I per finalitzar el top del millor del 2009 per a l'Apartament18, els 10 discos més significatius d'aquest any que ara s'acaba. Tot el TOP 2009 el tindreu disponible a l'apartat de Apartament Ambience durant tot el mes de gener.
Així que, del 10 a l'1.
La capacitat sobrecollidora dels sons de Atom TM mitjançant ritmes experimentals, vorejant l'asèpsia, fa que Liedgut sigui un àlbum de música experimental càlid i relaxat. Probablement, el millor editat a Raster-Noton aquest any.
La tornada del pop shoegaze té en aquesta banda la seva millor representació: un disc amb melodies perdurables que es desprenen de la millor escola de l'indiepop. Un disc de pop rodó.
Després de Street Horrrsing només podien passar dues coses, dit alçat o dit avall. La producció del grandíssim Weatherall i la mà de Bob Weston han fet que el segon disc del duet sigui la banda sonora (im)possible del dia del judici final. Perquè aquest dia serà una festa èpica. Amunt
El millor disc de post-pop de l'any. Grizly Bear han sabut experimentar amb la fragilitat del folk acústic i del pop de cambra, tot cuinat en un disc gravat en directe. Un disc que conté peces de pop d'una magnitud sumamament inabarcable. Insuperables.
Si pensàvem que la separació del duo original (arrel dels malauradament massa oblidats Sleep) reportaria males notícies per als fans de OM, God Is Good és el millor que podia passar: mantres de rock hipnòtic amb lletres inacabables i la millor ració d'aquest magnífic doom hereu de Earth.
El particular Dark Side Of The Moon barrejat amb l'alienació de The Wall, Flaming Lips han retrobat el camí cap a la seva pròpia llum, que no és la emesa per la lluna reflectida pel Sol, sinó pels focus halògens implantats pels habitants de Mart. Un disc sense contemplacions , on es retroba el millor dels Flaming Lips de tots els temps. Grandiós.
El millor debut de l'any és una conjunció del millor soft-pop, auster, melòdic i ple de cançons magnífiques. Els fills adoptius de Young Marble Giants han tret la brillantor necessària a un llegat purament pop quasi oblidat.
L'Obra Magna de Leyland Kirby (The Caretaker, V/VM) és un triple disc amb quasi bé 4 hores inabarcables de sons intropectius, samplejats de vinils polsosos, notes de piano clàssic....en definitiva, una obra mestra de música ambient i de modern classical de bellesa infinita.
Una obra imprescindible per entendre l'evolució d'un gènere, el doom, que necessita d'un impuls que la parella formada per Anderson i O'Malley han fet amb un disc molt, molt intens. Del jazz al rock, a la instrumentació clàssica, a la literatura gòtica....Monoliths & Dimensions és el disc que dóna llum a una de les millors bandes de l'actualitat.
Un clàssic instantani. Una Obra mestra. Un 10 sobre 10. Callahan: inimitable. Un Must. Gràcies.
