De l'escolta de la recopilació del seu material primari, anomenat Cremations i publicat aquest mateix any pel label Hospital Productions, es desprenia una sensació extranya: synth-pop banyat de distorsió a la My Bloody Valentine (tan de moda últimament....i tan imprescindibles!) que configuraven un conjunt d'idees, de ritmes pop i d'atmosferes obscures, que ja intentaven definir, amb bona intuició, la búsqueda d'un lloc propi enmig de l'amalgama descomunal que representa el so sintètic dels anys vuitanta.
Aquestes idees han trobat la forma adequada en Love Comes Close, l'últim disc publicat per Cold Cave i editat per Heartworm. Un compendi de nou cançons que basculen de manera perfecta entre el tecno-pop amb aires synth i les guitarres industrials més amables. És un disc on s'ensuma el regust a clàssic de la influència de Joy Division (el títol del disc és un clar homenatge a la tomba d'Ian Curtis) però també dels ritmes de New Order. Loves Comes Close és un passeig per l'època daurada i ben entesa de l'electrònica pop dels vuitanta, aquella que inclou tant la part més experimental -Coil- com la més popular -Depeche Mode.
Pel que fa a les cançons, cal destacar Loves Come Close, himne estimulant que posa en la mateixa òrbita a uns Smiths amb aires retrofuturístics; The Laurels of Erotomania, on Ladytron i Kraftwerk es donen la mà, o el triumvirat perfecte que resulta de The Trees Grew Emotions and Died, Hello Rats i Youth and Lust, que fins i tot podrien arrivar a fer pensar amb els Saint Etienne de la primera època.
En definitiva, un disc que sona i sona a l'Apartament18. Probablement, el millor disc de tecno-pop del 2009.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada