Les dos H que més han donat a parlar en els últims temps, pel que fa a la terminologia musical, han estat els termes "Hauntology" i "Hypnagogic". S'ha escrit molt sobre el tema -en un principi a Wire, després al pelican especialista i així fins a aquest completa revisió feta per Scannerfm. Deixant la Hauntology de banda, ara toca Hypnagogic. O Chill-wave. O glo-fi. Com vulgueu. Però el Causers Of This de Toro Y Moi és una passada de disc. Tant se val de l'etiqueta de torn que ens fa més comprensible l'estil al que fem referència.
Toro Y Moi (que no són dos, sinó que és un: Chaz Bundick) traspua pop majúscul en cadascun dels temes que formen part del seu últim disc. Del vintage 80' a la manipulació de cintes de cassette, del R&B al funk de la vella escola, tot passat pel turmix més lo-fi de l'indiepop més psicodèlic. Que sí, les veus, falsettos i demés efectes vocals podrien ser les de Panda Bear a Blessa però aquí hi juga també un paper important els efectes de la trituradora del primer Prefuse 73. El que més m'agrada del disc són les sensacions que transmet, com el de Nite Jewell, que no deixa de ser pop de molts quilats però arrebossats amb un nosequè (és aquest nosequé això tan preuat que anomenen hypnagology?) que no et deixa indiferent, que no et dóna la sensació de què allò ho has escoltat un milió de cops abans. Com Washed Out, Ducktails o Memory Tapes, Toro Y Moi ha vingut per a quedar-se, amb un disc de pop lluminós i extrany a la vegada. En definitiva, un disc que ha de formar part de l'estanteria virtual -i real- de l'Apartament18.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada