KEEPING THE PEEL SPIRIT

8.21.2009

OL'DIRTY DIAMOND#1: Grizzly Bear - Veckatimest

Volia que el primer disc que sonés a l’Apartament18 fos un disc especial, un disc d’aquells al que li tens un especial afecció, simplement perquè t’ha acompanyat al llarg de la teva vida o perquè, encara avui en dia, et posa la pell de gallina cada cop que escoltes els seus acords. Això són els autèntics clàssics, pura orfebreria feta música que cadascú guarda personalment com un petit tresor al fons dels seus armaris vitals i que només es recorre a ells en moments molt especials, moments dignes per ser musicats per aquest tipus de joies atemporals.

Doncs bé, a l’Apartament18 en direm d’això els “Ol’Dirty Diamonds”. A partir d’ara us ressenyarem els discos que ocupen un lloc preferencial a la prestatgeria de l’Apartament18, en un intent de fer justícia a aquelles peces imprescindibles del nostre engranatge musical.

Feta la presentació dels “Ol’Dirty Diamonds”, resulta que, des de fa un temps, hi ha un disc que ocupa aquest lloc preferent. Un disc (novetat relativa, és de 2009) però que s’ha convertit en una autèntica deu d’emocions retrobades:

GRIZZLY BEAR – VECKATIMEST



A Grizzly Bear, la enèsima banda cool d’aquesta factoria contemporània de grans músics i grans discos que és Brooklyn, els vaig agafar a punt: començaven a despuntar i les ressenyes aparegudes a la imprescindible revista digital Pitchfork els hi feien justícia: tant el Horn of Plenty (2004) com el Yellow House (2006) i l’EP Friend (2007) rebien excel·lents crítiques que deixaven entreveure el potencial d’Edward Droste i Christopher Bear, multi–instrumentistes avesats al free jazz, al pop instrospectiu i al DIY de baixa intensitat.

El seu últim disc, que porta per títol Veckatimest –que podria passar perfectament pel nom de qualsevol medicament d’una consulta de medicina interna– representa l’explosió de totes les virtuts demostrades en els seus anteriors discos. Veckatimest vessa melodies corprenents mitjançant una instrumentació gens convencional, difícil i de traçat complex, gràcies al gran Nico Muhly, encarregat de l’orquestració de l’Acme String Quartet i del Brookyn Youth Choir, qui realcen la potència evocadora de composicions com “Two Weeks” o “While You Wait for the Others” (aquest últim, clàssic instantani–5 estrelles).

Però a més, Grizzly Bear han passat a la lliga major del pop més elaborat (“All We Ask”, “Cheerleader”), que els emparenta en bandes com Low (no és sinó Alan Sparhawk el que canta a “Fine for Now”?), o, assimilada la seva percussió, els Flaming Lips més sensibles de finals dels anys 90 (“I Live With You”). Un disc íntim, reflexiu, però que alhora també representa el salt a un so més ambiciós (“Dory”) on juga un paper fonamental el revers obscur del pop de cambra –o millor dit, d’habitació solitària en un apartament compartit del comtat de Kings– i més si es té en compte que ha estat gravat a l’estudi completament en directe.

Aquest compendi de cançons amb personalitat intenten –i, de fet, aconsegueix– donar una volta de rosca als patrons del pop imperant en l’estela indie actual. Digue-m’ho clar, Veckatimest no és pot deixar passar per alt: la seva escolta necessita paciència i dedicació, però alerta, perquè significa un punt d'inflexió en el llarg (i complicat) camí d’aquest pop poc convencional.

Nota: 9.1
Try! (and if you like it, buy it!): http://rapidshare.com/files/235539078/G4.rar
+Info: http://www.grizzly-bear.net/


2 comentaris:

  1. Kompakte molt kompakte, John Cassavettes s'ha fet present en certs instants.

    ResponSuprimeix
  2. Sr. Sömmer3/9/09 1:00

    A cada nova escolta descobreixes petites noves melodies, sonoritats camuflades i (el més important)noves raons per tornarte a posar el c.d.

    ResponSuprimeix