Algunes idees assomen cada cop amb més força a l'Apartament18. Per ajudar a ordenar això, sempre m'acompanya una llibreta de notes on vaig expressant, llistant, anotant, dibuixant, corregint, ratllant, distribuint, emmagatzemant totes aquelles obsessions vitals que són el motor de l'Apartament18 i de la imbatibilitat dels teennage dreams.
Llistes de llibres que encara resten pendents per llegir d'autors més o menys coneguts com Fante, Teulé, Paasilina, Pynchon, Schlink, Ville de Mirmont, Wolff....i també d'expressions gràfiques (la debilitat per la novel·la gràfica, però també dels superherois de la Marvel, principalment) on una llarga llista de noms encara espera ser suprimida en breu temps.
Pensant en això, he arribat a la conclusió que només els còmics de superherois arriben al nivell del Reggae en transmetre'm aquella tranquilitat tan peculiar. Només amb els fidels compassos armonitzats de Yabby You, Coxsone Dod, Lee Perry o John Holt, entre molts d'altres, arribo a aquell estat psíquic i físic de benestança tan característica. Però també amb les disquicisions morals de Iron Man, amb l'austeritat i complexitat de Daredevil, amb l'eterna joventut d'Spiderman o amb la fraternitat de Los 4 Fantásticos poden fer-me sentir igual. Suposo que una connexió remota amb altres edats fan aflorir aquest sentiment.
Botigues de discos que s'han de visitar algun dia (en persona, per suposat) amb annexos que inclouen llistats d'edicions clàssiques en vinil de referències descatalogades que algun dia hauran de formar part de la discoteca de l'Apartament18; novetats, que ja no ho són tan, adquirides a preu de saldo gràcies a la feblesa de la moneda de referència occidental i a l'equitat monetària de la pèrfida albión, però sobretot, per sobre de totes les coses, destaquen noms, noms, noms i noms de bandes que encara resten ser descobertes per algú que els hi doni aquell suport desinteressat encara que sigui només per uns instants: The Kinetiks, Fieldheads, Ai Tourettes, Yeti Lane...Segurament, moltes d'aquestes formaran part de les obsessions de l'Apartament18 en algun moment.
Són aquestes coses les que, definitivament, ho mantenen tot viu, alimentant aquest sistema sensorial de inputs i outputs que s'esdevenen en forma d'inquietuds vitals. D'aquí uns mesos, tornarem a mirar de manera indiscreta les notes de la llibreta, on hi són les coordenades bàsiques del rumb, sempre proa al vent, de l'Apartament18.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada