THE BEST OF 2009 (I): 20-11

El Xmas Eve és el que té. Així que acabarem per Sant Esteve. Sense més dilació, el millor de 2009, primera part: del 20 al 11. Som-hi.

20. ANIMAL COLLECTIVE - Merriwetaher Post Pavillion

L'últim disc del col·lectiu de Baltimore afincat a Nova York els ha suposat l'accés a una nova divisió, la lliga dels grans. Tot i que aquest disc no és el més complet de la seva carrera, no deixa de ser el disc definitiu que obre les portes al pop i a la psicodelia de la nova dècada que aviat estrenarem.

19. MORITZ VON OSWALD TRIO - Vertical Ascent

Un disc de 4 cançons hipnòtiques, entre el dub i el minimal techno, que transcorren per paisatges gèlids, únicament caldejats per uns ritmes pausats, constants i tranquils.

18. DIRTY PROJECTORS - Bitte Orca

Aquest disc de Dirty Projectors representa una volta de rosca al pop, mitjançant ritmes trenacts, calidesa R&B, veus angelicals i perquè no, espasmes de rock espacial. La confirmació d'una gran banda.

17. ELM - Nemcatacoa

A falta d'un disc de Earth, Elm, projecte unipersonal avesat als ritmes més propers a la estepa siberiana que no pas al magma de l'epicentre de la terra, es treu de la màniga un disc cuinat a foc lent, amb ritmes lentíssims i puntejats de guitarra solemnes. Sublim.

16. FEVER RAY - Fever Ray

Kristen enlluerna amb un disc d'electrònica orgànica, ritmes tribalistes i molt (molt) de soul. Lletrista fantàstica, sembla que tot wl que toca aquesta dona ho converteix en or. Seguint l'estela del meravellós Silent Shout de la seva banda compartida The Knife, Fever Ray fixa la vista cap a un horitzó llunyà. Magnífic.

15. ONEIDA - Rated O

Triple disc, del rock hereu dels Stooges, al screamo més amarg, passant pel dubstep. Oneida és una banda instrumentalment grandíssima, i en Rated O ho defensen a la perfecció.

14. SHACKLETON - Three EP's

Caminant per la foscor amb llum de gas, Shackelton exorcitza els seus dimonis a través de tres EP's publicats aquest any i els compacta en un disc brutal. El dub més tribal deudor de l'escola del gran mestre de tot això: Burial.

13. PREFAB SPROUT - Lets Change The World With Music

La recuperació de Paddy McAloon d'aquest disc que tenia arxivat per polsosos DATS, ha vist la llum aquest 2009. Pop no, POP en majúscules de la millor escola vuitantera, ritmes i lletres que pretenen canviar el món amb la música. És possible? Amb Mr. McAloon, tot és possible.

12. SONIC YOUTH - The Eternal

Incapaços de fer un pas en fals, l'enèsim disc de Sonic Youth és un retorn a l'origen, a la rabia sostinguda, amb pildores d'indie rock com nomes ells saben fer. La banda més gran, si senyor. I The Eternal, així ho demostra.

11. BROADCAST & THE FOCUS GROUP - Investigate Witch Cults Of The Radio Age

Uns altres que tampoc saben fer un pas en fals, els inimitables Broadcast s'alien amb Focus Group per revoldre els estaments del pop electrònic amb un miniàlbum de 23 cançons (!) on els sons abruptes, ficticis, dignes de la millor ciència ficció es donen la mà amb el pop més evocador de la banda de Bristol. Grans.

15 DISCOS IMPRESCINDIBLES PER ENTENDRE LA DÈCADA DEL 2000

Continuem amb la recopilació de llistes. Ara toca el torn al final de la dècada que s'acaba (2000-2009) i que ens ha deixat un reguitzell de noves sensacions musicals molt important. De milers d'estils diferents, però amb el rock, el pop, l'electrònica i el dub com a estructura bàsica, per aquesta dècada han passat milers de versions millorades i revisions d'estils que, en el seu dia, van sorgir com a novetats i que han vist com s'han consolidat en els últims anys. Del weird folk a la indietronica, del grime al two-step, de l'electroclash al revival 80, del nou rock psicodèlic al pop shoegaze de segona generació, tots han vist com en aquesta dècada els ha impulsat per corrents que els han evolucionat de forma extraordinaria.

Aquests 15 discos que l'Apartament18 ha recollit (i que no hem ordenat, expressament) pensem que són 15 visions diferents de la dècada feta música, i la música feta sensació, que és el que ens interessa. Aquí van els 15 discos necessaris per entendre la dècada del 2000, segons el bon criteri de l'Apartament18.

RADIOHEAD - KID A

LCD SOUNDSYSTEM - LCD SOUNDSYSTEM

THE AVALANCHES - SINCE I LEFT YOU

WILCO - YANKEE HOTEL FOXTROT

GODSPEED YOU BLACK EMPEROR - LIFT YOUR SKINNY FISTS LIKE ANTENNAS TO HEAVEN

KANYE WEST - LATE REGISTRATION

SUNN O))) - MONOLITHS & DIMENSIONS

BJORK - VESPERTINE

ARCADE FIRE - FUNERAL

PANDA BEAR - PERSON PITCH

DAFT PUNK - DISCOVERY

SIGUR ROS - AGAETIS BYRJUN

PORTISHEAD - THIRD

BURIAL - UNTRUE

ROBERT WYATT - CUCKOOLAND

5 RECOPILATORIS IMPRESCINDIBLES DE 2009 (in no order!)

Per començar el nostre particular compte enrrere cap al millor de l'any que ara s'acaba, i seguint el programa tal i com el vam definir ahir, avui t0ca dir els 5 recopilatoris de 2009 que no s'han de deixar passar per alt.

HYPERDUB: 5 YEARS OF HYPERDUB RECORDS

Imprescindible per conèixer com ha evolucionat la música electrònica dels últims temps, el testament d'Hyperdub Records és un full de ruta vibrant, emocionant i ple de noves sonoritats úniques, aquelles que encara recargolen més el que fins ara havia estat l'evolució IDM del grime: el dubstep. Si aquest 2009 ha estat l'any d'aquest estil, Hyperdub és el seu màxim exponent. Un doble disco que viatja de Burial a Joker, de Kode 9 a Rustie. Essencial.

SOUL JAZZ: FREEDOM, RHYTHM & SOUND

Juntament amb un llibre excepcional que recull les millors 200 caràtules de la contracultura jazz dels anys 60, aquesta compilació supèrbia de free jazz és la representació de la generació que va voler buscar i trobar la part social de l'art, el control total sobre l'obra creada i el moviment en favor dels drets civils d'una societat cada cop més aburgesada. Un doble disco que va des de Steve Reid a Joe McPhee, de Archie Sheep a Sun Ra. Sublim.

ROUGH TRADE SHOPS: INDIEPOP 09

2009 ha estat l'any del resorgiment de les velles glòries shoegaze (no totes) i l'edició de discos de l'enyorat anarak pop grandíssims. L'olfacte sempre instintiu i ben guiat de les Rough Trade Shops de Londres ha compilat en un sol disc el bo i millor d'aquest pop necessari que viu de la immediatesa i de les melodies eternes. De Sad Days For Puppets a Liechstenstein, de Los Campesinos a The Pains Of Being Pure At Heart. Pop perfecte.

RUSHHOUR: BEAT DIMENSIONS, vol. 2

Si el dubstep representa una nova dimensió per a la música electrònica, la gent de Rushhour ha tret a relluir el periscopi des de la part més fonda del mar dub per observar on podria situar-se una nova volta de rosca al dubstep i a la música electrònica en general. De Ras G a Devon i de Dalt Wisney a Bussy. El so de la pròxima dècada.

AUDIOBULB: 2 - FAVOURITE PLACES

Els sons abstractes, però de bellesa infinita, són els que han abanderat al segell Audiobulb al llarg dels anys. Just quasi bé al final de l'any, es treuen de la màniga aquest amalgama de sons trencats i melodies etèries que representa l'incorformisme tàcit i inherent de l'escena electrònica experimental. De Lawrence English a Calika, d'Icarus a Austestici. Gran entre grans.

LLISTES, LLISTES, LLISTES!!!!!!

Bé, arribem a final del 2009, l'any de l'obertura del nostre flamant Apartament18, i com que som amants de les llistes (en ordre i sense) hem preparat un especial de llistes del millor i més interessant de tot allò que hem pogut escoltar al llarg de l'any, que ha estat molt i variat. I també aprofitem per recopilar quins han estat aquells discos que calia saber-se de memòria durant la última dècada per entendre els noughties, que ara finalitzen.

Així doncs, el programa que tenim previst fins arribar al dia de Nadal és el següent:

Dimarts, 22: 5 recopilatoris imprescindibles de 2009

Dimecres, 23: 15 àlbums necessaris per entendre la dècada del 2000

Dijous, 24: El millor de l'any 2009, del 20 al 10

Divendres, 25: El millor de l'any 2009, del 10 a l'1

Aquest és el nostre programa, on tindreu disponibles els 20 millors discos del 2009 per a l'Apartament18.

THE POSTMARKS - MEMOIRS AT THE END OF THE WORLD

Fa dies que la dèria més pop inunda les parets habitades de l'Apartament18. I un disc que ha sobresaltat per sobre la resta ha estat aquest Memoirs At The End Of The World dels nord-americans The Postmarks. La casualitat va fer que el mateix dia que s'editava el seu disc arreu del món, també vam obrir portes i finestres del nostre Apartament18 (18.08.09).

Estem enfront d'un disc de pop majúscul amb els fonaments fixats en el llegat del Bacharach més cinematogràfic, amb el valor afegit d'un tel experimental que els emparenta amb la vessant més accessible de Broadcast (segurament, gràcies a la similitud de veus entre Tim Yehezkely i Thrish Keenan) aportant un grau d'acidesa a l'edulcorat regust del disc. Les cançons que conformen el disc discorren entre grans orquestacions a base de seccions de corda i metalls, molt a l'estil dels films dels anys 60. Escoltant cançons supremes com No one said this would be easy, que obre el disc, o Don't Know Till You Try se'ns apodera de la ment per uns instants una meravellosa malenconia, aquella que només s'emana els bons discos de pop atemporals.

The Postmarks han creat un disc de melodies evocadores i sofisticades, hereves de compositors de scores clàssics com Mancini o Schifrin, i que representa el pas endavant que necessitaven després d'editar el seu disc de debut (The Postmarks, 2007)i dos compilacions de versions i remixes (The Remixes EP, 2006 i By-the-numbers, 2008).

A l'Apartament18 ens encissa el bon pop, i aquest Memoirs At The End Of The World, estem segurs que d'aquí a uns anys, entraria a formar part dels nostres old dirty diamonds. Però més val disfrutar-lo ara, com un dels discos de pop candent del 2009. Sublim.

Live!: ISIS+DÄLEK+KEELHAUL

ISIS+DÄLEK+KEELHAUL

26.11.09 / Sala Apolo / BCN

Van obrir la vetllada Keelhaul, combo de speedmetal que ni fu ni fa. Graven per a Hydrahead, segell que comanda Aaron Turner, cap visible d'Isis, fet que els ha portat a fer la gira completa amb ells. Per als amants dels gènere menys exigents podien semblar interessants (guanyant punts a favor en les ràpides composicions instrumentals) però molt previsibles alhora d'enfocar temes de bon metal.

El que és impressionant és el show de Dälek. No tant per l'efecte sorpresa (ja vam disfrutar-los al Tanned Tin) però si per la força, la intensitat i l'actitud del duo sobre l'escenari. Molt més intensos que en l'anterior show, el flow físic i directe del MC cobreix a la perfecció els opressius ritmes a base de samples sinestros i poderosos escopits per l'altra part de grup, situant-se amb mig peu en el gangsta rap més clàssic i propers a la distorsió desbordant de My Bloody Valentine. Una proposta molt suggerent, basada sobretot en el seu últim disc, l'excel·lent Gutter Tactics (Ipecac, 2009). Hi ha moments que sembla com si un camió de gran tonatge et passes per sobre. Ràbia i fúria urbana des de Nova York. Grans.

I després de posar-nos en situació, la intensitat en majúscules va arribar d'una de les bandes més en forma d'aquest postrock escorat al metal més pesat: ISIS. La formació de Los Angeles va deixar patent la seva habilitat per recrear paisatges atenuats juntament amb una desbordant capacitat de devastació total, amb un punch que en directe encara encadila més que no en disc. Un set estructurat a partir dels temes que conformen el seu últim treball, Wavering Radiant (Ipecac, 2009) que la crítica ha considerat el seu disc més accessible. Un directe rotund, ple d'energia i amb un nivell d'intensitat desaforat, on van anar desgranant els temes, fins arribar a un bis descomunal amb Carry i la grandíssima Celestial (The Tower). En definitiva, un directe aplastant d'un dels grups més emblemàtics i representatius del post-metal.

LABELS#3: SHANSHUI RECORDS

La història de Shanshui Records no es pot entendre sense fer el seguiment del seu fundador, un dels músics claus en la (re)conversió de la creació musical al gran país asiàtic: Sun Dawei. Després del seu pas pel conservatori de música de l’Escola d’Art de Shenyang, es pot considerar a Dawei com a un dels precursors de la introducció de la composició electrònica dintre els paràmetres establerts pel rock de tall més clàssic.

Avesat als sons més durs de l’electrònica –abraçant preferentment el hardcore i el breakcore– la seva evolució ha anat dirigida cap a les tonalitats més atmosfèriques i abstractes. Així mateix, Dawei fou nominat l’any 2002 per a ésser guardonat amb el premi “China Musical Medium Award” arran de la seva implicació amb el col·lectiu de música electrònica Modern Sky Records. Aquest reconeixement nacional (i quan fem ús d’aquest concepte en un país com la Xina, hem de percebre canvis de magnitud) li va servir de plataforma per a obrir una nova etapa amb la fundació d’un dels segells més influents i menys conformistes del gegant asiàtic: Shanshui Records.

Festa del 6è Aniversari del segell, 2009

Shanshui Records és un segell ubicat a Beijing, fundat per Sun Dawei al desembre de l’any 2002. Eminentment de caràcter electrònic, Shanshui Records ha destacat per ser la casa de referència de les formes electròniques menys usuals: de l’experimentació pura i dura, a l’IDM més lleugera; del breakcore salvatge a l’electrònica pop de tintada indie. Aquest vindria a ser l’amalgama sonor d’aquest meravellós segell xinès.

Cal destacar diferents fites en la història de Shanshui Records, i que han anat perfilant el seu caràcter: una d’elles, va ser l’edició del seu primer recopilatori V.A. Landscape, una compilació que contenia no solament el bo i millor de la incipient escena experimental xinesa, sinó també artistes de Hong Kong i del Japó. Aquesta aposta segura va fer que al novembre de l’any 2003, Dawei formés part del festival més gran de música electrònica que se celebra a la capital, el “Sounding Beijing”. D’ençà, la relació de Dawei i Shanshui Records amb el món occidental no ha parat: concerts amb Four Tet, World’s End Girlfriend, Piana i d’altres, a més del reconeixement internacional que suposa l’aparició del segell en revistes especialitzades com The Wire o Groove.

Cartell del Neospring Festival de Shanghai

L’any 2005 van editar el segon volum recopilatori V.A. Landscape 2, que ja comptava amb la presència de figures de l’electrònica com Egg, DJ 1000000 o el mateix Alva Noto (capo de Raster Noton, segell del que ja hem parlat a l’Apartament18).

iLoop: Live

Entre els artistes que figuren en la nòmina de Shanshui records hi destaquen COM.A, un jove anglès criat a l’antiga colònia i resident a Tòquio i amistat dels incansables Tigerbeat6, el suec Covox i el japonès USK amb la seva fantasia pop a ritme de 8-bit, el drum’n’bass de Dead J, els imprescindicles ME:MO i el seu so proper a la indietronica més clàssica, el post-rock electrònic de iLoop o el mateix Sun Dawei, sota el nom de Sulumi, la parafernàlia esbojarrada de Panda Twin i la folktrònica introspectiva de Nara, a més de la locura gabber/speedcore/breakcore/chiptune de Bokusatsu Shoujo Koubou.

Cartell de la gira asiàtica de Covox+Aonami

L’any 2008 es va crear un subsegell de Shanshui amb el nom de Kill Club, que va porta de gira monumental a 7 artistes durant tot el mes de maig, essent el primer tour show nacional d’un segell de música electrònica del país.

Amb un catàleg d’edicions curt, poc actiu però molt selecte, Shanshui Records és la referència de la música sense compromisos del gegant asiàtic.

El boxset de 8" CD-R x6: inici de la col·lecció

DISCOGRAFIA RECOMANADA PER L'APARTAMENT18

SHS-002 - V.A. - landscape
SHS-004 - Sulumi - visit
SHS-005 - V.A. - landscape 2
SHS-006 - Covox - Delete the elite
SHS-008 - ME:MO - Acoustic View

KC-002 - USK - Dot Matrix Melodiator

+INFO:
http://www.shanshui-records.com/

LIVE! : MELVINS + BIG BUSINESS + PORN

MELVINS + BIG BUSINESS + PORN

25.11.09 / SALA APOLO / BCN

Visita en sala d'una de les bandes més mítiques i influents dels últims anys: Melvins. Després de la seva apabullant visita al PS 2008, amb una banda totalment renovada -amb els dos Big Business ja com a membres fixes- que encara donen més força als directes de la banda de Buzz Osborne i Dale Crover.

Les sensacions a l'entrar a la sala Apolo de Barcelona venien condicionades pel repàs de camisetes identificatives: de Baroness a Jesus Lizard, de Opeth a Ocean. I moltes camisetes dels Melvins. De les històriques.

El que en principi havia de ser un triple cartell (Melvins+Big Business+Porn) es va convertir en un doble set dels Melvins i Porn fent de teloners. Així doncs, els primers compassos els van iniciar el trio Porn, amb una primera cançó plena de distorsió guitarrera samplejada amb una infinitat d'efectes i pedals i un baix amordassat. A ells, se'ls hi va unir Dale Crover a la bateria i el combo va guanyar més força instrumental. Es pot dir que la proposta de Porn no és novedosa -post-metal de llarga instrumentalització- però el directe és sòlid i ofereix més que no pas el que prometen en disc.

Formació actual dels Melvins: Buzz, Warren, Crover, Willis

I després els Melvins. No cal dir que la banda de Buzz i Crover és una influència directa en tot (TOT) el rock dels primers 90 fins a l'actualitat. La seva sòlida voluntat d'experimentació els hi ha suposat el reconeixement dels sectors més crítics i influents, tot i que no ha arribat al gran públic. La formació sempre ha patit canvis constants, sobretot al baix, i això ha fet que en tots els discos editats per la banda hi hagin connotacions sonores ben diferents, però totes del tot aprofitables.

El primer set dels Melvins fou espectacular. Crover a la bateria i Buzz guitarra i veu. Una lliçó de 40 minuts de punk rock de la vella escola, d'aquella que comença amb les ensenyances dels imprescindibles Black Flag. Un directe potent, sec, auster, melòdic i amb molt d'humor negre. Simplement, un moment àlgid per disfrutar i reconèixer la influència d'aquest grandíssim grup.

Llavors, els dos Big Business -que cada cop semblen més una banda homenatge als mateixos Melvins- es van unir per construir un bloc potent hereu dels millors Black Sabbath, amb una sonoritat pesada i contundent. El set es va centrar sobretot en els seus dos últims discs (sense tenir en compte l'últim disc de remescles, es clar) amb els moments àlgids de "The Bit", "Hooch" o la increible "Night Goat". El final, amb un Jared Warren al mig de la pista escupint un salvatge spoken word i a dalt l'escenari els dos bateries creant una magnífica teranyina de ritmes entrecreuats per acabar amb un colossal final ple de fúria i amb Jared navegant a la deriva per sobre els caps de la gent que omplia la sala.

En definitiva, una banda mítica, amb un nivell enorme i mestres d'una escola que encara avui dia provoca rampells entre el dogma del rock, per la seva exploració constant amb uns resultats molt suculents. Una banda necessària a tots els nivells.

PRIMAVERA SOUND 2010, primeres confirmacions

Avui hem tingut un dia de confirmacions. Tot just fa un moment, Gabi Ruiz, un dels caps visibles del Primavera Sound, ha donat a conèixer els primers noms que formaran l'espectacular cartell del PS 2010, que compleix 10 anys.

Els noms, que nosaltres hem conegut via twitter, són els següents:

LA LEYENDA DEL TIEMPO: 30 AÑOS DESPUÉS
DUM DUM GIRLS
JOKER
DELOREAN
PANDA BEAR
THE ANTLERS
WILD BEASTS
THE FALL
BLOODY BETROOTS

THE NEW PORNOGRAPHERS
BIS
HERE WE GO MAGIC
HOPE SANDOVAL
THE XX
WILCO
GANGLIANS

Aquests noms no deixen indiferent a ningú i ja podem assegurar que són unes grans confirmacions. A més -i sobre el que més ens interessa a l'Apartament18- encara no s'ha confirmat cap nom de l'escenari "ATP", ja que ho faran a final d'any.

Cal destacar a The Fall, The XX, Bis (que es reuneixen únicament per fer aquest concert), els grandíssims Wilco, The New Pornographers i Panda Bear.

Esperem doncs, fins a la propera tanda de confirmacions. De moment, comencem molt bé.

Avui ho ha tornat a fer. Feia temps que la pell no s'eriçava i que un somriure d'orella a orella s'instal·lava de manera eterna en el rostre. El disc que tot pare hauria de regalar al seu fill recent nascut.

God bless America.

RUSTIE - BAD SCIENCE EP

La música que ens agrada, que ens apassiona. Nous sons incapaços de deixar-nos indiferents. Sense paraules. La música de Rustie –auspiciada des de fa temps per la DJ de la Radio 1 de la BBC Mary Anne Hobbs, guru de l’electrònica underground i a la que l’Apartament18 segueix de ben prop amb devoció– ens fa sentir diferents: ens endinsa cap a una nova dimensió musical on el contingut està lligat inherentment amb tot un moviment cultural que té la innovació com a punt de partida. Rustie forma part de la Lucky Me Crew de la nova escena de Glasgow, juntament amb altres referències com Hudson Mohawke o Nadsroic.

A l’Apartament18 considerem que la innovació, en qualsevol de les seves formes, és necessària per continuar edificant un criteri sòlid i ha de servir de base per estimular l’experiència envers la música. Per això ja fa temps que el Bad Science EP de Rustie ens porta de cap.

El que ell mateix defineix com a “bass fuelled party aquacrunk” no és res més que la síntesi perfecta entre el dubstep menys profund, el revers grime d’unes basses suggerents a ritme de booty bass, una estructura digital amb cadència 8-bit i un esperit techno que serveix per a plasmar-ho tot en conjunt a la pista de ball. Però alerta amb el concepte “pista de ball”: el dancefloor al que nosaltres fem referència és el que remou el cos i l’ànima a partir dels marges menys amables de la música, amb les vistes posades en el dub i en l’experimentació electrònica de principis dels anys 90 i finals del segle XXII.

A l’Apartament18 som fans de la música que té alguna cosa a dir, i en donem suport. I podem assegurar que aquest Bad Science EP de Rustie ha alçat la veu per sobre de tots els seus seguidors. En volem més. Ja.

FUCK BUTTONS - TAROT SPORT

Què hi ve després de la batalla? La calma?..........No. Quina es pot suposar que hauria de ser la continuació del fabulós –i Top 2 de l’any 2008 per a l’Apartament18– disc de debut del duet de Bristol, Fuck Buttons? Un disc de ressons atmosfèrics o una altra glopada de soroll atormentat?

A Street Horrrsing (ATP Recordings/2008), es feia palesa la producció del mestre John Cummings, dels imprescindibles Mogwai, on ajustava la maquinària per recargolar un soroll enrabietat ple de melodies punyents i veus quasi d’ultratomba. Un disc que s’iniciava de forma majúscula amb Sweet Love For Planet Earth, una oda acabada de distorsió post-apocalíptica en forma de núvol sonor de magnituds èpiques, que obria la porta a un disc majestuós i representatiu de les possibilitats melòdiques de la manipulació del soroll, o com de la distorsió en poden lluir excel·lents brots rítmics amb sentit –com ja ho van fer en el seu dia Slowdive, My Bloody Valentine, Wolf Eyes o els mateixos Mogwai.

Retornant al principi: si Street Horrrsing era la fuetada, com hauria de continuar la cosa? Simple. Sembla com si Surf Solar ­–primer single del seu últim disc Tarot Sport (ATP Recordings/2009) i sí, aquella cançó increïble que va tancar el meravellós concert que el duet va protagonitzar fa dues temporades al Primavera Sound– fos la continuació natural del primer disc. Sembla com si després de Colours Move, la cançó que tancava el seu primer disc, només hi pogués continuar Surf Solar. I aquesta última, sense cap tipus de dubte, és el single de l’any.

Però n’hi ha més. Molt més. Els que esperaven continuar amb la tònica èpica del primer disc estan de sort. Però que es calcin les sabatilles, perquè de la llum del dia passem al descobriment de la nit. La producció del genial i respectat Andrew Weatherall, ha reorientat el seu so sense fer perdre pistonada als de Bristol. El que abans era distorsió i soroll post-rockista, ara s’ha convertit en distorsió i melodia post-electrònica. Tot i això, Tarot Sport conté cançons que de ben segur es podrien comptar entre les pròpies del primer disc –Rough Steez, Space Mountain– però la mà de Weatherall es nota, aportant una nova visió més electrònica del conjunt, amb base en els primers polsos electrònics de finals dels vuitanta i principis dels 90 –Phantom Limb, Flight of The Feathered Serpent. En destaquen per sobre de la resta, a banda de la majestuosa Surf Solar, The Lisbon Maru (possiblement la que té una tintada més èpica de totes) i Olympians, una barreja entre els Animal Collective més atmosfèrics i la banda sonora de Carros de Fuego.

Un altre cop d’autoritat d’una de les bandes més estimulants que hi ha avui per avui en el panorama independent. Segurament tornaran a ocupar un dels llocs més alts en la llista del millor de l’any. En definitiva: un must.