Com ha passat de ràpid. Pressa i depressa. El dia 18 d'agost de l'any passat, el petit nou habitant de l'Apartament18 havia de convertir-se en la nova estrella invitada, però com totes les estrelles, va decidir prendre's un impàs d'11 dies. Les coincidències feien del número 18 un lligam extraordinari amb la realitat i, decidit en la meva obsessió per dotar de contingut allò que feia molt temps corria per dintre meu, la conjunció numeral va suposar l'inici d'aquesta aventura en forma de blog.
Una aventura que, com ja vaig explicar en el leit motiv de l'Apartament18, només vol posar en boga d'aquells qui estiguessin interessats -pocs o molts, és indiferent- la passió per la música, la sensibilitat i el bon gust.
En aquests temps de consum massiu, amb una cultura del click cada cop menys respectuosa amb els qui pensem que una altra forma de consum és possible, el fet de disposar d'un petit espai per mostrar les dèries personals és fantàstic. Per això estic molt (MOLT) satisfet de com ha anat aquest primer any de l'Apartament18: pels comentaris que m'heu deixat, per la música que m'heu enviat i per la paciència que heu tingut. Si, aquella paciència que, estirant de concepte, s'acaba convertint en respecte.
Avui l'Apartament18 fa un any i ho vull celebrar d'una manera extraordinària. D'una manera que mai hagués pogut imaginar a l'iniciar aquest viatge per una xarxa tenyida de 0 i 1. No hi ha millor manera de celebrar-ho que amb música.
Així que la banda sonora d'aquest aniversari la posaran els amics The War Crimes, duet a mig camí de Londres i Estocolm -que acaben de publicar un single per a la prestigiosa Shifty Disco- i que ens han fet arribar una cançó en exclusiva per a que la publiquem a l'Apartament18. Dit i fet. I millor data que la d'avui no la puc imaginar. És per aixó que aquesta magnífica Stillness Beckons de The War Crimes es converteix, a partir d'avui, en la banda sonora original de l'Apartament18.
Gaudim dels moments únics que ens deixa la música. Gràcies a tots per acompanyar-me en aquest viatge. Proa al mar.
Stillness Beckons by The War Crimes
The War Crimes: http://www.myspace.com/thewarcrimes
8.18.2010
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
felicitats, aupa apartament18
ResponEliminatanguito
http://patentedecorsario.blogspot.com/
Com passa el temps...m´enrecordo d´aquell primer projecte, sonor i escrit en lo que mos vas obsequiar ja fa uns anys ( Revolution 909 Compilation) que avui he tornat ha escoltat i llegir. "...porqué la vida yo la he aprendido a vivir así..." Això deia Julio Iglesias...i Tu tambe ho pots dir. TU en majuscules perque es lo que et mereixes, perque gracies a TU, tot i que la resta tinguem l´inquietud, l´actitud i el criteri, poguem coneixer tot un mon que fins ara ens era molt llunyà i que ara el tenim a l´abast nomes creuan la porta de l´apartament18. L´Apartament18 un nou projecte, un nou somni que has tornat a fer realitat i que fa que creguem en los nostres somnis i que pensem que algun dia es poden fer realitat. Per tot això i per moltes mes coses que ara no venen a compte, GRACIES!
ResponEliminaPer avui i per molts anys, molta salut a l´apartament18 i als seus habitants. MOLTES FELICITATS!!!!!
Tot lo que diu sr de los anillos em sento identificat.Es aixi de sencill.Ja fa molts d,anys que compartim experiencies musicals i tambe es veritat que en fa molt que no em deixo arrastra per esta galaxia sideral i musical que naveguem tots natros.
ResponEliminaPero gracies a tu, torno a tindre lo cuquet de arribar a casa entra a l,apartament 18 i obrir alguna porta que que em fase toca la fibra i que ultimament tu as conseguit que aixi sigue.
FELICITATS per molts anys a L,apartament 18 els seus habitants i la seua fantastica tripulacio....
Gràcies a tots per les vostres paraules, que sense que haguesen estat escrites, ja coneixia.
ResponEliminaSense vatros tampoc seria possible. Vatros feu que no es perdi la il·lusió.
"Sense barcos que naveguen, no hi haurien fars".