CREEPOID - Horse Heaven (Ian Records/2011)

Creepoid, des de Filadèlfia, ens han enviat un enllaç a l'Apartament18 per a què catem el seu disc de debut, titulat 'Horse Heaven' i que s'ha estrenat digitalment el dia 11 de gener d'aquest any.

Un disc fantàstic que recorre el traçat marcat pel rock de guitarres més incisives i brumoses, entre la nocturnitat de Bedhead, el Neil Young elèctric més contingut, la psicodèlia tormentosa dels llargament (eternament?) enyorats The Beta Band o la dualitat a quatre bandes de Black Mountain.

Amb un single de debut l'any 2010, Creepoid han estat nomenats millors artistes de l'any 2010 per al programa de música indie The Key de la ràdio WKXP de Filadèlfia.

Aquí el bandcamp d'aquesta gent: http://creepoid.bandcamp.com/

Tal i com m'han demanat, us deixo un parell de cançons del disc que us podeu descarregar fent click aquí. El disc de debut el podeu adquirir digitalment via Bandcam o en format LP via Ian Records .

L'APARTAMENT18 BEST OF 2010

Lo prometido es deuda. Aquí van els 30 millors discos, ordenats del 30 fins a l'1, del que ha estat un any excepcional per a l'Apartament18. Podeu anar comentant el que us sembli, que les llistes estan per a n'això, per a discutir-les.

Hi! The 30 best records of the year, name by name, to 30 towards 1, l'Apartament18 the best of the year. Please, tell me what you think of all about!

30) SALEM - King Night (Iamsound)

29) AUTECHRE - Move Of Ten (Warp)

28) CARIBOU - Swim (City Slang)

27) LONE WOLF - The Devil And I (Bella Union)

26) ALVA NOTO - For 2 (Line)

25) YELLOW SWANS - Going Places (Type)

24) LES SAVY FAV - Roots For Ruin (Wichita)

23) EMERALDS - Does It Like I'm Here (Editions Mego)

22) JAMES BLAKE - Klavierwerke EP (R&S Records)

21) LIARS - Sisterworld (Mute)

20) NO AGE - Everything In Between (Sub Pop)

19) CLUBROOT - II:MMX ( Lodubs)

18) THEE SILVER MT. ZION - Kollaps Tradixionales (Constellation)

17) FOUR TET - There Is Love In You (Domino)

16) ONEOHTRIX POINT NEVER - Returnal (Editions Mego)

15) ELEH - Location Momentum (Touch)

14) ENDLESS BOOGIE - Full House Head (No Quarter)

13) LOSCIL - Endless Falls (Kranky)

12) BALAM ACAB - See Birds EP (Tri-Angle)

11) JOHN GRANT - Queen Of Denmark (Bella Union)

10) BLACK BREATH - Heavy Breathing (Southern Lord)

09) ACTRESS - Splaszh (Honest Jon's Records)


08) JOANNA NEWSOM - Have One On Me (Drag City)

07) FLYING LOTUS - Cosmogramma (Warp)

06) TREMBLING BLUE STARS - Fast Trains And Telegraphs Wires (Elefant Records)

05) KANYE WEST - My Beautiful Dark Twisted Fantasy (Def Jam)

04) THE ROOTS - How I Got Over (Def Jam)

03) SCUBA - Triangulation (Hotflush Recordings)

02) T++ - Wireless (Honest Jon's Records)

01) BRIAN MCBRIDE - The Effective Disconnect (Kranky)

2010: Homo Trasladadus

Després de més de dues setmanes intenses, avui ja puc dir que torno a l'alliberament. Pres per una guerra de guerrilles anomenada Trasllat, per fi he pogut sobreviure a tots els meus adversaris: capses, papers, pes, molt de pes, fràgil, molt fràgil, viatges amunt, viatges avall, cúter, cinta adhesiva, compte aquí!!!, hores, diners, paciència...però ja se sap que, en sortir-ne viu, la recompensa és grandiosa.

Això ha fet que el ritme normal de l'Apartament18, en forma de batzegades habituals, s'hagi vist alterat: discos necessaris d'ara i d'abans que caldria haver-se ressenyat, notícies plenes d'incredulitat, entrevistes a mig penjar i sobretot, la llista del millor de l'any 2010 per a l'Apartament18.

Així que sense més mirament, la propera entrada al blog estarà formada pels 30 millors discos de l'any, ordenats (és clar!) del 30 a l'1 i tot en un únic post. A més, també us puc avançar alguns canvis que anireu notant en el disseny del blog, així com noves entrevistes de la secció Your Records & You a gent interessant i per primer cop, una artista internacional desfilant per l'Apartament18.

Tot, a partir d'ara i en 3,2,1...

BLACK MOUNTAIN TRANSMITTER - Black Goat Of The Woods (Aurora Borealis/2010)

La imprescindible Aurora Borealis (proveïdora habitual de material fosc, de soroll, de metal i doom de l'Apartament18) ha reeditat una joia de Black Mountain Transmitter que l'any 2009 ja es va possar en circulació en cd-r d'escassíssima tirada. Aquest Black Goat Of The Woods (Aurora Borealis/2010) comença i acaba de la mateixa manera: un tintineig de campanes anuncia un viatge a les catacombes més fosques del drone, de l'electrònica i la hauntology més espesa, una escapada a paisatges gèlids i tenebrosos. Bellesa sonora i foscor sensorial. Com us he explicat al twitter: near-frozen death sounds.

SEAWORTHY & MATT ROSNER - Two Lakes (12K/2010)

Fantàstic tractat d'electroacústica i drones estratosfèrics feta pels genis de Seaworthy & Matt Rosner en aquest Two Lakes (12K/2010), un disc estructurat a partir de les gravacions de camp fetes en paratges naturals de Nova Gales del Sud, a Austràlia, en els llacs Meroo i Termeil.

Investigació sonora que no perd el rumb i que es capaç d'establir un discurs homogeni i ferm, en un àmbit advers i clarament complicat per a segons quina orella. A mi m'ha deixat glaçat (en el bon sentit de la paraula, of course) i fa dies que li dono al repeat.

Música de sensacions.

AIAS - A La Piscina (Carpark/2010)

Diferents dj's de WFMU (free-form radio station a qui l'Apartament18 dóna suport) estan punxant molt últimament al trio català AIAS, des que van publicar el seu primer single per a un dels segells que més està fent pel pop del segle XXI, Carpark Records.

El seu disc de debut, A La Piscina (Carpark/2010) s'emparenta amb aquesta explosió de bandes fèmines (a la Dum Dum Girls, The Splinters o Vivian Girls, per posar els exemples més obvis) que relliguen cançons quotidianes amb guitarres encesses i emmascarades amb la pintura que s'utilitzava en l'indiepop lo-fi dels primers 90. Una llaminadura pop de qualitat.

K-X-P - K-X-P (Smalltown Supersound/2010)

Una de les primeres bandes que hem van impressionar quan vaig començar a escoltar de manera frenètica el show de John Peel a Radio 1 de la BBC fou Op:l Bastards. Després dels anys, i sense saber-ho, cau a les meves mans el disc de K-X-P, una banda que em va deixar una gran impressió amb el tema que van incloure al recopilatori On Fire del prestigiós segell noruec de músiques possibles Smalltown Supersound. I quina és la meva sorpresa quan, engrescat amb l'escolta del disc de K-X-P, em trobo que el cap pensant de tota la festa és Timo Kaukolampi, el mateix que hi havia al darrere d'aquella primera obsessió anomenada Op:l Bastards.

Ara, ajudat per lluminàries de la talla de Jimi Tenor o Aaviko, es treu de la màniga un disc de krautrock que recorda als millors passatges dels Can menys orgànics i més progressius, tot sense deixar de banda les melodies del pop, tal i com ho feien tan bé Silver Apples. Una de les influències inqüestionables també és la de Suicide, ja que les cançons estan banyades per aquells ritmes motorik que tant agraden a Martin Rev.

Un disc que no estarà entre els millors de l'any, però una grata sorpresa per als que gaudiu, com jo, del bon krautrock.

RANGDA - False Flag (Drag City/2010)

Si hi ha un concert del que guardo un record imborrable va ser el de Six Organs Of Admittance en un Tanned Tin. Un Ben Chasny desbocat, intentant dominar l'electricitat de la seva guitarra, que relligava amb les percusions tribals d'un Chris Corsano ferotge a la bateria. Després d'això, s'han publicat discos superlatius de Six Organs Of Admittance i de col·laboracions diverses de Chris Corsano, però el disc que m'ha deixat la sensació més propera al que vaig viure aquell dia ha estat aquest False Flag (Drag City/2010) de Rangda.

En aquest cas, s'uneix al duo Sir Richard Bishop, que aporta, via guitarra i piano, una estabilitat a la locura de Chasny a la guitarra i Corsano a la bateria, clarinet i òrgan.

Del quasi bé speed-metal de la brutal i iniciàtica "Waldorf Histeria" fins acabar amb "Sarcophagi" una jam de 13 minuts de crescendos incessants.

CUCHILLO - Duat EP (Limbo Starr/2010)

No us descobriré res si us dic que Cuchillo són un dels imprescindibles de l'Apartament18. Ahir vaig estar escoltant el seu nou EP Duat, i una de les conclusions a les que vaig arribar és que cada cop s'assemblen més a una de les millors bandes de doom de per aquí: Orthodox. Les guitarres lentes i plenes de pols i aridesa marcant un camí tènebre de rock cru a cau d'orella, fan que les tres noves cançons continuïn vagant per aquest desert imaginari en el qual Cuchillo és la seva banda sonora. Molt grans.

HALLOGALLO 2010 - Blinkgürtel 7" (Vampire Blues/2010)

Hallogallo 2010: una de les joies de l'any, sense dubte. Rotter & Co tornen a posar el llistó molt alt (de fet, inicien el camí des d'on el van deixar ençà) amb aquest single, anomenat Blinkgürtel (Vampire Blues/2010) de dos cançons excepcionals.

Krautrock fet pel pare del krautrock. Imprescindible i històric.

aTELECINE - aVigillant Carpark EP 7'' (Pendu Sound Recordings/2009)

Feia temps que anava al darrere de aTelecine, la banda de noise amb influències industrials de Sasha Grey (preferida de l'Apartament18, you know) i Pablo St Francis i finalment ha caigut a les meves mans el seu darrer single de 7" en forma d'EP: aVigillant Carpark. Són sis cançons que es mouen entre la lliure deconstrucció del soroll i el metal més experimental, molt en l'ona de bandes com Swans o els Throbbing Gristle més salvatges.

Aquest EP és un trip ruidós que es fa curt, amb una peça central que juga amb el white noise de manera sublim. L'artwork corre a càrrec de Todd Brooks i inclou un collage de l'actriu. És la seva primera referència, quan ja té editat el seu llarg "A Cassette Tape Culture", també a Pendu Records.

Molt fans de tot plegat.

LCD SOUNDSYSTEM @ Razzmatazz, Barcelona 06/11/2010

El dj que obria la sessió, dj Pfff, va fer honor absolutament al seu nom. Pffffffff!!!!!!!!

Anem a les coses que interessen. Cuarta vegada de LCD Soundsystem. Es poden pensar moltes coses sobre el combo de James Murphy, però una d'elles està clara: LCD Soundsystem passaran a la història de la música. Simplement, per ser la banda que millor ha sabut combinar, de forma destil·lada i amb bon gust, tots i cadascun dels estils que han marcat el segle XX.

Del rock&roll que es ballava als grans teatres als anys 50, de l'hedonisme de la música disco al nihilisme punk (d'aquí i d'allà, britànic i americà); del pop de melodia eriçada i cristal·lina a la distorsió de guitarres progressiva i visceral; de la transformació de la música electrònica al techno i al house...LCD condensa en cadascuna de les cançons tot això i més. I a sobre són capaços de fer-ho en una sola cançó: 'I'm Losing My Edge' és la cançó definitiva que ha de servir per tancar un cercle, per sellar un segle d'estils musicals.

Tanmateix, jo em quedo amb els LCD en directe. I com ja us vaig avisar pel twitter de l'Apartament18, "No venim per James Murphy, venim per Pat Mahoney". I és que el bateria de LCD és el cos i l'ànima, la sang i l'esperit (sant). Tot passa per ell, una màquina endiablada del ritme, una non-stop machine que per si sol ja omple l'escenari, un corredor de fons amb baquetes a les mans. Si a tot això, li afegeixes al guitarrista dels Melvins, a Gavin Russom (respect!) i a un James Murphy en estat de gràcia, el resultat és infalible: una hora i mitja de rock, punk, disco, distorsió, subidón techno banyat amb unes lletres (cantades i cridades) antològiques.

La sala rebentanva mentre anaven caient cadascun dels clàssics: Get Yourself Clean, Get Innocuos, Daft Punk is playing in my house, Drunk girls, All my friends, Home i una eligíaca i exemplificant "YEAH", cançó-resum del que significa avui (i significarà per sempre) LCD Soundsystem.

Amén.

Per a que us pugueu fer una idea del que vam viure, us deixo el concert que LCD Soundsystem van fer el 10 de novembre al Alexandra Palace de Londres i que és molt semblant al que van fer a Barcelona.

LAS RODILLERAS - Horror Pleni (Disundead Records/2010)

Ok, english mode.

Las Rodilleras are three girls from Valencia doing their best: a great rock&roll inspired by the dark bands of the eighties (there, Misfits; here, Desechables) with smart lyrics and visceral guitar riffs.

You can download for free her first record called Horro Pleni (Disundead Records/2010), and you can also buy it (9€, click here).

Three girls + punk-rock band + darkness....mate, if you follow regularly l'Apartament18 you know what I like! Listen to it!