L'APARTAMENT18 DE L'ANY 2010

El dia 18 d'agost de l'any que acaba de sospirar per última vegada, iniciàvem aquesta aventura basada en la cultura minoritària, des d'un punt de vista personal i, alhora, de sentiment comú, abraçant els sons menys acomplexats i conformistes fins a les lletres més agosarades i compromeses.

Per aquest 2010 que ara estrenem (i que no coincideix amb cap final de dècada, com ens han intentat vendre) continuarem aportant el nostre personal granet de sorra en tot allò que ens apassiona i que ens fa sentir diferents. Discos, discos i més discos; concerts i festivals; llibres, fanzines, còmics i novel·les gràfiques; documentals, bon cinema; en definitiva, l'art en qualsevol de les seves expressions, continuaran desfilant pels passadissos del nostre Apartament.

Així que, benvinguts a l'Apartament18 de l'any 2010.

VIC CHESNUTT R.I.P.

Ens deixa un altre dels més grans. Gràcies per tot, Vic.

Vic Chesnutt (November 12, 1964 - December 25, 2009)

THE BEST OF 2009 (i II): 10-1

I per finalitzar el top del millor del 2009 per a l'Apartament18, els 10 discos més significatius d'aquest any que ara s'acaba. Tot el TOP 2009 el tindreu disponible a l'apartat de Apartament Ambience durant tot el mes de gener.

Així que, del 10 a l'1.

10. ATOM TM - Liedgut

La capacitat sobrecollidora dels sons de Atom TM mitjançant ritmes experimentals, vorejant l'asèpsia, fa que Liedgut sigui un àlbum de música experimental càlid i relaxat. Probablement, el millor editat a Raster-Noton aquest any.

9. THE PAINS OF BEING PURE AT HEART - The Pains Of Being Pure At Heart

La tornada del pop shoegaze té en aquesta banda la seva millor representació: un disc amb melodies perdurables que es desprenen de la millor escola de l'indiepop. Un disc de pop rodó.

8. FUCK BUTTONS - Tarot Sport

Després de Street Horrrsing només podien passar dues coses, dit alçat o dit avall. La producció del grandíssim Weatherall i la mà de Bob Weston han fet que el segon disc del duet sigui la banda sonora (im)possible del dia del judici final. Perquè aquest dia serà una festa èpica. Amunt

7. GRIZZLY BEAR - Veckatimest

El millor disc de post-pop de l'any. Grizly Bear han sabut experimentar amb la fragilitat del folk acústic i del pop de cambra, tot cuinat en un disc gravat en directe. Un disc que conté peces de pop d'una magnitud sumamament inabarcable. Insuperables.

6. OM - God Is Good

Si pensàvem que la separació del duo original (arrel dels malauradament massa oblidats Sleep) reportaria males notícies per als fans de OM, God Is Good és el millor que podia passar: mantres de rock hipnòtic amb lletres inacabables i la millor ració d'aquest magnífic doom hereu de Earth.

5. THE FLAMIG LIPS - Embryonic

El particular Dark Side Of The Moon barrejat amb l'alienació de The Wall, Flaming Lips han retrobat el camí cap a la seva pròpia llum, que no és la emesa per la lluna reflectida pel Sol, sinó pels focus halògens implantats pels habitants de Mart. Un disc sense contemplacions , on es retroba el millor dels Flaming Lips de tots els temps. Grandiós.

4. THE xx - The xx

El millor debut de l'any és una conjunció del millor soft-pop, auster, melòdic i ple de cançons magnífiques. Els fills adoptius de Young Marble Giants han tret la brillantor necessària a un llegat purament pop quasi oblidat.

3. LEYLAND KIRBY - Sadly, The Future Is No Longer What It Was /1/2/3

L'Obra Magna de Leyland Kirby (The Caretaker, V/VM) és un triple disc amb quasi bé 4 hores inabarcables de sons intropectius, samplejats de vinils polsosos, notes de piano clàssic....en definitiva, una obra mestra de música ambient i de modern classical de bellesa infinita.

2. SUNN O))) - Monoliths & Dimensions

Una obra imprescindible per entendre l'evolució d'un gènere, el doom, que necessita d'un impuls que la parella formada per Anderson i O'Malley han fet amb un disc molt, molt intens. Del jazz al rock, a la instrumentació clàssica, a la literatura gòtica....Monoliths & Dimensions és el disc que dóna llum a una de les millors bandes de l'actualitat.

1. BILL CALLAHAN - Sometimes I Wish We Were An Eagle

Un clàssic instantani. Una Obra mestra. Un 10 sobre 10. Callahan: inimitable. Un Must. Gràcies.

THE BEST OF 2009 (I): 20-11

El Xmas Eve és el que té. Així que acabarem per Sant Esteve. Sense més dilació, el millor de 2009, primera part: del 20 al 11. Som-hi.

20. ANIMAL COLLECTIVE - Merriwetaher Post Pavillion

L'últim disc del col·lectiu de Baltimore afincat a Nova York els ha suposat l'accés a una nova divisió, la lliga dels grans. Tot i que aquest disc no és el més complet de la seva carrera, no deixa de ser el disc definitiu que obre les portes al pop i a la psicodelia de la nova dècada que aviat estrenarem.

19. MORITZ VON OSWALD TRIO - Vertical Ascent

Un disc de 4 cançons hipnòtiques, entre el dub i el minimal techno, que transcorren per paisatges gèlids, únicament caldejats per uns ritmes pausats, constants i tranquils.

18. DIRTY PROJECTORS - Bitte Orca

Aquest disc de Dirty Projectors representa una volta de rosca al pop, mitjançant ritmes trenacts, calidesa R&B, veus angelicals i perquè no, espasmes de rock espacial. La confirmació d'una gran banda.

17. ELM - Nemcatacoa

A falta d'un disc de Earth, Elm, projecte unipersonal avesat als ritmes més propers a la estepa siberiana que no pas al magma de l'epicentre de la terra, es treu de la màniga un disc cuinat a foc lent, amb ritmes lentíssims i puntejats de guitarra solemnes. Sublim.

16. FEVER RAY - Fever Ray

Kristen enlluerna amb un disc d'electrònica orgànica, ritmes tribalistes i molt (molt) de soul. Lletrista fantàstica, sembla que tot wl que toca aquesta dona ho converteix en or. Seguint l'estela del meravellós Silent Shout de la seva banda compartida The Knife, Fever Ray fixa la vista cap a un horitzó llunyà. Magnífic.

15. ONEIDA - Rated O

Triple disc, del rock hereu dels Stooges, al screamo més amarg, passant pel dubstep. Oneida és una banda instrumentalment grandíssima, i en Rated O ho defensen a la perfecció.

14. SHACKLETON - Three EP's

Caminant per la foscor amb llum de gas, Shackelton exorcitza els seus dimonis a través de tres EP's publicats aquest any i els compacta en un disc brutal. El dub més tribal deudor de l'escola del gran mestre de tot això: Burial.

13. PREFAB SPROUT - Lets Change The World With Music

La recuperació de Paddy McAloon d'aquest disc que tenia arxivat per polsosos DATS, ha vist la llum aquest 2009. Pop no, POP en majúscules de la millor escola vuitantera, ritmes i lletres que pretenen canviar el món amb la música. És possible? Amb Mr. McAloon, tot és possible.

12. SONIC YOUTH - The Eternal

Incapaços de fer un pas en fals, l'enèsim disc de Sonic Youth és un retorn a l'origen, a la rabia sostinguda, amb pildores d'indie rock com nomes ells saben fer. La banda més gran, si senyor. I The Eternal, així ho demostra.

11. BROADCAST & THE FOCUS GROUP - Investigate Witch Cults Of The Radio Age

Uns altres que tampoc saben fer un pas en fals, els inimitables Broadcast s'alien amb Focus Group per revoldre els estaments del pop electrònic amb un miniàlbum de 23 cançons (!) on els sons abruptes, ficticis, dignes de la millor ciència ficció es donen la mà amb el pop més evocador de la banda de Bristol. Grans.

15 DISCOS IMPRESCINDIBLES PER ENTENDRE LA DÈCADA DEL 2000

Continuem amb la recopilació de llistes. Ara toca el torn al final de la dècada que s'acaba (2000-2009) i que ens ha deixat un reguitzell de noves sensacions musicals molt important. De milers d'estils diferents, però amb el rock, el pop, l'electrònica i el dub com a estructura bàsica, per aquesta dècada han passat milers de versions millorades i revisions d'estils que, en el seu dia, van sorgir com a novetats i que han vist com s'han consolidat en els últims anys. Del weird folk a la indietronica, del grime al two-step, de l'electroclash al revival 80, del nou rock psicodèlic al pop shoegaze de segona generació, tots han vist com en aquesta dècada els ha impulsat per corrents que els han evolucionat de forma extraordinaria.

Aquests 15 discos que l'Apartament18 ha recollit (i que no hem ordenat, expressament) pensem que són 15 visions diferents de la dècada feta música, i la música feta sensació, que és el que ens interessa. Aquí van els 15 discos necessaris per entendre la dècada del 2000, segons el bon criteri de l'Apartament18.

RADIOHEAD - KID A

LCD SOUNDSYSTEM - LCD SOUNDSYSTEM

THE AVALANCHES - SINCE I LEFT YOU

WILCO - YANKEE HOTEL FOXTROT

GODSPEED YOU BLACK EMPEROR - LIFT YOUR SKINNY FISTS LIKE ANTENNAS TO HEAVEN

KANYE WEST - LATE REGISTRATION

SUNN O))) - MONOLITHS & DIMENSIONS

BJORK - VESPERTINE

ARCADE FIRE - FUNERAL

PANDA BEAR - PERSON PITCH

DAFT PUNK - DISCOVERY

SIGUR ROS - AGAETIS BYRJUN

PORTISHEAD - THIRD

BURIAL - UNTRUE

ROBERT WYATT - CUCKOOLAND

5 RECOPILATORIS IMPRESCINDIBLES DE 2009 (in no order!)

Per començar el nostre particular compte enrrere cap al millor de l'any que ara s'acaba, i seguint el programa tal i com el vam definir ahir, avui t0ca dir els 5 recopilatoris de 2009 que no s'han de deixar passar per alt.

HYPERDUB: 5 YEARS OF HYPERDUB RECORDS

Imprescindible per conèixer com ha evolucionat la música electrònica dels últims temps, el testament d'Hyperdub Records és un full de ruta vibrant, emocionant i ple de noves sonoritats úniques, aquelles que encara recargolen més el que fins ara havia estat l'evolució IDM del grime: el dubstep. Si aquest 2009 ha estat l'any d'aquest estil, Hyperdub és el seu màxim exponent. Un doble disco que viatja de Burial a Joker, de Kode 9 a Rustie. Essencial.

SOUL JAZZ: FREEDOM, RHYTHM & SOUND

Juntament amb un llibre excepcional que recull les millors 200 caràtules de la contracultura jazz dels anys 60, aquesta compilació supèrbia de free jazz és la representació de la generació que va voler buscar i trobar la part social de l'art, el control total sobre l'obra creada i el moviment en favor dels drets civils d'una societat cada cop més aburgesada. Un doble disco que va des de Steve Reid a Joe McPhee, de Archie Sheep a Sun Ra. Sublim.

ROUGH TRADE SHOPS: INDIEPOP 09

2009 ha estat l'any del resorgiment de les velles glòries shoegaze (no totes) i l'edició de discos de l'enyorat anarak pop grandíssims. L'olfacte sempre instintiu i ben guiat de les Rough Trade Shops de Londres ha compilat en un sol disc el bo i millor d'aquest pop necessari que viu de la immediatesa i de les melodies eternes. De Sad Days For Puppets a Liechstenstein, de Los Campesinos a The Pains Of Being Pure At Heart. Pop perfecte.

RUSHHOUR: BEAT DIMENSIONS, vol. 2

Si el dubstep representa una nova dimensió per a la música electrònica, la gent de Rushhour ha tret a relluir el periscopi des de la part més fonda del mar dub per observar on podria situar-se una nova volta de rosca al dubstep i a la música electrònica en general. De Ras G a Devon i de Dalt Wisney a Bussy. El so de la pròxima dècada.

AUDIOBULB: 2 - FAVOURITE PLACES

Els sons abstractes, però de bellesa infinita, són els que han abanderat al segell Audiobulb al llarg dels anys. Just quasi bé al final de l'any, es treuen de la màniga aquest amalgama de sons trencats i melodies etèries que representa l'incorformisme tàcit i inherent de l'escena electrònica experimental. De Lawrence English a Calika, d'Icarus a Austestici. Gran entre grans.

LLISTES, LLISTES, LLISTES!!!!!!

Bé, arribem a final del 2009, l'any de l'obertura del nostre flamant Apartament18, i com que som amants de les llistes (en ordre i sense) hem preparat un especial de llistes del millor i més interessant de tot allò que hem pogut escoltar al llarg de l'any, que ha estat molt i variat. I també aprofitem per recopilar quins han estat aquells discos que calia saber-se de memòria durant la última dècada per entendre els noughties, que ara finalitzen.

Així doncs, el programa que tenim previst fins arribar al dia de Nadal és el següent:

Dimarts, 22: 5 recopilatoris imprescindibles de 2009

Dimecres, 23: 15 àlbums necessaris per entendre la dècada del 2000

Dijous, 24: El millor de l'any 2009, del 20 al 10

Divendres, 25: El millor de l'any 2009, del 10 a l'1

Aquest és el nostre programa, on tindreu disponibles els 20 millors discos del 2009 per a l'Apartament18.

THE POSTMARKS - MEMOIRS AT THE END OF THE WORLD

Fa dies que la dèria més pop inunda les parets habitades de l'Apartament18. I un disc que ha sobresaltat per sobre la resta ha estat aquest Memoirs At The End Of The World dels nord-americans The Postmarks. La casualitat va fer que el mateix dia que s'editava el seu disc arreu del món, també vam obrir portes i finestres del nostre Apartament18 (18.08.09).

Estem enfront d'un disc de pop majúscul amb els fonaments fixats en el llegat del Bacharach més cinematogràfic, amb el valor afegit d'un tel experimental que els emparenta amb la vessant més accessible de Broadcast (segurament, gràcies a la similitud de veus entre Tim Yehezkely i Thrish Keenan) aportant un grau d'acidesa a l'edulcorat regust del disc. Les cançons que conformen el disc discorren entre grans orquestacions a base de seccions de corda i metalls, molt a l'estil dels films dels anys 60. Escoltant cançons supremes com No one said this would be easy, que obre el disc, o Don't Know Till You Try se'ns apodera de la ment per uns instants una meravellosa malenconia, aquella que només s'emana els bons discos de pop atemporals.

The Postmarks han creat un disc de melodies evocadores i sofisticades, hereves de compositors de scores clàssics com Mancini o Schifrin, i que representa el pas endavant que necessitaven després d'editar el seu disc de debut (The Postmarks, 2007)i dos compilacions de versions i remixes (The Remixes EP, 2006 i By-the-numbers, 2008).

A l'Apartament18 ens encissa el bon pop, i aquest Memoirs At The End Of The World, estem segurs que d'aquí a uns anys, entraria a formar part dels nostres old dirty diamonds. Però més val disfrutar-lo ara, com un dels discos de pop candent del 2009. Sublim.

Live!: ISIS+DÄLEK+KEELHAUL

ISIS+DÄLEK+KEELHAUL

26.11.09 / Sala Apolo / BCN

Van obrir la vetllada Keelhaul, combo de speedmetal que ni fu ni fa. Graven per a Hydrahead, segell que comanda Aaron Turner, cap visible d'Isis, fet que els ha portat a fer la gira completa amb ells. Per als amants dels gènere menys exigents podien semblar interessants (guanyant punts a favor en les ràpides composicions instrumentals) però molt previsibles alhora d'enfocar temes de bon metal.

El que és impressionant és el show de Dälek. No tant per l'efecte sorpresa (ja vam disfrutar-los al Tanned Tin) però si per la força, la intensitat i l'actitud del duo sobre l'escenari. Molt més intensos que en l'anterior show, el flow físic i directe del MC cobreix a la perfecció els opressius ritmes a base de samples sinestros i poderosos escopits per l'altra part de grup, situant-se amb mig peu en el gangsta rap més clàssic i propers a la distorsió desbordant de My Bloody Valentine. Una proposta molt suggerent, basada sobretot en el seu últim disc, l'excel·lent Gutter Tactics (Ipecac, 2009). Hi ha moments que sembla com si un camió de gran tonatge et passes per sobre. Ràbia i fúria urbana des de Nova York. Grans.

I després de posar-nos en situació, la intensitat en majúscules va arribar d'una de les bandes més en forma d'aquest postrock escorat al metal més pesat: ISIS. La formació de Los Angeles va deixar patent la seva habilitat per recrear paisatges atenuats juntament amb una desbordant capacitat de devastació total, amb un punch que en directe encara encadila més que no en disc. Un set estructurat a partir dels temes que conformen el seu últim treball, Wavering Radiant (Ipecac, 2009) que la crítica ha considerat el seu disc més accessible. Un directe rotund, ple d'energia i amb un nivell d'intensitat desaforat, on van anar desgranant els temes, fins arribar a un bis descomunal amb Carry i la grandíssima Celestial (The Tower). En definitiva, un directe aplastant d'un dels grups més emblemàtics i representatius del post-metal.

LABELS#3: SHANSHUI RECORDS

La història de Shanshui Records no es pot entendre sense fer el seguiment del seu fundador, un dels músics claus en la (re)conversió de la creació musical al gran país asiàtic: Sun Dawei. Després del seu pas pel conservatori de música de l’Escola d’Art de Shenyang, es pot considerar a Dawei com a un dels precursors de la introducció de la composició electrònica dintre els paràmetres establerts pel rock de tall més clàssic.

Avesat als sons més durs de l’electrònica –abraçant preferentment el hardcore i el breakcore– la seva evolució ha anat dirigida cap a les tonalitats més atmosfèriques i abstractes. Així mateix, Dawei fou nominat l’any 2002 per a ésser guardonat amb el premi “China Musical Medium Award” arran de la seva implicació amb el col·lectiu de música electrònica Modern Sky Records. Aquest reconeixement nacional (i quan fem ús d’aquest concepte en un país com la Xina, hem de percebre canvis de magnitud) li va servir de plataforma per a obrir una nova etapa amb la fundació d’un dels segells més influents i menys conformistes del gegant asiàtic: Shanshui Records.

Festa del 6è Aniversari del segell, 2009

Shanshui Records és un segell ubicat a Beijing, fundat per Sun Dawei al desembre de l’any 2002. Eminentment de caràcter electrònic, Shanshui Records ha destacat per ser la casa de referència de les formes electròniques menys usuals: de l’experimentació pura i dura, a l’IDM més lleugera; del breakcore salvatge a l’electrònica pop de tintada indie. Aquest vindria a ser l’amalgama sonor d’aquest meravellós segell xinès.

Cal destacar diferents fites en la història de Shanshui Records, i que han anat perfilant el seu caràcter: una d’elles, va ser l’edició del seu primer recopilatori V.A. Landscape, una compilació que contenia no solament el bo i millor de la incipient escena experimental xinesa, sinó també artistes de Hong Kong i del Japó. Aquesta aposta segura va fer que al novembre de l’any 2003, Dawei formés part del festival més gran de música electrònica que se celebra a la capital, el “Sounding Beijing”. D’ençà, la relació de Dawei i Shanshui Records amb el món occidental no ha parat: concerts amb Four Tet, World’s End Girlfriend, Piana i d’altres, a més del reconeixement internacional que suposa l’aparició del segell en revistes especialitzades com The Wire o Groove.

Cartell del Neospring Festival de Shanghai

L’any 2005 van editar el segon volum recopilatori V.A. Landscape 2, que ja comptava amb la presència de figures de l’electrònica com Egg, DJ 1000000 o el mateix Alva Noto (capo de Raster Noton, segell del que ja hem parlat a l’Apartament18).

iLoop: Live

Entre els artistes que figuren en la nòmina de Shanshui records hi destaquen COM.A, un jove anglès criat a l’antiga colònia i resident a Tòquio i amistat dels incansables Tigerbeat6, el suec Covox i el japonès USK amb la seva fantasia pop a ritme de 8-bit, el drum’n’bass de Dead J, els imprescindicles ME:MO i el seu so proper a la indietronica més clàssica, el post-rock electrònic de iLoop o el mateix Sun Dawei, sota el nom de Sulumi, la parafernàlia esbojarrada de Panda Twin i la folktrònica introspectiva de Nara, a més de la locura gabber/speedcore/breakcore/chiptune de Bokusatsu Shoujo Koubou.

Cartell de la gira asiàtica de Covox+Aonami

L’any 2008 es va crear un subsegell de Shanshui amb el nom de Kill Club, que va porta de gira monumental a 7 artistes durant tot el mes de maig, essent el primer tour show nacional d’un segell de música electrònica del país.

Amb un catàleg d’edicions curt, poc actiu però molt selecte, Shanshui Records és la referència de la música sense compromisos del gegant asiàtic.

El boxset de 8" CD-R x6: inici de la col·lecció

DISCOGRAFIA RECOMANADA PER L'APARTAMENT18

SHS-002 - V.A. - landscape
SHS-004 - Sulumi - visit
SHS-005 - V.A. - landscape 2
SHS-006 - Covox - Delete the elite
SHS-008 - ME:MO - Acoustic View

KC-002 - USK - Dot Matrix Melodiator

+INFO:
http://www.shanshui-records.com/