El projecte unipersonal de Jack Tatum, Wild Nothing, retorna en forma d'un EP d'edició únicament digital -tot i que es podia aconseguir amb uns screen prints, però només 75 còpies per a tot el món- i obre , una vegada més, les portes a aquest indiepop clàssic, de guitarres eriçades i melodies vesprades.
Aquest Evertide EP (Captured Tracks/2010) de 3 cançons recorda, sobretot a les inflexions etèries dels The Cure del Disintegration -Your Rabbit Feed-, s'apropa en condicions als Smiths amb una entonada classe d'anyorat pop dels 80 -Golden Haze-i engrana bateries sintètiques i teclats amb puntejos de sobrada categoria a Take Me In.
Tot i que el seu disc, Gemini (Captured Tracks/2010) té moments d'alt nivell, em quedo amb aquest EP, perquè representa la immediatesa del pop ben entès, aquell que no morirà mai, mentre hi hagi persones que recorden a la perfecció com s'encadenen els acords per crear melodies eternes. En definitiva, això és el pop, no?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada