KEEPING THE PEEL SPIRIT

10.31.2009

Shops#1: ROUGH TRADE (London)

Amb aquesta entrada obrim un altre apartat de l'Apartament18, per a una de les nostres grans passions: les tendes de música. Avui dia, enmig de la teranyina de grans corporacions que dominen (d'una forma o d'una altra) el negoci de la música, encara hi queden persones que, dominats per un apassionament sense límits i amb els ideals incorruptes per senyera, s'atreveixen a obrir (i mantenir!) una tenda de discos.


És per aquest motiu que a l'Apartament18 volem rendir el nostre petit homenatge a totes aquelles persones que amb la seva dedicació, fa possible que encara puguem gaudir d'espais físics on ens podem perdre enmig de racks inacabales i plens de bona música. Per a nosaltres, que som compradors-compulsius-de-música, entrar en una bona tenda de discos és un moment únic, que no saps que et depararà: rarament en sortirem amb les mans buides, sempre caurà alguna cosa.


I que millor, per a l'estrena d'aquest nou apartat, que iniciar-lo amb la millor tenda de música del Regne Unit, i per extensió, del Món. Si senyors, estem parlant de les ROUGH TRADE SHOPS de Londres.


L'any 2006 es van complir 30 anys desde que, un jove Geoff Travis, obrís les portes d'una tenda de música situada a Kensington Road. Dos anys més tard, el mateix Geoff Travis va fundar Rough Trade Records, bressol de bandes com els Smiths, Aztec Camera, Virgin Prunes o Scritti Politti, entre moltes altres. La falera post-new wave va suposar, tant per al segell com per a la botiga, una marxa trepidant encarant un futur prometedor: en aquells temps, la compra de discos, l'edició DIY, estava el primer a l'ordre del dia i Rough Trade es va definir com l'autèntic punt de trobada per a n'aquells qui no quedaven satisfets amb les novetats de torn.


Rough Trade Records, el segell, ben aviat va necessitar de l'atenció exclusiva de Geoff Travis i això va fer que l'any 1983 els tres empleats que en aquell moment tenia la tenda (Pete, Jude i Nigel) la compressin als seus fundadors. "We didn't have mortgages, kids, so we bought it".


La Rough Trade original

Aixi es va obrir l'actual tenda, la "clàssica", a la Talbot Road del districte de Portobello Road, al West London. La sensació a l'entrar a la mítica Rough Trade és la d'estar trepitjant un santuari inabarcable de la música independent. Racks de discos de vinil i CD, 7" i White Labels, la mítica "The Wall", que és la pared darrera del counter (paraula molt a tenir en compte si seguiu de prop les edicions de la tenda) on els treballadors fan les seves recomanacions, sempre amb gent disposada a mantenir una bona conversa sobre qualsevol fet musical: des de l'últim llançament de la netlabel més minúscula fins a la reedició en doble vinil de 180 grams d'un gran clàssic perdut de la kosmische.


El famós Counter de Talbot Road

The Wall, signe de distinció de Rough Trade

Una tenda que representa molt bé la passió per la música, el continuar dia rere dia sense compromisos amb ningú: "Totally inpedendent" diuen ells.


L'any 1987 van obrir una nova tenda a Covent Garden, minúscula, a la planta soterrani d'una famosa botiga d'skates (Slam Skates), especialitzada en singles de 7" i en bandes de la west coast americana. Per accedir-hi calia baixar una escala de cargol. La tenda no tenia més de 25 m2, amb una ingent quantitat de música i parafernàlia. Actualment no existeix.



L'escala de cargol a la mítica (mini)Rough Trade de Neils Yard

La falera de principis dels anys 90 va portar a Rough Trade a obrir tendes arreu del món: San Francisco, Tokyo i Paris es van convertir en referents. Però es van veure afectades per la baixada en la venda de discos i la irrupció del món digital. Actualment tampoc existeixen.



L'any 2007 es va inaugurar una nova Rough Trade. Situada al Dray Walk de Brick Lane, a l'oest de Londres, està considerada com a la millor tenda de música independent del món. Rough Trade East (que així s'anomena) ocupa un espai en una nova zona d'oci modern de Londres, sembla una antiga fàbrica. Una cafeteria, llibreria, espai amb ordinadors amb connexió a internet i inabarcables racks de CD i vinils la completen. La nova Rough Trade (a la que, de moment, encara no hem estat) també fa les funcions de punt de trobada entre els amants de la música, oferint concerts i presentacions de discos en exclusiva. Les fotos que teniu a continuació mostren la qualitat de la nova tenda Rough Trade.


Els racks de CDs


12", 10", 7": delícies en forma de vinil


Vista dels counters i de l'staff, sempre atents


Clàssics? Clàssics.


Una altra vista de l'interior


Però Rough Trade Shops no només són tendes físiques de música, sinó que també editen els seus propis recopilatoris dobles anuals, amb tot allò que ha emplenat moments únics durant les jornades de treball. Els comentaris i recomancions dels empleats i dels amos no tenen desperdici, sempre explicant alguna anècdota que envolta la cançó en qüestió. Aquestes recopilacions porten per títol "Counter Culture" i s'editen des de l'any 2002.


A més, també han editat compilacions dobles, amb presentacions cuidadíssimes, de diferents estils. De moment hi ha disponibes: Electronic, Rock and Roll, Country, Post-Punk, Indiepop i Singer-songwriter. L'any 2001 també van editar u petit cofret de 4 CD's celebrant els 25 anys de l'obertura de la tenda. Per a celebrar els 30 anys, van editar un recopilatori de luxe, on gent relacionada amb la tenda feia la tria d'una cançó que estés relacionada amb la seva vinculació amb Rough Trade, des del 1976 fins al 2006. Tot aixó acompanyat per un llibret on cadascun dels protagonistes explica la seva relació amb les tendes.


Aquesta setmana s'han posat a la venda unes noves recopilacions: els Box Sets d'estils, és a dir, una caixa amb els 5 CD més representatius d'un estil. Han començat pel Krautrock, amb discos de Neu, Can, Faust, Kraftwerk i Tangerine Dream.


Staff Picks, un altre gran clàssic de les Rough Trade Shops


A banda, Rough Trade shops també són els impulsors de l'anomenat "The Album Club", que és una subscripció mensual per correu. El fet és que l'interesat omple unes enquestes on queden definits els seus gustos i la gent de la botiga fa un pack de 5 o 10 CD imprescindibles i te'ls envia a casa. Pràctic per a la gent que no pot estar al dia de tot, però que no vol perdre comba.


Doncs bé, aixó és Rough Trade: no és solament una tenda de discos, pràcticament és una cultura, la que representa als amants i compradors de bona música. I a l'Apartament18, ens sentim identificats.




Algunes d'aquestes fotografies poden estar subjectes a Copyright.

2 comentaris:

  1. Eiii, habitant!
    Molt bon inici de secció, deixo un link d'un documental molt complet sobre Rough Trade.
    http://video.google.com/videoplay?docid=-2978000173478312519&hl=es#

    ResponSuprimeix
  2. que és la vida? l'edat ens enganya de forma constant fins escanyar-nos

    ResponSuprimeix