KAOTEE - Day By Daylight (Emanuel Satie remix)

Emanuel Satie, dj i productor alemany, ens ha enviat directament a la bústia del soundcloud de l'Apartament18 el remix que ha fet del 'Day By Daylight' de Kaotee. Un rework en clau techno que reforça la part melòdica d'aquesta meravella de cançó. Aquí la teniu:

free download: KAOTEE - DAY AT DAYLIGHT (EMANUEL SATIE REMIX) by Emanuel Satie

THICK SHAKES - Why Buy The Cow (Aurora 7 records/2011)

Thick Shakes han tornat a enviar a l'Apartament18 el que serà el seu nou single de 7'' editat per Aurora 7 records. Why Buy The Cow (Aurora 7 records/2011) són tres cançons magnífiques de garatge i punk-rock, melodies enganxosesi farfissa, tal i com ja ens tenien acostumats. Ojito al hit 'Go Back To New York' digne dels millors singles fets a la costa oest a finals dels anys seixanta (Sonics, The Music Machine), tot i que ells són de la costa est, de Boston, concretament. Una de les bandes de l'Apartament18.

DISPIRIT - Rehearsal At Oboroten (demo/2010)

Impressionant primera demo en cassette de Dispirit. Dues cançons que avancen enmig les tenebres del black metal i del doom més proper a l'sludge menys clàssic, i és que Dispirit disparen amb bala en aquest Rehearsal Of Oboroten (demo/2010): terrorífiques sessions de cridoria aguda i ofegada entre soroll reverberant, teranyina de feedback hipnòtic i guitarres atronadores que s'allarguen fins al dia del judici final. Excel·lent.

TRISH KEENAN R.I.P.

Joder. Fa exactament un any, una notícia inundava d'incredulitat l'Apartament18: Jay Reatard moria de manera sobtada.

Aquest matí, de bon matí, me n'he enterat que Trish Keenan, carismàtica cantant de Broadcast, estava ingressada en un hospital lluintant contra una neumonia, que no pintava gens bé. Fa uns minuts que s'ha confirmat el seu traspàs, sembla que arran d'una grip A.

Miss you. R.I.P

The Dead C - Patience (Ba Da Bing/2010)

The Dead C són una de les bandes de referència de l'Apartament18. Recordo que els vaig descobrir fa uns quants anys a Cd.drome, mentre remenava discos en la meva obsessió pels sons foscos i industrials (això sí, ni gòtics ni artys) una etiqueta recordava al futur propietari de la peça que The Dead C eren un dels pares del post-punk, experimentals i gens ortodoxos. Aquesta explicació va fer que adquirís el disc i, als pocs segons, ja tenia un referent.

Després d'ésser rescatats per Sonic Youth l'any 2002 en el seu All Tomorrow's Parties, The Dead C es retroben en una segona joventut, que han aprofitat perfectament aquests últims anys amb gires i discos. Si aquesta es medís per la qualitat de la seva música, pareix que no els hi hagin passat els anys. La prova de tot això: Patience (Ba Da Bing/2010), disc d'estudi del power trio, quatre cançons d'experimentació sonora, orgànica, amb guitarres i percussions al límit, transitant per llargs camins instrumentals d'energia noise i energia punk.

Disc imprescindible. I van...

CREEPOID - Horse Heaven (Ian Records/2011)

Creepoid, des de Filadèlfia, ens han enviat un enllaç a l'Apartament18 per a què catem el seu disc de debut, titulat 'Horse Heaven' i que s'ha estrenat digitalment el dia 11 de gener d'aquest any.

Un disc fantàstic que recorre el traçat marcat pel rock de guitarres més incisives i brumoses, entre la nocturnitat de Bedhead, el Neil Young elèctric més contingut, la psicodèlia tormentosa dels llargament (eternament?) enyorats The Beta Band o la dualitat a quatre bandes de Black Mountain.

Amb un single de debut l'any 2010, Creepoid han estat nomenats millors artistes de l'any 2010 per al programa de música indie The Key de la ràdio WKXP de Filadèlfia.

Aquí el bandcamp d'aquesta gent: http://creepoid.bandcamp.com/

Tal i com m'han demanat, us deixo un parell de cançons del disc que us podeu descarregar fent click aquí. El disc de debut el podeu adquirir digitalment via Bandcam o en format LP via Ian Records .

L'APARTAMENT18 BEST OF 2010

Lo prometido es deuda. Aquí van els 30 millors discos, ordenats del 30 fins a l'1, del que ha estat un any excepcional per a l'Apartament18. Podeu anar comentant el que us sembli, que les llistes estan per a n'això, per a discutir-les.

Hi! The 30 best records of the year, name by name, to 30 towards 1, l'Apartament18 the best of the year. Please, tell me what you think of all about!

30) SALEM - King Night (Iamsound)

29) AUTECHRE - Move Of Ten (Warp)

28) CARIBOU - Swim (City Slang)

27) LONE WOLF - The Devil And I (Bella Union)

26) ALVA NOTO - For 2 (Line)

25) YELLOW SWANS - Going Places (Type)

24) LES SAVY FAV - Roots For Ruin (Wichita)

23) EMERALDS - Does It Like I'm Here (Editions Mego)

22) JAMES BLAKE - Klavierwerke EP (R&S Records)

21) LIARS - Sisterworld (Mute)

20) NO AGE - Everything In Between (Sub Pop)

19) CLUBROOT - II:MMX ( Lodubs)

18) THEE SILVER MT. ZION - Kollaps Tradixionales (Constellation)

17) FOUR TET - There Is Love In You (Domino)

16) ONEOHTRIX POINT NEVER - Returnal (Editions Mego)

15) ELEH - Location Momentum (Touch)

14) ENDLESS BOOGIE - Full House Head (No Quarter)

13) LOSCIL - Endless Falls (Kranky)

12) BALAM ACAB - See Birds EP (Tri-Angle)

11) JOHN GRANT - Queen Of Denmark (Bella Union)

10) BLACK BREATH - Heavy Breathing (Southern Lord)

09) ACTRESS - Splaszh (Honest Jon's Records)


08) JOANNA NEWSOM - Have One On Me (Drag City)

07) FLYING LOTUS - Cosmogramma (Warp)

06) TREMBLING BLUE STARS - Fast Trains And Telegraphs Wires (Elefant Records)

05) KANYE WEST - My Beautiful Dark Twisted Fantasy (Def Jam)

04) THE ROOTS - How I Got Over (Def Jam)

03) SCUBA - Triangulation (Hotflush Recordings)

02) T++ - Wireless (Honest Jon's Records)

01) BRIAN MCBRIDE - The Effective Disconnect (Kranky)

2010: Homo Trasladadus

Després de més de dues setmanes intenses, avui ja puc dir que torno a l'alliberament. Pres per una guerra de guerrilles anomenada Trasllat, per fi he pogut sobreviure a tots els meus adversaris: capses, papers, pes, molt de pes, fràgil, molt fràgil, viatges amunt, viatges avall, cúter, cinta adhesiva, compte aquí!!!, hores, diners, paciència...però ja se sap que, en sortir-ne viu, la recompensa és grandiosa.

Això ha fet que el ritme normal de l'Apartament18, en forma de batzegades habituals, s'hagi vist alterat: discos necessaris d'ara i d'abans que caldria haver-se ressenyat, notícies plenes d'incredulitat, entrevistes a mig penjar i sobretot, la llista del millor de l'any 2010 per a l'Apartament18.

Així que sense més mirament, la propera entrada al blog estarà formada pels 30 millors discos de l'any, ordenats (és clar!) del 30 a l'1 i tot en un únic post. A més, també us puc avançar alguns canvis que anireu notant en el disseny del blog, així com noves entrevistes de la secció Your Records & You a gent interessant i per primer cop, una artista internacional desfilant per l'Apartament18.

Tot, a partir d'ara i en 3,2,1...

