KEEPING THE PEEL SPIRIT

1.04.2010

RESTES D'UN INCENDI: ELS ALTRES 21

Ara que ja hem encetat un nou any, amb desitjos i ànims renovats i ple de bons propòsits, cal fer justícia a tots aquells discos que, després d'elaborar el nostre Top 20 de l'any 2009 han quedat en el lloc 21. I es que aquest lloc 21 ha d'estar compartit pels treballs de tots aquells que ens han emocionat i satisfet, que no ens han deixat indiferents i també ens han posat la pell de gallina.

Aquest 2009 ens va portar un altre disc suprem del nostre admirat Bonnie "Prince" Billy, Aware, que continua en la seva línia de clarobscurs solemnes de folk cada cop menys intimista. També un dels discos que ens ha marcat ha estat el de Black To Comm, Alphabet 1968, una revisió alquimista del dark ambient i el drone més brillant, que s'ha clavat en les nostres parets de forma irremeiable. També brillant ha estat el debut solitari de Simon Scott, bateria dels seminals Slowdive i després amb Mojave 3 entre d'altres bandes, Navigare, un disc replé de magma distorsionat i evocador, en un joc subtil de rugositats en forma de bateries inapreciables. El techno dub minimalista del Self-Assessment de Pendle Covent ha estat també un dels grans d'aquest 2009.

Cal destacar la bestialitat de sons asèptics i terrorífics del mestre Mika Vainio i el seu Black Telephone Of Matter, així com de l'enèssim encert de Hyperdub records: King Midas Sound i el seu disc Waiting For You, un homenatge al dub i a les veus i ritmes noctàmbuls en un gir soft del dubstep més pur. També grans discos de confirmació com el Earthly Delights dels nostres preferits Lightning Bolt, on disposen un discurs més compacte que en qualsevol altre disc del duet nord-americà. També ha estat l'any d'un dels pares de l'experimentació menys agressiva, David Sylvian. L'ex Japan s'envolta amb els millors manufacturers d'electrònica de vanguardia, per crear un disc atonal i ple de força interior: Manafon.

Pel que fa al pop i al rock de tall més clàssic, són imprescindibles els discos de Leisure Society i de The Low Anthem, pura orfebreria. També el disc de confirmació de les Vivian Girls (també -i van...- de l'Apartament18), Everything Is Wrong, així com també el Wilco, dels més que grans, Wilco. Parlant de grans, no hem de deixar de nombre a J. Mascis and Co. Farm és un disc brutal, un més, d'una de les bandes més representatives de l'indierock de tots els temps: Dinosaur Jr. També el resorgiment dels fantasmes del mestre Phil Elverum aka Mount Eerie, ja que Wind's Poem es pot considerar un dels millors treballs de la seva carrera; així com l'enèssima reencarnació de Bradford Cox en forma d'Atlas Sound i el seu Logos.

També ha estat l'any de bells discos extranys, com el Regression de Nate Young o el nou recargolament sonor de Tortoise amb Beacons Of Ancestorship, així com l'imprescindible feisme ruidista de Wolf Eyes amb Always Wrong.

Per últim destacr el que ha estat per a l'Apartament18 el millor disc nacional de l'any 2009: sense cap mena de dubte el debut de Bruna ens ha semblat commovedor. Imprescindicle.

De ben segur que d'aquests i d'altres discos que no hem nombrat, però si que els tenim presents en la nostra estanteria, tindran el seu racó a l'Apartament18.

2010 no ha fet més que començar i a nosaltres ja se'ns acumulen els temes: discos d'aquí (extraordinaris Bélmez, Mujeres, Betunizer i The Lizards) i d'allà (Oren Ambarchi, Beach House, Sleep Whale); així com la proximitat del Tanned Tin (estem preparant un especial que en breu tindreu disponible); la lectura que està a punt d'acabar-se de "Cosas que los nietos deberían saber" de Mark Oliver Everett (extraordinari!!!) així com el final apoteòsic del "Gènesi" il·lustrat per Robert Crumb.

I quantes coses que tenim pendents. Totes, aquí, a l'Apartament18.

Cap comentari:

Publica un comentari