Aquesta setmana me n'he enterat pel Beware of the Blog de WFMU que Pocahaunted a posat punt i final a la seva carrera. És una llàstima perquè era una de les bandes que encara no havia vist mai en directe i prometien molt, pensant en poder-los gaudir sobretot en un teatre principal a hora de bruixes...
Amb dos magnífics LPs -l'últim, anomenat Make It Real, el vaig ressenyar aquí- i de singles compartits amb Robedoor o Cristina Carter, en els primers tres anys de vida el duo de noies va arribar a publicar més de 25 referències en series limitadíssimes de cassettes i cd-r.
Després de que Bethany Cosentino abandonés la formació per crear els afamats Best Coast, Pocahaunted es va convertir en un quartet liderat per Amanda Brown, que comptava amb la guitarra Britt Brown, deixant la improvització en favor d'un conjunt més proper al pop, més definit i menys experimental.
Pocahaunted és una de les bandes de referència d'aquesta escena de "hypnological pop" auspiciada per la revista The Wire, juntament amb Sun Araw, Ducktails o Emeralds, però per a mi més semblant a Robedoor, LA Vampires o Psychic Reality.
Llàstima. Pocahaunted, R.I.P.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada