KAOTEE - Day By Daylight (Emanuel Satie remix)

Emanuel Satie, dj i productor alemany, ens ha enviat directament a la bústia del soundcloud de l'Apartament18 el remix que ha fet del 'Day By Daylight' de Kaotee. Un rework en clau techno que reforça la part melòdica d'aquesta meravella de cançó. Aquí la teniu:

free download: KAOTEE - DAY AT DAYLIGHT (EMANUEL SATIE REMIX) by Emanuel Satie

THICK SHAKES - Why Buy The Cow (Aurora 7 records/2011)

Thick Shakes han tornat a enviar a l'Apartament18 el que serà el seu nou single de 7'' editat per Aurora 7 records. Why Buy The Cow (Aurora 7 records/2011) són tres cançons magnífiques de garatge i punk-rock, melodies enganxosesi farfissa, tal i com ja ens tenien acostumats. Ojito al hit 'Go Back To New York' digne dels millors singles fets a la costa oest a finals dels anys seixanta (Sonics, The Music Machine), tot i que ells són de la costa est, de Boston, concretament. Una de les bandes de l'Apartament18.

CREEPOID - Horse Heaven (Ian Records/2011)

Creepoid, des de Filadèlfia, ens han enviat un enllaç a l'Apartament18 per a què catem el seu disc de debut, titulat 'Horse Heaven' i que s'ha estrenat digitalment el dia 11 de gener d'aquest any.

Un disc fantàstic que recorre el traçat marcat pel rock de guitarres més incisives i brumoses, entre la nocturnitat de Bedhead, el Neil Young elèctric més contingut, la psicodèlia tormentosa dels llargament (eternament?) enyorats The Beta Band o la dualitat a quatre bandes de Black Mountain.

Amb un single de debut l'any 2010, Creepoid han estat nomenats millors artistes de l'any 2010 per al programa de música indie The Key de la ràdio WKXP de Filadèlfia.

Aquí el bandcamp d'aquesta gent: http://creepoid.bandcamp.com/

Tal i com m'han demanat, us deixo un parell de cançons del disc que us podeu descarregar fent click aquí. El disc de debut el podeu adquirir digitalment via Bandcam o en format LP via Ian Records .

PYRÉNÉES MUSIQUE

4 dies de tardor gens atonal: llums de verd decadent, grocs d'incessant eclipsi, vermells àlgids al punt d'ebullició. Recorrent altures mitjanes, veient com les nuvolades desperten les passions més inconfessables de la natura verda. Veure la neu blanca com guanya terreny i sentir -sentir- el degoteig incansable del manar celest. I no només natura: tot junt, un cúmul asèptic de gents i de cultura.

Penso en Ur i Angostrina. De valls curulles al ritme marcat per Brian McBride. Recordo creuar la vall perseguint a l'eixam d'abelles que ell m'havia promés. Puc dir que, per moments, hem vaig sentir un més de la fabulosa dansa de les abelles, a la meva manera. Percebre amb més d'un sentit -sentits- com la música fluïa en harmonia amb el paisatge, com els colors delicats i estàticament canviants del recorregut formaven un assemblatge amb el vaivé de cordes i teclats. Aquella lentitud afable i recognoscible d'anada i tornada, que marca la direcció i la distància a la qual es troben els elements essencials per continuar existint, tot sabent, que la música també en forma part de manera inherent. La natura m'ho va prometre i Brian McBride ho ha fet realitat.

Penso en Das i Age. Mentre les sinuoses corbes de nivell sobre les quals em desplaço són el meu únic lligam amb la realitat, espero un altre cop la pluja. Cridant de veu endins que jo també tinc por de Satanàs, com els escocesos valents. I que lluito amb les mateixes armes que ells, perquè lluito amb ells. Perquè la tormenta no és de pluja, és d'una electricitat que podríeu conèixer si en formeu part de la batalla. És l'electricitat en forma de puntejos que marca el principi i el final, que veu com s'apropen els núvols que marquen tempesta i que ens prepara per a l'enèsima descàrrega. Mogwai a l'estèreo, pendents del Déu i del Dimoni. I jo pendent de la tormenta. Esperant amb ànsia que comenci.

Pyrénées musique.

18.08.2010 = 1r Aniversari de l'Apartament18

Com ha passat de ràpid. Pressa i depressa. El dia 18 d'agost de l'any passat, el petit nou habitant de l'Apartament18 havia de convertir-se en la nova estrella invitada, però com totes les estrelles, va decidir prendre's un impàs d'11 dies. Les coincidències feien del número 18 un lligam extraordinari amb la realitat i, decidit en la meva obsessió per dotar de contingut allò que feia molt temps corria per dintre meu, la conjunció numeral va suposar l'inici d'aquesta aventura en forma de blog.

Una aventura que, com ja vaig explicar en el leit motiv de l'Apartament18, només vol posar en boga d'aquells qui estiguessin interessats -pocs o molts, és indiferent- la passió per la música, la sensibilitat i el bon gust.

En aquests temps de consum massiu, amb una cultura del click cada cop menys respectuosa amb els qui pensem que una altra forma de consum és possible, el fet de disposar d'un petit espai per mostrar les dèries personals és fantàstic. Per això estic molt (MOLT) satisfet de com ha anat aquest primer any de l'Apartament18: pels comentaris que m'heu deixat, per la música que m'heu enviat i per la paciència que heu tingut. Si, aquella paciència que, estirant de concepte, s'acaba convertint en respecte.

Avui l'Apartament18 fa un any i ho vull celebrar d'una manera extraordinària. D'una manera que mai hagués pogut imaginar a l'iniciar aquest viatge per una xarxa tenyida de 0 i 1. No hi ha millor manera de celebrar-ho que amb música.

Així que la banda sonora d'aquest aniversari la posaran els amics The War Crimes, duet a mig camí de Londres i Estocolm -que acaben de publicar un single per a la prestigiosa Shifty Disco- i que ens han fet arribar una cançó en exclusiva per a que la publiquem a l'Apartament18. Dit i fet. I millor data que la d'avui no la puc imaginar. És per aixó que aquesta magnífica Stillness Beckons de The War Crimes es converteix, a partir d'avui, en la banda sonora original de l'Apartament18.

Gaudim dels moments únics que ens deixa la música. Gràcies a tots per acompanyar-me en aquest viatge. Proa al mar.



Stillness Beckons by The War Crimes

The War Crimes: http://www.myspace.com/thewarcrimes