DANNY AND THE CHAMPIONS OF THE WORLD - Streets Of Our Time (Loose/2010)

Aquest és l'altre disc que més estic escoltant aquesta setmana. Danny And The Champions Of The World és una banda que ha airejat, en aquest disc anomenat Streets Of Our Times (Loose/2010), el millor dels llegats de clàssics com Dylan, CSNY o Springsteen, però també dels altres clàssics contemporanis com Jayhawks o Son Volt. Així que amb aquestes referències ja us podeu pensar que estic parlant d'un disc de Alt-country, d'americana amb les mires enfocades (i molt ben situades) al pop.

Per entendre el disc només cal mirar detingudament la portada: el color sèpia, amb un sol de vespre a punt de desaparèixer que només deixa una llum intensa i polsosa, és el reflex perfecte per entedre que les cançons de Danny Wilson estan cobertes per les influències més destacades del country més clàssic; de la mateixa manera, en lloc d'unes botes de muntar a caball, trobem unes sabatilles modernes fetes pols, signe de les influències més contemporànies. I és que tot i sonar clàssic, es nota que és de 2010.

RED SPAROWES - The Fear Is Excrutating, But Therein Lies The Answer (Sargent House/2010)

El 6 d'abril surt a la venda el nou disc de Red Sparowes, una de les preferides de l'Apartament18 (com tantes d'altres, you know...). Aquest cop han donat un gir encarat cap a la immediatesa amb The Fear Is Excrutating, But Therein Lies The Answer (Sargent House/2010) que s'emparenta amb el post-rock de tall més clàssic, és a dir, per posar un exemple, a la sonoritat dels Mogwai de Happy Songs For Happy People. Un disc amb instrumentacions més intenses però no tan progressives com en els seus altres discos, fet que els hi suposa, al meu gust, una millora, ja que d'aquesta manera es fa prevaldre molt més la potència i la vivesa de les composicions, en detriment dels llargs i pesats (en el bon sentit de la paraula) crescendos als que ens tenien acostumats.

Aquest és un dels discos que més estic escoltant des de que va caure a les meves mans i us puc assegurar que com a treball de post-rock clàssic, aquest estarà entre els 10 millors de l'any. Segur.

Vídeos: BEST COAST

Fan dels muntatges personalíssims fets per gent amb molt bon gust. Les dos són cançons d'una de les bandes preferides de l'Apartament18, Best Coast (que encara no han editat cap disc, però els seus singles van a preu d'or a ebay) i els vídeos fan referència, el primer, a Les Demoiselles de Rochefort (1967) amb el magnífic tema When I'm With You; el segon vídeo fa referència al film Un Homme Et Une Femme de Claude Lelouche (1966) i la cançó és Sun Was High (So I Was).

Endless Endless Endless - Things I Saw (Kimberly Dawn/2010)

"Post-noise" duo? ufff, fa dies que la pertorbadora ona metàl·lica de l'últim EP de Endless Endless Endless (EEE), no se si afectat també per les meves recents incursions a la kosmische music, fan que Things I Saw (Kimberly Dawn/2010) m'hagi deixat noquejat.

De fet, és de les poques coses que últimament estic escoltant que no em deixa un regust a cap sabor massa conegut fins ara. Tot i que les seves arrels estan molt clares (del drone ambiental, al noise compasiu fins a la hauntology més acadèmica) hi percebo una part més convencional -aquestes veus d'ultratomba camuflades, guitarres processades i 8-bit- que em porten sense dubte al kraut-rock, segurament pels ritmes percusius de marcat accent matemàtic de llarg desenvolupament que fonamenten les composicions d'aquest meravellós EP.

Ben mirat, si hagués de definir-lo, li posaria kraut-drone. Si, m'agraden les etiquetes, que passa?

ALVA NOTO - For 2 (Line/2010)

Des d'ahir que tinc el disc i no puc parar d'escoltar-lo. Repeat & Repeat. Alva Noto fa temps que porta un seguit de publicacions excepcionals. Aquest For 2 (Line/2010) -sota l'influx indirecte de 12k, un dels nostres segells de referència- és un altre amalgama de la millor electrònica experimental, aquella que comença amb el click i acaba amb el glitch, tot embolcallat amb les parsimònies rítmiques de l'ambient més gèlid.

Però compte, aquest cop Carsten Nicolai es posa més fi i elabora cuidades peces d'orfebreria electrònica amb un aire més retro, però sempre amb aquest esperit incisiu i al límit que tan bé s'intueixen en cadascun dels seus discs, sobretot els últims que ha publicat a Raster-Noton, penso en els volums de Xerrox.

Si vau caure a l'encant de _UTP (Raster-Noton/2009) -jo sí, per suposat- aquest For 2 no us decebrà, ja que moltes de les qualitats d'aquell disc (sobretot, aquells esxperiments amb la música més "orgànica" i amb la vista posada a l'horitzó de l'electrònica ambiental de finals del segle XX) hi són presents en aquesta nova joya del segell Line. Molt, molt gran.

AUTECHRE - Oversteps (Warp/2010)

Autechre, han tornat. Oversteps (Warp/2010) us el puc explicar en molt poques paraules: "és el millor disc d'electrònica de l'any? Possiblement."

VEX'D - Cloud Seed (Planet Mu/2010)

La pòstuma referència de Vex'd, Cloud Seed (Planet Mu/2010) és una sensacional recopilació de material que el duo tenia dispers arreu i que bàsicament forma part de les sessions de gravació del seu únic disc, el grandíssim Degenerate (Planet Mu/2007).

En ella es troba l'essència de moltes de les característiques que han fet de les seves composicions obres seminals del dubstep. Des de la relació amb la clàssica moderna, passant pel hip hop (sempre increïble Warrior Queen) i les lleugeres i agredolces històries amb aires cinematogràfics fan d'aquesta recopilació l'obra necessària per entendre que quan parlem de Vex'd no només parlem de l'apocalipsi sonor del segle XXI, sinó que estem enfront d'unes cançons que mostren a la perfecció el passat, el present i, perquè no, el futur, d'això que tant ens emociona i que anomenen dubstep.

Imprescindible.

NOTEBOOK#1: març de 2010

Algunes idees assomen cada cop amb més força a l'Apartament18. Per ajudar a ordenar això, sempre m'acompanya una llibreta de notes on vaig expressant, llistant, anotant, dibuixant, corregint, ratllant, distribuint, emmagatzemant totes aquelles obsessions vitals que són el motor de l'Apartament18 i de la imbatibilitat dels teennage dreams.

Llistes de llibres que encara resten pendents per llegir d'autors més o menys coneguts com Fante, Teulé, Paasilina, Pynchon, Schlink, Ville de Mirmont, Wolff....i també d'expressions gràfiques (la debilitat per la novel·la gràfica, però també dels superherois de la Marvel, principalment) on una llarga llista de noms encara espera ser suprimida en breu temps.

Pensant en això, he arribat a la conclusió que només els còmics de superherois arriben al nivell del Reggae en transmetre'm aquella tranquilitat tan peculiar. Només amb els fidels compassos armonitzats de Yabby You, Coxsone Dod, Lee Perry o John Holt, entre molts d'altres, arribo a aquell estat psíquic i físic de benestança tan característica. Però també amb les disquicisions morals de Iron Man, amb l'austeritat i complexitat de Daredevil, amb l'eterna joventut d'Spiderman o amb la fraternitat de Los 4 Fantásticos poden fer-me sentir igual. Suposo que una connexió remota amb altres edats fan aflorir aquest sentiment.

Botigues de discos que s'han de visitar algun dia (en persona, per suposat) amb annexos que inclouen llistats d'edicions clàssiques en vinil de referències descatalogades que algun dia hauran de formar part de la discoteca de l'Apartament18; novetats, que ja no ho són tan, adquirides a preu de saldo gràcies a la feblesa de la moneda de referència occidental i a l'equitat monetària de la pèrfida albión, però sobretot, per sobre de totes les coses, destaquen noms, noms, noms i noms de bandes que encara resten ser descobertes per algú que els hi doni aquell suport desinteressat encara que sigui només per uns instants: The Kinetiks, Fieldheads, Ai Tourettes, Yeti Lane...Segurament, moltes d'aquestes formaran part de les obsessions de l'Apartament18 en algun moment.

Són aquestes coses les que, definitivament, ho mantenen tot viu, alimentant aquest sistema sensorial de inputs i outputs que s'esdevenen en forma d'inquietuds vitals. D'aquí uns mesos, tornarem a mirar de manera indiscreta les notes de la llibreta, on hi són les coordenades bàsiques del rumb, sempre proa al vent, de l'Apartament18.

Alex Chilton R.I.P.

Reatard, Chesnutt, Linkous....i ara s'apaga l'estrella d'Alex Chilton, alma mater dels imprescindibles Big Star. No se quina classe de concert estan preparant per allà dalt, però quina ratxa portem....

Vaig poder veure dos cops a Big Star (Alex Chilton acompanyat per dos Posies) i puc dir que ha estat un dels millors concerts de pop que he vist de tots els temps. Si allà dalt han cridat a files a la gent sensible, Chilton ha anat en qualitat de catedràtic.

Descansa en Pau.

SCUBA - Triangulation (Hotflush Recordings/2010)

Scuba no fa un pas en fals. Ni en els seus discos anteriors (A Mutual Antipathy, de 2008 i l'EP Aesaunic, l'any 2009) ni en el seu excel·lent mix Sub:stance -del que ja en vaig parlar a l'Apartament18- aquest master del ambient-dubstep, amb les sinergies que li són inherents del dub, el techno i aquesta espècie de post-IDM, publicarà el proper dia 22 de març el fantàstic Triangulation (Hotflush Recordings/2010) un disc on es troben les millors empremtes de l'electrònica que té els ritmes dub-bass com a ensenya principal.

Un disc necessari per als amants de Burial, 2562, Martyn, Vex'd o Zomby. Un Must.

+3.000...

...and go on!!!

MEATSKULL PRESENTS ANOTHER ANGLE_VOL. 51

A l'Apartament18 fa temps que anem seguint els mixes que van emanant de Meatskull. Així que he decidit que a partir els deixaré aquí per a que també els pugueu gaudir.

Aquest últim és el volum número 51, i el seu tracklist és el següent:

P-Love – Clausland Mountain Road
John Roberts – Pruned
The Kilimanjaro Darkjazz Ensemble – Guernican Perspectives
The XX – Insects (Rodaidh Mix)
Allen Toussaint – Southern Nights
Fark Fosson – Frozen Fingers
The Technicians – Fall In Love (Instrumental)
On Unit – Lavender
Strawberry Alarm Clock – Shallow Impressions
Christ. – Cordate
P-Love – Isabella Francis
Louise Griffiths – My Father’s Eyes
Aretha Franklin – The Fool On The Hill (Outtake)
Chez Damier – Why (D’s Deep Mix)
Sleepy Town Manufacture – Fortnight
Pawel – Kramnik
Synkro – If Only
Ripperton – L’Ardo
Boyd Rivers - You Gonna Take Sick & Die
The Tindersticks – Keep You beautiful
Karen Dalton – Something On My Mind

Gran mix. Música inquieta per als habitants i visitants de l'Apartament18.

Vídeo: MARY ANNE HOBBS, Sonar 2009

Divendres dia 19 de juny...Sonar 2010....estarem allí?

LOOKING FOR AN ANSWER - La Cacería (Relapse Records/2010)

Absolutament brutal el primer 7" de Looking For An Answer, banda madrilenya de grindcore, ha editat després del seu fitxatge per Relapse Records, és a dir, la seva estrena mundial. Un single anomenat La Cacería (Relapse Records/2010) format per 4 cançons, 3 pròpies i una versió dels mítics Repulsion, que s'uneix a l'extensa discografia que han anat deixant per segells com Power It Up o Deep Six.

Instrumentalment impecables i amb lletres sempre interessants, el quartet està preparant a més un split single de 10" amb els brasilers Ratos de Porao que també editarà Replapse i confeccionant una acurada gira europea que els portarà arreu al juliol de 2010.

Una grandíssima banda hereva dels millors Napalm Death (éssers suprems del grind) -i que van fer de teloners en la seva última gira- i que segueixen l'estela de clàssics com Terrorizer. Ara només ens toca esperar fins a finals de 2010 per poder escoltar el nou disc de Looking For An Answer, que tenen previst començar a gravar aquest estiu.

Vull sentir com tremolen cada cop més fort les parets de l'Apartament18.

SCUBA - Sub:stance (Ostgut Ton/2010)

Ja fa molts de dies que aquest mix elaborat per Scuba impregna les parets de l'Apartament18 amb ritmes enèrgicament austers, en el que és un repàs al millor i més destacat de l'última fornada dubstep i quasi bé post-dubstep. Sub:stance (OstGut Ton/2010) és la representació oficial de les nits que Paul Rose (aka Scuba) s'encarrega de dissenyar al club berlinès Berghain.

En un mix on ressalten molt més les cançons que s'inclouen que no pas la tècnica amb la que estan ensamblades, hi tenen cabuda gent consagrada com Joy Orbison, Digital Mystikz o Shackleton; artistes veterans com Surgeon o Badawi i els millors exemples d'aquesta nova lleva cridada a fondre l'underground britànic a base de sub-bass i genialitat, com Pangaea, Sigha o Untold.

Sub:stance és una de les millors mostres de l'estat actual d'un dels estils que ha revolucionat la música electrònica com no s'havia vist des de principis dels 90, el dubstep. Però alerta, que el background continental -estem parlant de Berlin- fa que les influències del techno-dub i el minimal estiguin presents, així com una certa tendència, si més no, lleugera, a la electrònica de tall més experimental. Un mix cerebral i hipnòtic, amb veus processades i vetes de rave estantís, que no puc deixar d'escoltar una vegada i una altra. Magnífic.

Nova devoció: The Splinters

BURNING, soon...

Mogwai Live Film "Burning" Teaser from Nathanaël Le Scouarnec on Vimeo.

Ganes.

L/M/R/W - Drifts (Home Normal/2010)

Considerant-me un fan absolut de Rutger Zuydervelt, o el que és el mateix, Machinefabriek, aquesta compilació de gravacions que s'havien repartit arreu amb formats i tirades limitadíssimes -en el cassette de Live Edits i en un cd de 3" polzades autoeditat- dóna un punt més dels (ja molts) que va acumulant el segell Home Normal, del que aviat en parlarem a l'Apartament18.

Enfront la tendència de Machinefabriek de col·laborar amb altres estetes del panaroma experimental mundial, aquesta vegada li ha tocat el torn a Leo Fabriek, Wouter van Veldhoven i Mariska Baars. The Drift (Home Normal/2010) està format per tres composicions clàssiques amb aires d'ambient i drones atmosfèrics. En Birthday, el primer dels tres temes que conformen el disc, s'insinua aquest drone perenne que els emparenta -en formea de cosins llunyans, però cosins al cap i a la fi- amb els estudis de Charlemagne Palestine, incorporant alhora detalls d'aquest tape edit i d'instruments fantasmagòrics (melódica) que tant agraden als amants de la millor hauntology.

Clay, el tema més llarg del disc amb 17 minuts i escaig de duració, incorpora les veus i la guitarra de Mariska Baar, i està avesat encara més a la banda menys cómoda de l'ambient, amb una part central que inclou un crescendo en forma de distorsió per culminar-lo amb una lenta baixada de polsacions fins arribar al final de la cançó. Per últim, Tegendraads, discorre per un paisatge insòlit amb l'acompanyanment de les suaus notes de piano i l'aparició de veus en un tercer (o quart o cinquè) pla.

Un disc imprescindible per als amants del millor ambient i drone de dormitori. Un disc imprescindible per a l'Apartament18.

JOANNA NEWSOM - Have One On Me (Drag City/2010)

El dubte l'he tingut al decidir si calia considerar-lo un "Instant Classic" o no. En serio. Possiblement aquest moment de dubte és el que m'ha fet decantar per no concedir-li el màxim guardó de l'Apartament18 a aquest nou triple disc de Joanna Newsom, que porta per títol Have One On Me, i està editat per la imprescindible i veterana Drag City.

Sense cap mena de dubte, aquest últim disc de Joanna Newsom és el que conté els temes més personals (i de fet, millors) de la seva carrera, sobretot quan deixa la porta oberta a incloure instrumentacions que completen i complementen la ja de per sí particular proposta de música mínima (que no minimal) de la californiana.

Tanmateix, és el fet contrari, és a dir, la inclusió de molts temes que segueixen l'estela de les composicions clàssiques del meravellós YS (Drag City/2008), i que tenen com a única estructura la veu, el recitat i suaus carícies d'arpa, que ara són les que fan perdre brillantor al conjunt, tenint en compte que transcorren juntament amb nous temes d'una producció bellíssima i que ens obre la porta a una dimensió més pop i desconeguda de Joanna Newsom. Una dimensió millor, òbviament.

Segurament, del triple disc, i amb la pertinent i acurada perícia, podríem extreure i compilar sense problemes no solament el millor disc de Joanna Newsom sinó que, molt probablement, podríem estar pensant en el millor disc de l'any. Aquest és un dels casos més evidents que la unió no fa la força. Tot i això, estic parlant d'un disc de 8,9 en una escala de 10. Cuidao.

Vídeo: GULL

Encara estic flipant.

ZOLA JESUS - Stridulum 12" EP (Sacred Bones/2010)

Zola Jesus, o el que és el mateix, Nika Roza Danilova, s'ha tret de la màniga un altre EP en 12" anomenat Stridulum i que publica a Sacred Bones. Aquesta ex-cantant d'opera, que també participava als Former Ghost de Jamie Stewart, de Xiu Xiu, torna a la càrrega amb 6 cançons de traçada industrial, al que se li reconeixen les influències de bandes seminals com Throbbing Gristle o la vessant més fosca i atmosfèrica de Cocteau Twins. La carrera de Zola Jesus és difícil de rastrejar, atès la gran quantitat de 7", 12" i cançons en splits series diverses, però no fou fins a la publicació del seu primer LP titulat The Spoils (Sacred Bones/2009) que es va donar a conèixer a un públic majoritari, ja que va ocupar posicions destacades en les llistes del millor de l'any (Pitchfork, The Wire o The Fader, per exemple). Un disc on destaca sobretot la veu de Nika i les textures més obscures i, en algun moment, fins i tot apocalíptiques, com la llista que preveu les seves actuacions al SXSW d'enguany.

Mark Linkous R.I.P.

Un altre dels grans que marxa....me n'he enterat aquest matí, no ho podia creure. L'ombra d'Sparklehorse era, és i serà molt allargada.

PINK HOUSES - Pink Houses (no label/2010)

Res a veure amb la cançó de John Mellencamp, el disco de Pink Houses, un trio de Bloomington que practica un punk rock amb reminiscències al hardcore nordamericà, està cridat a ser una d'aquestes Bands To Watch. Un d'aquells discos que poden fer que una persona aparentment tranquil·la pugui començar a transpirar sulfur. Ara feia molt de temps que no escoltava un disc de tall clàssic tan compacte com aquest. Amb l'atenció ben afinada et pot portar fins a multitud d'influències (Sabbath, el primer grunge de Sub Pop, The Replacements, l'indie dels 90, -els cors de New Religion podrien ser de qualsevol cançó de Pavement-...). És pot comprar per 5 $ al seu myspace, però de moment "no international shipping". Llàstima, ells s'ho perden. Ja caurà.

SUSTAINER - VÉRTICE (Escala/2010)

Vértice (Escala/2010) és la última entrega de Sustainer i és una de les obres de música experimental que més m'ha atret en els últims dies. Es nota la influència d'artistes de segells mítics com Raster-Noton o 12K -la masterització del disc ha anat a càrrec de ni més ni menys que Giusseppe Ielasi- on prenen forma els experiments electrònics, l'electroacústica i les gravacions de camp. Sustainer ja havia editat diversos EPs per a segells com Italic, ipologia Recordings, Biomechanics o Thinner, sempre abocats a aquesta investigació sonora centrada en l'estudi dels sons aleatoris generats amb sistemes modulars, seguint l'estela d'artistes consagrats com SND. o Ryoji Ikeda. Fantàstic.