12.31.2009
L'APARTAMENT18 DE L'ANY 2010
12.28.2009
VIC CHESNUTT R.I.P.
12.26.2009
THE BEST OF 2009 (i II): 10-1
12.24.2009
THE BEST OF 2009 (I): 20-11
12.23.2009
15 DISCOS IMPRESCINDIBLES PER ENTENDRE LA DÈCADA DEL 2000
12.22.2009
5 RECOPILATORIS IMPRESCINDIBLES DE 2009 (in no order!)
12.21.2009
LLISTES, LLISTES, LLISTES!!!!!!
12.14.2009
THE POSTMARKS - MEMOIRS AT THE END OF THE WORLD
Fa dies que la dèria més pop inunda les parets habitades de l'Apartament18. I un disc que ha sobresaltat per sobre la resta ha estat aquest Memoirs At The End Of The World dels nord-americans The Postmarks. La casualitat va fer que el mateix dia que s'editava el seu disc arreu del món, també vam obrir portes i finestres del nostre Apartament18 (18.08.09).
Estem enfront d'un disc de pop majúscul amb els fonaments fixats en el llegat del Bacharach més cinematogràfic, amb el valor afegit d'un tel experimental que els emparenta amb la vessant més accessible de Broadcast (segurament, gràcies a la similitud de veus entre Tim Yehezkely i Thrish Keenan) aportant un grau d'acidesa a l'edulcorat regust del disc. Les cançons que conformen el disc discorren entre grans orquestacions a base de seccions de corda i metalls, molt a l'estil dels films dels anys 60. Escoltant cançons supremes com No one said this would be easy, que obre el disc, o Don't Know Till You Try se'ns apodera de la ment per uns instants una meravellosa malenconia, aquella que només s'emana els bons discos de pop atemporals.
The Postmarks han creat un disc de melodies evocadores i sofisticades, hereves de compositors de scores clàssics com Mancini o Schifrin, i que representa el pas endavant que necessitaven després d'editar el seu disc de debut (The Postmarks, 2007)i dos compilacions de versions i remixes (The Remixes EP, 2006 i By-the-numbers, 2008).
A l'Apartament18 ens encissa el bon pop, i aquest Memoirs At The End Of The World, estem segurs que d'aquí a uns anys, entraria a formar part dels nostres old dirty diamonds. Però més val disfrutar-lo ara, com un dels discos de pop candent del 2009. Sublim.
12.10.2009
Live!: ISIS+DÄLEK+KEELHAUL
Van obrir la vetllada Keelhaul, combo de speedmetal que ni fu ni fa. Graven per a Hydrahead, segell que comanda Aaron Turner, cap visible d'Isis, fet que els ha portat a fer la gira completa amb ells. Per als amants dels gènere menys exigents podien semblar interessants (guanyant punts a favor en les ràpides composicions instrumentals) però molt previsibles alhora d'enfocar temes de bon metal.
El que és impressionant és el show de Dälek. No tant per l'efecte sorpresa (ja vam disfrutar-los al Tanned Tin) però si per la força, la intensitat i l'actitud del duo sobre l'escenari. Molt més intensos que en l'anterior show, el flow físic i directe del MC cobreix a la perfecció els opressius ritmes a base de samples sinestros i poderosos escopits per l'altra part de grup, situant-se amb mig peu en el gangsta rap més clàssic i propers a la distorsió desbordant de My Bloody Valentine. Una proposta molt suggerent, basada sobretot en el seu últim disc, l'excel·lent Gutter Tactics (Ipecac, 2009). Hi ha moments que sembla com si un camió de gran tonatge et passes per sobre. Ràbia i fúria urbana des de Nova York. Grans.
I després de posar-nos en situació, la intensitat en majúscules va arribar d'una de les bandes més en forma d'aquest postrock escorat al metal més pesat: ISIS. La formació de Los Angeles va deixar patent la seva habilitat per recrear paisatges atenuats juntament amb una desbordant capacitat de devastació total, amb un punch que en directe encara encadila més que no en disc. Un set estructurat a partir dels temes que conformen el seu últim treball, Wavering Radiant (Ipecac, 2009) que la crítica ha considerat el seu disc més accessible. Un directe rotund, ple d'energia i amb un nivell d'intensitat desaforat, on van anar desgranant els temes, fins arribar a un bis descomunal amb Carry i la grandíssima Celestial (The Tower). En definitiva, un directe aplastant d'un dels grups més emblemàtics i representatius del post-metal.
12.01.2009
LABELS#3: SHANSHUI RECORDS
Festa del 6è Aniversari del segell, 2009
Cal destacar diferents fites en la història de Shanshui Records, i que han anat perfilant el seu caràcter: una d’elles, va ser l’edició del seu primer recopilatori V.A. Landscape, una compilació que contenia no solament el bo i millor de la incipient escena experimental xinesa, sinó també artistes de Hong Kong i del Japó. Aquesta aposta segura va fer que al novembre de l’any 2003, Dawei formés part del festival més gran de música electrònica que se celebra a la capital, el “Sounding Beijing”. D’ençà, la relació de Dawei i Shanshui Records amb el món occidental no ha parat: concerts amb Four Tet, World’s End Girlfriend, Piana i d’altres, a més del reconeixement internacional que suposa l’aparició del segell en revistes especialitzades com The Wire o Groove.
Cartell del Neospring Festival de Shanghai
L’any 2005 van editar el segon volum recopilatori V.A. Landscape 2, que ja comptava amb la presència de figures de l’electrònica com Egg, DJ 1000000 o el mateix Alva Noto (capo de Raster Noton, segell del que ja hem parlat a l’Apartament18).
Cartell de la gira asiàtica de Covox+Aonami
L’any 2008 es va crear un subsegell de Shanshui amb el nom de Kill Club, que va porta de gira monumental a 7 artistes durant tot el mes de maig, essent el primer tour show nacional d’un segell de música electrònica del país.
Amb un catàleg d’edicions curt, poc actiu però molt selecte, Shanshui Records és la referència de la música sense compromisos del gegant asiàtic.
El boxset de 8" CD-R x6: inici de la col·lecció
DISCOGRAFIA RECOMANADA PER L'APARTAMENT18
SHS-002 - V.A. - landscape
SHS-004 - Sulumi - visit
SHS-005 - V.A. - landscape 2
SHS-006 - Covox - Delete the elite
SHS-008 - ME:MO - Acoustic View
KC-002 - USK - Dot Matrix Melodiator
+INFO:
http://www.shanshui-records.com/