....Garage!!!

TO ROCOCO ROT - Speculation (Domino/2010)

Nou disc de To Rococo Rot i segur que passarà el mateix de sempre: discasso, i ni mu. Aquesta gent porta editant discos excel·lents de post-rock sintètic i experimental des de fa 15 anys, i a més, per als millors segells del món (Mute, Emperor Jones, Staubgold o Domino...que si, són aquells qui no solament veuen en la banda la seva component més orgànica, sinó que es deixen seduïr per sons que tan beuen de l'electrònica, de la vangurada acústica o, simplement, de la fredor alemanya).

Speculation (Domino/2010) continua traspassan les fronteres imaginàries que hi ha entre l'electrònia i el rock instrumental, tot i que en aquest nou disc brillen amb força les influències de l'electronische musik alemanya de bandes com (i sobretot) Cluster o els treballs en solitari de Roedelius, sense deixar de banda les instrumentacions de bandes com Tortoise o dels Stereolab menys assoleiats.

Ho han fet un altre cop, grandíssim disc.

Vídeo: LA SAGRADA COFRADÍA...DE DARTH VADER

No m'he pogut resistir.

THE SIGHT BELOW - It All Falls Apart (Ghostly International/2010)

Segon disc de Rafael Anton Irisarri com a The Sight Below i segon encert. Amb tot el que It All Falls Apart (Ghostly International/2010) -i que juntament amb Glider (Ghostly International/2009)- representa, una cosa està clara: The Sight Below és l'alumne més aventatjat de l'escola de Wolfgang Voigt, i més concretament, del tram curricular que conté l'assignatura GAS.

Brumes crepitants subjectes a ritme 4/4 (que no entren fins a Through The Gaps In The Light) i ple de paisatges extranys i profunds que en algun moment recorden fins i tot a la film music de Badalamenti via techno deconstruït (Burn Me Out From The Inside) i també molta experimentació a traves de gravacions de camp i la superposició de capes i capes de guitarres processades digitalment, que donen lloc a drones que ben mirat podrien ser de Tim Hecker o Fennesz (It All Falls Apart). Inclou una versió de Joy Division (New Dawn Fades) que farà les delícies d'aquells que estan situats a la cara oculta (i fosca) de la banda de Manchester, amb el recitat de Tiny Vipers.

Des de ja, disc preferit de l'Apartament18.

QA'A - Chi'en (Màgia Roja/2009)

Dos de les meves últimes obsessions: Pink Floyd i el krautrock. La de Pink Floyd és més recent (segurament per la influència dels excel·lents articles publicats a Mojo) però la del krautrock em ve de lluny: des del primer dia en què vaig escoltar el Tago Mago de Can i el disc homònim de Neu! he sentit una especial afecció per aquest tipus de música, conformatper ritmes percusius de cadència aritmètica i de constant progressió, mitjançant llargs desenvolupaments instrumentals. Estic convençut que al final del túnel d'ambdues obsessions hi ha la mateixa llum.

QA'A és una banda de Barcelona que, sense dubte, va editar l'any passat una de les millors obres d'aquest rock de tall més experimental, anomenat Chi'en (Màgia Roja/2009) i que està focalitzat sobretot en els exponents més rellevants del krautrock més clàssic (Faust, Can, Amon Düül) però també amb els collages sonors més vanguardistes dels primers i últims (de Evol a Ander Sider...) Sonic Youth. Un disc de 6 temes que es poden separar perfectament amb dues parts que representen les dues cares d'una mateixa moneda.

La primera part, amb les magnífiques Eastdown Westdown, Speaker Box i Time Is Key, ens mostra a una banda sòlida recorrent els sinuosos camins de l'exploració sònica, amb peu i mig posat en l'alemanya més progressiva però també amb les influències del noise-rock modern (The Pop Group, This Heat). En canvi, Peeling Off i She Provides mostra la cara oculta i de sensibilitat més vanguardista de la banda, amb 25 i 10 minuts de pura explosió de ritmes tribals i distorsió aberrant. Tanca el disc una Chi'en en clau d'acústica fingerpiking amb regust a John Fahey o Terry Riley. Menys és sublim.

QA'A estaran encapçalant l'imprescindible Klangbad Festival (del qual en breu us en parlaré) segurament invitats per Hans Joachim Irmler, membre de Faust, i propietari de l'estudi on la banda a gravat aquest disc, els Faust Studies.

En definitiva, un disc necessari que pot significar la llum del far sobre la qual altres bandes traçaran les seves noves coordenades. Un disc magnífic.

Vídeo: MIJAM DRUMSTICKS BOY

Best friend playing the Mijam Drumsticks over a The LA's classic song. Genius.