WFMU: Where Records Go To Live!

FRIDAY VISIONS# THE BYRDS

Una de les meues cançons preferides de tots els temps.

FRANK BRETSCHNEIDER - Exp (Raster-Noton/2010)

Us deixo un dels discos que més estic escoltant últimament i que em recorda (com no,...) al For 2 de Alva Noto. L'original del disc són 35 cançons en doble cd més 20 treballs audiovisuals dels quals en podeu veure una mostra clicant aquí. Frank Bretscheneider, co-fundador de Raster-Noton, no sorprèn (no fotem a n'estes altures) amb el seu darrer disc EXP (Raster-Noton/2010), però la seva experimentació sonora és críptica, enigmàtica, bella. Electrònica mínima on cada so té el seu lloc i la seva importància relativa, un pes específic i concret dintre de la composició. Un disc cerebral on tot el què sona té el seu perquè al darrera i on res és gratuït, aquí no hi ha lloc per a la improvisació. Una vegada més, tractat d'ètica electrònica amb fonament de matemàtica abstracta de la mà de Raster-Noton. Excel·lent.

NEW WEIRD AUSTRALIA - Vol. 1-4 (July 2009 - January 2010)

Gràcies al programa que fa tots els dilluns (quasi bé sempre...) Liz Berg, del que sóc "devocionista" i seguidor radical, vaig descobrir fa escassament un mes a un seguit d'artistes que em van atreure molt, ja que els desconeixia completament i, alhora, les seves propostes -que anaven des del weird folk, el krautrock, el noise o l'electrònica- hem van semblar exquisides i plenes de matissos formidables. El denominador comú de tots aquests grups era la compilació New Weird Australia, vol. 3, disponible, en part, al FMA.

Ja fa alguns anys que m'havia interessat per l'escena underground i experimental australiana (sobretot perquè seguia habitualment a la gent de Cyclic Defrost, que m'enviaven samplers gratuïts), però ara ja ho havia deixat de banda. Però aquestes últimes setmanes he estat reactivant el meu interés gràcies a Liz Berg i WFMU (el show d'Scott McDowell també en té la culpa) i a la gent que està al darrere de New Weird Australia.

En aquestes compilacions podeu trobar de tot i tot bo: des de krautrock clàssic, electroacústica, pop lo-fi o post-punk fins a noise-rock, ambient, minimal techno o drone; i bandes com Textile Audio, No Zu, Gutter Parties, Brutal Heat Mosh, Telafonica, 48/4, Alps, Comatone, Zeal, Brum Creek, Transmissions o Sam Price, per destacar-ne alguns de coneguts. Molt molt interessant.

NEW WEIRD AUSTRALIA, vol. 1

NEW WEIRD AUSTRALIA, vol.2

NEW WEIRD AUSTRALIA, vol. 3

NEW WEIRD AUSTRALIA, vol. 4

"Neither popular nor alternative, neither one genre nor another, New Weird Australia represents a new breed of Australian musicians that find refuge in the space between us. We hope you enjoy this selection and seek out the full library of work that these artists have to offer."

ANIMALS & MEN - Convulsive EP (Convulsive records/2009)

30 anys després, 13 minuts apoteòsics d'una de les bandes de referència de l'underground DIY del Regne Unit: Animals & Me. Sonant igual d'explosius, aquest Convulsive EP és post-punk clàssic, emparentat amb els mestres The Ex o Savage Republic. Aquest EP inclou per 4 cançons noves i dos gravacions de dos clàssics: "It's Hip" i "Dreaming Of Babylon".

FRIDAY VISIONS# SWELL MAPS

Primavera Got It#1 - THE FALL - Your Future, Our Cluter (Domino/2010)

"Always different, always the same"

The Fall en plena forma. Your Future, Our Cluter (Domino/2010) així ho demostra. Són i seran sempre predilectes de l'Apartament18.

EFFI BRIEST - Rhizomes (Sacred Bones/2010)

M'he quedat absolutament bocabadat amb el disc d'Effi Briest. Aquest Rhizomes (Sacred Bones/2010) està estructurat a partir de guitarres anguloses, baixos propis de les millors bandes del post-punk i percussió, en alguns moments, fins i tot propera al kraut. Una banda de fèmines que s'ha quedat amb el millor de The Raincoats, Pylon o Ut. Gran disco.

HORARIS/TIMETABLES PRIMAVERA SOUND 2010

Aquest és un dels moments de l'any. Tens ganes de què arribe d'una vegada el festival que obre la temporada i que esperes amb candeletes any rere any. Doncs el festival ja és a les portes, però primer, es requereix l'enèssima prova de fe: l'examen dels horaris.

En un festival de 100 i pico de bandes de les quals en vols veure a més del 85%, és molt probable que la cosa acabe com el rosari de l'aurora quan toquem el tema horaris. Les solapacions de bandes al Primavera Sound s'ha convertit, en els últims anys, en el defintiu acte d'expiació de tot bon amant de la música i del festival.

Aquest és un any d'aniversari -el PS fa deu anys i puc dir que l'he vist néixer i créixer, des de la segona edició- i els responsables han perfilat un cartell meravellós que recull el bo i millor de totes les edicions anteriors (Pixies, Wilco, Shellac, Tortoise, The Fall, Les Savy Fav...), continua apostant per la lleva més inquieta (Crocodiles, Japandroids, Cold Cave, Sic Alps...), ens porta grans noms de sempre (Pet Shop Boys, Marc Almond, Gary Numan, Mission of Burma,...) i riscos que només un festival com el PS pot emprendre (Monotonix, Lee 'Scratch' Perry, The Slits...). Ahhh, i també porten a Pavement, Superchunk, Sunny Day Real State, Seefeel i Orbital. I Molts d'altres. Ahí es nada.

Doncs per començar, i com per a mi és un festa i un dia marcat al calendari, com que faig la reserva de l'hotel amb 8 mesos d'antelació i em compro l'entrada a 6 mesos vista, a l'Apartament18 estem de celebració. Cada dia, des de demà i fins al dia que comenci el festival, us recomanaré un disc d'alguna de les moltes bandes imprescindibles d'aquest any.

De moment, però, toca parlar dels horaris. Us deixo un arxiu excel (marca de la casa) amb tots els dies i grups per tal que el coloreu d'antull. El teniu disponible fent clic aquí.

Pel que fa als horaris d'enguany, encara puc dir que he sortit il·lès. Tot i que ja fa dos anys que em passa el mateix, les solapacions no són sagnants, ans al contrari, són anodines: és a dir, si es solapen quatre bandes, no me n'interessa cap. O al contrari, quan hi busco alternatives a laguna de les bandes grans que no m¡aparteix massa veure, no en trobo gaires.

De moment, us deixo el que serà el meu recorregut per aquest Primavera Sound 2010:

DIJOUS, DIA 27

18:00 - SIC ALPS

19:00 - SURFER BLOODS / THE BOOKS

-------20:30 - TITUS ANDRONICUS

21:00 - THE XX

22:15 - SUPERCHUNK

23:15 - CROCODILES/BROKEN SOCIAL SCENE/WILD BEASTS/TORTOISE

-------00:30 - SEEFEEL

01:00 - PAVEMENT

DIVENDRES, DIA 28

17:00 - WILD HONEY

18:15 - THE NEW PORNOGRAPHERS/A SUNNY DAY IN GLASGOW

19:15 - BEST COAST

20:30 - GANGLIANS/BEAK>

21:45 - HERE WE GO MAGIC

--------22:30 - WILCO

23:00 - JAPANDROIDS

00:00 - COLD CAVE

01:00 - PIXIES

--------02:00 - BLACK MATH HORSEMAN

02:30 - YEASAYER

DISSABTE, DIA 29

17:15 - THE PSYCHIC PARAMOUNT

18:00 - REAL STATE

18:45 - DR. DOG/ROTHER & CO.

19:45 - NANA GRIZOL

--------20:15 - SIAN ALICE GROUP

22:00 - GRIZZLY BEAR

23:00 - BUILT TO SPILL

00:15 - DUM DUM GIRLS

01:30 - LEE 'SCRATCH' PERRY

03:00 - THE FIELD/ORBITAL

El color blau indica que la decisió encara no s'ha pres. Les bandes precedides dels guions es que només hi ha previst fer una visita de paso.

Ja us podeu imaginar que tot això és simplement il·lusió i molta manca del sentit de la realitat. Però s'arribarà on es pugui, i que millor que fer-ho amb les coordenades fixades. Tanmateix, segur que em trobaré pel camí durant aquests tres dies bandes que s'allarguen més del compte, amics que fa hores que no veus, coneguts amb qui tens ganes de fer la xerrada, cerveses fresques per compartir, i converses oportunes, que no he contemplat i que faran variar el rumb marcat.

Però aixó és justament el millor de tot.

FRIDAY VISIONS# The 13th Floor Elevators

OL'DIRTY DIAMOND# SPIRITUALIZED - Live At The Royal Albert Hall

Curiositat 1: Quan era més jove (...ejem) tenia una camisa, que havia reciclat de no recordo quin parent, que quan me la posava sempre m'imaginava que m'anava a imagen y semejanza de Jason Pierce. Me veia reflectit. Només em feien falta els exquisits i eterns pantalons platejats que Mr. Spaceman lluia a la gira del 98 per arribar a creure'm que tenia el poder d'enllaçar melodies eternes amb bacanals de soroll incontrolable i crescendos infinits. Jo i Jason Pierce erem la mateixa persona.

Curiositat 2: La primera vegada que vaig veure a Spiritualized en directe vaig creure. No sé en què, però em va créixer al meu interior un fe divina. Encara perdura.

Curiositat 3: En aquells concerts de volum estratosfèric (no era com ara, que totes les bandes volen tocar a 120 dB) hi havia una fumera que, si no estaves atent i no sabies que eren Spiritualized els que estaven tocant, et podies pensar que estaves molt a prop de patir una desgràcia en les teves pròpies carns.

Curiositat 4: Tinc la meva camiseta de Spiritualized descolorida, polsosa, desfilada...però més custodiada que el sant sudari.

Curiositat 5: Sonant a volum atronador a la meva habitació juvenil "Ladies & Gentleman We Are Floating In Space" -la cançó- la meva mare assoma el cap per la porta i diu: -Això sembla música de Misa!!! Definitivament, les mares sempre tenen la raó.

Curiositat 6: L'eriçada de pell del moment "Ladies & Gentleman/Can't Help" no me l'ha produït ningú encara.

Curiositat 7: "Vull les Nike platejades que Jason porta ficades!!!" va ser un sms que vaig escriure mentre admirava a Spiritualized en un directe apoteòsic. L'interessada el va rebre 2 mesos després. Suposo que alguna ona elèctrica va interferir.

En definitiva, i en vista a les curiositats exposades, podeu imaginar que aquest Live At The Royal Albert Hall és molt més que un disc per a mi. Paraula de Jason.

DAUGHTERS - Daughters (Hydra Head/2010)

Soroll i furia de la bona en aquest disc de Daughters, anomenat Daughters (Hydra Head/2010) i que ja fa uns dies que es passeja amb aires de superioritat per l'Apartament18. No m'extranya, després del vendaval de distorisó, velocitat, guitarres pesants i mala llet del trio de Rhode Island.

Llàstima que no faran gira de presentació, ja que com a banda han deixat de funcionar. Un últim disc que sembla un epitafi perfecte per aquesta banda incendiaria de noise-rock urgent i de molts quilats. Raaaawwww!!!!

DOCUMENT 3 - What's It Going To Be Then, Eh? EP (unsigned/2010)

What's It Going To Be Then, Eh? és un EP que l'he descobert gràcies al fantàstic Andrew Morrison, en el seu programa del mes de maig a Dandelion Radio. Document 3 practiquen una electrònica amb reminiscències 80, sintetitzadors i veus pregravades, bases properes al drum'n'bass i un toc espacial i apocalíptic que no li va gens malament. Atents als seus pròxims moviments.

10-20 - 10-20 (Highpoint Lowlife/2009)

Absolutament corprès per aquesta classe magistral d'electrònica minimalista de 10-20, que porta per títol 10-20 (Highpoint Lowlife/2009) i que, amb les polsacions al mínim i deambulant per caminals plens d'ombres i obscuritat, està a mig camí entre el dubstep amb més ànima, el drone letàrgic, l'electrònica menys acompasada i l'ambient més tenebrós.

10-20 és un d'aquells discos que, en una habitació aïllada a les fosques i amb l'atenció centrada en cadascun dels molts matissos que llueix, et pots trobar, quan menys t'ho esperes, a un pam d'enterra. Màgic.

FLYING LOTUS - Cosmogramma (Warp/2010)

Si a Los Angeles (Warp/2008) ja es veia que Flying Lotus apuntava alt i tenia molt a dir, Cosmogramma (Warp/2010) és la seva confirmació. Per al meu gust, inclús se li ha donat massa bombo i platillo, però la veritat és que el nou disc del nebot d'Alice Coltrane està, avui per avui, un pas per davant de tots els seus coetanis.

