KEEPING THE PEEL SPIRIT

10.27.2010

ATP curated by ANIMAL COLLECTIVE




The first announcements chosen by Animal Collective for the line-up are:

ANIMAL COLLECTIVE
GANG GANG DANCE
LEE SCRATCH PERRY
ARIEL PINK'S HAUNTED GRAFFITI
BROADCAST
BLACK DICE
MEAT PUPPETS performing Up On The Sun
THE FROGS performing It's Only Right & Natural
IUD
OMAR-S
PRINCE RAMA
SPECTRUM
DENT MAY
GROUP DOUEH
THE BROTHERS UNCONNECTED
SUBLIME FREQUENCIES DJs + Films
DERADOORIAN
ZOMBY
VLADISLAV DELAY

10.25.2010

SIX YEARS WITHOUT JOHN PEEL



Six years without John Peel. Six years without your inspiration. John Peel: the most important and inspirational music figure in the XX century.

Miss you, John.

L'APARTAMENT18: A SMALL SITE TRYING TO KEEP THE PEEL SPIRIT

10.22.2010

UMBERTO - Prophecy Of The Black Widow (Not Not Fun/2010)



M'he quedat impressionat amb el disc que s'ha tret de la màniga Matt Hill sota el psedònim Umberto, que passa a engrossar la ja de per si llarga llista de noms imprescindibles que ha anat parint la factoria de Not Not Fun records.

Prophecy Of The Black Widow (Not Not Fun/2010) són vuit temes de clara tendència score cinematogràfica, tintada pels horror films d'aires '80, que a mi personalment, em recorden a uns Goblin passats pel tamís synth-wave. Tot i això, és un album de creix a cada escolta, que es dilata en el temps i en l'espai i que més enllà de les clares referències que abans he refenciat, també s'amaga un tel de rock instrumental, de cuidada carència post que es va fent forta tal i com avança el disc i es dissipa la boira.

Un disc especial, de tirada limitadíssima, imprescindible si encara penseu que la música era un element fonamental en les pel·lícules de Carpenter o Argento de fa 30 anys.

MOTION SICKNESS OF TIME TRAVEL - Seeping Through The Veil Of Unconscious (Digitalis Limited/2010)



La veritat, no m'agrada la moda aquesta -perquè si, considero que simplement és una moda- que des de ja fa un temps envolta a desenes de segells undergrounds de tot el món, sobretot les relatives al drone i assimilats, a editar als seus grups en cassettes. Perquè se'm fa difícil comprendre com un format tan poc versatil i funcional, tècnicament desfasat, sigui devoció per a aquests artistes. Quan aquest haurien de saber que el format és el vinil.

Ja fa uns anys, quan es va començar a despertar tot el tema de les edicions en cassette, i abans que la revista Wire inclogués una columna dedicada exclusivament a les edicions en aquest format, ja vaig jurar i perjurar en els meus fòrums interns que mai, MAI, compraria un cassette. Per comprar ja hi ha el vinil.

Però després et passen coses com aquesta. Que et trobes pel camí un disc com el de Motion Sickness Of Time Travel, i te n'adones que només ha estat editat en cassette. 80 còpies que van volar el primer dia de posar-se a la venda a través del web de Digitalis. I es que aquest disc de Rachel Evans s'ho val.

Seeping Through The Veil Of The Unconscious (Digitalis Limited/2010) són 50 minuts de pura joia sonora, repartides en 3 cançons per cara, amb reminiscències als ambients enrarits i preciosos dels primers discos de Grouper, però en aquest cas, canviant la guitarra pels sintetitzadors. Són composicions basades en drones calavèrics, veus fantasmagòriques, i sons crepitants: un exemple perfecte d'això que s'anomena hauntology i que tantes bones referències ens ha donat als qui som amants del gènere (Svarte Greiner, Back To Comm, Philip Jeck, etc...).

En definitva, espero que Digitalis es posi les piles i reedita aquesta meravella en vinil, fent així que pugui inundar i omplir de bellesa trèmula els espais buits de l'Apartament18. Un gran disc a tenir en compte a les llistes del millor de l'any.

10.21.2010

ARI UP (The Slits) R.I.P.



Sad news. Ari Up, a prime former of the seminal band and favourite The Slits, passed away. Rest in peace.

10.20.2010

PAPA M - Live at ATP Festival New York 2010



Meravellós i extrany set que va brindar David Pajo -de qui us he parlat en algunes ocasions a l'Apartament18, i per a mi, membre de la Santíssima Trinitat del post-rock- sota el pseudònim de Papa M a l'últim festival All Tomorrow's Parties celebrat a la ciutat de Nova York. Música ambiental, íntima i incisiva guiada pels puntejos de guitarra i sintetitzadors electrònics. Un gust per a l'oïda, i és que el que aquest home toca es convertiex en or.

Podeu descarragar el set concret clicant aquí. Gentilesa de Free Music Archive.

10.19.2010

THE BLUUUUUUUUUUUEEESSSSS XPLOSIONNN!!!!!!



A per l'abonament del PS!!!!

TREMBLING BLUE STARS - Fast Trains And Telegraph Wires (Elefant Records/2010)



Lo prometido es deuda.

Aquest matí feia explícit a través del twitter la meva devoció per tot allò que toca Bobby Wratten. Però el desànim s'alenteix quan et diuen que aquest Fast Trains And Telegraph Wire (Elefant Records/2010) és l'últim disc de Trembling Blue Stars. Merda.

Mentre escric aquesta petita ressenya escolto el disc i tota le meva joventut em passa per davant. És una sensació agradable, perquè penso "Què bo!", "Què gran!" però quan torno a la realitat i les meues neurones tornen a la rutilant feina d'escriure sobre música, penso: Merda. L'últim disc de Trembling Blue Stars?

Segueixo a Robert Wratten des de The Field Mice, de Northern Picture Library i sempre he pensat que tot el bo i millor ho ha volcat a TBS. Para muestra un botón: s'acomiada amb un disc de pop clàssic, on les paraules Sarah o Shinkansen il·luminen els estrats de cada cançó, de cara cor, de cada racó d'aquest meravellós últim disc.

TBS posen a disposició d'aquell qui vulgui la banda sonora perfecta per acompanyar aquesta tardor freda, responent amb vols d'intimitat i mantes fetes de delicadesa. La veu de Beth Arzy segueix present, basculant entre allò terrenal i allò digne de les divinitats més inabarcables, enxamplant els puntejos de guitarra atemporals i els ritmes sintètics de les composicions de Wratten.

Trobaré molt a faltar a TBS. I em sembla que amb això, està tot dit.

DAN MELCHIOR UND DAS MENACE - Visionary Pangs (S.S. Records/2010)



Fan que sóc de Dan Melchior Und Das Menace, els que visiteu sovint l'Apartament18 ja sabeu a què us exposeu quan un escolta la seva música: blues de carretera secundària, guitarres esmolades, canvis de ritme trencallosos i molta, molta actitud. Visionary Pangs (S.S. Records/2010) és la seva última parida: 6 cançons (3 per cara) de rock emmascarat, punk d'anar per casa i maniobres de 12 minuts jugant a ser Syd Barrett. La segona cara, amb dos temes més relaxats, exploten amb Intelligent Design Pt 2: space-noise-blues-psicodèlia. Ahí es ná!

GODFLESH - Streetcleaner (Mosh, 1989)



Parlar de Justin K. Broadrick és sinònim a l'Apartament18 d'allò que els feligresos en diuen "Paraula del Senyor". Fa dies que he tornat a una banda, a un disc, del tot definitiu i definitori. Encara no entenc com hi ha gent que parla de grindcore quan es refereixen a aquesta meravella de la música industrial, fosca, freda i dura anomenada Streetcleaner (Mosh, 1989) d'una de les bandes bàsiques per entendre les derivacions que ha anat fet el metal fins al nostres dies: Godflesh.

