20. ANIMAL COLLECTIVE - Merriwetaher Post Pavillion
L'últim disc del col·lectiu de Baltimore afincat a Nova York els ha suposat l'accés a una nova divisió, la lliga dels grans. Tot i que aquest disc no és el més complet de la seva carrera, no deixa de ser el disc definitiu que obre les portes al pop i a la psicodelia de la nova dècada que aviat estrenarem.
Un disc de 4 cançons hipnòtiques, entre el dub i el minimal techno, que transcorren per paisatges gèlids, únicament caldejats per uns ritmes pausats, constants i tranquils.
Aquest disc de Dirty Projectors representa una volta de rosca al pop, mitjançant ritmes trenacts, calidesa R&B, veus angelicals i perquè no, espasmes de rock espacial. La confirmació d'una gran banda.
17. ELM - Nemcatacoa
A falta d'un disc de Earth, Elm, projecte unipersonal avesat als ritmes més propers a la estepa siberiana que no pas al magma de l'epicentre de la terra, es treu de la màniga un disc cuinat a foc lent, amb ritmes lentíssims i puntejats de guitarra solemnes. Sublim.
16. FEVER RAY - Fever Ray
Kristen enlluerna amb un disc d'electrònica orgànica, ritmes tribalistes i molt (molt) de soul. Lletrista fantàstica, sembla que tot wl que toca aquesta dona ho converteix en or. Seguint l'estela del meravellós Silent Shout de la seva banda compartida The Knife, Fever Ray fixa la vista cap a un horitzó llunyà. Magnífic.
15. ONEIDA - Rated O
Triple disc, del rock hereu dels Stooges, al screamo més amarg, passant pel dubstep. Oneida és una banda instrumentalment grandíssima, i en Rated O ho defensen a la perfecció.
Caminant per la foscor amb llum de gas, Shackelton exorcitza els seus dimonis a través de tres EP's publicats aquest any i els compacta en un disc brutal. El dub més tribal deudor de l'escola del gran mestre de tot això: Burial.
13. PREFAB SPROUT - Lets Change The World With Music
La recuperació de Paddy McAloon d'aquest disc que tenia arxivat per polsosos DATS, ha vist la llum aquest 2009. Pop no, POP en majúscules de la millor escola vuitantera, ritmes i lletres que pretenen canviar el món amb la música. És possible? Amb Mr. McAloon, tot és possible.
Incapaços de fer un pas en fals, l'enèsim disc de Sonic Youth és un retorn a l'origen, a la rabia sostinguda, amb pildores d'indie rock com nomes ells saben fer. La banda més gran, si senyor. I The Eternal, així ho demostra.
11. BROADCAST & THE FOCUS GROUP - Investigate Witch Cults Of The Radio Age
Uns altres que tampoc saben fer un pas en fals, els inimitables Broadcast s'alien amb Focus Group per revoldre els estaments del pop electrònic amb un miniàlbum de 23 cançons (!) on els sons abruptes, ficticis, dignes de la millor ciència ficció es donen la mà amb el pop més evocador de la banda de Bristol. Grans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada