BJ NILSEN AND STILLUPPSTEYPA - Space Finale (Editions Mego/2010)

Grandíssima nova referència de Editions Mego. Ahir vaig estar tota la tarde escoltant els devanejos parsimoniosos de la col·laboració entre aquestes dos figures del drone i el dark ambient més pur, BJ Nilsen i Stilluppsteypa.

Space Finale (Editions Mego/2010) és un doble LP que recull les gravacions que en el seu dia es van compilar en cassette -en cinta de 90, C90- on es desenvolupen 4 temes llargs, entre els 21 i 23 minuts, plens de circulacions enmig de boirades espeses, de drones infinits, d'atmosferes pertorbadores, de field-recordings, tot processat de manera analògica.

Un disc que s'ha de saborejar amb la tranquilitat que li correspon, se l'ha de deixar fluir per entrar dintre d'aquest soroll atonal de paisatges enfocats amb llums de penombra.

ONEIDA w/ PTERODACTYL - The Green Corridor Series I (Altin Village & Mine Records/2010)

Primer 12" d'una sèrie de splits EP que edita Altin Village & Mine Records sota el lema de The Green Corridor Series. En aquest cas, dos bandes conegudes (i preferides!) de l'Apartament18: Oneida -possiblement, la millor banda instrumental del moment- i Pterodactyl, banda amiga de Brooklyn i que llueixen una instrumentalitat digna dels primers.

He estat buscant aquest EP compartit desesperadament des de que el vaig escoltar ja fa uns mesos al programa Another Nice Mess de Marcelle, que se'l va afiançar en la seva última visita a Nova York, ja que va compartir cartell amb Pterodactyl en una de les moltes sessions que va impartir al llarg i ample de la City.

Sis temes conformen el LP, 2 d'Oneida (els dos primers) i 4 de Pterodactyl. Confiança instrumental i molta psicodèlia ben entesa en aquest assaig de música sense pretensions. Espero veure per on van les línies de les noves col·laboracions per a les Green Corridor Series. De moment, millor impossible.

FRIDAY VISIONS: HOT SUMMER, UNLUCKY JAPAN

MARTO - Aluminium Headache EP (self-released/2010)

Sabeu de la meva devoció per la música de Marto, per aquesta electrònica sintètica de teclats i formes sobreposades. Acaba de publicar un nou EP, anomenat Aluminium Headache (self-released/2010) amb dos cançons. La primera, Alka Seltzer in Zero G transcorre a les voltes d'un teclat juganer, innocent, que va prenent diferents formes i engrandint-se al llarg de quasi bé 9 minuts de bits entremaliats.

La segona cançó -titulada de la mateixa manera que l'EP, Aluminium Headache- és una demostració de sensibilitat electrònica, jugant amb els retalls del click&cuts més acadèmic sense perdre de vista la seva part més experimental, amb una part final de suaus notes de piano propers a l'esperit pop que desprén tota la seva música. Noves vies exploratòries s'obren enfront d'aquesta delicada, però molts cops asollelada i ombrívola, electrònica de dormitori que brinda Marto.

WILD NOTHING - Evertide EP (Captured Tracks/2010)

El projecte unipersonal de Jack Tatum, Wild Nothing, retorna en forma d'un EP d'edició únicament digital -tot i que es podia aconseguir amb uns screen prints, però només 75 còpies per a tot el món- i obre , una vegada més, les portes a aquest indiepop clàssic, de guitarres eriçades i melodies vesprades.

Aquest Evertide EP (Captured Tracks/2010) de 3 cançons recorda, sobretot a les inflexions etèries dels The Cure del Disintegration -Your Rabbit Feed-, s'apropa en condicions als Smiths amb una entonada classe d'anyorat pop dels 80 -Golden Haze-i engrana bateries sintètiques i teclats amb puntejos de sobrada categoria a Take Me In.

Tot i que el seu disc, Gemini (Captured Tracks/2010) té moments d'alt nivell, em quedo amb aquest EP, perquè representa la immediatesa del pop ben entès, aquell que no morirà mai, mentre hi hagi persones que recorden a la perfecció com s'encadenen els acords per crear melodies eternes. En definitiva, això és el pop, no?

POCAHAUNTED: Punt i Final

Aquesta setmana me n'he enterat pel Beware of the Blog de WFMU que Pocahaunted a posat punt i final a la seva carrera. És una llàstima perquè era una de les bandes que encara no havia vist mai en directe i prometien molt, pensant en poder-los gaudir sobretot en un teatre principal a hora de bruixes...

Amb dos magnífics LPs -l'últim, anomenat Make It Real, el vaig ressenyar aquí- i de singles compartits amb Robedoor o Cristina Carter, en els primers tres anys de vida el duo de noies va arribar a publicar més de 25 referències en series limitadíssimes de cassettes i cd-r.

Després de que Bethany Cosentino abandonés la formació per crear els afamats Best Coast, Pocahaunted es va convertir en un quartet liderat per Amanda Brown, que comptava amb la guitarra Britt Brown, deixant la improvització en favor d'un conjunt més proper al pop, més definit i menys experimental.

Pocahaunted és una de les bandes de referència d'aquesta escena de "hypnological pop" auspiciada per la revista The Wire, juntament amb Sun Araw, Ducktails o Emeralds, però per a mi més semblant a Robedoor, LA Vampires o Psychic Reality.

Llàstima. Pocahaunted, R.I.P.

FENNESZ/DANIELL/BUCK - Knoxville (Thrill Jockey/2010)

Ahir ja vaig piular al twitter sobre les sensacions que m'estava deixant aquest Knoxville (Thrill Jockey/2010), la col·laboració improvitzada de 3 mestres de l'undergropund menys conformista: Fennesz/Daniell/Buck.

Per una banda, l'inefable Christian Fennesz, redibuixa i fracciona cada ritme que desprenen les guitarres de David Daniell i de Tony Buck (aquest últim és bateria també del combo d'improvització noise-jazz The Necks) que van resseguint el camí del crescendo inabarcable. Em recorden als millors moments de la col·laboració de Machinefabriek i Aaron Martin i també a l'excepcional Drifts de L/M/R/W.

4 composicions -no massa llargues, no superen els 10 minuts- que et porten a navegar per un mar de fons revolt, atrangolat, on el fil conductor és el meravellós dialeg de les dos guitarres, amenitzades i tractades pels filtres de soroll sintètic del mestre Fennesz. Molt i molt bo.

THE MEN - Immaculada (self-released/2010)

Impressionant bacanal de feedback i fuzz punk d'aquesta banda de Brooklyn anomenada The Men. Immaculada (self-released/2010) és el seu segon disc i comprèn tota l'extensió que va des de la distorsió de guitarra màntrica (es pot dir així?) a la MBV fins arribar a crear excepcionals paisatges foscos i tenebrosos. Tot això banyat per una carència pop gràcies a les melodies vocals que es van alternant en diferents cançons els components de la banda.

Quan vaig escoltar-los per primera vegada al 12" We Are The Men, ja em vaig quedar prendat d'aquesta facilitat per crear atmòsferes opressives, tot i que en aquest segon LP, han jugat la seva variant menys radical, menys propera al metal.

Ara es reedita auqest Immaculada en una tirada limitadíssima de 200 còpies per a tot el món (només vinil), i que només es pot comprar via el seu blog.

18.08.2010 = 1r Aniversari de l'Apartament18

Com ha passat de ràpid. Pressa i depressa. El dia 18 d'agost de l'any passat, el petit nou habitant de l'Apartament18 havia de convertir-se en la nova estrella invitada, però com totes les estrelles, va decidir prendre's un impàs d'11 dies. Les coincidències feien del número 18 un lligam extraordinari amb la realitat i, decidit en la meva obsessió per dotar de contingut allò que feia molt temps corria per dintre meu, la conjunció numeral va suposar l'inici d'aquesta aventura en forma de blog.

Una aventura que, com ja vaig explicar en el leit motiv de l'Apartament18, només vol posar en boga d'aquells qui estiguessin interessats -pocs o molts, és indiferent- la passió per la música, la sensibilitat i el bon gust.

En aquests temps de consum massiu, amb una cultura del click cada cop menys respectuosa amb els qui pensem que una altra forma de consum és possible, el fet de disposar d'un petit espai per mostrar les dèries personals és fantàstic. Per això estic molt (MOLT) satisfet de com ha anat aquest primer any de l'Apartament18: pels comentaris que m'heu deixat, per la música que m'heu enviat i per la paciència que heu tingut. Si, aquella paciència que, estirant de concepte, s'acaba convertint en respecte.

Avui l'Apartament18 fa un any i ho vull celebrar d'una manera extraordinària. D'una manera que mai hagués pogut imaginar a l'iniciar aquest viatge per una xarxa tenyida de 0 i 1. No hi ha millor manera de celebrar-ho que amb música.

Així que la banda sonora d'aquest aniversari la posaran els amics The War Crimes, duet a mig camí de Londres i Estocolm -que acaben de publicar un single per a la prestigiosa Shifty Disco- i que ens han fet arribar una cançó en exclusiva per a que la publiquem a l'Apartament18. Dit i fet. I millor data que la d'avui no la puc imaginar. És per aixó que aquesta magnífica Stillness Beckons de The War Crimes es converteix, a partir d'avui, en la banda sonora original de l'Apartament18.

Gaudim dels moments únics que ens deixa la música. Gràcies a tots per acompanyar-me en aquest viatge. Proa al mar.



Stillness Beckons by The War Crimes

The War Crimes: http://www.myspace.com/thewarcrimes

DAN MELCHIOR UND DAS MENACE + PHEROMOANS - A Celebration Of Middlesex 7" (Savoury Days/2010)

Estic enganxadíssim a la cançó que obre aquest split-single de 7" de Dan Melchior Un Das Menace, que aquesta vegada el comparteix amb 3 composicions més de Pheromoans. Aquest A Celebration Of Middlesex (Savaoury Days/2010) porta a un Dan Melchior salvatge en una cançó de rock trencallosa, en canvi, Pheromoans sonen més blues i lo-fi.

UNICORNIBOT - Hare Krishna (autoedited/2010)

Una altra banda de referència a tenir en compte quan parlem sobre rock matemàtic i experimental, rock auster i afilat. Produït per Bob Weston (Shellac), el debut autoeditat dels gallecs Unicornibot, anomenat Hare Krishna, és un compendi de 9 cançons del rock més cru, aquell que va directe a la confrontació, sense contemplacions. Entre les similaritats es podria anomenar a les desvariances rítmiques de Don Caballero però també amb una ràbia metàl·lica que els emparenta amb les bandes clàssiques del post-hardcore. Gran disco.

YOUR RECORDS & YOU#2: ANDREW MORRISON (Dandelion Radio)

Hi! Now is time for the english version of my section on l'Apartament18: "Your Records & You", this time, Andrew Morrison (Dandelion Radio) tells to l'A18 what they think about the new paradigm in digital music, his latest obsessions and his experiences buying records.

From Portsmouth in southern England (now living in Hamble, near Southampton), he was the voice of BBC Radio 1's John Peel show, providing the spoken word 'offensive content' announcements. He also recorded announcements and title music for Radio 1's Rob Da Bank One Music show. He was interviewed by Radio 1 in October 2005 for a documentary about the life and legacy of John Peel.

He was one of the founding members of Dandelion Radio and have been presenting a monthly show since its inception in 2006. This follows his previous experience presenting a weekly show for Portsmouth Hospital Radio back in the late 90s. He'd also appeared on Rob Da Bank's Bestival FM and Portsmouth's Express FM. He occasionally spin tunes out and about, with highlights so far including DJing at Danish band Alex Canasta's album launch party in Copenhagen, and supporting Autons, Forest Giants and King Of Spain at the Shoreditch Cargo, London. He also have a wide-ranging background of music production, performing, remixing and engineering.

---------------------------------------------

What artist is your last obsession?

Samuraj Cities (www.myspace.com/samurajcities) are my favourite active band. They’re from Sweden and use a mixture of drum machines, dirty-sounding synths, real drums and guitars. They have a sleazy, clumsy kind style that recalls early Beck and New Order. The best thing about them is their tracks sound like they’re just one bar away from falling apart at the seams, but never do. It gives them a chaotic but cool edge that’s missing from a lot of modern, over-produced music these days. I recorded them live at Camden Koko in London for my Dandelion Radio show but never got to meet them as they arrived just minutes before they took to the stage because their ferry from Sweden got delayed due to the discovery of an old World War Two sea mine of the coast of Dover! Luckily, their equipment arrived before them and was soundchecked ready for them to rush onstage and perform. It was a great set, and I hope to catch them live again soon.

The last cd/vinyl you bought?

I get sent loads of CDs and demos from bands and labels, but the most recent CD I actually paid for was Crystal Castles’ second album (www.myspace.com/crystalcastles). I’m a big fan of their trance-meets-punk-meets-techno, and love the layers of synth sounds mixed with Alice’s distorted screams – ‘Baptism’ is my favourite track on the LP.

My latest vinyl purchase was ‘Duuug’, a 7” by His Electro Blue Voice – they’re an Italian band that record what consider to be ‘true’ punk music. I actually prefer the B-side, ‘Fury Eyes’. They have the energy of Sex Pistols and the intensity of Joy Division, mixed together with a modern punk aesthetic. You can preview their upcoming releases at www.myspace.com/hiselectrobluevoice, all of which are limited edition vinyl singles that can be quite tricky to track down. But it’s well worth doing so, as I think their best is yet to come – and they’re pretty fantastic now!

Recommend us a “must-seeing” record shops over the world.

Brighton is always a lovely part of the UK’s south coast to visit, especially on a sunny weekend. In an area called The Lanes, you’ll find Rounder Records (www.rounderbrighton.co.uk), which feels very much like a traditional, old fashioned record shop. The staff are always knowledgable and friendly, and every item has a brief, handwritten description of the act and release, so it’s a great place to browse and discover something new based on their recommendations. An essential destination whenever I visit the town.

Tell us the time you bought the most enormous amount of records

After getting my first CD player, I decided in I needed to upgrade all my New Order albums from tape to CD way back in 1989. I already had ‘Technique’ on CD, but bought their first four albums and the excellent ‘Substance’ compilation of their first twelve 12” singles (still my all-time favourite album) all on CD on the same day. It must have been around the time of my 15th birthday, as I’d never have been able to afford them all at any other time during the year as a school kid!

I did a similar thing a few years ago after watching a TV documentary about Morrissey: I thought it was pretty shameful that I didn’t own anything by The Smiths, so went out and bought six of their CDs on the same day. I think HMV had them all on special offer, which means those New Order CDs probably remain the most I spent on music in one day.

Your worst/best experience buying records?

I honestly can’t think of a bad record-buying experience, but I do miss the dark and dingy Virgin Megastore that was down Charlotte Street in Portsmouth back in the 1980’s. It was a massive shop with just one floor, and I remember it as always being poorly lit. The shop was part of the Tricorn Centre, an ugly concrete monstrosity built in the 1960’s that was one of the UK’s most hated buildings. The centre has been flattened now (it really was a horrible area of the city), but I do have fond memories of browsing the racks and racks of vinyl, band T-shirts and posters that they used to sell. It was a cool place to hang out and hunt down music back in my teenage years.

What will be the next step forward in music?

I think it’s going to be the slow move towards digital releases, which has its positive and negative element. I love the instantaneous nature of online digital music - discover a tune you like, and download it straight away – but obviously I’ll miss the physical aspect of owning a release and reading the artwork. As a proud owner of a Technics turntable, I’m pleased to see the resurgence in popularity of vinyl releases and think that independent labels such as Sonic Cathedral (www.soniccathedral.co.uk) are doing thoughtful “hybrids” of physical and digital releases. For example, if you buy Team Ghost’s latest (marble coloured) 10” EP, you get a code that allows you to download digital versions of the tracks to put on your iPod, as well as a bonus track not on the vinyl. It’s a nice touch that allows enthusiastic collectors like me the ability to buy something I can touch, read and place on my record player, as well as having mp3s I can conveniently listen to while on the move.

