Shops#2: CD.DROME (Barcelona/Catalonia)

Vaig encetar, fa un temps, aquest apartat de l’Apartament18 amb una de les millors botigues de discos del món: Rough Trade, de Londres. Doncs ara li toca el torn a una de les millors tendes de discos del país: Cd.drome, de Barcelona.

Tot i que també té una seu a Madrid, us parlaré exclusivament de la botiga de Barcelona. L’any 1992, en ple apogeu de l’indie, obria Cd.drome les seves portes, per oferir una alternativa a les manides botigues de discos més clàssiques i generalistes del carrer Tallers. Cd.drome es convertia així en la referència especialitzada en indie i electrònica de la ciutat, per anar derivant fins avui dia també amb clàssics ben seleccionats i “influències” (tal i com ells ho referencien).

Situada en una de les zones de Barcelona més privilegiades per als amants de les botigues de discos, Cd.drome es troba exactament al carrer Valldonzella, a mig camí del Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA) i el mític carrer dels Tallers.

És una botiga de dimensions reduïdes, molt a joc amb el seu caràcter minimalista, tant per l’estructura de la botiga com pel seu immillorable contingut. A l’entrada hi ha un petit aparador on normalment hi pengen (literalment) les últimes novetats, tant en vinil com en cd. L’espai de Cd.drome és d’aquells que dóna goig per la seva pulcretat i ordre, però ojo, els racs de cd molts cops no estan ben ordenats, sinó que sembla que s’han intentat ordenar, sempre de manera alfabètica (incloent alguna referència a bandes concretes o segells).

La primera impressió és la d’estar enfront d’una botiga cuidada al detall. Els racs de cd ocupen tota la part esquerra de l’habitacle. En primer terme hi ha una cuidada selecció de novetats de música electrònica -techno, house, IDM, minimal, pop electrònic- diferenciats també per segells -Warp, Planet Mu, Touch, 12k- i per estils. Un apartat molt ajustat de hip hop separa la part electrònica de la resta. La manera d’exposar les novetats, situades enfront el client i a sobre dels racks del cd, de manera vertical, és una forma clàssica de les botigues de música d’arreu. Per últim, cal dir que la part de música electrònica és un dels punts forts de Cd.drome.

Continuant amb els cd, seguidament de l’electrònica hi ha la part d’indie. Indie per definir estils que van del pop més clàssic al noise més extrem, de referències cuidades de doom metal o l’alt-country més recent, del punk al glow-pop, o del weird folk a l’experimentació industrial. Una cuidadíssima selecció de novetats omplen els racks, que també estan ordenats de forma alfabètica tot i que també hi ha referències a bandes i segells. A la part final es poden trobar apartats més diversos: bandes i segells estatals, un petit tast de jazz de vanguarda, LTM i post-punk. Ja al final de l’apartat de cd hi ha un moble que s’ocupa de les “influències” més clàssiques, molt limitat però molt ben escollit: de Antonio Carlos Jobim als Byrds, de Bob Dylan a Fela Kuti, de Townes Van Zandt a Serge Gainsbourg i Jacques Brel. Imprescindibles que completen la manida selecció de cd.

Un dels punts més forts de Cd.drome és el seu apartat de vinil. No tant pel que fa al pop/rock -que és molt menor a la dels cd, i es queda un pèl justa- sinó que compta amb una de les millors col·leccions de música electrònica del país. Minimal, indietrònica, techno, dubstep o microhouse són alguns dels estils escollits per a la trufada selecció. Els vinils s’ubiquen de manera perpendicular als cd, ocupant pràcticament al menys la meitat de la botiga.

A sobre el taulell hi podeu trobar les novetats en vinil, amb una manera molt adequada de mostrar-les per, alhora, emmagatzemar-les a la vista del client. També hi destaca una petita part dedicada als boxsets i llibres i uns racks d’ofertes interessant però poc trufat.

Us puc assegurar que Cd.drome és una de les millors botigues de discos que he visitat i que s’assimila molt a les petites tendes ben cuidades i dissenyades, amb un tracte afable i molt correcte, que he pogut visitar. Hem recorda molt a Sonic Boom de Toronto o a la Second Layer de Londres.

En definitiva, Cd.drome és bàsicament una botiga de novetats, que es pot associar al risc i a les propostes minoritàries amb tot el valor afegit que això li suposa. De visita obligatòria per als amants de la bona música.

I NEED THAT RECORD! The Death (or Possible Survival) Of The Independent Record Store

Necessari per a un dement de les botigues de discos com jo. Visionable només durant aquesta setmana aquí.

"Guerilla filmmaker Brendan Toller unleashes I NEED THAT RECORD! THE DEATH (OR POSSIBLE SURVIVAL) OF THE INDEPENDENT RECORD STORE, "an elegy for a vanishing subculture...a lively, bittersweet film that examines - with caustic humor, brutal candor, and, ultimately, great affection - why roughly 3,000 indie record stores have closed across the nation over the past decade," (Johnathan Perry, Boston Globe). A tour-de-force tale of greed, media consolidation, homogenized radio, big box stores, downloading, and technological shifts in the music industry told through candid interviews, crestfallen record store owners, startling statistics, and eye-popping animation. Fat cats or our favorite record stores? You decide. Featuring- IAN MACKAYE, NOAM CHOMSKY, MIKE WATT, THURSTON MOORE, LENNY KAYE (Patti Smith), CHRIS FRANTZ (Talking Heads), GLENN BRANCA, PATTERSON HOOD (Drive By Truckers), PAT CARNEY (Black Keys) , LEGS MCNEIL, BOB GRUEN, BP HELIUM, and many indie record stores across the U.S."

“An elegy for a vanishing subculture...a lively, bittersweet film that examines - with caustic humor, brutal candor, and, ultimately, great affection - why roughly 3,000 indie record stores have closed across the nation over the past decade.”
—Johnathan Perry, Boston Globe

“Toller's film is a tour-de-force, instructing without being didactic, plucking the heart strings without being maudlin, and presenting the burgeoning crisis in music retail as a palatable, human story.”
—Ben Richardson, San Francisco Bay Bridged

“For music obsessives like myself, the essence of visiting a new city is going to the hippest, most knowledgeable record store in town...The romance of such places was real, testified to in I Need That Record! ”
—Milo Miles, Obit Magazine

“Thoroughly well-researched, I Need That Record! is a succinct look at how the ineptitude of the record industry has spelt the death for many an independent record store decades before the financial woes of today.”
—Leor Galil, The Bostonist

“A MUST SEE for record fans of ANY age...Toller's movie almost brought me to tears.”
—TC Kirkham, Indie Film Spotlight

“I Need That Record! has taken a snapshot of the downward spiral of the music retail business as sales hit an all time low and offers us a look at the heartbreak and frustration that comes along with the world of iTunes, corporate radio, and chain stores.”
—Jason Schueppert, Ghettoblaster Magazine

Shops#1: ROUGH TRADE (London)

Amb aquesta entrada obrim un altre apartat de l'Apartament18, per a una de les nostres grans passions: les tendes de música. Avui dia, enmig de la teranyina de grans corporacions que dominen (d'una forma o d'una altra) el negoci de la música, encara hi queden persones que, dominats per un apassionament sense límits i amb els ideals incorruptes per senyera, s'atreveixen a obrir (i mantenir!) una tenda de discos.

És per aquest motiu que a l'Apartament18 volem rendir el nostre petit homenatge a totes aquelles persones que amb la seva dedicació, fa possible que encara puguem gaudir d'espais físics on ens podem perdre enmig de racks inacabales i plens de bona música. Per a nosaltres, que som compradors-compulsius-de-música, entrar en una bona tenda de discos és un moment únic, que no saps que et depararà: rarament en sortirem amb les mans buides, sempre caurà alguna cosa.

I que millor, per a l'estrena d'aquest nou apartat, que iniciar-lo amb la millor tenda de música del Regne Unit, i per extensió, del Món. Si senyors, estem parlant de les ROUGH TRADE SHOPS de Londres.

L'any 2006 es van complir 30 anys desde que, un jove Geoff Travis, obrís les portes d'una tenda de música situada a Kensington Road. Dos anys més tard, el mateix Geoff Travis va fundar Rough Trade Records, bressol de bandes com els Smiths, Aztec Camera, Virgin Prunes o Scritti Politti, entre moltes altres. La falera post-new wave va suposar, tant per al segell com per a la botiga, una marxa trepidant encarant un futur prometedor: en aquells temps, la compra de discos, l'edició DIY, estava el primer a l'ordre del dia i Rough Trade es va definir com l'autèntic punt de trobada per a n'aquells qui no quedaven satisfets amb les novetats de torn.

Rough Trade Records, el segell, ben aviat va necessitar de l'atenció exclusiva de Geoff Travis i això va fer que l'any 1983 els tres empleats que en aquell moment tenia la tenda (Pete, Jude i Nigel) la compressin als seus fundadors. "We didn't have mortgages, kids, so we bought it".

La Rough Trade original

Aixi es va obrir l'actual tenda, la "clàssica", a la Talbot Road del districte de Portobello Road, al West London. La sensació a l'entrar a la mítica Rough Trade és la d'estar trepitjant un santuari inabarcable de la música independent. Racks de discos de vinil i CD, 7" i White Labels, la mítica "The Wall", que és la pared darrera del counter (paraula molt a tenir en compte si seguiu de prop les edicions de la tenda) on els treballadors fan les seves recomanacions, sempre amb gent disposada a mantenir una bona conversa sobre qualsevol fet musical: des de l'últim llançament de la netlabel més minúscula fins a la reedició en doble vinil de 180 grams d'un gran clàssic perdut de la kosmische.

El famós Counter de Talbot Road

The Wall, signe de distinció de Rough Trade

Una tenda que representa molt bé la passió per la música, el continuar dia rere dia sense compromisos amb ningú: "Totally inpedendent" diuen ells.

L'any 1987 van obrir una nova tenda a Covent Garden, minúscula, a la planta soterrani d'una famosa botiga d'skates (Slam Skates), especialitzada en singles de 7" i en bandes de la west coast americana. Per accedir-hi calia baixar una escala de cargol. La tenda no tenia més de 25 m2, amb una ingent quantitat de música i parafernàlia. Actualment no existeix.

L'escala de cargol a la mítica (mini)Rough Trade de Neils Yard

La falera de principis dels anys 90 va portar a Rough Trade a obrir tendes arreu del món: San Francisco, Tokyo i Paris es van convertir en referents. Però es van veure afectades per la baixada en la venda de discos i la irrupció del món digital. Actualment tampoc existeixen.

L'any 2007 es va inaugurar una nova Rough Trade. Situada al Dray Walk de Brick Lane, a l'oest de Londres, està considerada com a la millor tenda de música independent del món. Rough Trade East (que així s'anomena) ocupa un espai en una nova zona d'oci modern de Londres, sembla una antiga fàbrica. Una cafeteria, llibreria, espai amb ordinadors amb connexió a internet i inabarcables racks de CD i vinils la completen. La nova Rough Trade (a la que, de moment, encara no hem estat) també fa les funcions de punt de trobada entre els amants de la música, oferint concerts i presentacions de discos en exclusiva. Les fotos que teniu a continuació mostren la qualitat de la nova tenda Rough Trade.

Els racks de CDs

12", 10", 7": delícies en forma de vinil

Vista dels counters i de l'staff, sempre atents

Clàssics? Clàssics.

Una altra vista de l'interior

Però Rough Trade Shops no només són tendes físiques de música, sinó que també editen els seus propis recopilatoris dobles anuals, amb tot allò que ha emplenat moments únics durant les jornades de treball. Els comentaris i recomancions dels empleats i dels amos no tenen desperdici, sempre explicant alguna anècdota que envolta la cançó en qüestió. Aquestes recopilacions porten per títol "Counter Culture" i s'editen des de l'any 2002.

A més, també han editat compilacions dobles, amb presentacions cuidadíssimes, de diferents estils. De moment hi ha disponibes: Electronic, Rock and Roll, Country, Post-Punk, Indiepop i Singer-songwriter. L'any 2001 també van editar u petit cofret de 4 CD's celebrant els 25 anys de l'obertura de la tenda. Per a celebrar els 30 anys, van editar un recopilatori de luxe, on gent relacionada amb la tenda feia la tria d'una cançó que estés relacionada amb la seva vinculació amb Rough Trade, des del 1976 fins al 2006. Tot aixó acompanyat per un llibret on cadascun dels protagonistes explica la seva relació amb les tendes.

Aquesta setmana s'han posat a la venda unes noves recopilacions: els Box Sets d'estils, és a dir, una caixa amb els 5 CD més representatius d'un estil. Han començat pel Krautrock, amb discos de Neu, Can, Faust, Kraftwerk i Tangerine Dream.

Staff Picks, un altre gran clàssic de les Rough Trade Shops

A banda, Rough Trade shops també són els impulsors de l'anomenat "The Album Club", que és una subscripció mensual per correu. El fet és que l'interesat omple unes enquestes on queden definits els seus gustos i la gent de la botiga fa un pack de 5 o 10 CD imprescindibles i te'ls envia a casa. Pràctic per a la gent que no pot estar al dia de tot, però que no vol perdre comba.

Doncs bé, aixó és Rough Trade: no és solament una tenda de discos, pràcticament és una cultura, la que representa als amants i compradors de bona música. I a l'Apartament18, ens sentim identificats.

Algunes d'aquestes fotografies poden estar subjectes a Copyright.