THICK SHAKES - Why Buy The Cow (Aurora 7 records/2011)

Thick Shakes han tornat a enviar a l'Apartament18 el que serà el seu nou single de 7'' editat per Aurora 7 records. Why Buy The Cow (Aurora 7 records/2011) són tres cançons magnífiques de garatge i punk-rock, melodies enganxosesi farfissa, tal i com ja ens tenien acostumats. Ojito al hit 'Go Back To New York' digne dels millors singles fets a la costa oest a finals dels anys seixanta (Sonics, The Music Machine), tot i que ells són de la costa est, de Boston, concretament. Una de les bandes de l'Apartament18.

HALLOGALLO 2010 - Blinkgürtel 7" (Vampire Blues/2010)

Hallogallo 2010: una de les joies de l'any, sense dubte. Rotter & Co tornen a posar el llistó molt alt (de fet, inicien el camí des d'on el van deixar ençà) amb aquest single, anomenat Blinkgürtel (Vampire Blues/2010) de dos cançons excepcionals.

Krautrock fet pel pare del krautrock. Imprescindible i històric.

aTELECINE - aVigillant Carpark EP 7'' (Pendu Sound Recordings/2009)

Feia temps que anava al darrere de aTelecine, la banda de noise amb influències industrials de Sasha Grey (preferida de l'Apartament18, you know) i Pablo St Francis i finalment ha caigut a les meves mans el seu darrer single de 7" en forma d'EP: aVigillant Carpark. Són sis cançons que es mouen entre la lliure deconstrucció del soroll i el metal més experimental, molt en l'ona de bandes com Swans o els Throbbing Gristle més salvatges.

Aquest EP és un trip ruidós que es fa curt, amb una peça central que juga amb el white noise de manera sublim. L'artwork corre a càrrec de Todd Brooks i inclou un collage de l'actriu. És la seva primera referència, quan ja té editat el seu llarg "A Cassette Tape Culture", també a Pendu Records.

Molt fans de tot plegat.

COSMETICS - Sleepwalking 7" (Captured Tracks/2010)

Molt molt molt xulo, aquest nou single de 7" de Cosmetics. Sleepwalking (Captured Tracks/2010) està format per dos cançons, la primera, amb el mateix nom que el single Sleepwalking , és tecno-pop de qualitat, amb aquella dosi d'innocència -suposo que per la veu llunyana i anèmica de la cantant que recita lentament a ritme de beat- que la fa trepidant. The Cries, la segona cançó, està més encarada al ritme 4/4 i la modulació sintètica, recordant els singles que als 90' editava Karl Bartos. En definitiva, bon tecno-pop (però més pop que tecno).

WEED HOUNDS - Beach Bummed 7'' (Iron Pier/2010)

Gràcies a Mark Whitby de Dandelion Radio ja fa uns dies que no paro d'escoltar aquest single de 7'' dels novaiorquesos Weed Hounds, titulat Beach Bummed (Iron Pier/2010).

Dos cançons de guitarres incisives, d'aspecte molt indies, que els emparenta amb l'escena més emo, i en conseqüència, més pop. Vehiculades per la veu de Laura Catalano (sic!) s'assemblen a Deerhoof en les formes. La cara A del single, Beach Bummed, s'està convertint en una de les cançons que més escolta últimament. Havent tastat tot el que tenen editat, espero el seu disc de debut impacient.

WILD NOTHING - Evertide EP (Captured Tracks/2010)

El projecte unipersonal de Jack Tatum, Wild Nothing, retorna en forma d'un EP d'edició únicament digital -tot i que es podia aconseguir amb uns screen prints, però només 75 còpies per a tot el món- i obre , una vegada més, les portes a aquest indiepop clàssic, de guitarres eriçades i melodies vesprades.

Aquest Evertide EP (Captured Tracks/2010) de 3 cançons recorda, sobretot a les inflexions etèries dels The Cure del Disintegration -Your Rabbit Feed-, s'apropa en condicions als Smiths amb una entonada classe d'anyorat pop dels 80 -Golden Haze-i engrana bateries sintètiques i teclats amb puntejos de sobrada categoria a Take Me In.

Tot i que el seu disc, Gemini (Captured Tracks/2010) té moments d'alt nivell, em quedo amb aquest EP, perquè representa la immediatesa del pop ben entès, aquell que no morirà mai, mentre hi hagi persones que recorden a la perfecció com s'encadenen els acords per crear melodies eternes. En definitiva, això és el pop, no?

DAN MELCHIOR UND DAS MENACE + PHEROMOANS - A Celebration Of Middlesex 7" (Savoury Days/2010)

Estic enganxadíssim a la cançó que obre aquest split-single de 7" de Dan Melchior Un Das Menace, que aquesta vegada el comparteix amb 3 composicions més de Pheromoans. Aquest A Celebration Of Middlesex (Savaoury Days/2010) porta a un Dan Melchior salvatge en una cançó de rock trencallosa, en canvi, Pheromoans sonen més blues i lo-fi.