BLACK MOUNTAIN TRANSMITTER - Black Goat Of The Woods (Aurora Borealis/2010)

La imprescindible Aurora Borealis (proveïdora habitual de material fosc, de soroll, de metal i doom de l'Apartament18) ha reeditat una joia de Black Mountain Transmitter que l'any 2009 ja es va possar en circulació en cd-r d'escassíssima tirada. Aquest Black Goat Of The Woods (Aurora Borealis/2010) comença i acaba de la mateixa manera: un tintineig de campanes anuncia un viatge a les catacombes més fosques del drone, de l'electrònica i la hauntology més espesa, una escapada a paisatges gèlids i tenebrosos. Bellesa sonora i foscor sensorial. Com us he explicat al twitter: near-frozen death sounds.

SEAWORTHY & MATT ROSNER - Two Lakes (12K/2010)

Fantàstic tractat d'electroacústica i drones estratosfèrics feta pels genis de Seaworthy & Matt Rosner en aquest Two Lakes (12K/2010), un disc estructurat a partir de les gravacions de camp fetes en paratges naturals de Nova Gales del Sud, a Austràlia, en els llacs Meroo i Termeil.

Investigació sonora que no perd el rumb i que es capaç d'establir un discurs homogeni i ferm, en un àmbit advers i clarament complicat per a segons quina orella. A mi m'ha deixat glaçat (en el bon sentit de la paraula, of course) i fa dies que li dono al repeat.

Música de sensacions.

AIAS - A La Piscina (Carpark/2010)

Diferents dj's de WFMU (free-form radio station a qui l'Apartament18 dóna suport) estan punxant molt últimament al trio català AIAS, des que van publicar el seu primer single per a un dels segells que més està fent pel pop del segle XXI, Carpark Records.

El seu disc de debut, A La Piscina (Carpark/2010) s'emparenta amb aquesta explosió de bandes fèmines (a la Dum Dum Girls, The Splinters o Vivian Girls, per posar els exemples més obvis) que relliguen cançons quotidianes amb guitarres encesses i emmascarades amb la pintura que s'utilitzava en l'indiepop lo-fi dels primers 90. Una llaminadura pop de qualitat.

K-X-P - K-X-P (Smalltown Supersound/2010)

Una de les primeres bandes que hem van impressionar quan vaig començar a escoltar de manera frenètica el show de John Peel a Radio 1 de la BBC fou Op:l Bastards. Després dels anys, i sense saber-ho, cau a les meves mans el disc de K-X-P, una banda que em va deixar una gran impressió amb el tema que van incloure al recopilatori On Fire del prestigiós segell noruec de músiques possibles Smalltown Supersound. I quina és la meva sorpresa quan, engrescat amb l'escolta del disc de K-X-P, em trobo que el cap pensant de tota la festa és Timo Kaukolampi, el mateix que hi havia al darrere d'aquella primera obsessió anomenada Op:l Bastards.

Ara, ajudat per lluminàries de la talla de Jimi Tenor o Aaviko, es treu de la màniga un disc de krautrock que recorda als millors passatges dels Can menys orgànics i més progressius, tot sense deixar de banda les melodies del pop, tal i com ho feien tan bé Silver Apples. Una de les influències inqüestionables també és la de Suicide, ja que les cançons estan banyades per aquells ritmes motorik que tant agraden a Martin Rev.

Un disc que no estarà entre els millors de l'any, però una grata sorpresa per als que gaudiu, com jo, del bon krautrock.

RANGDA - False Flag (Drag City/2010)

Si hi ha un concert del que guardo un record imborrable va ser el de Six Organs Of Admittance en un Tanned Tin. Un Ben Chasny desbocat, intentant dominar l'electricitat de la seva guitarra, que relligava amb les percusions tribals d'un Chris Corsano ferotge a la bateria. Després d'això, s'han publicat discos superlatius de Six Organs Of Admittance i de col·laboracions diverses de Chris Corsano, però el disc que m'ha deixat la sensació més propera al que vaig viure aquell dia ha estat aquest False Flag (Drag City/2010) de Rangda.

En aquest cas, s'uneix al duo Sir Richard Bishop, que aporta, via guitarra i piano, una estabilitat a la locura de Chasny a la guitarra i Corsano a la bateria, clarinet i òrgan.

Del quasi bé speed-metal de la brutal i iniciàtica "Waldorf Histeria" fins acabar amb "Sarcophagi" una jam de 13 minuts de crescendos incessants.