Ahir ja vaig piular al twitter sobre les sensacions que m'estava deixant aquest Knoxville (Thrill Jockey/2010), la col·laboració improvitzada de 3 mestres de l'undergropund menys conformista: Fennesz/Daniell/Buck.
Per una banda, l'inefable Christian Fennesz, redibuixa i fracciona cada ritme que desprenen les guitarres de David Daniell i de Tony Buck (aquest últim és bateria també del combo d'improvització noise-jazz The Necks) que van resseguint el camí del crescendo inabarcable. Em recorden als millors moments de la col·laboració de Machinefabriek i Aaron Martin i també a l'excepcional Drifts de L/M/R/W.
4 composicions -no massa llargues, no superen els 10 minuts- que et porten a navegar per un mar de fons revolt, atrangolat, on el fil conductor és el meravellós dialeg de les dos guitarres, amenitzades i tractades pels filtres de soroll sintètic del mestre Fennesz. Molt i molt bo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada