![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgly-BENwP4oFH_T9Zr4J5FwG8SvDDm7IztAOpqAaDtUwXT6_BvwYusTxqWOtUKHw_T3W-weURjDN_fsMvzPO_IgnnRkg6P7KkS70WgjLRkObAGc76Q3-_ofiEjUCUQFKzAaLzHUYO9sKt3/s400/john+grant+queen.jpg)
La veu de John Grant (frontman dels ja extints The Czars) és el bàlsam perfecte per acompanyar dies grisos i de pluja incesantment lleugera com el d'avui. Després de fer de teloner de Flaming Lips o Midlake, ha estat amb aquests últims amb qui ha enregistrat el seu debut en solitari, el majestuós Queen Of Denmark (Bella Union/2010).
Un disc on es troba el bo i millor de la carrera de John Grant, una de les veus més dolces i alhora enigmàtiques de l'actualitat, que be es podria situar a la vora de Scott Walker o Richard Hawley. El disc transcorre entre llums de cordes i instrumentacions tangents a les melodies més exquisides del pop, tot ensamblat per la magnífica veu (literària, interpretativa, persuasiva, inquietant, punyent) de l'home de Denver.
A la Mojo del mes de maig, li donen 5 estrelles i per tant, diploma d'Instant Classic. A l'Apartament18, també.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada