YOUR RECORDS & YOU#3: LIZ BERG (WFMU/Free Music Archive)

Un altre mes i un altre cop la secció "Your Records & You" arriba a l'Apartament18. Aquesta és una secció on pregunto a gent que directament o indirecta és una influència per a l'Apartament18, que ens parli de la seva relació amb el món dels discos i de les tendes de música, de les seves experiències comprant discos i singles arreu del món i, en definitiva, conèixer la seva opinió sobre quina és la direcció que està prenent la música en l'actualitat.

Aquest cop li toca al torn a una de les persones que ha entrat a formar part de la família de l'Apartament18 a través del seu atreviment i manca de prejudicis a l'hora de programar música eclèctica, però sempre excel·lent, a través d'una de les nostres emissores preferides: WFMU. Ella és Liz Berg, persona que comanda amb mà de ferro els dilluns la tarda durant 3 hores amb el millor rock experimental, electrònica weird, psych-folk, pop de guitarres sublevades i post-metal progressiu. Com podeu veure, no hi ha prou espai per definir la seva amplitud de mires, amb la qual ens sentim plenament identificats i compartim. A més, Liz Berg és la Assistant General Manager (per entendre'ns, la segona de a bordo) de WFMU.

Ha estat un plaer compartir conversa electrònica amb Liz i ja hem quedat per saludar-nos al proper Primavera Sound al seu stand, ja que m'ha confirmat que l'any vinent també estaran presents per retransmetre en directe el festival.

Aquí us deixo les seves respostes al nostre qüestionari, que passa a englossar la llista de persones de la secció 'Your Records & You' de l'Apartament18. Gràcies per tot, Liz.

(A18) Quin artista és la teva última obsessió?

(LB) Per a mí les obsessións musicals poden ser efímeres o de llarga durada. En aquest moment, estic gaudint de sorolloses bandes de noies: Mil Mascaras (que he descobert pel Free Music Archive), i Neon Blud (WFMU ha afegit recentment els seu nou 7'' a la seva discoteca). Aquest any passat he estat obsessionada amb Giorgio Moroder.

(A18) Quin és l'últim cd/vinil que has comprat?

(LB) Actualment, les últimes coses que he comprat han estat regals per al meu pare: un cd de Dengue Fever i un cd de Four Tet. No tots els meus parents són oberts de ment i accepten música nova, però el meu pare s'aventura i té un bon apetit per a nous descobriments. És un repte molt divertit per a mi predir quins seran els nous artistes que ell gaudirà, perquè el seu gust és exactament l'oposat al meu. Si t'ho estaves preguntant, li va agradar el de Four Tet!

(A18) Recomana algunes botigues de discos d'arreu que s'hagin de visitar?

(LB) No penso que cap d'aquests llocs siguin un secret, però…

Nova York: Academy Records a Brooklyn, Other Music a Manhattan, i per suposat, la fira del disc anual de WFMU (Oct 22-24, aquest any).

Nova Jersei: Princeton Records Exchange, a Princeton.

California: Amoeba i Rasputin a Berkeley i San Francisco.

Lima, Perú: Galerias Brasil (me l'ha recomanat el meu amic peruà Jorge).

Bangkok, Tailàndia: Pantip Plaza.

Siem Reap, Cambodja: en lloc d'emplenar el teu iPod amb música america a Rogue, intenta aconseguir jams Camboianes a les botigues de Sivatha Road o als carrers numerats de Sivatha.

(A18) Explica'ns el cop que has comprat la quantitat més ingent de discos.

(LB) M'he d'imposar a mi mateixa limits de temps quan visito Amoeba, i comptar amb un pressupost tancat per a la fira del disc de WFMU!

(A18) Quina ha estat la teva millor/pitjor experiència comprant discos?

(LB) Vaig estar viatjant per Àsia farà uns 5 anys i vaig tenir dos grates experiències comprant música. Quan estava a Hong Kong, no se com vaig trobar una petita botiga indie a la base d'un gran edifici entre els carrers de Causeway Bay o Wan Chai, si no recordo malament. No estic segura de com es deia el lloc, però la botiga era estreta i sense finestres, i la noia que treballava va ser molt simpàtica. Jo no parlo cantonès i ella no sabia parlar anglès, però no se com, vaig comunicar-li que estava interessat en nova música cantonesa, però que no estava interessada en baladistes cutres o boy bands. Ella em va donar un CD d'una banda anomenada Pixeltoy, i vaig confiar en el seu criteri. La banda sona com una versió cantonesa de Pizzicato Five, molt divertits!

També m'ho vaig passar molt bé comprant música a Siem Reap, on vaig estar buscant música vella camboiana i nou hip-hop del país. Vaig entrar a una tenda i allí hi havia dues noies adolescents treballant. Quan els hi vaig explicar que estava buscant, van exclatar a riure (com si diguessin "Què????" Què collons fot aquesta boja blanca interessant-se per la música camboiana??"). Elles em van recomanar un raper anomenat Khmer Rouge, una mixtape de hip hop, i alguns álbums de Sin Sisamouth i Rose Sereysothea. La risa es va converitr en alguna cosa incontrolable quan vaig demanar que em repetissin "Rose Sereysothea" un cop i un altre, així que ho vaig tenir que escriure tal i com a mi em sonava.

(A18) Quin serà el proper pas endavant en la música?

(LB) Bé, només et puc dir que totes les noves bandes aniran amb els portàtils o continuaran copiant a Animal Collective, però desitjo que això no passi. El que espero és que la música independent continuï creixent i canviant de manera impredecible, a partir de noves i dispars influències, o a través de l'experimentació o la reinterpretació de música més vella.

També espero escoltar moltes més bandes de fora dels Estats Units. Cada setmana, quan miro les noves addicions al Free Music Archive, descobreixo nous artistes excitants de Rússia, Mexico, França, Suïssa, Indonesia, Amèrica del Sud, etc. També m'encanta llegir els posts de Chief Boima al blog de WFMU, qui rebusca entre nova música africana i grups immigrants i de llatinoamèrica.

(A18) Recomana'ns unes quantes bandes que haguem de veure. Per què aquestes?

(LB) Omar Soleyman de Síria ha estat de gira recentment pels Estats Units, i pensant que la seva banda completa no va poder venir, el show que vaig veure al Issue Project Room fou increïble i es va convertir en una gran festa.

Monotonix de Tel Aviv sempre són divertits i perillosos en directe, sempre estan escalant per les parets, encenent la bateria, o llençant basura arreu. Molt punk-rock.

Hauries de probar amb Golden Triangle de Brooklyn, que són un festival, com uns B-52, i compten amb una guitarra acròbata!

Si t'agraden els sons més foscos i gòtics, ves a veure Zola Jesus. Tot i pensar amb la petitesa de la cantant, ella comanda l'ambient, i els tres teclistes que porta llueixen molts anys d'entrenament a les seves esquenes.

(A18) Com organitzes la teva col·lecció de discos?

(LB) Els meus cds estan organitzats alfabèticament pel nom de l'artista…fins que m'ho vaig deixar a la lletra F!!!. La resta està "alfabèticament" (ejem ejem). Els meus discos es poden trobar en situacions molt diferents: aquells que escolto més sovint estan situats més prop del reproductor, i els que no, els deixo apartats.

Gràcies de nou a Liz pel seu temps, per la rapidesa i disposició en contestar el qüestionari i pel seu treball al capdavant de WFMU i el Free Music Archive. Ja sabeu que l'Apartament18 dóna suport a WFMU mitjançant una donació anual, per tal que aquesta emissora no-comercial i lliure de dogmes pugui continuar sent una font d'inspiració, retrobament i descoberta de nova i vella música.

Això és el que més escolta Liz Berg.

BALAM ACAB - See Birds EP (Tri Angle/2010)

Sense dubte, un dels EPs de l'any 2010 per a l'Apartament18. Amb reminiscències al millor Burial, l'ambient i dubstep de Balam Acab en el seu debut 'See Birds' (Tri Angle/2010) és eteri, emocional. Són quatre magnífiques composicions de pop narcòtic, però també banyat amb ritmes subversius, corrents. Tots sabíem que el millor dubstep es trobava enmig la densa boira. A Balam Acab els trobareu allí.

MAVIS STAPLES - You Are Not Alone (Anti-/2010)

La superestrella del gospel Mavis Staples està vivint una segona (eterna) juventud. Si en l'anterior disc es va agafar de la mà de l'inefable Ry Cooder, aquesta vegada és Jeff Tweedy qui s'encarrega de l'arranjament i la producció del nou disc de Mrs. Staples, You Are Not Alone (Anti-/2010). A més, el líder de Wilco contribueix amb dos cançons -You Are Not Alone i Only The Lord Knows- amb aquell regust tan alt-country que Tweedy impregna per allà on passa. A més, en aquest disc es reinterpreten cançons de Allen Toussanit, John Fogerty i Little Milton, entre d'altres.

Un disc que abraça el gospel, el soul i el country més asilvestrat, tot reconduït en clau pop per un Tweddy en estat de gràcia. Llarga vida a Mavis Staples. Ella fa retronar les parets de l'Apartament18.

Shops#2: CD.DROME (Barcelona/Catalonia)

Vaig encetar, fa un temps, aquest apartat de l’Apartament18 amb una de les millors botigues de discos del món: Rough Trade, de Londres. Doncs ara li toca el torn a una de les millors tendes de discos del país: Cd.drome, de Barcelona.

Tot i que també té una seu a Madrid, us parlaré exclusivament de la botiga de Barcelona. L’any 1992, en ple apogeu de l’indie, obria Cd.drome les seves portes, per oferir una alternativa a les manides botigues de discos més clàssiques i generalistes del carrer Tallers. Cd.drome es convertia així en la referència especialitzada en indie i electrònica de la ciutat, per anar derivant fins avui dia també amb clàssics ben seleccionats i “influències” (tal i com ells ho referencien).

Situada en una de les zones de Barcelona més privilegiades per als amants de les botigues de discos, Cd.drome es troba exactament al carrer Valldonzella, a mig camí del Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA) i el mític carrer dels Tallers.

És una botiga de dimensions reduïdes, molt a joc amb el seu caràcter minimalista, tant per l’estructura de la botiga com pel seu immillorable contingut. A l’entrada hi ha un petit aparador on normalment hi pengen (literalment) les últimes novetats, tant en vinil com en cd. L’espai de Cd.drome és d’aquells que dóna goig per la seva pulcretat i ordre, però ojo, els racs de cd molts cops no estan ben ordenats, sinó que sembla que s’han intentat ordenar, sempre de manera alfabètica (incloent alguna referència a bandes concretes o segells).

La primera impressió és la d’estar enfront d’una botiga cuidada al detall. Els racs de cd ocupen tota la part esquerra de l’habitacle. En primer terme hi ha una cuidada selecció de novetats de música electrònica -techno, house, IDM, minimal, pop electrònic- diferenciats també per segells -Warp, Planet Mu, Touch, 12k- i per estils. Un apartat molt ajustat de hip hop separa la part electrònica de la resta. La manera d’exposar les novetats, situades enfront el client i a sobre dels racks del cd, de manera vertical, és una forma clàssica de les botigues de música d’arreu. Per últim, cal dir que la part de música electrònica és un dels punts forts de Cd.drome.

Continuant amb els cd, seguidament de l’electrònica hi ha la part d’indie. Indie per definir estils que van del pop més clàssic al noise més extrem, de referències cuidades de doom metal o l’alt-country més recent, del punk al glow-pop, o del weird folk a l’experimentació industrial. Una cuidadíssima selecció de novetats omplen els racks, que també estan ordenats de forma alfabètica tot i que també hi ha referències a bandes i segells. A la part final es poden trobar apartats més diversos: bandes i segells estatals, un petit tast de jazz de vanguarda, LTM i post-punk. Ja al final de l’apartat de cd hi ha un moble que s’ocupa de les “influències” més clàssiques, molt limitat però molt ben escollit: de Antonio Carlos Jobim als Byrds, de Bob Dylan a Fela Kuti, de Townes Van Zandt a Serge Gainsbourg i Jacques Brel. Imprescindibles que completen la manida selecció de cd.

Un dels punts més forts de Cd.drome és el seu apartat de vinil. No tant pel que fa al pop/rock -que és molt menor a la dels cd, i es queda un pèl justa- sinó que compta amb una de les millors col·leccions de música electrònica del país. Minimal, indietrònica, techno, dubstep o microhouse són alguns dels estils escollits per a la trufada selecció. Els vinils s’ubiquen de manera perpendicular als cd, ocupant pràcticament al menys la meitat de la botiga.

A sobre el taulell hi podeu trobar les novetats en vinil, amb una manera molt adequada de mostrar-les per, alhora, emmagatzemar-les a la vista del client. També hi destaca una petita part dedicada als boxsets i llibres i uns racks d’ofertes interessant però poc trufat.

Us puc assegurar que Cd.drome és una de les millors botigues de discos que he visitat i que s’assimila molt a les petites tendes ben cuidades i dissenyades, amb un tracte afable i molt correcte, que he pogut visitar. Hem recorda molt a Sonic Boom de Toronto o a la Second Layer de Londres.

En definitiva, Cd.drome és bàsicament una botiga de novetats, que es pot associar al risc i a les propostes minoritàries amb tot el valor afegit que això li suposa. De visita obligatòria per als amants de la bona música.

COSMETICS - Sleepwalking 7" (Captured Tracks/2010)

Molt molt molt xulo, aquest nou single de 7" de Cosmetics. Sleepwalking (Captured Tracks/2010) està format per dos cançons, la primera, amb el mateix nom que el single Sleepwalking , és tecno-pop de qualitat, amb aquella dosi d'innocència -suposo que per la veu llunyana i anèmica de la cantant que recita lentament a ritme de beat- que la fa trepidant. The Cries, la segona cançó, està més encarada al ritme 4/4 i la modulació sintètica, recordant els singles que als 90' editava Karl Bartos. En definitiva, bon tecno-pop (però més pop que tecno).