Recommend us a few “bands to watch”. Why them?

Ghost Society (www.myspace.com/ghostsocietyofficialsite) is my favourite discovery so far in 2010. This Copenhagen band’s debut album ‘The Back Of His Hands, Then His Palms’ takes the best of shoegazing, Joy Division and ‘Disintegration’-era Cure, melding them together with some haunting tunes and great musicianship to create my current album of the year. You’ll hear a spectacular session from them in my August show - the session version of ‘Under The Sun’ is astonishing, and has to be a contender for a place in the 2010 Festive Fifty.

UK electro act Atomizer (www.myspace.com/atomizermusic) have been around a few years now, and just get better and better. Their early material was produced by Jimmy Cauty of The KLF, and their single ‘Hooked On Radiation’ was remixed by Pet Shop Boys. I’ve been lucky enough to have featured them in session twice on my show now. Their finest moment is the extended mix of ‘Black Hand’ they recorded for my October 2010 show – it’s a brilliant piece of playful and experimental electronic music which reached number 28 in the 2009 Festive Fifty, voted for by Dandelion Radio listeners. If you’ve not heard the track, make sure you buy a copy of Dandelion Radio’s first ever compilation CD coming later in 2010, on which it’ll feature.

For some harder-edged trance sounds, check out Cygnus X-1 (www.myspace.com/cygnusx1mc) who contributed what was possibly the best session that’s featured on my show back in April. I adored the track ‘Logical Steps’, but felt it ended a little prematurely. At my request, he’s extended the intro and end of the track, making it a storming 9½ minutes long and giving the tune more space to breathe. You’ll hear it in my August show, and it’s possibly my favourite track of the year – again, expect to hear it in this year’s Festive Fifty.

How do you organize your record collection?

Alphabetical by artist; albums filed seperately to singles; chronologically by when it was purchased. As the photo of me in my music room shows, I have a wall full of CDs, and a modest amount of vinyl. If I didn’t file it alphabetically I’d never find any of it! I also keep details of all tracks and running times in a spreadsheet – the timings come in handy for planning my shows. My earlier records and CDs are listed in a handwritten folder that I’ve been meaning to add to the spreadsheet for years. At some point soon I’ll take a week off work for some hardcore data entry!

---------------------------------------------

Thanks a lot to Andy for answer my questions. He welcome demos, so get sending them in now to: Andrew Morrison, c/o Dandelion Radio, PO Box 54918, London W3 6ZS, United Kingdom or email mp3s & web links to andy@dandelionradio.com.

A detail of Andy's record collection

THICK SHAKES - Ooh Mommy (Snugglehound Records/2010)

Garatge desde Boston (Massachussets, US) i directament a la bústia de l'Apartament18. Thick Shakes és un trio poc acomplexat amb el rock & roll i que fa el seu debut amb aquest EP de 8 cançons anomenat Ooh Mommy (Snugglehound Records/2010). Reminiscències al so malhumorat dels Sonics, al fuzz-pop més distorsionat a lo Kingsmen i el lo-fi punk més en boga aquest dies, que els emparenten en bades com Girlfriends o els Thee Oh Sees menys hardcore.

DADAWAH - Peace and Love (Dug Out/1974 reed. 2010)

La feina que fa la gent de Dug Out -Mark Ernestus (Basic Channel, Maurizio, Rythm & Sound) i Mark Ainley (propietari de Honest Jons i compilador habitual de Soul Jazz)- amb el roots reggae i la sensibilitat jamaica és excepcional. En aquest cas, han tornat a passar per Dubplate i Abbey Road l'excel·lent disc de Dadawah, titulat Peace And Love (Dug Out/2010) editat originalment l'any 1974.

Peace and Love són 4 cançons d'espiritualitat extrema a ritme de Nyahbinghy, el tipus de música practicat a les festes sagrades rastafaris, i que té com a característiques principals una cadència lenta i repetitiva, un so profund i místic acompanyat per una percusió que incorpora fins i tot instruments caribenys, tot això relligat amb un recitat lent i meditatiu.

THE BLACK KEYS live @ Grimey's

YO LA TENGO IS MURDERING THE CLASSICS by Adrian Tomine

THE DRENCH CUBEHEAD

YOUR RECORDS & YOU#2: ANDREW MORRISON (Dandelion Radio)

"Your Records & You" és una secció on pregunto, a gent que directament o indirecta és una influència per a l'Apartament18, sobre la seva relació amb els discos i amb el món de les botigues de música, les seves últimes obsessions en quant a noves (o velles) bandes i quina és la seva opinió sobre cap a on va la música i les seves noves formes de consum.

En aquesta segona entrega el protagonista és Andrew Morrison, Dj de la prestigiosa Dandelion Radio, una ràdio que va nèixer del llegat deixat per John Peel i que té com a premisses principals l'originalitat, el compromís i la independència, tres factors que també formen part del leit motiv de l'Apartament18.

Andrew Morrison fou un dels fundadors de Dandelion Radio l'any 2006 i des d'aquell moment no ha fallat mai a les seves cites mensuals (fins i tot dobles, com la d'aquest mes d'agost) dirigint un programa. També ha participat en la Portsmouth Radio Hospital, Bestival FM i Express FM i com a veu de talls radiofònics per a la BBC 1 (incloent el programa de John Peel).

Aquí va el segon "Your Records & You" de l'Apartament18, en aquest cas, amb Andrew Morrison (Dandelion Radio Dj):

----------------------------------------------------

(A18) Quin artista és la teva última obsessió?

(AM) Samuraj Cities (www.myspace.com/samurajcities) és la meva banda preferida avui per avui. Són de Suècia i mesclen bateries electròniques i reals, sintetitzadors que sonen a diables i guitarres. Tenen un estil que recorda el primer Beck i a New Order. El millor d'ells és que les seves cançons sempre estan al límit, sembla que si haguessin de perdre les costures, però no ho fan. Això els hi dóna un punt caòtic però cool, fet que s'ha perdut en la música sobreproduïda actual. Els vaig gravar en directe al Koko de Camden, a Londres, per al meu show de Dandelion Radio, però no els vaig conèixer en persona ja que van arribar uns minuts abans de pujar a l'escenari, perquè el ferry que els portava de Suècia es va endarrerir perquè van trobar una mina marina de la segona Guerra Mundial a les costes de Dover! Per sort, el seu equip va arribar abans que ells i ja els hi havien fet la prova de so, així que només els hi va caler pujar a l'escenari per tocar. Va ser un gran set, espero poder- los veure en directe aviat.

(A18) Quin és l'últim cd/vinyl que has comprat?

(AM) M'envien molts de CDs i demos de bandes i segells, però el més recent CD pel qual he pagat ha estat el segon disc de Crystal Castles (www.myspace.com/crystalcastles). Sóc un gran fan del seu trance-meets-punk- meets-techno, i m'encanten les capes de so dels sintetitzadors mesclades amb els crits d'Alice. La meva cançó preferida del disc és "Baptism".

L'últim vinil que he comprat fou "Duuug", un 7" de His Electro Blue Voice -són una banda italiana que graven allò que jo considero "veritable" música punk. Estic enganxat a la cara B, "Fury Eyes". Tenen l'energia dels Sex Pistols i la intensitat de Joy Division, tot barrejat amb una estètica punk moderna. Pots fer un tast dels seus propers llançaments a www.myspace.com/hiselectrobluevoice, tot són edicions limitades de singles de vinil que els fa molt difícils de seguir-los la pista. Però està molt bé fer-ho així, ja que penso que el millor d'ells encara està per venir - tot i que ara ja són fantàstics!

(A18) Recomanans alguna botiga de discs de visita obligatòria.

(AM) Brighton és una part encantadora de la costa sud del Regne Unit per a visitar, especialment en un cap de setmana assolellat. En una àrea anomenada The Lanes, pots trobar Rounder Records (www.rounderbrighton.co.uk), una botiga de discos d'estil més tradicional. La seva gent saben el que es porten entremans i són amigables, cada item té una petitat ressenya, una descricpció escrita a mà, per això és un gran lloc per anar remenant i descobrir coses noves amb base en les seves recomanacions. És una destinació essencial sempre que visito la ciutat.

(A18) Explican's el cop que haas comprat la quantitat més ingent de discos.

(AM) Amb el meu primer reproductor de CD, vaig decidir que necessitava actualitzar tots els meus discos de New Order que tenia en cassette als voltants de l'any 1989. Ja tenia el "Technique" en CD, així que vaig decidir comprar els seus primers quatre discos i l'excel·lent "Substance", recopilatori dels seus primers dotze singles de 12" (encara és el meu album preferit de tots els temps) tots en CD el mateix dia. Seria pels voltants del meu 15è aniversari, impensable fer-li front en els meus dies d'escolar!

Una cosa similar vaig fer fa uns anys, quan vaig veure un documental de Morrisey a la televisió: pensava que ja era prou vergonyós no tenir res dels The Smiths, així que vaig comprar sis dels seus Cd's el mateix dia. Em penso que HMV els tenia en oferta, així que segurament els cds de New Order són probablement amb els quals he gastat més diners en música en un sol dia.

(A18) Quina ha estat la teva pitjor/millor experiència comprant discos?

(AM) Honestament, no puc pensar en cap mala experiència comprant discos, però trobo a faltar l'obscur i sòrdid Virgin Megastore que estava a Charlotte Street a Portsmouth, als 80. Era una tenda grandíssima tot en una planta. La botiga formava part del Tricorn Center, una feíssima monstruositat construida als anys 60 i que fou un dels edificis més odiats del Regne Unit. El centre ja l'han enderrocat (realment era una àrea horrible de la ciutat), però encara recordo remenar els racks i racks de vinil, les camisetes de grups i els posters que normalment venien. Era un lloc guai per a sortir i anar gastant en música en els meus anys d'adolescent.

(A18) Quin serà el nou pas endavant de la música?

(AM) Penso que tot anirà enfocat a les edicions digitals, la qual cosa té la seva part positiva i negativa. M'encanta la naturalesa instantània de la música digital online, descobrir sons que t'agraden i poder-los descarregar directament; tot i que obviament també enyoro el fet de poseïr de manera física un disc i disfrutar del seu disseny. Com a persona orgullosa de tenir un plat Technics, em fa molt de goig poder comprovar el resorgiment del vinil i de la seva popularitat. Penso que segells independents com Sonic Cathedral (www.soniccathedral.co.uk) han fet una bona pensada amb una mena d'híbrids d'edicions digitals i físiques. Per exemple, si tu compres l'últim EP de 10" (de color ocre) de Team Ghost, reps un codi que et permet la descàrrega de les versions digitals per a posar-les al teu iPod, així com cançons que no apareixen en vinil. Això és una bona manera de permetre als col·leccionistes entusiastes com jo la possibilitat de comprar una cosa que puc tocar, llegir i desar al meu reproductor, aixi com tenir els mp3 que els puc escoltar mentre vaig amunt i avall.

(A18) Recomanans quines són les bandes a les que hem d'estar atents i per què.

(AM) Ghost Society (www.myspace.com/ghostsocietyofficialsite) és el meu gran descobriment del que va de 2010. El debut d'aquesta banda de Copenhaguen es titula ‘The Back Of His Hands, Then His Palms’ pren el millor del shoegazing, de Joy Division i de l'era "Disintegration" de The Cure, tot ensamblat amb unes melodies captivadores i una gran perícia musical per a crear el meu actual disc preferit del 2010. Pots escoltar una sessió espectacular d'ells al meu show del mes d'agost. La seva versió del "Under The Sun" és impressionant, una clara candidata per a un lloc destacat en el Festive Fifty de 2010.