Un disc replet d'opressió mil·limètrica, malrollisme, violència tàcita, nihilisme pur i visceralitat a raudals. Des del principi amb els crits esmorteïts i ofegats de "Breed....like rats!" a les veus letals i pregravades de Devastator; les cançons que formen aquest disc desprenen una intensitat tan exagerada en l'ambient que es podria fer, fins i tot, perceptible als sentits menys entrenats. Un disc que ha estat una influència per al rock, per a l'experimentació, per al folk i fins i tot per a l'electrònica actual. Qualsevol excusa hauria de ser suficient per tornar i retornar a aquest Streetcleaner de Godflesh. Paraula de Déu.

ALL TOMORROW'S PARTIES DVD



Una de les últimes adquisicions que he fet i que t'obre els ulls a aquest fenòmen que és el festival All Tomorrows Parties. Un festival diferent (amb base en una ciutat de vacances anglesa, artistes i públic compartint bungalows, concerts improvisats, etc.) del qual encara no tinc clar que es pugui parlar d'un cert hedonisme pel que fa a la seva concepció, però amb una rigorositat a l'hora de programar d'escàndol.

Si esteu familiaritzats amb el festival Primavera Sound, reconeixereu que són els programadors d'un dels millors (per no dir el millor) escenari del festival, l'ATP. Barry Hogan és el cervell de l'invent, impulsat i curat l'any 1999 per Belle & Sebastian i que no ha parat de crèixer durant tots aquest anys, fins arribar a celebrar un holiday a Nova York, programar en base a allò que votaven els fans o fins i tot despertar a bandes mítiques com The Pop Group, Jesus Lizard o My Bloody Valentine.

Un visionat imprescindible per entendre que les coses es poden fer d'una manera diferent, la manera que agrada a l'Apartament18. "Totalmente a favor".

10.12.2010

DOMINANT LEGS - Young At Love and Life EP (Lefse Records/2010)


Fa dies que l'Apartament18 es veu envaït per carències pop d'altres èpoques, sobretot per Roddy Frame i els seus Aztec Camera. Una cosa et porta a l'altra, i fa uns dies vaig recordar que encara tenia pendent recollir els últims fruits del raríssim Ryan Lynch. Si amb Girls ja va fer una declaració d'intencions de gran volada amb el seu disc de debut, ara, i juntament amb Hannah Hunt, publica un EP de pop com el que es feia abans (d'aquí el lligam amb l'anterior) sota el paraigua de Dominant Legs.

Un EP anomenat Young At Love And Life (Lefse Records/2010) de 4 cançons influenciades pel pop dels Belle & Sebastian més tecnològics o esperant a ser tocats per la vareta màgica de Arthur Russell. Guitarres cristalines, percusions a la Free Design i la veu de Hannah Hunt que remarca de manera angelical les principals virtuts del seu company, a la veu principal. Si ets dels que encara recoren el bon pop, Dominant Legs estan esperant a que els escoltis.

EMERALDS - Does It Look Like I'm Here? (Editions MEGO/2010)



No es poden comptar tots els discos, cassettes, CD-R, EP, singles de 7'' que han anat publicant Emeralds al llarg d'aquests últims anys però una cosa si que està clara: si en What's Happened (No Fun Productions/2009) ja deixaven entreveure la llum al final del túnel amb espirals de notes sintetitzades i tractaments afables del soroll; aquest Does It Look Like I'm Here? (Editions MEGO/2010) és el disc més accessible del trio de Cleveland.

Seguint els patrons rítmics de la guitarra de Mark McGuire, l'últim disc publicat de Emeralds destil·la tot el que els seus precursors dels anys 70 -sobretot amb la vista posada amb els devanejos contemporanis de Klaus Schulze i la kosmische musik- van posar sobre la taula: pop electrònic vanguardista, electrònica somiadora de traçada allargada amb tempos fràgils hereus dels millors Fripp i Eno i ric en textures complexes. Molt Gran.

10.09.2010

THE WORLD INTERNATIONAL JOHN PEEL DAY 2010



Sembla que no fa res que penjava a l'Apartament el logo del John Peel Day de l'any passat, on us prometia que des de l'A18 ho celebraríem amb una festa (i, a més, ho faig fer amb tota rotunditat). Doncs bé, un altre any i un altre John Peel Day que encara no puc celebrar. Però les converses ja estan iniciades i la maquinària funcionant....qui sap si d'aquí 1, 2 o 3 anys podem veure el logo del John Peel Day al costat del de l'Apartament18. Amb ganes i il·lusió tot és possible.

Avui és el John Peel Day 2010 i s'ha centralitzat amb una festa al Bloomsbury Bowling Lane de Londres. Amb 3 escenaris, més de 20 promotores implicades i més de trenta artista, sembla que per fi s'ha institucionalitzat lña celebració del que va ser el meu inspirador i una llegenda de la ràdio, o com a mi m'agrada definir "la figura musical més influent del segle XX".

A contiunuació us deixo informació completa, facilitada per Damnably, un dels organitzadors de l'event:


The Short:

A collective of 20 Promoters, Labels, Zines and Radio DJs will be presenting over 30 acts & DJs on 3 stages in celebration of the man who gave us all good taste!


The Blurb:
John Peel was the greatest DJ the world has known and over the course of his 40-year career he rode on the crest of a wave bringing the best groundbreaking acts to the public. From T Rex, David Bowie, Elton, Captain Beefheart, The Slits, The Fall, Louden Wainwright, The Damned, PJ Harvey, Pulp, Laurie Anderson, Extreme Noise Terror to Nirvana, The White Stripes and many many more acts owed their lucky break/careers to John Peel. We will celebrate his legacy with red wine, loud music and a lot of dancing and laughter!

The Good:
Proceeds will go to the DEC Charity.

The Promoters:
Damnably / Dandelion FM / Fortuna Pop / Freedom of Expression / God Don’t like it / God Is In The TV / Gravid Hands / How Does it Feel To Be Loved? / Monotreme / Neo Magazine / Silver Rocket / Southern / Subba Cultcha / The Other Woman radio Show (Resonance FM) / Vacilando68 / Vacuous Pop / Wears The Trousers / WIAIWYA


THE BANDS

BAANEEX / Bearsuit / Cosmic Shenngy / Cove / Hyrst / Horowitz / ice, sea, dead people / Indieoke / Mary Epworth and the Jubilee Band / Model Village / Nedry / NITKOWSKI / Smallgang / Stereolab (Laetitia DJ SET) / Superman revenge squad / Susie hug / Vatican Cellars


BAANEEX

BAANEEX make fun, tunesome, rawcore noises; avant garde pop-punk ditties; post-rock dib-dabs and mellow, pensive warbles. Formed on February 12th 2010 the four-piece take in a diverse range of influences and sellotape them together into songs about Dracula, Dracula and swans.


Bearsuit

Championed by BBC DJs including John Peel, Steve Lamacq, Huw Stephens, Rob Da Bank, Phill Jupitus, Marc Riley, Tom Robinson, Colin Murray, Gideon Coe and John Kennedy on XFM and voted Best Breakthrough Act at CMJ in a New York Times poll of conference badge holders and received shining reviews including Pitchfork.


“In an era when almost everything is quite like something else, Bearsuit are not quite like anything.” John Peel

Cosmic Shenngy

A rare show by Cosmic Shenngy (“An ambassador for the Chinese avant-garde” – TIME) one time ‘Hang the Box’ drummer (China’s first punk rock band who signed to Cherry Red) and daughter of a Cosmonaught, who dropped the sticks to pursue a more experiemntal space/krautrock bent. Shenngy has collaborated with Elliott Sharp, Alvin Curran, Damo Suzuki and Blixa Bargeld. She also performs as ‘White’ with Shou Wang from ‘Carsick Cars’ and has toured with Neubauten.Cosmic Shenngy will also DJ Techno/German House/Dub Step/Raggae and Kraut/Space Rock.


Crumbling Ghost

Riff-Tastic Post-Doom/Prog-Folk from Damo Suzuki’s loudest backing band, that recently super-rocked with Stinking Lizaveta.


Cove

London’s Cove are a three peiece rock band who deal in mighty fine riffage over DC basslines and intelligent drumbeats; for fans of Hoover, AC/DC and Slint. Their latest album ‘Show Me Your Nature’ was released earlier this year on Unlabel…expect more to come!


Former Utopia

Radio 6/Resonance FM featured, genre defying intelligent edgy song smith that producing the kind of mortally sad, black humoured alt. folk that reminiscent of Lambchop, Mountain Goats and on occasion Shellac. George plays Guitar and is from East London, Rama drums and is from East Seoul. Russ plays Bass and is from Romford and 100% of Russell and the Wolf Choir. They’ve gigged with Steve Malkmus, Shonen Knife, Moon Mama (Afrirampo), Julie Doiron, Thee More Shallows, Mick Turner (Dirty Three) and David Grubbs.


“Like (smog) on holiday in Shellac”Drowned in Sound

Horowitz

Horowitz formed in 2004 as a three-piece bedroom project. Expect Pavement-esque guitar mangling and Subway Organization style noise pop.


“If the restarted Hadron collider proves to have half as much furniture-wrecking power as a Horowitz chorus, then we’re all in trouble. For other bands, Horowitz make lesson one quite simple: have tunes. Loads of them.” – In Love With These Times in Spite of These Times

ice, sea, dead people

Ice, Sea, Dead People are three child-men from London who are sick and tired of rock music that isn’t. Inspired by art-rock and punk luminaries such as Fugazi, Liars, Erase Errata, Black Eyes, et al, the trio are more than content to punch through the ceiling of their peers to achieve an even more liberal approach to their explosive sound formed from sharp riffery, rhythmic foreplay and peaking with esoteric vocals. Everything is distorted, most of it is screamed and all of it is energetic.


“One of the loudest new bands I’ve seen in a long while… Properly forthright, in-your-face rock music.”
Steve Lamacq – BBC 6 Music (’6 Music Unsigned Band of the Week’)

“Sawtooth plosives of guitars strung like catapults and screams at exactly the right frequency to be heard by humans.”
Plan B Magazine (RIP)

Indieoke (2 sets)


If you’ve ever fancied giving Albarn, Ditto, Curtis, Cocker, Kapranos and the like a run for their money by fronting your own indie band then Indieoke is the place to do it.


Thier amazing live band will take to the stage and belt out the indie classics, for your pleasure, while you, the REAL stars, take turns in joining the band for one number at a time. Members of the audience (YOU!) take the spotlight to belt out such monster songs as, There she goes, Take Me Out, Common People, Panic, Where’s Me Jumper, 7 Nation Army, Hounds of Love, Love Will Tear Us Apart and Buddy Holly and TEENAGE KICKS for this very special John Peel Day Indieoke!
Recommended by Lauren Laverne BBC 6 Music


Lail Arad

Young, up and coming folk singer/songwriter and engaging performer, who has played with the likes of Devendra Banhart and has a growing reputation on the London folk scene.


Mary Epworth and The Jubilee Band

Psych soul Chanteuse Mary Epworth’s music calls to mind the lushness of Holland era Beach Boys, the plugged in folk of Fairport Convention and the heavy fuzz of Flower Travellin’ Band. Mary’s harpsicord, synth and harmony laden debut album is being recorded as we speak.


It’s as mesmerising as it is unnerving.” The Guardian

“Imagine a folk Black Sabbath with brass band accompaniment and you’re there. I’ve never heard anything like this. More, please!” Terrascope

Model Village

Model Village is a new band, with a new beginning; they have all done lots of things before.. but why live in the past, they ask, why not live in the model village of the future? If you can think of nothing better than coming home, popping off your shoes and settling into a lush bed of indie jangle-tinged folk, then step this way, into your new compact abode …

They’ve been playing out with; Casiotone for the painfully alone, Allo Darlin’, Singing Adams, Pony Collaboration, Jeremy Warmsley, Six toes, and Get Cape, Wear Cape, Fly.


Nedry

Nedry are Matt Parker, Chris Amblin and Ayu Okakita. Following a series of internet based interactions between 2007 and 2008, the three-piece decided to meet face-to-face in the spring of 2008 and since then they have exploded!


The band have seen an incredible amount of Radio play-particularly from Huw Stephens on Radio One who loves them! Endless glowing reviews and massive tours followed. John Peel almost certainly would have approved of this innovative genre hopping act.

“(Nedry) reinvent the (trip-hop) genre on their terrific debut, a futuristic sonic collage of dreamy glitch-folk, shimmering electronica and weapons grade dubstep percussion.” **** UNCUT

“Intriguing and fantastic!” John Kennedy – XFM

NITOWSKI

Nitkowski’s music consists of interlocking guitar and drum figures with sparse vocals, and is inspired by the uncompromising attitude and caustic atmosphere of This Heat, the clinical, deceptively simple technicality of Botch, the interlocking tones of Indonesian Gamelan music, the cyclical rhythms of some African folk music, and the wonder of gin.


“One of those bands who’s [sic] songs just don’t go anywhere.” Downtuned.net

Paul Hawkins

Formed from a ragbag gang of outsiders and fronted by the most singular frontman in Britain today Paul Hawkins (and his outfit, Thee Awkward Silences) is smart, intriguing and wildly entertaining outsider pop mavericks.


smallgang

Sounding something like Johnny Cash fronting Sonic Youth or Smog’s Bill Callahan holding his own in front of Dinosaur Jr, anyone who loves exciting and intelligent rock music will find something to love in the repertoire of Smallgang. The band have just recorded their 2nd album and it is being mastered in Echolab Denton by Midlake/New Pornographers/Silkworms favourite sound tech Matthew Barnhart.


“falling somewhere between Regeneration-era The Divine Comedyand Stephen Malkmus at his most post-punk.” God Is In The TV

Stereolab (Laetitia DJ SET)

DJ Set from Laetita Sadier-founding member of super legendary uber cool band ‘Stereolab’. Formed in 1990 and saw global success with their mix of hypnotic experimental electronica and naive French pop. They recorded 8 John Peel sessions and remain one of the most influential UK acts.


Superman Revenge Squad

Superman Revenge Squad is one bloke from Croydon, called Ben, and an acoustic guitar. He is sometimes joined by a man called Martin, and a cello.


Susie Hug

Susie first came to prominence fronting The Katydids, and following collaborations with acts such as The Blue Aeroplanes and Fatima Mansions, has seen a solo career flourish with albums recorded with Travis and most recently Calexico, who backed Susie on her latest release ‘Tucson Moonshine’ on Vacilando ‘68 Recordings.


Theo

One man math rock band Sam Knight, Taut, chugging guitar loops layer up with frenetic tapping patterns that interweave in spiraling complexity before near sub-atomically precise, powerhouse drumming.


Vatican Cellars

Hailing from London and Orange County The Vatican Cellars write songs about death, loss and guilt. They write songs late at night from the bottom of a bottle of wine, songs that are sung down the phone in the early hours, songs that bring to mind Nick Drake, The Lilac Time and Tindersticks.


Your New Friend

Named after an obscure Smog song, this new acoustic duo features ultra baritone voiced Simon Kobayashi (smallgang), with Sun Kil Moon-esque guitar workouts from Alex Carter (Armchair Songs). They play incredibly pretty songs with a rare level of skill and complexity.

10.08.2010

THE THERMALS - Personal Life (Kill Rock Stars/2010)



Si hi ha un disc que no para de sonar desde que va arribar a l'Apartament18 és el Personal Life (Kill Rock Stars/2010) de The Thermals. És el disc de rock perfecte per ballar-lo i desganyitar-te, pensant en què les coses poden ser diferents, pensant en la possibilitat d'un ball diferent: ballar amb els punys enlaire, punys que miren al cel reclamant alguna qüestió terrenal mal resolta; punys que miren al cel esperant la enèssima descàrrega elèctrica que, en format de trio i una darrere de l'altra, van escopint a ritme de vendaval melòdic. Música emo-tiva per a gent emo-cional.Ei! però emo en el sentit ben entès de la paraula, no en les ridícules poses adolescents de cabells tenyits i serrells cartesians d'avui en dia. Disc, en definitiva, de Rock & Roll. Discasso.