KEEPING THE PEEL SPIRIT

9.08.2009

Ol'DIRTY DIAMOND#4: Pajo - Pajo



Canta James Murphy a Losing My Edge que "ell estava allí". "But I was there", diu. Confio en James. Però, a dia d'avui, també confio amb el multi-instrumentista nord-americà David Pajo, un dels que conformen la Santíssima Trinitat del post-rock. Ell sí que va estar allí. Segur: va formar Slint, la banda que va reorientar el rock. Després del seminal Spiderland, va formar part com a guitarrista de Stereolab i va estar tocant el baix amb els imprescindibles The For Carnation, una de les múltiples derivacions post-Slint. Després amb Royal Trux i de bateria amb una altra derivació post-Slint, King Kong. Més tard el va cridar a files Will Oldham, per a tocar diversos instruments amb Palace. I finalment amb Tortoise per a gravar una de les obres magnes i definitives del gènere: Million Now Living Will Never Die.

Com podeu observar, David Pajo forma part de l'escena que va sacsejar els fonaments del rock a finals dels anys 90. Ell va estar allí.

A banda de projectes en solitari com a Aerial M, M o Papa M, l'any 2005 David Pajo va escriure un conjunt de cançons introspectivament pop, delicades alhora que gentils, d'aquelles que es deixen disfrutar de manera relaxada, sense presses, gravat solament amb veu, guitarra acústica i els efectes multiplicadors del laptop. Fou el seu primer disc en solitari, "Pajo". Segurament per compensar els efectes col·laterals de la reunió de Slint d'aquell mateix any.

A quasi bé quatre anys vista, Pajo, el disc, està envellint d'una manera solemne. A l'igual que el seu creador. Ell va estar allí. I això es nota.


1 comentari:

  1. Pajo disc a incloure en qualsevol discoteca!!! eclèctic

    ResponElimina