WEED HOUNDS - Beach Bummed 7'' (Iron Pier/2010)

Gràcies a Mark Whitby de Dandelion Radio ja fa uns dies que no paro d'escoltar aquest single de 7'' dels novaiorquesos Weed Hounds, titulat Beach Bummed (Iron Pier/2010).

Dos cançons de guitarres incisives, d'aspecte molt indies, que els emparenta amb l'escena més emo, i en conseqüència, més pop. Vehiculades per la veu de Laura Catalano (sic!) s'assemblen a Deerhoof en les formes. La cara A del single, Beach Bummed, s'està convertint en una de les cançons que més escolta últimament. Havent tastat tot el que tenen editat, espero el seu disc de debut impacient.

THE CLIENTELE - Minotaur (Pointy Records/2010)

Una de les bandes que sempre ha format part de la vida de l'Apartament18 quan encara no era ni Apartament18. El 6 de setembre s'edita Minotaur (Pointy records/2010), un nou mini album de The Clientele, banda assenyada amb l'ortodoxia del pop més fràgil i que està format per 6 cançons de tendència més vivaç -alerta, el cinquè tema és un spoken word preciós-esculpides a ritme d'aquest pop sempre banyat per la pluja i les boires angleses. Un encert més en la seva dilatada carrera cap al premi. Bravo.

SUPERSONIC FESTIVAL 2010

Ja està configurada la graella d'actuacions per dia del Supersonic Festival de Birmingham (UK), que tindrà lloc del 22 al 24 d'octubre. Aquest és un dels meus festivals preferits, sempre amb un cartell arriscat i valent amb propostes sonores extremes (alerta, tampoc és el No Fun) i sempre sense deixar marge a les propostes buides de contingut. Per a que m'entengueu: és un festival que compta amb una sala condicionada per prendre te just abans de disfrutar de Napalm Death. Són aquest luxe de detalls els que fan grans als festivals petits:

Friday 22nd October 9pm – 2.30am

Headlined by Napalm Death
with Dead Fader, Demons (feat Sick Llama), Devil Man (feat DJ Scotch Egg), Drumcorps, Fukpig, Gum Takes Tooth, Necro Deathmort, PCM

Saturday 23rd October 4pm – 1.30am

Headlined by Godflesh + Melt Banana
with Blue Sabbath Black Fiji, Cave, Cloaks (DJ set), Dosh, Eagle Twin, Gnaw, Gnod, King Midas Touch, Lash Frenzy vs KK Null, Lichens, Melt Banana, oVo, Part Wild Horses Mane On Both Sides, People Like Us, Steve Troman & Dan Nicholls Duo, Stinky Wizzleteat, Tweak Bird

Sunday 24th October 2pm – 12.30am

Headlined by Swans + Hallogallo
with Barn Owl, Black Sun Drum Corps, Bong, Factory Floor, Jailbreak feat. Chris Corsano + Heather Leigh, James Blackshaw, Master Musicians of Bukkake + Khyam Allami, Mugstar, Nisennenmondai, Peter Broderick, Pierre Bastien & Male Instrumenty, Voice Of The Seven Thunders, Zeni Geva

+ talks, films, workshops, market place, tea room

DALTON GHETTI: Alphabet

Increïble les escultures minimalistes de Dalton Ghetti. Aquí un alfabet modelat sobre les puntes de grafit de llàpissos.

THE TELESCOPES - Taste (What Goes On/1989)

S'ha de mirar amb un cert prisma el debut dels britànics The Telescopes. A l'època, podia passar per un enèssim i pusilànim disc de shoegaze prematur, aquell estil emparentat amb la fúria de The Jesus And Mary Chain i els instrumentals narcòtics de Spacemen 3. Però tots aquests anys després, i atenent al revival que s'està vivint actualment d'aquestes bandes que intenten sonar com ho feien Ride, Chapterhouse o Swervedriver, el debut de The Telescopes, titulat Taste (What Goes On/1989), esdevé actualment un sisma entre els discos que es van publicar a aquella època, per enfocar-se sense condicions a una immediatesa descomunal en base al soroll rutilant de la seva proposta.

Un disc que s'obre amb el mid-tempo 'And Let Me Drift Away', on s'ensenya el que no serà aquest disc: pop emocional cuinat a foc lent en base a guitarres cristalines. Res de tot això.

D'aquí al final del disc es presenta una pulsió catàrtica de feedback desbocat, de soroll volàtil, però melòdic -estem parlant de pop, per molt de soroll que es faci- a través de cançons enèrgiques, intenses, agressives i viscerals. Quan acaba el disc, pots tenir la sensació d'estar esgotat, com si t'haguessin exprimit fins a la última gota. Una altra vegada: res de tot això. Torneu a pulsar el play i doneu mitja volta més en sentit horari al volum del reproductor. Goig de distorsió. Goig de música.