Fa dies que este 12" planteja a l'Apartament18 la possibilitat de l'existència d'un món paral·lel on el techno espacial és la banda sonora. I si aixó es confirma, Ninca Leece és la reina absoluta. Aquest Feed Me Rainbows (thesongsays/2010), una oda d'amor contada amb el fil conductor del millor minimal, inclou la cançó titular i un remix de la mateixa -Public Lover Remix. La primera és una ària de traçada màgica i dub bombollejant, pura sintonia amb el space-techno d'altres artistes -penso amb Lindstrom i Prins Thomas, principalment- però amb una part obscura, amb veus més sexuals que sensuals, i una dèria pop que fan que aquesta cançó es clavi de manera permanent al reproductor. La segona, més rítmica, és l'explosió de llum i reverb de la primera, on es conclou, amb final feliç, la història contada.
Definitivament, algo se mueve en el alma.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada