No se si m'havia passat mai: llegir 16 pàgines seguides sense respirar. Literalment. O com a mínim aquesta és la sensació que vaig tenir en acabar el capítol número 10 titulat Un día en la playa / Huracán en Honolulu. I és que la vida de Mark Oliver Everett, E a partir d'ara, és una retaila de mals moments, però molts mals moments, quasi bé tots els imaginables.
El cantant, compositor, amo i senyor d'una de les bandes més autèntiques, integres i inapelables del panorama menys adoctrinat dels Estats Units, Eels, relata en aquest llibre (la seva primera incursió literària) els vaivens de la seva pròpia vida plena de lliçons de maldades i èxits rotunds. La vida d'aquest geni no ha estat gens fàcil: es va convertir en molt poc temps, de considerar-se un outsider amb tendència a l'horror vacui i el suicidi, a ser l'únic supervivent de la seva estirp.
El relat de la vida de E es pot entendre des de dues vessants. La primera, aquella que fa referència a la duresa dels esdeveniments que poc a poc, sense pausa irremeiable, li van succeïnt: mort, mort i més mort. Però d'altra banda, també hi ha il·lusió per aconseguir allò que considera més preuat, poder tirar endavant el seu projecte musical, però això si, no a qualsevol preu. Cosas que los nietos deberían saber -Things the grandchildren should know, cançó que tanca el seu monumental doble disc Blinking Lights and Other Revelations- és el compendi de totes les vivències de E, contades en primera persona i amb un grau de detall que fa fredat. El bo d'aquest llibre és la forma narrativa, una espècie de biopic amb una línia argumental molt definida, basada en la integritat del protagonista i la seva passió sense límits per la música (i el seu significat personal) que el porta per mil llocs i mil situacions diferents, fets que moldejen la seva creació i que obtenen el pertinent reflex en els discos de Eels.
Un llibre excepcional, venut com a un manual d'autoajuda que no pretén ajudar a ningú, Everett repasa de pe a pa la seva vida, les seves relacions familiars i personals, la seva relació amb la mort, amb l'èxit i amb la decepció; de com es manté quasi bé sempre abstret en un segon pla, com si estés resseguint els seus propis passos des d'un prisma distanciat, així com la seva capacitat per encertar sempre amb l'elecció de les seves amistats. Una certesa que desencadena la carrera de Eels: és quasi bé imperdonable no gaudir del repàs de tota la discografia (tota imprescindible) de la banda mentre es llegeix el llibre. Aquest fet ajuda encara més a realçar el valor d'una obra inquebrantable, íntegra, sincera i molt personal, valors que en una societat adormida i dogmatitzada com l'actual no convencien a George W. Bush, que els va intentar sotmetre a l'ostracisme comercial.
El regust final del llibre és que E pot passar per ser el teu amic, el teu company de feina, aquella persona que sempre veus passar pel carrer a la mateixa hora o aquell altre que sempre beu la mateixa marca de cervesa. Un tipus normal i corrent, exageradament corrent, però amb unes conviccions tan fortes que, si a mes les comparteixes, només et poden fer sentir bé. És aquest plaer relaxant el que et queda després de devorar aquest Cosas que los nietos deberían saber, un llibre condemnat a la relectura.
Una recomanació: millor deixeu l'impagable pròleg de Rodrigo Fresán per al final. Es disfruta molt més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada