Era difícil superar l'imprescindible This Bliss (Dial/2007), però Hendrick Weber ho ha tornat a fer. Ja us vaig comentar pel twitter que estava preparant ressenyes de grans discos, i aquest 2010 comença ben fort. L'última entrada està dedicada a un Instant Clàssic, però aquest Black Noise (Rough Trade/2010) de Pantha Du Prince li va ben prop.
Es notori el salt que ha fet des del segell austríac Dial a l'indie clàssic per excel·lència Rough Trade. Aixó s'ha traduït en un treball no tan cerebral com ens tenia acostumats, sinó que en aquest cas ha adoptat una tendència decantada a la IDM de la vella escola (Autechre, Plone) i a la inclusió d'elements més orgànics en les seves composicions ( Tyler Pope de !!!/LCD Soundsystem al baix en una cançó o els acompanyaments vocals de Noah Lennox -Panda Bear, Animal Collective- en una Stick To My Side antològica).
Pantha Du Prince és avui per avui un dels millors exponents d'aquest minimal techno nocturn i atmosfèric, de traçada hipnòtica i revers dub que amb l'assumpció de ritmes trencats i sofisticats de la lleva de la millor música electrònica experimental, està tenyint una carrera inigualable amb solament tres discos -Diamond Daze (Dial) és de 2004- sota el braç.
Black Noise és un repte sinuós de la millor música electrònica, que no es fa enrrere davant el repte de l'evolució, sinó que és capaç de superar unes expectatives que ja de per sí (pels seus antecedents) eren molt altes. Us havia comentat que aquest 2010 comença ben fort?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada