Segon disc de Rafael Anton Irisarri com a The Sight Below i segon encert. Amb tot el que It All Falls Apart (Ghostly International/2010) -i que juntament amb Glider (Ghostly International/2009)- representa, una cosa està clara: The Sight Below és l'alumne més aventatjat de l'escola de Wolfgang Voigt, i més concretament, del tram curricular que conté l'assignatura GAS.
Brumes crepitants subjectes a ritme 4/4 (que no entren fins a Through The Gaps In The Light) i ple de paisatges extranys i profunds que en algun moment recorden fins i tot a la film music de Badalamenti via techno deconstruït (Burn Me Out From The Inside) i també molta experimentació a traves de gravacions de camp i la superposició de capes i capes de guitarres processades digitalment, que donen lloc a drones que ben mirat podrien ser de Tim Hecker o Fennesz (It All Falls Apart). Inclou una versió de Joy Division (New Dawn Fades) que farà les delícies d'aquells que estan situats a la cara oculta (i fosca) de la banda de Manchester, amb el recitat de Tiny Vipers.
Brumes crepitants subjectes a ritme 4/4 (que no entren fins a Through The Gaps In The Light) i ple de paisatges extranys i profunds que en algun moment recorden fins i tot a la film music de Badalamenti via techno deconstruït (Burn Me Out From The Inside) i també molta experimentació a traves de gravacions de camp i la superposició de capes i capes de guitarres processades digitalment, que donen lloc a drones que ben mirat podrien ser de Tim Hecker o Fennesz (It All Falls Apart). Inclou una versió de Joy Division (New Dawn Fades) que farà les delícies d'aquells que estan situats a la cara oculta (i fosca) de la banda de Manchester, amb el recitat de Tiny Vipers.
Des de ja, disc preferit de l'Apartament18.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada