M'he quedat impressionat amb el disc que s'ha tret de la màniga Matt Hill sota el psedònim Umberto, que passa a engrossar la ja de per si llarga llista de noms imprescindibles que ha anat parint la factoria de Not Not Fun records.
Prophecy Of The Black Widow (Not Not Fun/2010) són vuit temes de clara tendència score cinematogràfica, tintada pels horror films d'aires '80, que a mi personalment, em recorden a uns Goblin passats pel tamís synth-wave. Tot i això, és un album de creix a cada escolta, que es dilata en el temps i en l'espai i que més enllà de les clares referències que abans he refenciat, també s'amaga un tel de rock instrumental, de cuidada carència post que es va fent forta tal i com avança el disc i es dissipa la boira.
Un disc especial, de tirada limitadíssima, imprescindible si encara penseu que la música era un element fonamental en les pel·lícules de Carpenter o Argento de fa 30 anys.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada