TRISH KEENAN R.I.P.

Joder. Fa exactament un any, una notícia inundava d'incredulitat l'Apartament18: Jay Reatard moria de manera sobtada.

Aquest matí, de bon matí, me n'he enterat que Trish Keenan, carismàtica cantant de Broadcast, estava ingressada en un hospital lluintant contra una neumonia, que no pintava gens bé. Fa uns minuts que s'ha confirmat el seu traspàs, sembla que arran d'una grip A.

Miss you. R.I.P

SIX YEARS WITHOUT JOHN PEEL

Six years without John Peel. Six years without your inspiration. John Peel: the most important and inspirational music figure in the XX century.

Miss you, John.

L'APARTAMENT18: A SMALL SITE TRYING TO KEEP THE PEEL SPIRIT

ARI UP (The Slits) R.I.P.

Sad news. Ari Up, a prime former of the seminal band and favourite The Slits, passed away. Rest in peace.

TREMBLING BLUE STARS - Fast Trains And Telegraph Wires (Elefant Records/2010)

Lo prometido es deuda.

Aquest matí feia explícit a través del twitter la meva devoció per tot allò que toca Bobby Wratten. Però el desànim s'alenteix quan et diuen que aquest Fast Trains And Telegraph Wire (Elefant Records/2010) és l'últim disc de Trembling Blue Stars. Merda.

Mentre escric aquesta petita ressenya escolto el disc i tota le meva joventut em passa per davant. És una sensació agradable, perquè penso "Què bo!", "Què gran!" però quan torno a la realitat i les meues neurones tornen a la rutilant feina d'escriure sobre música, penso: Merda. L'últim disc de Trembling Blue Stars?

Segueixo a Robert Wratten des de The Field Mice, de Northern Picture Library i sempre he pensat que tot el bo i millor ho ha volcat a TBS. Para muestra un botón: s'acomiada amb un disc de pop clàssic, on les paraules Sarah o Shinkansen il·luminen els estrats de cada cançó, de cara cor, de cada racó d'aquest meravellós últim disc.

TBS posen a disposició d'aquell qui vulgui la banda sonora perfecta per acompanyar aquesta tardor freda, responent amb vols d'intimitat i mantes fetes de delicadesa. La veu de Beth Arzy segueix present, basculant entre allò terrenal i allò digne de les divinitats més inabarcables, enxamplant els puntejos de guitarra atemporals i els ritmes sintètics de les composicions de Wratten.

Trobaré molt a faltar a TBS. I em sembla que amb això, està tot dit.

POCAHAUNTED: Punt i Final

Aquesta setmana me n'he enterat pel Beware of the Blog de WFMU que Pocahaunted a posat punt i final a la seva carrera. És una llàstima perquè era una de les bandes que encara no havia vist mai en directe i prometien molt, pensant en poder-los gaudir sobretot en un teatre principal a hora de bruixes...

Amb dos magnífics LPs -l'últim, anomenat Make It Real, el vaig ressenyar aquí- i de singles compartits amb Robedoor o Cristina Carter, en els primers tres anys de vida el duo de noies va arribar a publicar més de 25 referències en series limitadíssimes de cassettes i cd-r.

Després de que Bethany Cosentino abandonés la formació per crear els afamats Best Coast, Pocahaunted es va convertir en un quartet liderat per Amanda Brown, que comptava amb la guitarra Britt Brown, deixant la improvització en favor d'un conjunt més proper al pop, més definit i menys experimental.

Pocahaunted és una de les bandes de referència d'aquesta escena de "hypnological pop" auspiciada per la revista The Wire, juntament amb Sun Araw, Ducktails o Emeralds, però per a mi més semblant a Robedoor, LA Vampires o Psychic Reality.

Llàstima. Pocahaunted, R.I.P.

PROUD OF MARY ANNE HOBBS

Acabo d'enterar-me per una piulada del twitter que la nostra estimada "new queen of england" Mary Anne Hobb deixa el seu meravellós programa de la BBC 1. Aquí us deixo la nota que la pròpia Mary Anne Hobbs ha deixat al seu myspace:

"LEAVING THE BBC...

Yesterday i resigned from BBC Radio1, after an amazing multi-dimensional 14 year career.

The great freedoms the BBC have given in me as a broadcaster, have allowed me to help break so many confrontational artists as diverse as Slipknot and Skream, and of course, the whole genre of Dubstep in recent times.

My current Experimental show is in peak condition, it’s never been stronger. And although it’s a very emotional decision to leave the show that I love so much, it’s also an optimum moment to bow out, at the very top of my game.

My work for Radio1 on the Breezeblock, Rock Show, many fascinating documentaries about everything from David Bowie to Dubstep, on daytime, at festivals and award ceremonies, has been exceptionally rewarding. These have been glory days not just for me, but for all the artists who have shared my BBC platform, and of course, the listeners everywhere from Beijing to Berlin, Baltimore to Blackpool, who shared a great passion for future sound.

I will continue to DJ live, work in film, and curate at Sonar festival in Barcelona.

I have also accepted a new job mentoring and teaching students at the University of Sheffield’s Union Of Students radio station, TV station and the newspaper that operate out of their superb Forge Media Hub, which presents me with a really exciting new challenge.

My last show on BBC Radio1 will be broadcast:
September 8th>>9th … Wednesday night >> Thursday morning… 2-4am
www.bbc.co.uk/radio1/maryannehobbs

Thank you so much for listening.."