SIX YEARS WITHOUT JOHN PEEL

Six years without John Peel. Six years without your inspiration. John Peel: the most important and inspirational music figure in the XX century.

Miss you, John.

L'APARTAMENT18: A SMALL SITE TRYING TO KEEP THE PEEL SPIRIT

TREMBLING BLUE STARS - Fast Trains And Telegraph Wires (Elefant Records/2010)

Lo prometido es deuda.

Aquest matí feia explícit a través del twitter la meva devoció per tot allò que toca Bobby Wratten. Però el desànim s'alenteix quan et diuen que aquest Fast Trains And Telegraph Wire (Elefant Records/2010) és l'últim disc de Trembling Blue Stars. Merda.

Mentre escric aquesta petita ressenya escolto el disc i tota le meva joventut em passa per davant. És una sensació agradable, perquè penso "Què bo!", "Què gran!" però quan torno a la realitat i les meues neurones tornen a la rutilant feina d'escriure sobre música, penso: Merda. L'últim disc de Trembling Blue Stars?

Segueixo a Robert Wratten des de The Field Mice, de Northern Picture Library i sempre he pensat que tot el bo i millor ho ha volcat a TBS. Para muestra un botón: s'acomiada amb un disc de pop clàssic, on les paraules Sarah o Shinkansen il·luminen els estrats de cada cançó, de cara cor, de cada racó d'aquest meravellós últim disc.

TBS posen a disposició d'aquell qui vulgui la banda sonora perfecta per acompanyar aquesta tardor freda, responent amb vols d'intimitat i mantes fetes de delicadesa. La veu de Beth Arzy segueix present, basculant entre allò terrenal i allò digne de les divinitats més inabarcables, enxamplant els puntejos de guitarra atemporals i els ritmes sintètics de les composicions de Wratten.

Trobaré molt a faltar a TBS. I em sembla que amb això, està tot dit.

SUPERSONIC FESTIVAL 2010

Ja està configurada la graella d'actuacions per dia del Supersonic Festival de Birmingham (UK), que tindrà lloc del 22 al 24 d'octubre. Aquest és un dels meus festivals preferits, sempre amb un cartell arriscat i valent amb propostes sonores extremes (alerta, tampoc és el No Fun) i sempre sense deixar marge a les propostes buides de contingut. Per a que m'entengueu: és un festival que compta amb una sala condicionada per prendre te just abans de disfrutar de Napalm Death. Són aquest luxe de detalls els que fan grans als festivals petits:

Friday 22nd October 9pm – 2.30am

Headlined by Napalm Death
with Dead Fader, Demons (feat Sick Llama), Devil Man (feat DJ Scotch Egg), Drumcorps, Fukpig, Gum Takes Tooth, Necro Deathmort, PCM

Saturday 23rd October 4pm – 1.30am

Headlined by Godflesh + Melt Banana
with Blue Sabbath Black Fiji, Cave, Cloaks (DJ set), Dosh, Eagle Twin, Gnaw, Gnod, King Midas Touch, Lash Frenzy vs KK Null, Lichens, Melt Banana, oVo, Part Wild Horses Mane On Both Sides, People Like Us, Steve Troman & Dan Nicholls Duo, Stinky Wizzleteat, Tweak Bird

Sunday 24th October 2pm – 12.30am

Headlined by Swans + Hallogallo
with Barn Owl, Black Sun Drum Corps, Bong, Factory Floor, Jailbreak feat. Chris Corsano + Heather Leigh, James Blackshaw, Master Musicians of Bukkake + Khyam Allami, Mugstar, Nisennenmondai, Peter Broderick, Pierre Bastien & Male Instrumenty, Voice Of The Seven Thunders, Zeni Geva

+ talks, films, workshops, market place, tea room

FRIDAY VISIONS: HOT SUMMER, UNLUCKY JAPAN

18.08.2010 = 1r Aniversari de l'Apartament18

Com ha passat de ràpid. Pressa i depressa. El dia 18 d'agost de l'any passat, el petit nou habitant de l'Apartament18 havia de convertir-se en la nova estrella invitada, però com totes les estrelles, va decidir prendre's un impàs d'11 dies. Les coincidències feien del número 18 un lligam extraordinari amb la realitat i, decidit en la meva obsessió per dotar de contingut allò que feia molt temps corria per dintre meu, la conjunció numeral va suposar l'inici d'aquesta aventura en forma de blog.

Una aventura que, com ja vaig explicar en el leit motiv de l'Apartament18, només vol posar en boga d'aquells qui estiguessin interessats -pocs o molts, és indiferent- la passió per la música, la sensibilitat i el bon gust.

En aquests temps de consum massiu, amb una cultura del click cada cop menys respectuosa amb els qui pensem que una altra forma de consum és possible, el fet de disposar d'un petit espai per mostrar les dèries personals és fantàstic. Per això estic molt (MOLT) satisfet de com ha anat aquest primer any de l'Apartament18: pels comentaris que m'heu deixat, per la música que m'heu enviat i per la paciència que heu tingut. Si, aquella paciència que, estirant de concepte, s'acaba convertint en respecte.

Avui l'Apartament18 fa un any i ho vull celebrar d'una manera extraordinària. D'una manera que mai hagués pogut imaginar a l'iniciar aquest viatge per una xarxa tenyida de 0 i 1. No hi ha millor manera de celebrar-ho que amb música.

Així que la banda sonora d'aquest aniversari la posaran els amics The War Crimes, duet a mig camí de Londres i Estocolm -que acaben de publicar un single per a la prestigiosa Shifty Disco- i que ens han fet arribar una cançó en exclusiva per a que la publiquem a l'Apartament18. Dit i fet. I millor data que la d'avui no la puc imaginar. És per aixó que aquesta magnífica Stillness Beckons de The War Crimes es converteix, a partir d'avui, en la banda sonora original de l'Apartament18.

Gaudim dels moments únics que ens deixa la música. Gràcies a tots per acompanyar-me en aquest viatge. Proa al mar.



Stillness Beckons by The War Crimes

The War Crimes: http://www.myspace.com/thewarcrimes

BILL ORCUTT performing in the 4th floor bathroom at WFMU Radio

L'altre dia, sense esperar-m'ho, escoltant en directe el programa de Brian Turner a WFMU (que el podeu seguir els dimarts de 9 a 12 de la nit, hora d'aquí, excepcional) em vaig trobar en un directe del fantàstic guitarrista Bill Orcutt. Al títol de la cançó apareixia "Performing live in the 4th floor bathroom at WFMU radio". I avui mateix em trobo això al youtube. Que gran és Bill Orcutt i que grans són la gent de WFMU.

DOCUMENT 3 - Distorted Reflections of a Distorted Mind (unsigned/2010)

Després de publicar un EP que va recorre les ones digitals del programa d'Andrew Morrison a Dandelion Radio, i que podeu trobar enllaçat aquí, Document 3 ens deixa el seu nou disc directament a la bústia de l'Apartament18: Distorted reflections of a Distorted Mind (Unsigned/2010).

Més música electrònica fosca, industrial, d'ambients de tecnologia futurista però amb un revers de classicisme que li aporta compacitat i un discurs dur i sense contemplacions al llarg dels 8 temes que conformen l'àlbum. Destaco la cançó que tanca el disc i que té poc a veure amb la resta: "Bipolar Disorder" transcorre lleugerament per notes de piano i melodies malencòniques que pot ser ens guia cap als nous camins d'experimetació de Document 3. Fantàstic.