Els anglesos Atomizer (www.myspace.com/atomizermusic) ja fa un temps que van rondant per aquí, i sempre millors i millors. El seu material primerenc fou produït per Jimmy Cauty de The KLF, i el seu single ‘Hooked On Radiation’ el van remixar Pet Shop Boys. Estic content d'haver-los tingut al programa dos cops. Un dels seus millors moments és el seu extended mix de "Black Hand" que van grabar per al meu show el passat mes d'octubre. És una peça brillant de música experimental que va quedar en el lloc 28 del Festive Fifty de 2009, votat pels oients de Dandelion Radio. Si no vas poder escoltar la cançó, ja compraràs el primer recopilatori en CD de Dandelion Radio, que apareixerà a finals de 2010, hi estarà inclosa.

Si t'agrada el trance, prova amb Cygnus X-1 (www.myspace.com/cygnusx1mc), que va contrinbuir amb la que és la millor sessió que ha aparegut en el meu programa, a l'abril. Adoro la cançó "Logical Steps", però tinc la sensació de que s'acaba de forma massa prematura. A petició meva, va extendre la intro i el final de la cançó, creant una veritable tormenta de 9 minuts, donant-li a la cançó més espai per respirar. També la podràs sentir en el meu programa del mes d'agost, i és possiblement, la meva cançó de l'any; una altra vegada, esperaré a veure que se'n fa d'ella al Festive Fifty.

(A18) Com organitzes la teva col·lecció de discos?

(AM) Alfabèticament per artista; els albums separats dels singles; o cronològicament per la seva data d'adquisicó. Com podeu veure a la foto del meu estudi, tinc una paret plena de CD i una modesta quantitat de vinils. Si no els ordenés alfabèticament, seria incapaç de trobar res! Sempre prenc notes de les cançons que programo en un full de càlcul, ja que els timings em van molt bé per a planificar-me el programa. Els meus primers discos i CD estaven llistats a mà en una carpeta que no he afegit mai al full de càlcul des de fa molts anys. En algun moment em prendré una setmana sencera de feina duríssmia d'entrada de dades!

----------------------------------------------------

Com heu pogut comprovar, aquest Dj que també és productor, arreglista i remesclador, ha deixat molta informació sobre bandes i segells, botigues de música de Brighton i possibles cançons candidates per al Festive Fifty de 2010.

Gràcies a Andy per la seva col·laboració, per donar-nos l'exclusiva del CD recopilatori que Dandelion Radio editarà a finals de 2010. L'Apartament18 segueix religiosament el seu programa, un amalgama de sons influents entre el passat i el futur. Aquell futur que no apareix a les revistes. Aquell futur que es cou a l'underground.

Una mostra de la col·lecció de discos d'Andrew Morrison

BILL ORCUTT performing in the 4th floor bathroom at WFMU Radio

L'altre dia, sense esperar-m'ho, escoltant en directe el programa de Brian Turner a WFMU (que el podeu seguir els dimarts de 9 a 12 de la nit, hora d'aquí, excepcional) em vaig trobar en un directe del fantàstic guitarrista Bill Orcutt. Al títol de la cançó apareixia "Performing live in the 4th floor bathroom at WFMU radio". I avui mateix em trobo això al youtube. Que gran és Bill Orcutt i que grans són la gent de WFMU.

DOCUMENT 3 - Distorted Reflections of a Distorted Mind (unsigned/2010)

Després de publicar un EP que va recorre les ones digitals del programa d'Andrew Morrison a Dandelion Radio, i que podeu trobar enllaçat aquí, Document 3 ens deixa el seu nou disc directament a la bústia de l'Apartament18: Distorted reflections of a Distorted Mind (Unsigned/2010).

Més música electrònica fosca, industrial, d'ambients de tecnologia futurista però amb un revers de classicisme que li aporta compacitat i un discurs dur i sense contemplacions al llarg dels 8 temes que conformen l'àlbum. Destaco la cançó que tanca el disc i que té poc a veure amb la resta: "Bipolar Disorder" transcorre lleugerament per notes de piano i melodies malencòniques que pot ser ens guia cap als nous camins d'experimetació de Document 3. Fantàstic.