Cosmogramma està fet en base a retalls de tots tipus, del jazz més còsmic, a les veus profundes i sospirs electrònics samplejats, rítmica minimal, dub i molt, molt d'enginy (el ritme a base de pilotes de ping-pong és antològic). Segurament, aquesta és l'obra que obrirà de bat a bat les portes per a que Flying Lotus passi a incorporar-se a la primera divisió d'aquesta electrònica complexa post-Burial. Un pas endavant.

STEVE REID MEMORIAL SESSION

MARTO - The Poetry Of A Data Structure (unsigned/2009)

Normalment, les coses que us deixo a casa meva són una mostra significativa del que més m'ha agradat o que més estic escoltant últimament, com acostumo a dir, "allò que més fa ressonar les parets de l'Apartament18". I aquest The Poetry Of A Data Structure (unsigned/2009) de Marto porta instal·lat a casa des del dia que el vaig descobrir, aferrat al reproductor amb una bona base d'arguments sòlids que el condenen a continuar inundant de sonoritats al·lucinades, futurístiques, crepitants a ritme d'electrònica pop, amb molta ànima i classe, cadascun dels racons de l'Apartament18.

I dóna goig. Dóna goig escoltar un disc que s'obre amb el bambolleig d'una electrònica estratosfèrica dictada en conjunció amb una veu de textures radiants i amb colorejat que sembla propi del Brooklyn més in (Charade) o del pop a flor de pell amb murmureig i electrònica envolvent que recorden els experiments més íntims de Phil Elvrum (Microclimate).

Però no tot està inundat de llum i color al món de Marto. També hi té cabuda la immensa Exocet, que podria encaixar perfectament als catàlegs d'aquesta electrònica noir molt a l'estil de Bpitch Control (i per a no enganyar-mos, una peça que vola lliure a la mateixa altura que els devanejos de Modeselektor, Apparat o Ellen Allien) i els ritmes tribals obscurs acompanyats amb els palmejos histriónics de Danse Macabre.

La cançó que jo destacaria de tot el combo és la fabulosa The Sleepless Deer Hunter, una oda de ritme pausat plena de candidesa experimental i de traçada IDM, amb veus mutants pròpies del més enllà. Aquest tema té una continuació en forma de peça instrumental de caire més industrial (Heads & Drillers W32.CIH) que es transforma ràpidament en una explosió rítmica on s'assumeixen les mateixes coordenades que porten a discos referencials com el Drift de Nosaj Thing.

El disc el tanquen dos peces asombroses: per una banda, l'electrònica de sala d'estar de Lag Nyc que juga amb l'ambient i la melodia circulant, molt a la Krafwerk, i amb Blue Hour, molt possiblement la cançó que et deixa desconcertat i que fa de catalitzador per a que no puguis deixar de polsar el repeat un altre cop, ja que es diferent a la resta del disc, amb una base molt més orgànica que sembla cosina germana dels discos de Prefuse 73, amb aquest aire proper al hip hop menys dogmàtic i més procliu a l'experiment.

Un disc increïble, proper i amb actitud, que es mou entre els clàssics de l'electrònica amb ànima (Plaid, Seefeel) i de la modernitat ben entesa (Fever Ray, Zelienople). The Poetry Of A Data Structure resta a l'altura dels millors traductors d'això tan complicat com és la transformació dels sentiments propis de l'artista en forma de música, i fer que aquesta sigui el conducte vehicular que arribi a l'oient i aquest pugui assimilar i interpretar totes les inquietuds disposades en el disc. I ho aconsegueix. Un disc sublim. Bravo.

YOUR RECORDS & YOU: DJ Marcelle van Hoof / Another Nice Mess

This is the english version of my new section: Your Records & You (still waiting for a good-looking logo, you know...). Let's go:

Freedom. That’s the essence of Marcelle’s deejay style. The Dutch deejay is not one to remain in the trappings of a certain musical genre. She is versatile and surprising. On her latest album 'DJ Marcelle/Another Nice Mess Meets Her Soulmates At Faust Studio Deejay Laboratory' she mixes African tribal drumming with a cutting edge female rapper, Chinese dub with Austrian accordion playing, bass heavy dubstep with animal noises, breakcore with postpunk and minimal techno with acid chants. The listener is not only entertained but also experiences a tremendous adventure. You just can't stop dancing to Marcelle’s lively mix! She has enchanted audiences in cities like London, Berlin, Vienna, New York, Brussels and Paris. Marcelle is a resident deejay in three major German cities.

Buying (loads of) records since 1977 she 'survived' punk, postpunk, techno, reggae, indie guitar, drum 'n' bass, neue Deutsche Welle, breakcore, grime, hip hop, industrial, minimal, dubstep, dancehall, world music et cetera and there is no doubt that she will easily cope with any future trends. As Scout Niblett sings in her version of 'Uptown Top Ranking', the last track on Marcelle’s album and often the last track of her gigs: 'I got no style, I'm strictly roots'.

As a result of her open way of working Marcelle is regularly invited by people who come from a different background as herself. She has been working together with contemporary modern dancers, hip hop mc’s, improvising and jazz musicians, and musicians from an older generation, like Faust’s founder member Hans-Joachim Irmler. Marcelle forms currently a duo with Cologne based percussionist Holger Mertin called ‘Fodderstompf’.

A18) What artist is your last obsession?

M) I never have "one" obsession, I like to listen to as many diverse kind of music as possible; however artists I really like at the moment are The Bug, Warrior Queen, Ras G And The Afrikan Space Program, Vernon & Burns, High Places, Christy & Emily.

And there is a re-issue label form Portland in the USA called Mississippi Records, I buy every release of them because they SURPRISE me almost every time with some highly original and sometimes weird record, from Clara Rockmore’s theremin playing to religious music from Africa and from ‘’one-man steel band’’ Bongo Joe to ‘’punky’’ gospel music from Reverend Louis Overstreet.

I LOVE a new dubstep 12’’ from Sabat Machines, I think from France, called Sylvia.

A18) The last cd/vinyl you bought?

M) New LP by Vernon & Burns 'The Light At the End of the Dial’ on the Gagarin label, highly original weird electronic music. and an excellent African double vinyl compilation called ‘Next Stop…Soweto’.

A18 )Recommend us a "must-seeing" record shops over the world.

M) Distortion in Amsterdam, a great selection but a total chaos in the store, so it’s sometimes hard to find records!
Hafenschlamm in Hamburg, a great selection!

A-Musik in Cologne, great selection and very nice staff!!! They even poured me some sweet white wine once when going through their records!!!

A18) Tell us the time you bought the most enormous amount of records

M) When I tour over the world I always like to visit the local record shops, be it in New York, Berlin or Paris. And I like going to flea markets! When I was in NYC in January I went to a flea market in Brooklyn where they sold African LP’s for 4 dollars a piece! I bought a lot of them.

A18) Your worst/best experience buying records?

M) There is a record shop in Cologne with very unfriendly staff!! They don’t like you taking the records out of the shelves and treat you very unpleasant. The store is called Parallel Schallplatten . When I told other people in Cologne about it they were not surprised; it happened to a lot of them!

A18) What will be the next step forward in music?

M) I like to be surprised! I have seen so many styles come and go (punk in 1977, drum n bass in the 1990’s, post punk, dubstep, techno et cetera… for me the big thrill is to discover new exciting styles; I don’t like to stay in the past!)

A18) Recommend us a few "bands to watch"

Zea from Amsterdam, Christy & Emily from New York, Vernon & Burns from the UK.

A18) How do you organize yor record collection?

M) I have organised them by style, region, label et cetera, so not alphabetically,. So I have a reggae selection divivded into artists (Lee Perry, Mad Professor, Culture,),label (On-U Sound, Studio One ), style (dub) etcetera. My African collection is divided into countries (South Africa, Zimbabwe, Nieria etcetera) . I have lots of cutting edge underground music, from The Fugs and Silver Apples to The Fall and The Slits and from the latest dubstep 12’’ to American experimental noise like Black Dice. I have about 15,000 records (LP’s, 12’’s and 7’’ singles) and also thousand of cd’s but I prefer vinyl ! I get send lots of cd’s for my various radio shows, in England, Netherlands and Germany.


In addition to being a wicked club DJ, playing wild sets across the stages of Europe and the USA, Marcelle does radio shows in three countries: Netherlands, England and Germany. The Dutch show has been running for more than 20 years. This weekly show is being listened to all over the world. Marcelle hosts the show from her Amsterdam maisonette enabling listeners to e-mail her during the live programme, which has her running around the house looking for their requests in her extensive personal collection (15,000 records).